RÈGIM DELS RIUS I INUNDACIONS
- Molts dels nostres rius estan secs per les minicentrals que deriven les seves aigües amb concessions abusives.
- La sobreexplotació d'alguns aqüífers ha assecat moltes fonts i afecta de forma directa el cabal de molts rius.
- Sota els embassaments de regulació o hidroelèctrics, els rius s'han transformat en canals de cabal gairebé constant i s'han eliminat les fluctuacions de cabal necessàries per mantenir la salut de les comunitats d'organismes aquàtics.
- Les inundacions són vistes com una catàstrofe quan es tracta d'un element clau pel funcionament dels rius i la preservació dels sistemes de ribera. La seva perillositat està més aviat relacionada a la manca de respecte a la normativa que regula les zones inundables (zona de policia de riu) i que ha permès la seva colonització per urbanitzacions i ciutats.
- La creixent canalització dels rius porta a un augment important del risc d'inundació a les poblacions d'aigües avall.
- La construcció d'embassaments ha disminuït
el cabal sòlid de tots els rius, afectant greument les platges.
La situació es especialment greu al Delta de l'Ebre on la falta
de sediments, la consolidació dels existents i l'augment del nivell
de la mar pot provocar la desaparició de, com a mínim, una
quarta part del seu territori a mitjan segle vinent.
QUALITAT DE LES AIGÜES
El Pla de Sanejament no ha suposat la recuperació efectiva de la fauna i la flora dels rius perquè s'ha confiat tot a la depuració sense prendre mesures de prevenció i per això:
- Les parts baixes del Llobregat, Besòs, Foix, Francolí, Ter i altres rius no han recuperat la seva població de peixos i altres organismes com tantes vegades s'ha promès per la ineficàcia del procés de depuració.
- Molts rius comencen avui en una depuradora i en aquestes circumstàncies, per més que la depuradora funcioni correctament, és impossible la restauració de la comunitat biològica sense mesures de control de la demanda que permetin cabals de dilució important.
- La contaminació salina del Llobregat no s'ha solucionat, tot i les mesures de remediació que s'han pres (col·lector de salmorres) per l'existència de muntanyes de runam que s'acumulen de forma creixent.
- L'eutrofització segueix creixent a rius i embassaments com a conseqüència de l'excés de nutrients (fòsfor i nitrogen) que provenen de les depuradores o de la contaminació difusa originada per l'excés d'adobat de camps amb purins o amb fangs de depuradora.
- Els fangs de depuradora s'estan usant de forma creixent indiscriminada arreu de Catalunya sense un control efectiu de l'administració. Això provoca contaminacions directes dels rius (com ha succeït recentment a l'Anoia) o als aqüífers (nitrats als pous i aqüífers).
D'altra banda, en molts casos la recuperació d'una certa qualitat de l'aigua és aprofitada per espècies al·lòctones (el cranc americà, la tortuga de Florida) que impedeixen el retorn de les espècies pròpies del país sense cap acció decidida dels nostres gestors per fer front al problema.
La gestió piscícola de Catalunya
s'ha convertit en un negoci de granja sense cap més criteri que
la introducció de truites per ser pescades de forma immediata, mentre
s'ignora la capacitat de càrrega dels ecosistemes.
SISTEMES DE RIBERA
- La construcció dels sistemes de sanejament, l'acció de la Junta d'Aigües per, pretesament, protegir-nos de les riuades, els plans d'ordenació urbana i la construcció de carreteres i autovies estan destruint els nostres sistemes de ribera.
- La desaparició dels ecosistemes de ribera significa
la impossibilitat de recuperar els rius com ecosistemes i, per tant,
desmereix els possibles avenços en depuració.
REUTILITZACIÓ i ESTALVI D'AIGUA
- L'estalvi d'aigua dels recursos actualment utilitzats i la reutilització de les aigües depurades es pot dir que és anecdòtica a Catalunya. Des de la darrera sequera a inicis dels anys noranta es pot dir que no s'ha fet gairebé res en aquest sentit. Per això no és d'estranyar que, davant la recent situació de sequera, ens manquin recursos.
- Mentre es destaquen algunes accions puntuals que s'han
fet en el tema de la reutilització de les aigües (camps de
golf) s'ignoren les enormes potencialitats que existeixen, o hi ha instal·lacions
(com la que es va construir a Sant Feliu del Llobregat) que romanen sense
funcionar des de fa anys per manca de voluntat i inversió de les
administracions.
