"La presó preventiva serà sempre un instrument de coacció"

Joaquin Navarro es jutge de l'Audiència Provincial de Madrid, es una de los poques veus que, desde la capital de l'Estat Espanyol, ha denunciat les barbaritats poliítiques, jurídiques i policials dels succesius governs. Va ser membre de Justicia Democrática iJutges per a la Democràcia, professor universitari de Teoria de l'Estat,militant del PSP (Partido Socialista Popular), senador en les Corts Constituents i diputat pel PSOE en la primera legislatura, sent vicepresident de la Comissió de Justicia.També va ser secretari general de la Junta d'Andalussia, ponent socialista de l'Estatut autonòmic andalús i secretari general del PSOE d'Almeria.

-Quant de temps pot estar una persona privada de llibertat, sense possibilitat de demostrar la seva innocència?

La presó preventiva pot prorrogar-se fins quatre anys. Durant aquest temps, malgrat el pres "frueixi" de la presumpció d'innocència, la veritat és que se'l tracta com a culpable. Ningú ha de demostrar la seva innocència, malgrat sembli que sí. De fet, la ciència penal més moderna planteja la necessitat d'eliminar la presó preventiva, o si més no, limitar-la al mínim imprescindible que seria l'interrogatori de l'acusat amb totes les garanties que calguin. Contràriament, la presó preventiva serà sempre un instrument de coacció, xantatge i venjança, o instrument substitutiu del judici. En realitat, és cada cop més una pena anticipada al judici, una pena sense judici. Això va en contra de la mateixa essència de qualsevol dret penal garantista i humanitari.

-Des les accions de l'11 de setembre, la criminalització i la repressió s'han incrementat. Amb l'excusa del terrorisme, tot s'hi val?

La tragèdia més gran de l'11 de setembre ha estat la imposició de la seguretat estatal per damunt de la llibertat i la seguretat jurídica. Ha estat com un retorn als feus, un retrocés profund del dret i les garanties processals. La resposta al terrorisme al terrorisme apocalíptic de l'11-S ha estat el terror d'Estat, la imposició de la raó d'Estat per damunt de qualsevol indici de raó jurídica. Estem vivint una etapa marcada pel terrorisme d'Estat. La comunitat internacional s'ha doblegat a la moral terrorista d'USA. Més que mai, el Dret s'ha convertirien la cultura política del poder. Per a comprovar-ho, només cal observar les mesures que estan adoptant USA i, al seu rebuf, la majoria dels països occidentals. Fa la impressió que l'11-S ha estat la coartada necessària per a que la persecució de discrepants i sospitosos de tots els nivells es realitzi amb facilitat i impunitat. Som en el camí de la criminalització de la discrepància. Les persones que pensen amb el seu propi cap i no han de pidolar la seva llibertat a ningú no es sotmeten fàcilment al pensament únic ni al políticament correcte. Es converteixen en sospitoses i es tracta de privar-les de qualsevol espai de representació i de qualsevol garantia jurídica. Son els altres. Aquest "altres" que, segons Sartre, integraven l'infern. La intolerància i la repressió dels immigrants és un dels exemples més dramàtics d'aquest retorn a la intolerància i a la inquisició. En lloc de cercar els arrels del terrorisme que es practica contra l'Estat, per eliminar-les mitjançant democràcies avançades, s'està responent amb el més roí i dramàtic terrorisme d'Estat. Es diu que el terrorisme va contra la llibertat i la democràcia. Però se'l contesta amb una profunda i encara més gran violació de la democràcia i de la llibertat.

¿Quina es la relació entre l'actitud de EEUU y la dels seus aliats?

