Des dels seus orígens, la UE ha defensat formalment de la igualtat d'oportunitats entre sexes: el Tractat de Roma de l'any 1957, constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea, incloia el Principi de No Discriminació per raó de gènere , tot i que la carta de drets fonamentals no reconeix el dret a l'avortament ni al divorci. Comissió Europea el.labora estratègies marc per a la igualtat en la UE que es concreten en quotes de participació en les institucions i en el mercat de treball; programes d'acció positiva; normes, directives i recomanacions. Però, amb retòrica no es combat la evident feminització de la pobresa dins els països comunitaris ni la desigualtat entre homes i dones en tots els sectors de la societat.

Les aturades dupliquen el nombre d' aturats dins la UE en tots els sectors i categories professionals; les afecta més l'atur de llarga durada ( un 5,8% dels europeus en aquesta situació l'any 98 eren dones); les assalariades europees cobren sempre el 70% del sou dels seus companys de feina; treballen en sectors menys qualificats i amb contractes temporal i a temps parcial, que comporta més desigualtat salarial.. La UE és una economia de mercat organitzada segons la lògica capitalista de divisió sexual del treball i on les dones tenen les de perdre: integrades en l'esfera pública en condicions de desigualtat, segregació, precarietat i discriminació, a l'esfera privada continúen carregant amb el pes del treball domèstic i assegurant l'existència del treball assalariat. Quant a les dones dels mal anomenats països "subdesenvolupats", els programes d'ajuda al desenvolupament busquen integrar en l'economia assalariada els 2/3 de treball mundial que s'escapa al control del mercat perquè el gestionen les pròpies dones: agricultura d'autoconsum, economia submergida, treball domèstic i reproductiu no remunerat.. Malgrat el vernís violeta i igualitarista de les polítiques d'igualtat europees, la realitat no és transformadora en absolut: el sistema segueix funcionant a costa de l'explotació i el treball invissible de les dones, relegades a una segona categoria fins i tot quan s'integren a les esferes de poder.

Integració econòmica,desigualtat i exclusió

Europa és, pel damunt de tot, un projecte d'economia de mercat a escala global que requereix mà d'obra que s'ajusti als canvis constants en l'estructura productiva per a competir en un mercat de capitals mundial: flexibilització, desregulació i precarització del mercat de treball, empitjorant les condicions de treball de tothom, però sobretot de les dones i la gent jove. A l'estat espanyol, les reformes laborals del 94 i el 97 introduiren els contractes temporals i a temps parcial: pitjors salaris, falta d'assegurança mèdica, més dificultats per sindicar-se... L' entrada de transnacionals, fusions entre empreses, desaparició de petites empreses i reestructuració amb acomiadaments massius.va convertir l'alt índex d'atur femení en estructural. La reducció del dèficit públic, un dels criteris de convergència econòmica fixats al tractat de Maastricht, ha perjudicat sobretot les dones. Reduïr la despesa pública vol dir retallar prestacions socials d'atur, assistència sanitària i de gent gran...que recauen altre cop en el nucli familiar, i principalment en les dones, lligades a l'esfera privada per la divissió sexual del treball: paradoxalment, el coixí principal de l'exclusió econòmica (atur, pobresa, desatenció) són les dones, quan elles estan afectades doblement per l'atur, els acomiadaments, la precarietat...

