Malgrat que Catalunya va ser una de les Comunitats pioneres en la investigació eòlica, i que comptem amb un important bagatge de recursos i tecnologia, la realitat és que la situació actual no es correspon amb les expectatives que es podien preveure quan es van iniciar els estudis eòlics, cap a principi dels anys 80.
L'aprovació, el passat dia 5 de març, a la Comissió d'indústria del Parlament de Catalunya del Pla Director de Parcs eòlics de Catalunya (Pdpe), elaborat pel Departament d'Indústria, Energia, Comerç i Turisme de la Generalitat, ha tornat a posar d'actualitat la situació d'aquesta font d'energia que en 10 anys ha passat de ser reivindicada gairebé en exclusiva pels grups ecologistes, a convertir-se en objectiu de projectes d'inversions per part de grans companyies elèctriques.
Aquesta situació ens ha collocat als ecologistes enmig d'un fals debat entre conservacionisme i desenvolupament de les energies renovables. Des de l'administració i per part dels empresaris promotors, comencen a ploure crítiques sobre els grups ecologistes que demanen un model energètic sostenible, argumentant que frenem i obstaculitzem el desenvolupament de l'energia eòlica. La nostra posició, reflectida des de fa més d'un any en el Manifest per un desenvolupament ple i regulat de I'energia eòlica a Catalunya, que ha estat signat per més de 80 entitats ecologistes i cíviques, es pot sintetitzar en:
1) No creiem que el desenvolupament de les potencialitats eòliques de Catalunya s'hagi de fer a costa d'actuacions que alterin el seu patrimoni natural, que ha de ser protegit adequadament com un bé col·lectiu a legar a futures generacions; partint de prioritzar criteris de rendibilitat econòmica a curt termini, i més, quan hi ha la constatació evident que els recursos eòlics disponibles permeten compatibilitzar el desenvolupament eòlic amb la preservació integral del medi natural.
2) Creiem necessari desenvolupar un principi d'incentivació en positiu, adreçant els promotors a les zones més òptimes des del punt de vista energètic i mediambiental mitjançant facilitats instal·lació.
3) Quan ens plantegem el desplegament de les potencialitats eòliques de Catalunya ho fem des d'una perspectiva integral, no tan sols centrada en la creació de centrals eòliques per a la generació a la xarxa. També considerem prioritari potenciar l'energia eòlica a petita escala (terreny aquest que el Pdpe no aborda), fonamentalment amb aerogeneradors independents en zones de consum mitjà o alt (empreses grans i mitjanes, polígons industrials, àrees d'infraestructura), com a formes de disminució de la factura elèctrica convencional amb la corresponent reducció d'emissions contaminants.
Així doncs, fem dos tipus de crítiques al Pdpe: d'eficàcia i de problemàtica mediambiental.
Pel que fa a l'eficàcia, el Pdpe ens transmet la impressió de trobar-nos davant d'una oportunitat perduda per impulsar de forma decidida 1'energia eòlica a Catalunya amb ple respecte al medi ambient; i no tant pels objectius i terminis proposats (300 Mw per al 2005 i 1.000 Mw per al 2010), que ens semblen fàcilment assolibles, com pel que fa a la manca de mecanismes per portar-los a terme.
Es troba a faltar la concreció d'una entitat de caràcter públic per al desenvolupament de l'energia eòlica en la seva globalitat (en forma d'oficina promotora o d'assessorament, institut, etc...) que actuï d'element fomentador en la consecució dels objectius que proposa, dinamitzant la realització de projectes, actuant com a punt e confluència de promotores, subministradores d'equips i institucions i organismes públics implicats. Creiem necessari que es concreti aquesta figura es concreti.
En qüestions mediambientals, el Pdpe deixa oberta la via lliure a la instal·lació lació de parcs eòlics, siguin quines siguin les seves dimensions, dins de qualsevol espai inclòs al Pein. Amb l'ànim de voler donar una imatge de regulació i de protecció dels espais naturals, el Pdpe pensa en la impossibilitat de situar parcs eòlics dins d'espais naturals protegits (parc natural, parc nacional, Pein, reserva natural). Curiosament, les àrees on actualment interessa desenvolupar parcs eòlics (serres de les comarques de Tarragona i Girona) no tenen cap figura dé protecció legal més enllà d'estar incloses al Pein. És a dir, els parcs eòlics no tindran més limitació per instal·lació que els criteris tècnics que puguin imposar els diferents departaments implicats.
El Pdpe incorpora com a suposada novetat la necessitat de redactar un estudi d'impacte ambiental als parcs eòlics que estiguin dins del Pein i la necessitat d'una declaració d'impacte ambiental en aquells. Aquesta no deixa de ser una mesura hipòcrita, ja que les normatives del Pein ja estipulaven aquesta obligació dins del seu Annex 2.
D'aquesta manera el Pdpe ens situa davant una situació confusa d'aprovació de projectes aïllats, sense ordenació ni criteris diferenciadors en què aquells projectes que es trobin dins d'espais considerats en el Pein no seran objecte de cap tràmit especial. Així s'obre camí a la presentació d'al·legacions múltiples i a processos d'oposició popular que provoquin retards i problemes innecessaris, quan, de fet hi ha prou espais amb potencial eòlic per assolir els objectius del pla sense més conflicte.
Com és natural, estem treballant en la redacció d'una
alternativa per al desenvolupament sostenible de l'energia eòlica,
tema que depassa l'espai adjudicat a aquest article.