28/06/00
tornara l'índex |
El
Geven aixeca acta notarial del desbordament de la riera de la Bisbal i
la inundació de l’espai natural de les Madrigueres
El Geven va aixecar el mateix dia de les inundacions,
dissabte 10 de Juny, acta notarial a l’espai natural de les Madrigueres.
Les fotografies incloses a l’acta demostren el següent:
-
La riera de la Bisbal es va desbordar per sobre la via del
tren i per tant abans d’arribar a les Madrigueres. Es lògic doncs,
que no es debordés al seu pas per les Madrigueres, com asseguren
els propietaris l’empresa immobiliària Cevasa, perquè la
riera ja s’havia desbordat abans.
-
L’aigua desbordada va entrar pel pont del camí de
Vilanova sota la via del tren i va entrar amb molta força a dins
l’espai de les Madrigueres pel vessant nord anegant camps i vinyes properes.
Aquest desbordament va provocar l’anegament de part de l’espai que Cevasa
pretén urbanitzar.
-
Degut al desbordament de la riera de la Bisbal, que aproximadament
va seguir el camí de l’antiga llera de la riera de la Bisbal, va
anegar també bona part del camp al marge esquerre de l’antiga llera,
espai que Cevasa també pretén urbanitzar.
-
Així mateix el desbordament de la riera de la Bisbal
va crear 5 desembocadures diferents en un espai de 500 metres (l’amplada
de la zona de les Madrigueres).
Respecte a l'opinió de Cevasa que la inundació
només va produir alguns "charcos normales en días de lluvias
intensas que desaparecieron en horas" cal dir que són equivocades.
Per una banda es van anegar espais de les Madrigueres que no s’inunden
amb pluges fortes i que aquesta vegada si que ho van fer degut al desbordament
de la riera. Per altra banda, a la mateixa fotografia amb la qual Cevasa
vol justificar que no va passar res, presa suposadament sis dies després
de la inundació, s’hi poden observar quatre petits aiguamolls i
diverses vinyes i camps a les Madrigueres completament enfangats degut
a la mateixa inundació.
Per tant, només cal contrastar l’acte notarial
aixecada per aquesta entitat amb 45 fotografies el mateix dia de les inundacions
(10 de Juny) amb unes fotografies àrees que va presentar Cevasa
dient que havien estat fetes 6 dies després de les inundacions per
comprovar qui argumenta amb més solvència el que va passar
a les Madrigueres.
Tanmateix, no entenem les temeràries intencions
que encara demostra Cevasa quan diu que vol construir blocs de pisos a
l'espai natural de les Madrigueres passant per sobre de la seguretat de
les persones de Sant Salvador i de les que hipotèticament vulguin
viure a les Madrigueres, i passant per sobre de qualsevol interès
ambiental i de futur per la zona. Cal recordar a més, que la Generalitat
de Catalunya en veu del conseller de Medi Ambient Felip Puig, ha anunciat
que l’administració no permetrà construccions a les zones
inundables.
Aquesta acta notarial ha estat lliurada al Departament
de Medi Ambient, l’Agència Catalana de l’Aigua i el departament
d’Urbanisme de la Generalitat perquè la tinguin en compte alhora
d’emetre i/o rectificar els informes en relació a les Madrigueres.
Salvar les Madrigueres és defensar el futur
del barri de Sant Salvador
El desbordament de la riera de la Bisbal que va provocar
la inundació de part del barri marítim de Sant Salvador ha
posat en evidència l’estreta relació entre l’espai de les
Madrigueres i el barri de Sant Salvador.
La riera de la Bisbal en desbordar-se en el seu tram final
el que va fer va ser seguir el camí que des de temps immemorials
ha agafat: el de l’antiga llera de la riera que passa pel bell mig de les
Madrigueres. L’antiga llera va ser desviada l’any 1957 per "construir"
l’actual desembocadura. El fet de forçar l’aigua passant per un
camí que no li correspon ha provocat per tant, en bona part la inundació
de Sant Salvador.
El GEVEN demana la creació d’un parc a tot l’espai
de les Madrigueres que actuï com a coixí de les grans avingudes
on l’aigua de la conca de la riera de la Bisbal vagi a parar a les Madrigueres
i no inundi els barris habitats que hi ha a banda i banda. Aquest parc
actuaria segons el sistema de laminació, similar al d’un ventall
quan s’obre que escampa l’aigua i apaivaga els efectes negatius que puguin
tenir les riuades.
