LA IMPLANTACIÓ DE L'ENERGIA EÒLICA A LES COMARQUES TARRAGONINES I L'IMPACTE SOBRE ELS OCELLS


Jaume Solé i Herce

Biòleg i membre de SEO/ BirdLife

En els últims mesos s'està produint un gran debat entorn la implantació de l'energia eòlica a Catalunya i especialment a les comarques de Tarragona. La manipulació d'informació d'un editor del Servei Mundial d'Informació sobre l'Energia citant informes europeus on es considera "negligible" l'impacte de les centrals eòliques sobre l'avifauna, i les morts directes d'ocells "biològicament irrellevants" ens porta a exposar un seguit de consideracions i referències.

Les serres de les comarques Tarragonines i els ocells

SEO/BirdLife manifesta la seva preocupació davant el desenvolupament massiu del sector de l'energia eòlica a les zones muntanyoses de la província de Tarragona, sense cap pla d'ordenació i implantació d'aquest recurs energètic.

Alguns dels projectes proposats afectarien un conjunt de serres de gran valor natural, que contenen una gran varietat d'ecosistemes. Aquesta varietat d'ambients acull importants poblacions de diverses espècies d'ocells. La major part de projectes es concentren en Espais d'Interès Natural (EIN) i alguns poden afectar dues Àrees d'Importància Internacional pels Ocells (IBA), (Viada, 1998):

- IBA 201 Inclou les Muntanyes de Prades, la serra del Montsant i la serra de la LLena

- IBA 203 Ports de Beseit, serres de Pàndols i Cavalls

Aquestes IBA mantenen hàbitats d'espècies citades a l'Annex 1 de la Directiva 79/409/CEE relativa a la Conservació dels Ocells Silvestres. Això obliga a les comunitats autònomes i a l'Estat espanyol a: "... disposar mesures de conservació especials respecte el seu hàbitat amb la finalitat d'assegurar la seva supervivència i la seva reproducció a la seva àrea de distribució..." (Art. 4.1 de la Directiva).

La ubicació de centrals eòliques a l'interior d'aquestes zones o en d'altres espais naturals protegits, o a les seves àrees d'influència, pot suposar un seriós perill per a les poblacions d'espècies d'ocells protegides i, en alguns casos, amenaçades d'extinció. La conservació del conjunt de valors naturals i paisatgístics de l'àrea afectada també poden resultar seriosament compromesos com a conseqüència de l'omissió de sòlids criteris ambientals en la planificació dels recursos eòlics.

Entre las poblacions d'ocells afectades a les serres Tarragonines, cal destacar l'Àliga perdiguera Hieraaetus fasciatus amb 54-56 parelles (6,1% població total a Espanya), considerada l'única rapinyaire en regressió a Catalunya (Parellada, X. et al. In Muntaner i Mayol 1996). L'alteració de l'hàbitat es considera el segon problema de conservació de l'espècie (Arroyo et al. 1990).

Altres espècies afectades serien l'Àguila daurada Aquila chrysaetos 12-13 parelles, Duc Bubo bubo 400 parelles, àguila marcenca Circaetus gallicus, Voltor Gyps fulvus, Falcó Falco peregrinus, Còlit negre Oenanthe leucura, Gralla de bec vermell Pyrrhocorax pyrrhocorax i Merla roquera Monticola solitarius, entre d'altres.

Totes aquestes espècies estan protegides per la Llei 4/1989 de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres, i incloses en el Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades.

A més, les serres Tarragonines representen una zona especialment interessant per la migració d'un gran nombre d'espècies protegides, principalment rapinyaires, que les traspassen cada any durant els períodes migratoris pre i postnupcial. Com a referència, al Parc de Collserola s'han comptabilitzat des de les carenes, durant els mesos de setembre i octubre dels anys 1990-1997, una mitjana de més de 2000 exemplars de rapinyaires en pas. Només l'any 1997 van comptabilitzar-se més de 4000 exemplars. Aquestes xifres es veuen incrementades a les muntanyes de Tarragona per d'altres que utilitzen la resta de rutes migratòries conegudes a Catalunya, que ressegueixen les diverses conques fluvials, principalment la del Llobregat.