Apenas existeix. El president Bush i el seu Gobern han dit amb tota claretat que no necesiten el suport ni la col.laboració de la UE i demás aliats per la realització de la seva política. Sempre van defensar l'unilateralisme sobre el multilateralisme. Pero ho van fer amb cert tacte i salvant la diplomacia indispensable. Ara ho fan al descobert. "Una creu, un Imperi i una espasa". Mai hem estat tant a prop de la realització d'aquella divisa. Una creu, perque el cristianisme "more USA" campa pels seus respectes i estableix enormes murs de divisió i contenció respecte a altres confesions religioses. USA es, sense cap dubte, el braç armat de Deu a la terra per lluitar contra "els altres" que son l'infern. Un Imperi porque solament USA està capacitada per exercir aquella dominació mundial sobre aliats i enemics sense limitació pràctica, jurídica o política de cap tipus. Té tot el poder i, per tant, té al seu servei el dret i la justícia, com ja va dir l'inefable Karl Schmitt. I una espasa, perque solament la flamígera espasa norteamericana es capaç de dominar aquell imperi en nom d'aquella creu. Pero si aquesta divisa podia tindre gust caballeresc fa sis o set segles, ara es tradueix en simple i repugnant feixisme. En aquesta ocasió, el retorn dels feus dels que parlava Vico es el retorn del feixisme.

El movimint antiglobalitzador ha de ser conscient d'això. La seva lluita ja no e solament antiliberal i anticapitalista. Es antifeixista. Oposar-se ara amb totes les forces que estem capacitats a la perpetració de los anunciats y salvatges atacs norteamericans contra "l'eix del mal", es a dir, Korea del nort, Irán i Irak es una necessitat de civilització. Ens estem jugant en tot això la nostra propia supervivencia com a sers humans mínimament dignes y lliures. No podem acceptar que un sol pais, amb algun siervo afegit, decideixi destrossar societats completes perpetrant matances horribles d'homes, dones i nens per exercir una venjança, exhibir un poder omnímode o marcar adecuadament els límits de l'Imperi. La enorme tragedia iraquí, amb més de mig mil.lió de nens morts per la política norteamericana d'embargament i robo massiu es una escupinada contra la dignitat humana, un ultratge contra el dret internacional i una violació del sentit mateix de l'equidad i la justicia.

-Sovint s'ha assenyalat que la legislació antiterrorista vulnera en molts aspectes la pròpia Constitució Espanyola. Podria especificar quins?

El principi de legalitat és el que la normativa antiterrorista viola més directament. La tipologia penal no s'estableix amb la precisió necessària, i això és un atac a la legalitat. També es viola el dret al jutge natural i el dret a elegir un advocat de confiança des de l'inici de les actuacions. La competència de l'Audiència Nacional ens ressuscita la realitat de tribunals especials. Cada cop més, el TOP és una realitat durament reconquerida. Es vulgui o no es vulgui, quan es creen normes especials, tribunals especials, policies especials, i "climes" punitius especials, es va directament vers una justícia d'emergència, que és la que constitueix el moll de l'os de la "justícia que complau al príncep". Aquesta és una de les realitats que empedren majoritàriament el camí de submissió on es troba gran part de la justícia espanyola.

-La legislació antiterrorista estableix com a precepte la presó preventiva per a les persones acusades de participació o col·laboració amb banda armada. Fins a quin punt això constitueix una violació del dret a la presumpció d'innocència?

No és cert que existeixi aquest precepte, però si ho és que la presó provisional s'aplica en aquests casos de forma gairebé automàtica, amb una enorme influència, en aquest sentit, del Govern i del mitjans de comunicació. Tant la presó preventiva com el clima de linxament moral que l'envolta són incompatibles amb la presumpció d'innocència. Pel que fa a l'elecció d'advocats de confiança, recordo que sectors anomenats lliberals insistien en la necessitat que fossin substituïts per advocats d'ofici per tal d'impedir que actuessin lletrats que fossin còmplices amb els terroristes. A part de ser una afirmació calumniosa i innoble contra tot un sector d'advocats, suposa, a la pràctica, eliminar el dret de defensa en un moment especialment dramàtic per a la persona detinguda. Si a això hi afegim la sorprenent revalorització processal de les declaracions policials, ja podem plegar veles. Cap país que, com el nostre, presumeixi de se un Estat de Dret pot permetre's el luxe de prescindir d'un dret tan elemental com sagrat..