De fet, la inundació del Vendrell ha actuat sota
aquest sistema "absorbint" milions de m3d’aigua
que provenien del torrent del Lluch.
En cas que se solucioni el pas del torrent del Lluch pel
Vendrell, tota l’aigua anirà amb tot el seu cabal i a una velocitat
més alta cap a les Madrigueres i Sant Salvador. De no fer un parc
a les Madrigueres les conseqüències de les riuades pel barri
de Sant Salvador poden ser nefastes. Si a més a més Cevasa
hi vol construir blocs de pisos les conseqüències encara s’agreujaran
molt més.
El Vendrell, a 28 de Juny de 2000.
GEVEN- Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès-
|
29/06/00
ornar
a l'índex |
Sobre
el vessament de fuel al riu Anguera
Arran de l'accident ocorregut a la carretera de Cabra
del Camp a Sarral amb el consegüent vessament al riu Anguera d'uns
12.000 litres de fuel, el GEPEC lamenta els reiterats accidents que s'estan
produint arreu de les nostres comarques de camions amb matèries
perilloses, amb les negatives conseqüències que comporta per
a la salut i seguretat de les persones i per a la conservació del
medi ambient
El GEPEC vol dir que la coexistència fraternal
entre indústria, turisme i medi ambient, que es predicada amb tant
d'estusiasme per tants alcaldes i empresaris beneficiaris del polígon
químic de Tarragona, amb demandes contínues d'ampliació
incontrolada, queda sovint en entredit quan passen fets com aquests, que
no per puntuals deixen d'advertir del perill real en què estem immersos
a les comarques de Tarragona.
Val la pena ressaltar que el riu Anguera -afluent del
Francolí- és considerat, tant amb dades de l'Agència
Catalana de l'Aigua com de la Universitat de Barcelona, com un dels rius
de Catalunya amb un cabal biològicament més ben conservat
i equilibrat. És per això que exigim a les administracions
que l'empresa responsable (REPSOL) es faci urgentment càrrec de
la neteja i sanejament del riu, dels aqüífers i de les terres
contaminades, així com l'establiment d'un programa de recuperació
de la zona afectada, tant a nivell superficial com subterrani, fins assolir
els mateixos nivells de puresa i riquesa biològica que el riu tenia
abans de l'accident. |
29/6/00
tornar a l'índex |
A
L'ALCALDE DE MÓRA LA NOVA I ALTRES
Arran del bloc de suggeriments i al·legacions presentades
pel GEPEC al projecte de central tèrmica de ENRON a Móra
la Nova, l'alcalde d'aquest poble i diputat al Parlament de Catalunya,
Joan Manuel Sabanza, va fer als mitjans de comunicació unes declaracions
en què afirmava: "no es pot admetre que la gent de fora digui el
que s'ha de fer aquí quan a les seves comarques no són cap
exemple de cura mediambiental". Declaracions d'aquesta mena s'emmarquen
en una línia dialèctica que ha estat generalitzada per una
sèrie de personatges pintorescos, lligats tan causalment a les comarques
del sud que ja comencem a pensar que no siguin un reducte genètic
pur d'una raça íbera autòctona, encasellada entre
el riu Sénia i el riu Ebre, i de la qual noms cèlebres com
Antoni Sabanza, Antoni Roig, Joan Bertomeu o Hernan Subirats, entre altres,
exemplaritzen el seu fenotip més esplenderós.
Empeltats encara d'aquells efluvis franquistes de quinta
província, aquests personatges tan singulars defensen una estratègia
comuna: cada vegada que des d'algun indret de Catalunya alguna entitat
o persona té la gosadia d'opinar sobre l'aigua del riu Ebre, les
muntanyes dels Ports de Beseit, la situació del Delta, la problemàtica
dels seus abocadors, la construcció d'indústries, o el que
sigui, ha de presentar-se amb un carnet d'identitat a la boca, amb clara
constància de domicili riberenc i de genoma genuïnament ilercavó,
per no ser menyscabat com a forani oportunista o com a enemic a batre.