Polítiques d'igualtat en estructures desiguals

El 1987, el Consell Europeu demana als estats membres "vetllar per la dignitat de les dones" al treball. El Parlament Europeu emet directives sobre igualtat de remuneració, de tracte en l'accès al treball, en matèria de seguretat social, contra l'assetjament sexual. Però, això és poc menys que paper mullat en un context on qui marca les pautes és el mercat, estructurat entorn al treballador masculí prototípic. Els convenis col.lectius no recullen reivindicacions específiques com accions de formació per a dones amb excedències per cura dels fills o mesures efectives contra la discriminació i la segregació. La UE promou programes d'acció positiva com l'autoocupació per a dones, però la majoria de dones segueixen segregades en sectors feminitzats (sanitat no especialitzada, hosteleria, educació), precaritzats i mal pagats. Les directives per a la conciliació de la vida familiar i laboral responen a un model familista (Lamarca 2002), que accepta que les esferes del mercat i el treball domèstic estan separades i repartides per sexes, i cal "conciliar-les". L'estratègia marc sobre la igualtat descriu la integració laboral femenina en "treballs més irregulars, menys protegits i al mateix temps porten el pes de l'assistència dels nens i demés persones depenents (...) els problemes de gènere en el mercat de treball segueixen sent importants." El dilema alliberador de la UE és com aconseguir que les dones realitzin la doble jornada laboral sense problemes, quan per a combatre la desigualtat s'hauria de questionar un sistema concebut perquè els homes produeixin pel mercat i les dones per garantir el treball assalariat de l'home. Els lobbies de dones europeus plantegen demandes i pressions a unes institucions androcèntriques on les dones ocupen un lloc de segona categoria: només el 2% dels membres de la CE són dones; el Tribunal de Justícia i de Comptes només tenen una jutgessa i la representació femenina al PE és del 30,2% ( Lamarca 2002). L'anomenat "sostre de vidre" per les dones en l'accés a llocs de direcció i promoció laboral es dóna també a la política. Ministeris, organismes i grups d'expertes del gènere a la UE conformen una tecnocràcia del feminisme que dissenya programes d'ajuda al desenvolupament de la mà dels plans d'ajust estructural, de la integració en l'economia globalitzada i la mercantilització del 50% de béns alimentaris que produeixen les dones al marge del mercat. La darrera reunió de ministres d'Assumptes Socials europeus tenia un títol sugerent: "igualtat d'oportunitats i seguretat social, motors del creixement econòmic." La OMC sedueix la UE per a privatitzar la seguretat social (fa temps que festegen) i el feminisme de la igualtat vol convertir les dones en superwomen capaces competir per al mercat i per la família: aquesta és la mena de creixement econòmic que volen.. La fi de les desigualtats no s'aconseguirà entrant a formar part d'esferes de treball, política o lleure desiguals, sinó construïnt relacions socials alliberadores, de cooperació i de recolzament mutu.

La Unió Europea, en els seus discursos sobre el medi ambient, s'ha reapropiat del concepte "desenvolupament sostenible", nascut com a crítica al sistema capitalista, fins al punt d'arribar a subvertir el seu significat afirmant que el medi ambient és el motor de l'economia de mercat.

Dels discursos de la UE es desprèn la idea que la seua conformació suposarà una millora en la protecció del medi ambient. No obstant, els informes de la pròpia Agència Europea del Medi Ambient no fan sinó confirmar l'empitjorament de les condicions ambientals per culpa de les seues polítiques. Els fons estructurals i de cohesió de la UE han potenciat la construcció de grans infrastructures hidràuliques (PHN, Itoiz, etc) i de transport (AVE, túnel de la Mànega...). Les polítiques d'energia, transport, ordenació territorial, política agrària comunitària i, sobretot, la liberalització comercial i el mercat únic, han comportat un deteriorament considerable de la situació medioambiental: expansió del transport, major consum energètic, major producció de residus, abús d'aditius en l'alimentació i contaminació.

Segons un informe encarregat per la Comissió Europea, europa sembla haver ultrapassat el punt més enllà del qual qualsevol increment del trànsit és contraproduent, en canvi el Tractat de Maastricht recull les demandes de transport dels grans industrials europeus en les anomenades TEN ( Xarxes Transeuropees de Transport), la qual cosa significarà 12.000 km més d'autopistes i autovies, 10.000 km de trens d'alta velocitat, enllaços energètics al sud i a l'est i autopistes de la informació. El cost de les TEN serà de 400.000 milions d'euros, evidentment finançats amb diners públics.

La UE, en el seus informes sobre "desenvolupament sostenible" arriba a afirmar que el creixement econòmic continuat i desregulat solucionarà tots els problemes socials i ambientals.El que la realitat ens mostra, però, és que el deteriorament medioambiental s'ha produït bàsicament en les tres últimes dècades: reducció de les reserves no renovables i degradació del sistema medioambiental.