ABASTAMENT
- La nova directiva sobre les aigües de beguda que ha aprovat la Unió Europea exigirà una major qualitat de les aigües i més control analític als abastaments. Alguns temes fins ara no considerats seran prioritaris com els microcontaminants orgànics o la salinitat. Sense mesures de prevenció serà impossible controlar aquests factors que poden impedir la potabilització de moltes aigües.
- El preu de l'aigua és un factor de desigualtat social, ja que l'escala actual no recull la diferència entre els que consumeixen i els que estalvien. La "guerra de l'aigua" porta molts anys sense solució i obté una contestació social creixent.
Davant d'aquesta situació, els sotasignants creuen que l'única manera de garantir la biodiversitat i funcionalitat dels ecosistemes aquàtics catalans, així com un abastament de qualitat, requereix el canvi cap a una nova cultura de l'aigua que abandoni la cultura de la por i s'orienti cap al control de la demanda i a la prevenció. Això significaria:
- Garantir un règim de cabals (amb els seus màxims i mínims i no un cabal fix) aigües avall dels embassaments, inclosos els de les explotacions hidroelèctriques pirinenques.
- Establir un règim de cabals adequat per a totes i cadascuna de les minicentrals que hi ha a Catalunya, que permeti la pervivència del riu com a ecosistema i la seva continuïtat mitjançant un sistema de pas pels peixos.
- Un sistema coordinat d'explotació de les aigües subterrànies i superficials que impedeixi la sobreexplotació dels aqüífers i l'assecament de les fonts. L'aigua dels pous hauria de ser la reserva pels moments de sequera i no al inrevés com passa ara.
- Una bona gestió del sistema de sanejament que implica tractament secundari i terciari a totes les depuradores de Catalunya amb un sistema previ d'homogeneïtzació que garanteixi el seu funcionament 24 hores al dia i 365 dies a l'any. També s'hauria d'avançar en la separació de les aigües pluvials per impedir que en moments de pluja les depuradores no siguin capaces d'absorbir totes les aigües que els hi arriben.
- Solució al problema de la salinitat creixent dels rius i sobretot al Llobregat amb mesures de prevenció que inclouria el retorn dels runes de les mines de sal al seu lloc d'origen.
- Un sistema de gestió de fangs que garantís el seu ús correcte com adobs i evités la contaminació de les aigües subterrànies.
- Establiment d'un sistema que permetés restablir el cabal sòlid dels rius, especialment a l'Ebre i alhora impedís el rebliment dels embassaments i fes innecessari la costosa operació de regeneració de les platges.
- Respecte a les riberes existents i restauració de les que han estat degradades, el que implica entre altres coses controlar la ramaderia abusiva, l'expansió de la canya americana i reforestació amb les espècies pròpies de cada riu o torrent.
- Un estudi que permeti conèixer de forma clara la incidència de les espècies al·lòctones sobre la nostra fauna i flora i es puguin establir les mesures pel seu control així com aquelles necessàries per a la potenciació de les espècies autòctones.
- Un canvi radical en la gestió pesquera que transformi els vedats de pesca de granges intensives per fer negoci el cap de setmana en llocs per gaudir pescant els recursos que naturalment es poden extreure de la zona.
- Potenciació de l'estalvi no només en l'àmbit domèstic com es fa a les campanyes destinades a advertir-nos de que la sequera es propera, sinó especialment en l'àmbit industrial i de serveis on és encara possible arribar a un 30% d'estalvi com a mínim.
- Augment de la reutilització de les aigües de les depuradores, especialment a l'àrea costanera, sigui per usos agrícoles, per recarregar aqüífers o per serveis, i, fins i tot en moments de crisi, per potabilitzar. En cap cas no s'ha d'incentivar de forma exagerada la reutilització a les zones de l'interior, ja que podríem arribar a assecar els rius mediterranis.
- Un abastament de qualitat, amb implantació de les mesures necessàries perquè l'aigua de l'aixeta sigui de màxima qualitat.
- Un preu just de l'aigua d'abastament, de forma que realment pagui més qui més consumeix.
Amb totes aquests mesures estem convençuts que és factible,
amb els recursos actuals, tenir un cicle de l'aigua a Catalunya que permetés
l'existència d'uns ecosistemes aquàtics propers al seu
estat natural i que ens proporcionés tots els serveis que la
natura ens ha regalat durant tants anys (abastament, pesca etc.), sense
haver de fer ús de més recursos externs. Els transvassaments
(incloent-hi
el seu excessiu consum energètic), siguin del Roina, de l'Ebre o
de la Noguera Pallaresa són, per tant, del tot innecessaris.