A la manera d'aquells mamífers que marquen el seu
territori amb orins o udols, utilitzen l'agressivitat verbal per delimitar
clarament als forasters el marc en el qual no tenim dret a entrar. Aquesta
obsessió territorial no limita, paradoxalment, els drets de tan
peculiars individus a incorporar-se a la Diputació Provincial, al
Parlament de Catalunya o als Departaments de la Generalitat, per votar
i decidir sobre qüestions que afecten a pobles i gents de les comarques
gironines, del Camp de Tarragona, o del Pirineu, i sobre les quals és
més que dubtós que tinguin, des del seu reduccionisme local,
la més remota idea.
El GEPEC és un grup que té com a àmbit
de treball propi les comarques de Tarragona i, fins i tot, com a membre
de l'Assemblea d'Entitats Ecologistes de Catalunya, amb incidència
en tot el país. Fa anys que presentem al·legacions, denúncies,
informació, suggerències, peticions a molts ajuntaments del
Baix Ebre, del Montsià, de la Terra Alta i de la Ribera en temes
d'energia, de residus, de patrimoni natural... Cal agrair la resposta receptiva
o com a mínim administrativament respectuosa que hem tingut la major
part de vegades. Estirabots ocasionals com els del senyor Sabanza tan sols
ens reafirmen en el nostre dret a opinar sobre qüestions que afecten
a les Terres de l'Ebre tantes vegades com considerem oportú. Així
que demanem a tota aquesta colla de personatges arcaics i localistes que
deixin d'una vegada aquest discurs demagògic i tancat, i que deixin
de considerar la seva terra, el seu aire, la seva aigua i els seus residus,
com un patrimoni exclusiu i excloent.
Acabem agraint al diputat senyor Sabanza que hagi recordat
a l'alcalde de Tarragona, al de Vila-seca, al de Cambrils, al de Constantí,
al d'Alforja ..., així com als presidents dels consells comarcals
del Tarragonès, del Baix Camp, de l'Alt Camp ..., tots ells del
seu propi partit i tots ells amb continus litigis amb el GEPEC per la seva
insuficient política ecològica, que "no són cap exemple
de cura mediambiental". Nosaltres els hi recordem cada dia però
estan tan cofois i segurs que el medi ambient del Camp de Tarragona és
una meravella, que resulta francament satisfactori que algú dels
seus, i diputat a més a més, ens doni la raó.
JOSEP-MARIA FORCADELL
Fill d'Ulldecona. Batxiller a Tortosa. Diplomat a Tarragona.
Mestre a Les Borges del Camp. Empadronat a Riudoms. Vicepresident actual
del GEPEC amb seu a Reus.
|
30/06/00
tornar a l'índex |
1rs
PREMIS A LA MILLOR GESTIÓ INTEGRAL DE RESIDUS.
El fonament d'aquests premis és incentivar entre
els municipis, entitats i empreses de Catalunya una gestió que s'encamini
cap les línies prioritàries de la reducció, el compostatge,
el reciclatge i reutilització. Queda clar, per tant, que ni des
de la Generalitat ni des de les plataformes ecologistes, no mereixen ser
guardonats aquells que prioritzen les tècniques finalistes de tractament,
com la incineració o l'abocament.
Podeu llegir un article d'opinio a: http://www.pangea.org/aeec/o290600.html |
04/07/00
tornar a l'índex |
NOU ESTUDI
MUNDIAL SOBRE EL MEDI AMBIENT
El Centre UNESCO de Catalunya, amb la col·laboració
de la Fundació Caixa de Sabadell i de l'Obra Social i Cultural de
"Sa Nostra", acaba de publicar la versió catalana de Signes vitals
2000, una obra del prestigiós Worldwatch Institute (autor també
de l’informe anual L'estat del món, que també edita el Centre
UNESCO de Catalunya en versió catalana) que cada any presenta les
tendències que configuren el nostre futur en camps tan diversos
com l'alimentació, les comunicacions, el medi ambient, la societat,
els conflictes militars, etc.
Les prop de 200 pàgines d’aquesta obra, que es
publica en català per cinquè any consecutiu, inclouen més
de 100 diagrames, taules i gràfics, acompanyats de breus anàlisis.
Tant el lector que busqui en Signes Vitals una anticipació
del que s'esdevindrà en la pròxima dècada com el qui
desitgi verificar una tendència específica trobaran un treball
global i fidedigne. Signes Vitals és el complement perfecte de L'estat
del món, l'informe anual del Worldwatch Institute.