El projecte de la UE ha estat sempre la consecució d'un mercat suprancional, mai un projecte de societat. En aquest context, l'ambientalisme de lliure mercat adoptat per la UE es basa en l'assignació de drets de propietat dels recursos naturals, fins a arribar a l'extrem de privatitzar els béns comuns (l'aigua dels rius, per exemple) i la transferència de la gestió ambiental a entitats privades. No es parla de Natura, es parla de capital natural, i els recursos naturals i la conservació del medi ambient es converteixen en formes d'inversió. Llavors entren en joc els impostos i les taxes ecològiques: només els que més diners tenen podran pagar per contaminar. Però van més enllà encara, arriben a plantejar l'aberració que per tal d'optimitzar el mercat fora bo que pagués no qui contamina sinó els afectats per la contaminació (si vols el teu riu net paga't una depuradora)

El mercat globalitzat que propugna laUE obliga a l'especialització de les àrees en un producte únic, sempre en funció d'unes necessitats generals (les que els magnats decideixen), mai en base a les condicions naturals de l'entorn. Es distancien els circuits de producció i distribució de tal manera que resulta impossible tancar els cicles dels materials ja que s´accentua el volum, la concentració i l'especialització de la producció i desapareix el teixit econòmic i social capaç de lograr que els residus tornin a convertir-se en recursos (un exemple: les caixes en les que es transportava una fruita al mercat podien ser reutilitzades pel llaurador. Ara, la caixa es fabrica a Taiwan, s´omple de pomes a Lleida i es perd en un abocador belga).

Els impactes mediambientals fruit del mercat únic han estat més perjudials que beneficiosos: expansió del transport, construcció de grans infrastructures, riscos d´accidents, major consum energètic, major producció de residus i contaminació, intensificació de l'agricultura (grans hivernacles d'Almeria), abandonament del medi rural. La Política Agrària Comunitària, amb la manipulació dels preus i el programa d'ajuts als grans productors ha estat un exemple paradigmàtic de com el mercat únic ha afavorit les grans empreses amb les seues pràctiques agrícoles insostenibles i productes insans, enfront de les petites explotacions, més respectuoses amb el medi.

La política de la UE en matèria medioambiental és insostenible. Cal irremissiblement restringir el consum i modificar les formes d'us i gestió de recursos. En comtes de seguir conquerint la natura hem de reconeixer-ne els límits i sotmetrens a la realitat: ja que el món físic és finit encara que les ansies de benefici siguen infinites per alguns. Evitar l'esgotament dels recursos naturals i la degradació del planeta està únicament en mans de la població que, mitjançant la pressió social, haurà de desemmascarar la retòrica del poder, que s'omple la boca en la defensa del medi ambient mentre s'omple les butxaques en defensa dels interessos dels més poderosos i en detriment de l'ecologia, dels pobles i les persones. I un exemple clar d'aquesta política medioambiental de la UE el tenim a casa nostra.

PHN, la resposta social front al despotisme de les institucions

D'ençà que el govern central disparà el tret de sortida a l'aplicació del PHN, s'inicien tot un seguit de movilitzacions populars per mostrar el rebuig i l'oposició frontal de les terres de la conca de l'Ebre al PHN, que suposa la construcció de 118 preses i el transvassament d'aigua del riu Ebre cap a la conca de d'Alacant, Murcia i Almeria, i també a Barcelona. Les conseqüències nefastes de la posada en marxa del pla són evidents, tals com la desaparició del delta de l'Ebre -per manca d'aport de sediments i increment de la capa salina- i l'impacte ambiental a grans extensions de terra annegades pels futurs embassaments, que comportarà la desaparició de pobles, el tall del flux fluvial i un canvi irreversible en l'entorn natural. Les movilitzacions contràries al PHN, a partir de la creació de la PDE (plataforma en defensa de l'ebre) al Setembre del 2000 han estat moltes i massives. Les terres de l'Ebre, amb el suport de la comunitat científica, han demostrat clarament el seu rebuig al PHN. Però els intents d'acabar amb aquest pla per la via institucional han fracassat un rere l'altre: primer el Parlament de Catalunya, amb l'abstenció de CiU, no el va condemnar; després al senat espanyol els vots de PP i CiU l' aproven; per últim, el parlament europeu en successives fases ha evitat de manera rocambolesca les esmenes en contra del PHN i le seu finançament.

Malgrat la clara oposició social i ecologista al PHN de moment ni hi ha qui el pari: el PP defensant interesos empresarials (constructores, terratinents, agroindustries, turisme) i electorals del seu "levante español", CiU traïnt "el seu país"-per fi es realitzarà la seva obsessió pel trasvassament del Rôine- , i el PSC marejant la perdiu , que d'això en saben prou, entre les ordres dels seus barons interessats en el PHN i els interessos electorals d'aquest partit a les terres afectades. Queda clar doncs que els interessos que defensen aquests partits al voltant del PHN no tenen res a veure amb els de la població directament afectada pel pla i la població teòricament beneficiada per aquest.

