
El Pirineu es troba amenaçat per multitud de projectes especulatius que es desenvolupen generalment impulsats per les Administracions ja que tot el Massís del Pirineu es troba mancat de Plans d’Ordenació i Gestió territorial. En aquests plans s'hauria que potenciar la conservació de la cultura i el desenvolupament de les seves activitats tradicionals, que de forma sostenible, han mantingut el Pirineu viu fins fa poc.
L’amenaça de destrucció de la Vall d'Àrreu
per part de l’empresa asseguradora Catalana Occident i per la seva societat
Baquèira-Beret és només un exemple però no
l’únic. No podem oblidar del projecte que amenaça la Vall
d’Itoiz, la construcció de l’embassament de Santaliestra que vol
destruir la Vall de l’Éssera, la construcció de macrourbanitzacions
a la Vall de Filià de 8.000 llits, les ampliacions de les pistes
d’esquí de la Molina, projectes d’autopistes elèctriques,
entre d’altres.
El cas de la Vall d'Àrreu
La Vall d'Àrreu, amb més de 2.000 ha. i en estat verge, està catalogada com a espai d’interès natural pel PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural) aprovat per la Generalitat de Catalunya l’any 1992. Compta amb una de les millors mostres de la fauna pirinenca i masses forestals altimontanes i subalpines molt ben conservades. Es troba inclosa dins d’una campanya de WWF de boscos europeus de protecció prioritària. També és un espai proposat a la Xarxa Natura 2000 de la U.E., i acull diferents espècies endèmiques i altres en perill d’extinció com són l’ós bru, el mussol pirinenc i la perdiu blanca.
L’empresa asseguradora Catalana Occident mitjançant
la seva societat Baquèira-Beret, S.A., (participada en un 75% per
CO, un 10 % per "la Caixa" i la resta per petits accionistes) pretén
construir a la vall d’Àrreu 14 telecadires, 40 km. de pistes d’esquí
i uns 20 camins d’accessos per a maquinària i vehicles, derivant
torrents i barrancs per a la producció de neu artificial, (entre
altres actuacions que contempla fins ara el projecte).
Els valors naturals únics de la Vall d'Àrreu
El projecte afecta unes 900 ha. de les quals el 90% es troben incloses dins del PEIN de l’Alt Àneu, a més de trobar-se proposades a la Xarxa Natura 2.000 de la UE.
Segons es desprèn de quatre informes de científics de la UB, de diferents departaments de la Facultat de Biologia que ens han fet arribar, la Vall d’Àrreu acull singularitats úniques en el context del Pirineu, alguns dels seus estanys i excepcionals mulleres presenten macròfits (plantes aquàtiques) únics al Pirineu. Continuant en l’àmbit de la vegetació, el Pinatar de Sorpe també afectat, suposa, ara per ara, un dels boscos subalpins amb major longevitat del Massís.
La fauna destaca per la presència de dos endemismes
com són les sargantanes pallaresa i aranesa, dues varietats noves
trobades recentment. És una zona freqüentada pels óssos
introduïts, conté una bona població de gall fer, picot
negre, mussol pirinenc o perdiu blanca i, sobretot, un paisatge sense alteracions
tal i com ha estat en els últims segles producte del seu aïllament
on, fins als dies d’ara, no compta amb accessos rodats.
La campanya per salvar la Vall d'Àrreu
El Departament de Medi Ambient està a punt de treure la declaració d’impacte del projecte d’ampliació de Baquèira Beret a la vall d’Àrreu. Potser quan llegiu aquesta pàgina ja ho haurà fet. Malauradament tots sabem que serà favorable a Baquèira.
Tanmateix, la campanya en defensa de la Vall d'Àrreu,
impulsada per la Plataforma per al Desenvolupament Sostenible
del Massís de Beret, continua i continuarà fins esgotar
totes les possibilitats administratives, judicials i de pressió
social perquè, les més de 20.000 signatures recollides fins
ara, les 500 al·legacions presentades i la injusticia que suposa
destruir un espai natural d’aquesta vàlua s’ho mereix.
| Envia un mail al Conseller de Medi Ambient Felip Puig amb la teva opinió sobre Àrreu. Clica aquí. |
| Informació sobre Àrreu
Text del llibret informatiu editat per la Plataforma per al Desenvolupament Sostenible del Massís de Beret Comunicació sobre la Vall d'Àrreu presentada a les XVI Trobades Naturalistes i Ecologistes. (febrer 2000) Documentació lliurada a la roda de premsa del 11 de desembre de 2000
Iniciatives legals
Crònica de la campanya
Marros
Caminada popular el 21 d'octubre de 2000
|
La Plataforma per al Desenvolupament Sostenible del Massís de Beret (PDSMB) està formada per: AEEC, Centre Excursionista de Lleida, DEPANA, Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, IPCENA, Unió Excursionista de Catalunya i WWF-ADENA.