Informació més ampliada a: http://www.unescocat.org/sv00rcat.html
Podeu trobar informació sobre les publicacions
del Centre UNESCO de Catalunya a: http://www.unescocat.org/pubcat.html
Centre UNESCO de Catalunya
e-mail: centre@unescocat.org |
04/07/00
tornar a l'índex |
LA
IMPLANTACIÓ DE L'ENERGIA EÒLICA A LES COMARQUES TARRAGONINES
I L'IMPACTE SOBRE ELS OCELLS
En els últims mesos s'està produint un gran
debat entorn la implantació de l'energia eòlica a Catalunya
i especialment a les comarques de Tarragona. La manipulació d'informació
d'un editor del Servei Mundial d'Informació sobre l'Energia citant
informes europeus on es considera "negligible" l'impacte de les centrals
eòliques sobre l'avifauna, i les morts directes d'ocells "biològicament
irrellevants" ens porta a exposar un seguit de consideracions i referències.
Podeu llegir un article a: http://www.pangea.org/aeec/estudis/estudiocells.html
|
06/07/00
tornar a l'índex |
Suport als
arrossaires
Les entitats conservacionistes que operen al delta de
l’Ebre donen ple suport als arrossaires en les seves reivindicacions per
mantenir els ajuts comunitaris a la producció d’arròs.
GEPEC, ACTE, SEO-Birdlife i DEPANA donen ple suport a
les reivindicacions dels arrossaires del delta de l’Ebre per exigir la
continuïtat dels ajuts comunitaris al conreu d’arròs, potenciant
especialment els agroambientals. Així, a més, ho faran saber
al sindicat Unió de Pagesos, i a les cambres arrosseres.
Les entitats conservacionistes entenen que la continuació
del conreu de l’arròs és bàsica per mantenir la riquesa
econòmica del delta, i per garantir la continuïtat dels seus
immensos valors naturals. Així, donada l’específica importància
d’aquest conreu, que, apart de suposar la forma de vida d’una important
part del Delta, ajuda a la conservació de nombroses espècies
animals protegides a nivell de la Unió Europea, cal exigir que la
Unió aporti els ajuts necessaris per garantir la rendibilitat dels
conreus, en un context econòmic canviant i de fortes variacions
de preus com l’actual.
En aquest sentit, les entitats conservacionistes ja estan
pressionant als organismes adients dins de la Comissió Europea per
fer entendre la necessitat de la pervivència d’aquests ajuts, i
s’afegiran a les reivindicacions de pagesos per donar-los suport.
Reus, 6 de juliol del 2000
|
07/07/00
ornar
a l'índex |
La POT
a Milhau
El passat cap de setmana vam assistir a Milhau representants
de diverses entitats de la P.O.T. (Arítijol, GDT, LIMNOS, UCOC,
MOU-TE EN BICI i Ecologia Humanista) al judici contra José Bové
de Confédération Paysanne per haver desmuntat un McDonald’s
a Milhau l’agost 99, pretexte per lluitar contra la globalització,
l’O.M.C. i la B.M.I.
A la manifestació ciutadana de recolzament a Bové
hi assistiren unes 200.000 persones de totes edats, sexe i condició,
els actes van transcòrrer dins d’un clima tranquil i va predominar
l’intercanvi d’informació.
Ens hi vam adherir ja que pensem que el transvasament
del Roine és un expressió més de globalització.
P.O.T.
Plataforma Opositora als Transvasaments
|
15/07/00
tornar a l'índex |
Consideracions
respecte el mapa d'implantació eòlica
La Coordinadora de Plataformes Territorials de les
comarques del Sud de Catalunya, arran de la compareixença del Conseller
de Medi Ambient Felip Puig del proppassat dia 12 per a presentar les propostes
d'implantació eòlica al Principat, vol fer saber a l'opinió
pública un seguit de consideracions:
Les expectatives creades per les primeres declaracions del
Conseller i la promesa de consensuar un mapa d'implantació eòlica
a Catalunya han patit al llarg dels mesos d'espera i dels successius ajornaments,
un procés de creixent desencís que, ara, amb la primera compareixença
del Conseller s'ha agreujat i s'ha vist acompanyat d'una bona dosi de preocupació
davant unes directrius que, a la pràctica, poden deixar sense protecció
efectiva les nostres serres més emblemàtiques (aquelles que
el mateix conseller proclamava candidates a futurs parcs naturals) en nom
d'una utòpica compatibilització que, desgraciadament, sembla
respondre més a uns criteris economicistes que no pas als realment
mediambientals, que haurien de ser els primordials per a un departament
que duu el nom que duu. O és vque els parcs naturals per a les serres
del Sud seran, també de segona categoria?