-Diferents instàncies internacionals qüestionen la legislació antiterrorista perquè no permet, a la persona detinguda, escollir el seu advocat durant el període d'incomunicació. Què en pensa?
Es tracta d'un dret sagrat de tota persona detinguda, establert com a essencial pel Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. És una de les causes més decisives d'indefensió, sofriment, violació de la presumpció d'innocència, i tortura. Ja he dit quines foren les circumstàncies que determinaren aquest disbarat. S'hi segueix insistint, però. El que en realitat es busca és que un determinat tipus de presumptes delinqüents declarin davant la policia sense la presència del seu advocat, amb la qual cosa les seves declaracions perden qualsevol mínim valor processal segons una valoració garantista de les coses. Si a això s'hi afegeix, com queda dit, que els nostres tribunals -començant pel Constitucional i continuant pel Suprem-, venen atorgant major valor probatori a aquestes declaracions policials, que abans tenien un simple valor de denúncia, les coses són encara més alarmants. En aquest dret d'emergència o excepció, la actuació policial adquireix perfils judicials molt accentuats. A voltes es diu que en el dret d'emergència el jutge es fa policia per subrogació. També cal dir que el policia es subroga en la posició de jutge. Dit això, el sistema d'incomunicació és senzillament impresentable, impropi d'un sistema minimament garantista, i un senyal inequívoc de feixisme tardà.

-Quina és l'actitud del sistema judicial espanyol davant les freqüents denúncies d'Amnistia Internacional, de l'Associació contra la Tortura, del Comité contra la Tortura de l'ONU ... sobre l'existència de tortures físiques i psicològiques per part de la Guardia Civil i la Policia Nacional sota l'aixopluc de la legislació antiterrorista?

Surt del tràngol com pot. Uns cops negant els casos de tortura que se li diuen, altres afirmant que s'apliquen controls i garanties que fan molt difícil la tortura, i sempre assegurant que molts detinguts denuncien tortures inexistents degut a consignes de la seva organització. Aquest camp segueix sent un dels més reprovables de la realitat ètica i jurídica espanyola. El Govern i les forces polítiques actuen com si aquest camp no existís, i fins i tot s'amenaça als denunciants com possibles autors del delicte de falsa denúncia. El més significatiu és que en els rars supòsits on es condemna en ferm un delicte de tortura, el Govern aplica l'indult, i prèviament Institucions Penitenciàries atorga el tercer grau. Tot contribueix a la impunitat de la tortura.

-De les persones detingudes el 2.001 acusades de pertànyer o col·laborar amb el Comando Barcelona, unes han quedat en llibertat sota fiança i altres continuen empresonades. Què és el que fa que un jutge decideixi que un acusat hagi d'esperar judici empresonat o en llibertat sota fiança?

Tot depèn de la mentalitat de policies, jutges, i fiscals. No es pot oblidar que en aquest camp sota la pressió d'interessos polítics i mediàtics molt poderosos. De totes maneres la presó provisional ha de ser sempre l'excepció i durar el menys temps que sigui possible. A la pràctica, passa exactament a l'inrevés. Són coses pròpies del Dret d'emergència qie és sempre una normativa fortament policialitzada. Resulta curiós que no es conegui ni un sol supòsit de crítica profunda social, jurídica o mediàtica on es critiqui amb virulència l'empresonament sense fonament de qualsevol persona acusada arbitràriament de terrorisme o similar. Tanmateix se n'han donat molts casos. Fa la impressió que els únics errors perseguibles són els que es produeixen a favor de la llibertat. Quan es va contra ella no hi ha error. És una filosofia perillosíssima que s'està introduint en el propi cor de la carrera judicial espanyola. L'espectacle actual de persecució i linxament penal i disciplinari de Cezón, López Ortega, i Ollero és particularment emblemàtic. Mentrestant hi ha presos preventius amb gairebé quatre anys de presó sense judici, i això no crida l'atenció a ningú. Els "jutges de la forca" semblen dictadors sense cap risc públic.

