Objectius
de la federació Ecologistes de Catalunya
Energia
La política energètica
s’ha de basar en la gestió adequada de les fonts i del consum d’energia.
Cal una gestió integrada dels recursos energètics que defineixi
les necessitats de la societat en un marc de sostenibilitat i definició
dels recursos energètics que els puguin satisfer amb el menor cost
ambiental.
-
Traspàs de les competències
d’energia a la Generalitat.
-
Gestió de la demanda, no
l’oferta: calen mesures d’eficiència i de reducció de la
demanda i una major inversió en R+D d’estalvi energètic.
-
Eficiència en la generació,
transmissió i distribució. Descentralització de
la producció i disminució de les infraestructures de transport
de l’energia.
-
Eficiència en l’ús final
de l’energia: en l’ús de l’electricitat, tant a nivell particular
com públic i del sector privat.
-
Actuació efectiva per reduir
les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
-
Cal augmentar la R+D en energies renovables.
-
Assoliment dels objectius de cobrir el
15% de la demanda energètica amb energies renovables el 2010:
-
Desencallar la possibilitat de connexió
a la xarxa dels productors fotovoltàics.
-
Ordenació de la implantació
de l’energia eòlica en relació als espais naturals.
-
Promoció de les Agencies Locals
de l’Energia. Foment de polítiques municipals actives lligades amb
ajuts als ajuntaments.
-
Establiment d’un pla de tancament
de les nuclears existents a Catalunya.
-
Establiment d’un pla de substitució
de les centrals de carbó i gasoil per centrals de gas natural
de cicle combinat.
-
Establiment de criteris legals que
salvaguardin els espais d'interès natural d'infraestructures energètiques
(eòliques, línies d'alta tensió, preses hidroelèctriques...)":
-
Ordenació de la implantació
de les energies renovables.
-
Aprovació de la moratòria
de noves infraestructures de transport de l’energia en alta tensió
fins a l’aprovació de la nova normativa de minimització de
l’impacte de les línies d’alta tensió elaborada per l’ANG
i presentada al Parlament.
Aigües
De la mateixa manera que en el cas
de l’energia, la política hidrològica s’ha de basar en la
gestió de la demanda i en la gestió integrada dels recursos
hidràulics.
-
Polítiques d’augment de l’eficiència
i de reducció de la demanda: educació ambiental, reducció
de pèrdues de la xarxa, R+D en eficiència, tècniques
de rec eficient, política de preus per incentivar l’estalvi i penalitzar
el consum.
-
Polítiques de regeneració
i reutilització d’aigües: instal·lacions de regeneració,
doble xarxa de distribució. Obligatorietat en camps de golf, verds
urbans i zones de regadiu.
-
Protecció dels aqüífers:
aprovació d’una moratòria en la construcció i ampliació
de noves granges de porcs, promoció i formació en el sector
agrícola del codi de bones pràctiques agràries, control
sobre els requisits ambientals europeus per accedir als ajuts agrícoles,
estudis geològics en relació a la configuració, explotació
i contaminació química i bacteriològica del aqüífers
catalans.
-
Garantiment de la qualitat de l’aigua:
amb polítiques de prevenció, control sobre els abocaments
graduals d’origen industrial, especialment amb càrregues de metalls
pesants, aplicació urbanística de les limitacions extractives
en aqüífers protegits. Aplicació de la directiva europea.
-
Protecció dels ecosistemes
de ribera: delimitació zona de domini públic hidràulic,
ordenació de les activitats extractives sota planificació,
traspàs de competències de la Direcció General de
Mines a l’Agència Catalana de l’Aigua. Evitar canalitzacions i construccions
en zones d’influència de les lleres. Ampliació de la zona
de domini públic.
Litoral
Tradicionalment el litoral català
ha estat un dels espais naturals menys protegits i ha sofert una forta
degradació, cal corregir aquestes polítiques i adequar-les
a una preservació real basada en la gestió integrada del
litoral.
-
Elaboració de Plans d’Ordenació
dels Recursos Naturals PORNs per als territoris costaners com a eina
per harmonitzar els planejaments urbanístics locals
-
Dotació urgent de Pla de gestió
amb pressupost i guarderia dels PEINs litorals
-
Preservació de les praderies
de posidònia, evitar la regeneració artificial de les
platges, passeigs marítims.
-
Plantejament urgent de límits
de creixement a la insostenible proliferació d'urbanitzacions
i infraestructures en les zones litorals que encara no han estat alterades
de forma greu.
-
Augment en la seguretat en el transport
marítim: Obligatorietat
del doble casc en petrolers que atraquin als ports catalans. Establiment
del permís de descàrrega com a eina per garantir la seguretat
en els vaixells de bandera de conveniència.
-
Control efectiu sobre tècniques
i recursos pesquers.
Medi
Natural i Biodiversitat
Des de l’aprovació del PEIN
l’any 92 s’ha fet poc més que una simple delimitació urbanística.