Al costat d'una manca de precisió preocupant, trobem
contradiccions i incoherències entre el discurs i la pràctica.
Com s'entén, sinó, que es vulgui fer compatible l'objectiu
de reduir l'emissió de CO2
i es projecti una nova central tèrmica a Tarragona i una de
cicle combinat a Móra?
-
També ens sembla greu fer certes afirmacions a partir
de dades tècniques, si més no depassades i certament millorables,
sobretot perquè les tries que se'n deriven condicionen de manera
determinant les ubicacions en les zones que, des de tots els punts de vista,
més caldria preservar (carenes, corredors biològics, etc.).
-
Trobem del tot inacceptable que, mentre no hi hagi una legislació
definitiva, es tirin endavant projectes que poden contradir alguns dels
criteris exposats pel mateix conseller (Molló-Puigcerver, Muntanya
Blanca, Montsant, Ports de Tortosa-Beseit, serres de Pàndols i Cavalls)
En definitiva, i a l'espera de la documentació que
encara no s'ha fet pública, des de les plataformes continuarem insistint
per tots els mitjans al nostre abast perquè les nostres propostes
alternatives —presentades al DMA per aquesta coordinadora i per la AEEC
(Assemblea d’Entitats Ecologistes de Catalunya) fa dos mesos— que preveuen
una producció energètica molt acostada als objectius fixats
per la Generalitat i que, alhora, garanteixen la preservació de
les zones d'interès natural i cultural, siguin tingudes en compte.
Falset, 15 de juliol del 2000
Plataformes del Priorat, Terra Alta, Baix Camp, Conca
de Barberà, Baix Ebre, Montsià, Web-E38 i GEPEC
|
18/07/00
tornar a l'índex |
La proposta
de moratòria que prepara el Govern balear és absolutament
insuficient, segons el GOB
Si la proposta de moratòria urbanística
que prepara el Govern de les Illes Balears és la que aquests dies
ha aparegut a distints mitjans de comunicació de Mallorca, aquesta
tendrà poca efectivitat, a parer del GOB.
Situació actual insostenible
L'actual situació de creixement turístic
i urbanístic que viu la nostra illa necessita actuacions contundents
per part de l'administració autonòmica i insular. Mallorca
ha tocat sòtil, ha arribat al límit de la seva sostenibilitat.
El que aquests mesos està passant amb l'energia, amb l'aigua, amb
les carreteres, amb les depuradores,… no és casualitat. Tot això
no és més que la conseqüència lògica d'un
creixement absolutament exagerat de la construcció, de l'oferta
residencial i turística, que està afectant al propi producte
turístic, a la conservació dels recursos naturals, a la saturació
de les infrastructures i en definitiva a la qualitat de via.
Des de molts de sectors socials ja fa estona que s'està
reclamant una reducció o si més no una estabilització
d'aquest creixement. Ara és un moment clau per plantejar aquesta
aturada.
-----
Aquesta informació
ampliada i altres informacions sobre el medi ambient a les Balears
les trobaràs a: http://gob.balears.net
*****
Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa
(GOB)
Verí, 1, 3r 07001 PALMA
Tel: 0034 971 721105
Fax: 0034 971 711375
|
25/07/00
tornar a l'índex |
La UE publica
el llibre verd sobre el PVC
El Llibre Verd avalua diversos aspectes ecològics
i de la salut relacionats amb la gestió de residus de PVC i presenta
algunes opcions per reduir-ne l'impacte. Alhora, serveix d'inici d'un procés
de consulta pública per tal de presentar una estratègia comunitària
sobre el PVC a principis de l'any vinent.
El document de la Comissió diu que la incineració
del PVC provoca la formació de grans quantitats de residus perillosos,
moltes vegades més que els que han entrat a la incineradora, i conclou
que la millor opció és no incinerar el PVC.