-¿Cree que es casualidad que dos altos mandos de la Policía Española estén al frente de la Interpol, y la Europol?

Res es casual. Quan un Govern presumeix de que la seva ideologia es l'antiterrorisme, li va molt bé que els seus policies ocupin llocs d'honor en aquest tipus d'institucions. La obsessió antiterrorista del Gobern Aznar semba una còpia exacta de les urgències i obsessions que en el mateix camp "acucian" al president Bush i companyia. El president Aznar està intentant a nivell de la UE un model repressiu molt similar al de Bush i els seus. Vista aquesta obsessió, a ningú li pot extranyar que siguin policies celtíbers els que ocupin llocs d'honor en el que s'anomena "seguretat comú", que te poc a veure amb la "seguretat jurídica comú. Crec que ens aguarden temps molt difícils a Europa. Mentres s'apresura la creació d'aquest tipus de mesures de seguretat y repressió, es distancia clarament el temps de la llibertat i la veritable democracia institucional europea. Casi ningú pensa ja en la Europa dels ciudadans i les patries. Tot serà Europa dels Estats y ni tan sols s'arribara a un règimen federal. El Paralament europeu continuarà sent una pamema i continuaran les grotesques tensions de poder a la Comisió i al Consell. Mai s'arribara a una veritable Constitució europea. La actual Convenció es una realitat mediocre i "inane". Molt més un circ burocràtic que una esperança posada en marxa.

-Desde el punt de vista judicial, com analitzaria el Sumari 18/98 instruit pel jutge Garzón i que s'ha cobrat el tancament de tres mitjans de comunicació: Egin, Egin-Irratia, i Ardi Beltza, així com la il.legalització de diferents organitzacions de l'esquerra abertzale, i l'empresonament d'alguns dels seus militants?

Aquest Sumari es absolutament impresentable. Consta ja de tretze peces i encara no s'ha celebrat un sol judici amb algun dels seus continguts. La llei de "enjuiciamiento criminal" ordena que cada vint dies s'informi sobre quins obstacles impedeixen la finalització d'un sumari en tres setmanes. El macrosumari de que em parla es un veritable espantall jurídic y ja ha estat escenari de greus atemptats contra la legalitat, la presumpció d'inocència, la llibertat ideològica, la llibertat associativa i la llibertat de expressió. No es necessari parlar, pero es un símbol de lo que ha passat amb els magistrats de la Secció IV.

-Pels que no estem al dia en quan a legislacions europees, com definiria l'Euro-ordre, y les seves consecuencies?

L'eliminació dels procedimients d'extradició es una pèrdua important per la seguretat jurídica. Aquests procediments van ser acertadament criticats pel seu burocratisme i la seva resolució político-administrativa. Tot i això, han volgut significar una garantia important pels acusats amb escas funament. L'establiment de l'Euro-ordre no respon a la necesaria armonització de lleis, procediments i garanties penals.

-José Mª Mena, Fiscal en Cap del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, ha avisat que per la Cimera de Març a Barcelona, es dictara presió preventiva per tot suposat esvalotadors, què n'opina al respecte?

El Govern està espantat i vol espantar als anti-globalitzadors. No crec que la intimidació i les amenaces siguin el millor cami pel debat riguros de les arrels, les causes i les consequències més iníqües de la globalització neoliberal. No crec que la repressió antidemocràtica ajudi al "prestigi" humanitari i jurídic que disfruten les institucions essencials de la globalització. Davant la desobediència, la resistència i la insurrección civil no es resposta vàlida l'acarnissament repressiu, que inclueix arbitrarietat, sufriment, discriminació i mort. Quan el dit denuncia la llaga i s'enfonsa a la mateixa, solament els "necis", els cobards i els botxins denuncien el dit i ignoren la llaga.

Una de les nombroses manifestacions contra la tortura a Euskal Herria