1. La vall d’Àrreu està inclosa dins el PEIN des de l’any 1992.
El Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) aprovat pel Decret 328/92 de la Generalitat de Catalunya, inclou la vall d’Àrreu dins l’espai Alt Àneu. L’objecte del PEIN (article 15.1 de la Llei 12/1985) és "... la delimitació i l’establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals la conservació dels quals es considera necessari d’assegurar, d’acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen".
Per tant, és evident que l’objecte del PEIN és incompatible amb la construcció de: 30 km de pistes d’esquí, 15 km de canalitzacions d’aigua, 16 km de carreteres i pistes forestals, 17 telecadires i remontadors, 4 aparcaments i 4 àrees d’hotels i cafeteries.
La fitxa del PEIN (adjuntem còpia document 3). Alhora de parlar dels motius d’inclusió de l’espai Alt Àneu en el pla estableix:
És més, el propi PEIN alhora de delimitar
l’espai d’Alt Àneu va excloure l’estació d’esquí de
fons de BONABÉ (deixant petites illes no incloses dins de l’espai).
Aquest és un element més que demostra que els objectius del
PEIN són incompatibles amb unes pistes d’esquí –tenint en
compte que l’esquí de fons que circula per pistes forestals té
un impacte molt més baix que l’esquí convencional-.
2. El Pla Especial de delimitació definitiva de l’Espai del PEIN: Alt Àneu (1998), inclou la vall d’Àrreu dins aquest espai pel seus valors naturals i ecològics.
Aquesta delimitació inclou clarament la vall d’Àrreu
dins de l’espai Alt Àneu. El 16 de desembre de 1998 es va aprovar
inicialment, i va sortir a informació pública al DOGC núm.
2812 de 25 de gener de 1999, el Pla Especial de delimitació definitiva
de l’Espai Alt Àneu. Per tant, l’anterior conseller de Medi Ambient,
Sr. Joan Ignasi Puigdollers, ja va aprovar inicialment aquest pla. (adjuntem
còpia document 4)
3. La vall d’Àrreu està proposada a la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea per la pròpia Generalitat.
El 24 de desembre de 1996 la Generalitat de Catalunya va aprovar el LIC "Pirineu de Lleida", on s’inclou la vall d’Àrreu, en base a la Directiva Comunitària 92/43/CEE coneguda com Hàbitats, i va trametre la proposta al Ministerio de Medio Ambiente que a la vegada la va incloure dins la resta d’espais de l’Estat proposats a la Unió Europea.
Aquest LIC passarà a formar part de la Xarxa Natura
2000 de la UE que inclourà tots aquells espais destinats a la conservació
dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestre. Aquests
espais proposats, des del moment en què han estat proposats, s’han
de sotmetre als criteris de gestió i conservació que preveu
la pròpia directiva.
4. Diferents estudis de científics de la Universitat de Barcelona conclouen la inviabilitat ecològica del projecte de Baquèira.
Són diversos els estudis, de diferents professors
d’Universitat, que s’han realitzat a la zona i que posen de manifest la
importància ecològica de l’espai. A tall d’exemple, la Universitat
de Barcelona, a través de professors de reconegut prestigi han demostrat
l’interès natural i ecològic de la vall d’Àrreu, alhora
que conclouen que el projecte que planteja Baquèira suposaria un
impacte ecològic crític i recomanen l’estudi d’alternatives
que permetin conservar aquests valors naturals: (adjuntem còpia
document 2)
| Emissor | Data | Consideracions |
| UB. Herpetologia. Departament
de Biologia Animal.
Autors: Gustavo A. Llorente. Miquel A. Carretero. |
17/05/2000 | L’herpetofauna de la zona constitueix una comunitat formada per espècies de distribució restringida i requeriments molt específics, algunes d’elles són úniques al món, no trobant-se en altres llocs. La destrucció d’aquesta vall suposaria la desaparició d’importants poblacions de "sargantana vivípara", "sargantana pirinenca" i "tritó pirinenc". |
| UB. Departament de Biologia Vegetal.
Autor: Josep Mª Ninot Sugrañes |
11/05/2000 | El cas del Massís de Beret i de la Vall d’Àrreu és un dels sectors dels Pirineus, precisament poc alterats i que objectivament podrien suposar bastant lliure d’amenaces. Les accions d’alteració de paisatge produirien danys realment importants i irreversibles |
| UB. Departament d’Ecologia.