Del pressupost d’inversió previst pel seu desenvolupament en els
primers 4 anys només s’ha destinat una desena part en 8 anys.
-
Redacció i aprovació
del Pla de gestió (no de les delimitacions) de la totalitat
dels PEINs al llarg de l’any 2000, amb la previsió pressupostària
corresponent de 3.750 Mptes/any (25.000 ptes per Ha.)
-
Transposició urgent de
les directives europees d’Avaluació d’Impacte Ambiental i de la
Xarxa Natura 2000 i aplicació de les línies d’actuació
necessàries per al seu funcionament.
-
Aprovació urgent de l’Estratègia
Catalana per a la Conservació de la Biodiversitat i de l’inventari
de zones humides de Catalunya i aplicació de les reformes corresponents
en els planejaments sectorials.
-
Definició d’una política
forestal coherent amb els usos i serveis ambientals que dóna
el bosc que ajudi als propietaris forestals a desenvolupar els Plans tècnics
de gestió forestal. Imposició d’un cànon d’emissions
de CO2 a la indústria i als automòbils que es
destini a la conservació i gestió dels boscos públics
i privats.
-
Aprovació urgent dels Parcs
Naturals que calgui perquè la protecció dels espais del
PEIN sigui el més efectiva possible, especialment en aquells casos
en què la qualitat mediambiental i la biodiversitat a protegir siguin
del tot destacables: Prades-Montsant, Ports de Beseit, Pirineus...
-
Regulació i adopció de
mesures efectives per evitar la urbanització incontrolada
de zones rústiques i boscoses.
Residus
La política de residus s’ha
de basar en l’aplicació real dels criteris de reducció, reutilització
i reciclatge.
-
Impuls de la producció neta
i del paper de mediació de l’administració pública
en relació als interessos de la majoria de la societat de la Junta
de Residus
-
Impuls de les activitats del Centre d’Iniciatives
per a la Producció Neta.
-
Aplicació dels recursos i mitjans
necessaris per a l’aplicació de la Llei Reguladora de Residus.
-
Revisió a l’alça dels
objectius de recuperació de residus aprovats pel PGRMC.
-
Aprovació de la Iniciativa
Legislativa Popular per a la prohibició de la incineració.
-
Condicionar de forma estricta qualsevol
forma d'abocament o de tractament de residus sòlids, líquids
o gasos, a la possibilitat de reducció, reutilització i valorització
prèvia, a la fragilitat del medi receptor i a la mínima càrrega
contaminant d'acord amb la tecnologia existent.
Transgènics
Els governs han de ser capaços
de garantir la seguretat alimentària de la societat.
-
moratòria en la comercialització
d’aliments obtinguts a partir de transgènics.
-
moratòria en la implantació
de nous cultius transgènics i normativa de protecció
i responsabilitat civil dels cultius autoritzats
-
etiquetatge obligatori en la comercialització
d’aliments obtinguts a partir de transgènics.
-
Prohibició de patents sobre
organismes vius o material genètic.
Transport i infrastructures
viàries
És notori l’excés d’infraestructures
a Catalunya i la manca d’una política de mobilitat respectuosa amb
el medi i eficient energèticament.
-
Quin és el posicionament respecte
el PGTC i PGM?
-
Revisió del Pla de Carreteres
amb criteris de sostenibilitat (emissions de CO2, impactes sobre els corredors
biològics, etc.).
-
Paralització de projectes de nova
traça en tràmit.
-
Condicionar l'aprovació de qualsevol
nova infraestructura (variant, autovia...) a l'aprofitament real i efectiu
de vies ja existents (com les autopistes), eliminant peatges dissuassoris
i racionalitzant l'ús de la xarxa disponible.
-
Polítiques de foment del transport
públic.
-
Gestió sostenible de les infraestructures
ferroviàries: TAV, rodalies, ...
-
Política de pacificació
del trànsit a les viles i ciutats. Ajuts municipals per a la
implantació dels carrils bici en zones urbanes.
Turisme
El turisme és una de les claus
de l’economia de Catalunya. Cal tendir, però, cap a un model de
turisme sostenible.
-
Establiment de la capacitat de càrrega
turística i indicadors de sostenibilitat específics per
als municipis turístics.
-
Integració de criteris d’eficiència
i estalvi d’energia i d’aigua en les instal·lacions destinades
al turisme.
-
Integració de criteris de reducció
de residus i de reciclatge en la gestió d’hotels, càmpings,
supermercats, mercats de zones turístiques.
-
Establiment de mecanismes d’ecotaxa
per fer front a processos de recuperació paisatgística i
protecció de l’entorn que garanteixin un turisme de qualitat sostenible
en el futur.
-
Regulació d’activitats turístiques
i d’esbarjo en espais d’interès natural: esquí alpí,
vies ferrates, esquí aqüàtic...
tornar