Respecte l'informe citat pel WISE del BUND alemany, només cal llegir un petit fragment:" En determinades zones es prioritària la preservació de la diversitat biològica davant la construcció i explotació d'instal·lacions eòliques, especialment respecte a la protecció dels ocells, i la conservació de paisatges naturals o de gran història cultural,..."

Les centrals eòliques i l'impacte sobre els ocells

La major part d'estudis realitzats a Europa respecte l'impacte de les centrals eòliques sobre l'avifauna consideren la incidència sobre el comportament dels ocells i la pèrdua de l'hàbitat com a principals problemes. La baixa mortalitat directa detectada en aquests estudis contrasta amb les altes xifres constatades en l'únic estudi realitzat a Espanya. En aquest estudi de SEO/BirdLife "Incidència de las plantas de aerogeneradores sobre la avifauna en la Comarca del Campo de Gibraltar" (SEO/BirdLife, 1995), durant un any es van detectar 106 ocells de mida mitjana o gran morts per col·lisió, el 83% dels quals eren rapinyaires. Quasi la totalitat de les espècies de rapinyaires estan protegides per la legislació nacional mitjançant el RD 439/90 i per la comunitària Annex 1, Directiva 79/409/CEE.

Las conclusions d'aquest estudi, evidencien que l'impacte dels aerogeneradors sobre els ocells pot ser molt significatiu tant qualitativa com quantitativament. Entre els molts factors dels que depèn aquest impacte, destaquen per la seva importància: (1) l'adequada selecció de l'emplaçament, tant de la central com dels aerogeneradors dins d'aquest; (2) la meteorologia ; (3) el comportament dels ocells i (4) la tecnologia i el disseny aplicat als molins.

Seguint les conclusions d'aquests estudis i les experiències de l'impacte dels aerogeneradors sobre l'avifauna en altres països, considerem que la mesura més eficaç per evitar afeccions negatives sobre l'avifauna és l'adequada selecció dels emplaçaments de les centrals i la tecnologia utilitzada, mitjançant estudis rigorosos de la presència, densitat, comportament i ús de l'espai per les espècies sedentàries i migradores. Aquesta mesura preventiva resulta especialment obligada en el cas d'àrees d'especial interès ornitològic.

La planificació estratègica del sector (Mapa d'aprofitament eòlic de Catalunya), ha de tenir en conte els factors clau, perquè siguin compatibles els objectius socials, econòmics i ambientals a la província. En aquest procés cal d'identificar les zones on s'haurà de restringir la instal.lació de centrals eòliques i justificar amb solidesa la necessitat de generar una quota addicional d'energia. A més, donat el gran nombre de projectes, on algunes de les centrals es proposen en zones molt pròximes entre si i en l'àmbit d'espais naturals molt vulnerables respecte a aquestes indústries, i que el procediment d'avaluació ambiental habitual resulta insuficient, sol.licitem que la planificació promogui estudis per determinar l'impacte acumulatiu d'aquests projectes i permeti una presa de decisions informada i responsable.

Finalment caldria realitzar un programa de seguiment després de l'instal.lació de cada central per tal de determinar la necessitat de modificació d'alguns molins o per portar a terme mesures correctores.

Referències:

- Arroyo, B.; Ferreiro, E. i Garza, V. 1990. El águila perdicera (Hieraetus fasciatus) en España. Censo, reproducción y conservación. Icona. Madrid.

- SEO/BirdLife 1995. Incidencia de las plantas de aerogeneradores sobre la avifauna de la Comarca del Campo de Gibraltar y La Janda. Informe inèdit realitzat per encàrrec de la Agencia del Medio Ambiente de la Junta de Andalucía.

- Parellada, X., Burau, J.A. i Beneyto, A. El águila perdicera (Hieraetus fasciatus) en Catalunya (NE de España): estatus y Plan de conservación. In Muntaner i Mayol 1996. Biologia y Conservación de las rapaces mediterraneas, 1994.

- Viada, C. (ed.) 1998. Áreas Importantes para las Aves en España. 2ª edición revisada y ampliada. Monografía nº5. SEO/BirdLife. Madrid.