Malgrat tot, la Comissió considera que si segueix
la tendència actual en la gestió dels residus, la quantitat
de PVC incinerat a Europa es multiplicarà per quatre els propers
vint anys, arribant-se als 2'5 milions de tones anuals.
més informació a: europa.eu.int/comm/environment/pvc/index.htm |
19/07/00
tornar a l'índex |
NO
A L’ENERGIA NUCLEAR PER A COMBATRE L’ESCALFAMENT GLOBAL ! ENERGIA NETA
ARA MATEIX !
llistat d'entitats adherides fins el 19 de juliol del
2000:
entitats adherides (per ordre alfabétic):
- Acció Ecologista Agró, València
- Alternativa Verda, Barcelona
- Asociación Ecologista Ecos de Málaga
- organiación sectorial de M.A. PSOE-Málaga
- Asociación para a Defensa Ecolóxica de
Galiza - ADEGA, A Coruña
- Asociación para a Defensa Ecolóxica de
Galiza - ADEGA, Santiago de Compostela
- Associació Una Sola Terra, Barcelona
- Associació Vida Sana
- Barnamil, Barcelona
- Càtedra UNESCO en Tecnologia, Desenvolupament
Sostenible, Desequilibris i Canvi Global a la UPC - Universitat Politècnica
de Catalunya, Terrassa
- Centre UNESCO de Catalunya, Barcelona
- Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA), Molins
de Rei
- Colectivo Ecoloxista ‘Obradoiro ambiental Oureol’,
Federación Ecoloxista Galega
- Colectivo Ecoloxista do Salnés, O Grove, Pontevedra
- Colectivo Ornitológico Cigüeña Negra,
Estación Ornitológica de Tarifa
- Colla Ecologista l’Àlber-Ecologistes en Acció,
Quart de Poblet
- Col·lectiu Ecologista l’Alzina, Manresa
- Comissions Obreres País Valencià, Departament
de Medi Ambient, València
- Dia de la Terra - Catalunya
- Ecologistas en Acción, secretaria, Madrid
- Ecologistes en Acció de Catalunya, Barcelona
- Ecoserveis, Barcelona
- El Fanal - Col·lectiu Cultural i Ecologista
del Lluçanès, Moià
- Els Verds - Alternativa Verda, Catalunya
- Eursolar Catalunya
- Eurosolar España
- Federación Ecoloxista Galega, Santiago de Compostela
- Fundación Ecológica Buenos Aires Alerta,
Argentina
- Fundatrópicos/Fundafauna
- Gedena - Ripollès
- Grup de Científics i Tècnics per un Futur
No Nuclear, Barcelona
- Intiam Ruai S.L.
- Ipcena, terres de ponent
- La Colla Ecologista de Castelló-Ecologistes
en Acció, Castellò
- Lihue, Patagonia, Argentina
- Luita Verde
- Mecomat/Atecma, Villalba, Madrid
- Mediterrània Centre d’Iniciatives Ecològiques,
Tarragona
- Movimiento por la Paz y el Medio Ambiente, Argentina
- Naturalistes de Girona, Girona
- Naturmon, Barcelona
- Oficina de Seguretat i Higiene Ambiental de la UAB,
Bellaterra
- Organització ecologista l’Escurçó
- SAT Servei de Prevenció, Sabedell
- WISE Tarragona
font: Grup
de Científics i Tècnics Per un Futur No Nuclear |
| 25/07/00 |
Nou número de l'edició
espanyola de WorldWatch
Ha sortit el nou número (11) de l'edició espanyola de
la prestigiosa revista WorldWatch, editada pel World Watch Institute.
EDITORIAL
Aliments políticament modificats
NOTA ALS LECTORS
Quan les multinacionals no poden governar el món
INFORMACIÓ AMBIENTAL
Oleoducte Txad/Camerun. Un altre gran iceberg se separa
de l'Antàrtida. Els oceans confirmen l'escalfament. Les emisions
de diòxid de carboni augmentan un 31% a Espanya.
EL DECLIVI DELS AMFIBIS
Com més sabem del declivi dels amfibis més
gran és el misteri, i el més gran de tots és si actuarem
per frenar-lo. per Ashley Mattoon.
NI FAM NI OBESITAT
El gran mite de la malnutrició és que és
un problema dels països pobres. Però en un món pletòric
d'alimentos i de pobresa, la malnutrició té moltes cares,
a tots els racons del món. Per Gary Gardner i Brian Halweil.
Podeu baixar alguns d'aquests artícles en format
PDF des de la web de la revista: http://www.nodo50.org/worldwatch/
|
|