Finalment, després d’un any de valoracions, el Departament ha donat a conèixer el vist-i-plau del DMA a l’ampliació de Baquèira Beret cap a l’espai natural de la vall d’Àrreu (PEIN Alt Àneu i inclòs en la proposta de Xarxa Natura 2000 de la UE).

Atès que el Departament ho ha argumentat en 4 punts que es recullen en la nota de premsa que el propi DMA va trametre ahir 20 de desembre de 2000, donem a conèixer la valoració totalment negativa que en fa la Plataforma rebaten punt per punt la nota de premsa del DMA (a la banda dreta de la taula la valoració de la Plataforma):
 
 

Departament de Medi Ambient	Valoració de la Plataforma
Medi Ambient limita la proposta d’ampliació de l’estació d’esquí de Baquèira Beret El conseller de Medi Ambient, Felip Puig, ha manifestat avui la posició del Govern de Catalunya davant la proposta d’ampliació de l’estació d’esquí de Baquèira Beret. La posició del Govern es basa en quatre punts:
El Departament de Medi Ambient valora positivament la proposta d’ampliació de l’estació d’esquí feta per l’empresa i l’Ajuntament d’Alt Àneu.	L’Ajuntament d’Alt Àneu no és qui promou l’ampliació perquè el projecte l’ha presentat una empresa privada.
Tot i aquesta valoració en positiu, el DMA limita l’abast de la proposta de creixement.	En un espai natural que la seva extraordinària qualitat ecològica es basa en la seva integritat de les espècies i hàbitats que acull, tal i com ho han expressat diferents científics professors de la Universitat de Barcelona, els objectius de conservació no són compatibles amb una aprovació ni tan sols limitada a una part del projecte presentat.
Per no entrar en contradicció amb la Xarxa natura 2000, una xarxa ecològica europea de zones especials de conservació entre els quals hi ha inicialment aquesta zona, el conseller Puig ha manifestat que el proper febrer portarà a Govern la iniciativa de revisar la proposta catalana inicial sobre els espais que poden entrar dins a Xarxa Natura 2000. En aquest sentit, el conseller Puig ha explicat que Catalunya és el país d’Europa amb més superfície proposada per a aquesta xarxa: un 19, 4% del territori. Com a dada comparativa, Bèlgica té un 3,1 %, Holanda, 6%, Regne Unit 5,2%, França 4,9 % Àutria, 10,9 %, Finlàndia 13,9% i Itàlia 16,4%, tal com reflexa el butlletí que edita la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea.	Es juga amb aquestes xifres de forma conscient per confondre l’opinió pública. Catalunya ha proposat a la Xarxa natura 2000 el 14 % del seu territori (aquest 19.4 % que fixa el DMA és perquè inclou 9000 ha marines). D’altra banda, la Unió Europea ha reclamat als diferents estats que ampliïn les propostes d’inclusió d’espais a la Xarxa Natura 2000 al considerar que aquestes eren insuficients i que no garantien la conservació dels hàbitats i espècies d’interès comunitari. En aquests moments, davant les sol·licituds d’ampliació que el Ministeri de Medio Ambiente ha tramés a les diferents Comunitats Autònomes, CATALUNYA, a diferència de d’altres comunitats encara no ha respost i per tant, no ha ampliat la superfície. És obvi que enlloc de reduir el que la UE reclama és ampliar les superfícies dels espais. Com a dades comparatives del % de superfície de territori de l’estat proposat a la Xarxa Natura 2000:         % Andalusia 27.3 Aragó 21.9 Astúries 20.5 Canàries 22.5 Castella Lleó 23.1 Catalunya 19.4 Castella la Manxa 15.9 Extremadura 14.5 Madrid 40.4 Extremadura 10.7 Galícia  14.5     Font: Ministerio de Medio Ambiente. Dirección General de Conservación de la Naturaleza. Tel 91 597 54 00 D’altra banda, la Directiva Hàbitats per la qual es regula tots els espais que formaran part de la Xarxa Natura 2000 estableix que des del moment en què els espais han estat proposats pels estats membres hauran de sotmetre’s als criteris de protecció. No cal oblidar que la UE té obert un expedient d’infracció contra Catalunya per designació insuficient de Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPAS): només té catalogat l’1,9 % del territori quan hauria de tenir més del 9%.
Es vol fer compatible la preservació de la natura amb el desenvolupament econòmic del territori. Per fer realitat aquest objectiu, el Departament de Medi Ambient tindrà enllestit el projecte de parc natural de l’Alt Pirineu el primer trimestre del 2001. Aquest espai protegit ha de fer compatible la pràctica de l’esquí amb la preservació de la biodiversitat ja que els parcs naturals permeten el desenvolupament harmònic i sostenible amb l’aprofitament ordenat dels recursos naturals.	Evidentment que la plataforma està d’acord en la creació d’un Parc Natural de l’Alt Pirineu. El que és inadmissible és que es creï com a conseqüència de cedir una de les parts més valuoses ecològicament a una empresa privada per tal de què pugui destruir-la. És un frau moral al país i, tal i com es demostrarà, una il·legalitat. D’altra banda, els parcs naturals i els PEINs no són compatibles amb les estacions d’esquí. De fet, una de les raons per crear els Parcs Naturals és preserva’ls d’uns dels principals i majors impactes ambientals que poden patir les àrees d’alta muntanya com són les estacions d’esquí. Cal recordar que en el moment de creació del PEINs (1992), que tenen un grau inferior de protecció respecte als Parcs Naturals, la Generalitat va excloure d’aquests totes les pistes d’esquí i fins i tot, les d’esquí de fons, com el cas de Bonabé al considerar que eren instal·lacions no compatibles amb els objectius de conservació d’aquests espais.

Per tant, les entitats membres de la Plataforma consideren totalment injustificats i irresponsables els arguments exposats per la Conselleria. Continuarem defensant la conservació d’aquest espai natural, recorren a les instàncies necessàries, i defensant alternatives de desenvolupament socioeconòmic per aquestes àrees que estiguin realment a l’alçada dels temps actuals.