Autor: Narcís Prat |
11/5/2000 | Per un veritable desenvolupament sostenible dels Pirineus, el projecte de Baquèira Beret, SA. és impensable i el seu greu impacte ambiental és inacceptable. |
| UB. Departament d’Ecologia.
Autor: Jordi Català i Aguila Director del Centre de Recerca d’Alta Muntanya |
20/06/2000 | A la vall d’Àrreu es localitzen una sèrie d’estanys que, per les seves característiques, fisicoquímiques i florístiques són únics en el marc geogràfic dels Pirineus. Cal destacar que als estanys de Muntanyó d’Àrreu es troben dues espècies de macròfits que no s’ha localitzat en cap altre estany del Pirineu. |
5. L’estratègia del DMA passa per donar un tracte
de favor evident a una empresa privada desprotegint un espai d’alt valor
ecològic.
Amb la creació de Parc Natural de l’Alt Pirineu
excloent la vall d’Àrreu d’aquest futur parc, el Departament de
Medi Ambient està fent una cessió del Patrimoni Natural del
país a una empresa privada perquè pugui destruir els valors
naturals que conté. És inadmissible el frau i xantatge que
suposa crear un parc natural a canvi de cedir, al mateix moment a l’especulació,
una de les millors mostres del patrimoni natural del país. És
evident que aquest fet pot suposar una resolució "injusta" i per
tant un presumpte delicte de prevaricació.
6. L’alternativa de la plataforma és viable i no destrueix la vall d’Àrreu.
La Plataforma pel Desenvolupament del Massís de Beret que aglutina les principals organitzacions excursionistes de Catalunya (FEEC, UEC, CELL, MOUNTAIN WILDERNESS) i ecologistes d’àmbit català i internacional (ADENA/WWF, AEEC, DEPANA i IPCENA), continuen defensant l’alternativa de la connexió del Pallars Sobirà a les actuals instal·lacions de Baquèira Beret, a través d’un telecadira o telecabina per la vall de la Bonaigua. Aquesta alternativa permetria mantenir l’estat actual de conservació de la vall d’Àrreu i suposaria un impacte molt menor en la vall de la Bonaigua, que actualment ja constitueix un corredor d’infraestructures per on transcorre la carretera del Port de la Bonaigua i dues línies elèctriques.
La construcció de dos aparcaments per a 500 cotxes i 40 autobusos a prop de la Mare de Déu de les Ares, permetria salvar la part alta del port de la Bonaigua que a més, és la que correspon amb el tram de carretera de pitjors condicions i on la neu acostuma a provocar que s’hagi de tacar el port. Un servei d’autobusos des dels diferents pobles del Pallars i les valls d’Àneu permetria accedir fàcilment als esquiadors a les actuals instal·lacions, contribuint així a la descongestió de Baquèira en els accessos per la Val d’Aran. (adjuntem còpia document 5)
Algunes de les raons que addueixen els detractors d’aquesta alternativa és la impossibilitat de construir aquests aparcaments per qüestions de risc d’allaus. Cal tenir en compte que la proposta l’ha realitzada una consultora d’enginyers valorant aquests temes i escollint les zones que es troben fora de zones d’allaus. D’altra banda, el propi projecte de Baquèira planteja dos aparcaments en la mateixa vall de la Bonaigua i telecadires per accedir a la vall d’Àrreu.
Paral·lelament, l’administració ha de promoure
instruments de desenvolupament i promoció econòmica per les
àrees de muntanya que efectivament siguin sostenibles i es basin
en els recursos naturals i paisatgístics propis. Existeixen nombroses
alternatives de desenvolupament sòcioeconomic que defugen dels riscos
evidents que suposa dependre del monocultiu de l’esquí, que sempre
porta associat una especulació urbanística creixent. Cal
promoure una economia diversificada lligada als espais naturals protegits
i ben gestionats, turisme de qualitat i poc massificat, teletreball i petites
indústries que aprofitin els recursos naturals i una marca de qualitat
d’origen.
7. Suport social a la campanya
Des d’abans que el projecte de Baquèira fos presentat i fins avui, han estat nombroses les entitats, associacions i persones a títol individual que donen suport a la campanya. Prova d’això en són les:
PLATAFORMA PEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DEL MASSÍS DE BERET