Un exemple clar que les vies legislatives o judicials no porten enlloc és Itoiz , que és part del PHN,obra que tot i ser declarada il·legal pel TC Espanyol, va continuar. Només la pressió popular exercida per la societat civil va aconseguir, almenys temporalment, aturar les obres i denunciar la catastrofe. Cal recordar aquí que una de les persones de Solidari@s con Itoiz continua presa per la seva lluita contra el sense sentit dels pantans.

Per tant la solució haurà de sortir per i des de la gent dels moviments socials que s'oposen a l'aplicació del PHN, i no pas des de les altes instàncies governamentals catalanes, espanyoles o europees, en definitiva tres peces del mateix engranatge.

Serà així, o no serà.

		CRONOLOGIA DE LA LLUITA PER L'EBRE 15/IX/2000 Assemblea Constituent de la Plataforma per a la Defensa de l'Ebre IX/2000 Manifestació AntiTransvasament a Tortosa 28/X/2000 Manifestació AntiTransvasament a Amposta 20.000 persones 12/XI/2000 Manifestació AntiTransvasament a Saragossa 100.000 persones 16/XII/2000 Festival AntiTransvasament a Sant Jaume d'Enveja 04/II/2001 Manifestació AntiTransvasament, en contra d'Enron i del Mapa Eòlic a Móra d'Ebre 25.000 persones 25/II/2001 Manifestació AntiTransvasament a Barcelona 300.000 persones 11/III/2001 Manifestació AntiTransvasament a Madrid 700.000 persones 29/IV/2001 Manifestació AntiTransvasament a Tortosa. Resposta al pacte PP-CiU 25.000 persones 14/VII/2001 Piraguada per l'Ebre "Defensant l'Ebre des de dins" Escridassada a Felip Puig (Conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya) a Santa Bàrbara 10/VIII/2001 al 09/IX/2001 Marxa Blava cap a Brussel·les: Deltebre/Sant Jaume d'Enveja - Brussel·les 09/IX/2001 "Per una nova cultura de l'aigua, ni un Euro per al PHN" Manifestació AntiTransvasament a Brussel·les 15.000 persones 10/IX/2001 Presentació de queixes sobre el PHN al Parlament Europeu 15/IX/2001 Primer aniversari de la Plataforma per a la Defensa de l'Ebre. Tenim "corda" com a mínim fins a l'any 2004 22/IX/2001 Reivindicació AntiTransvasament al pas per Tortosa de la "Vuelta ciclista a España"	19/X/2001 Manifestació AntiTransvasament a Jesús-Tortosa 15/X/2001 Serrat i altres artistes, escriptors, intel·lectuals... presenten el Manifest contra el PHN en ple cor del Delta 10/XI/2001 Pujol Visita les TTE. Escridassada Asseguda pacífica a la carretera 11/XI/2001 Visita frustrada de Pujol al Bisbat, Catedral i Seminari de Tortosa. Commemoració dels 50 anys del Seminari Diocesà. Manifestació al carrer. 30/XI/2001 Alexander de Roo, Vice-president de la Comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu, convidat per ERC a Amposta. 02/XII/2001 Manifestació AntiTransvasament entre les torres del CAT de l'Ampolla i l'Hospitalet de l'Infant. No a la prolongació del ministransvasament a Barcelona. XII/2001 Manifestació contra la LOU i contra el Transvasament. Tarragona 12/I/2002 Protesta pels vessaments al riu Ebre. Organitzada pels joves de la PDE davant de la Delegació del Govern a Tortosa 26/I/2002 "El CPIDE enterra el riu!". Organitzat pels joves de la PDE. Amposta 01/II/2002 Jornades Europees al Delta. Visita d'eurodiputats al Delta i xerrades informatives 04/II/2002 L'Ajuntament de Tortosa decideix NO entrar a formar part del Consorci del PIDE i, a més a més, demana que es dissolgui l'esmentat consorci 05/II/2002 El "Rainbow Warrior" de Greenpeace s'uneix a la lluita AntiTransvasament de la PDE. Amposta i St. Carles de la Ràpita 17/II/2002 "Per Catalunya, Salvem lo Delta" Manifestació AntiTransvasament a Deltebre (i II) 35.000 persones 21/II/2002 Vaga-Manifestació AntiTransvasament de joves estudiants vinguts a Tortosa des de diversos municipis de les Terres de l'Ebre 2.500 joves Els Joves de la PDE porten la lluita AntiTransvasament a la Sagrada Família de Barcelona (extret www.ebre.net)