ENTREVISTA AMB NICOLAS SGUIGLIA
«Durant 5 dies vàrem impedir que deportessin a cap immigrant»

Nico es argentí, viu a Málaga i té passaport italià. Forma part del Centro Social-Casa de Iniciativas de la ciutat andalusa i treballa junt amb els sense-papers a la xarxa Ninguna persona es ilegal. Què cal perquè un exemple com aquest de mestissatge i convivència passi a ser considerat un perill per la comunitat i visqui avui sota risc d’expulsió imminent acusat de ‘falta grave al orden público’? El delicte del Nico ha estat el de solidaritzar-se amb altres inmigrants exercint la desobediència civil: l’acusen d’impedir el pas de furgonetes on es ‘transportaven’ immigrants per ser deportats. Ironies del destí, la lluita contra les expulsions pot significar ara la seva pròpia expulsió.

El passat gener vau començar una acampada per protestar per les expulsions d’immigrants. En què consistia l’acampada davant del Centre de Internament de Màlaga? Quins eren els seus objectius?
Després de la brutal repressió patida durant una manifestació pacífica de 300 companys immigrants a Almeria, amb el resultat de 12 hospitalitzats i 32 companys deportats, ens avisen que 8 detinguts estan sent trasladats a Màlaga. En una assemblea d’urgència decidim començar una acampada de resistència activa contra la deportació d’aquests 8 companys, contra la llei d’estrangeria i contra tots els dispositius repressius que genera. Bloquegem totes les furgones que surten del Centre impedint durant 5 dies que treguin a ningú. L’objectiu fonamental és el de composar un conflicte social al voltant de les deportacions, visibilitzar una injustícia diària i gairebé ‘clandestina’, experimentar noves formes d’assumir la desobediència posant els nostres cossos davant de les furgones.

Sembla que l’acció té èxit i la policia es comença a posar nerviosa. Què passa el 29 de gener?
Aquell dia ens desperten més de 50 antidisturbis a cops de peu. Després d’avaluar la situació decidim retirar-nos i convocar una roda de premsa al migda, en la qual ens encadenem a les portes del Centre d’Internament anunciant de forma simbòlica el seu tancament definitiu. La policia es posa molt nerviosa -entenen poc de simbolismes- i comença a carregar. Quan ja ens estem retirant, 6 antiavalots van directament per mi i em porten dins del Centre amb un company que intenta impedir-ho. Un cop dins, ens claven una pallissa brutal i entre insults racistes amenacen amb expulsar-me del país. L’endemà, en sortir del jutjat, em cita la brigada d’estrangeria per comunicar-me que s’obre un expedient d’expulsió preferent acusant-me de falta greu a l’ordre públic i que, en cas de fer-se efectiva, suposaria que no podria tornar a entrar en territori espanyol durant un període de 3 a 10 anys. Al tractar-se d’un procés administratiu, la Justícia no intervé per decidir si sóc o no culpable i és el subdelegat del govern a Màlaga el dèspota que té potestat per decidir sobre la meva vida. La meva detenció i l’ordre d’expulsió són respostes clarament polítiques, ja que no només era el portamveus de l’acampada sinó que la policia sabia del treball que estàvem duent a terme amb les comunitats d’immigrants des de feia anys.

L’acampada és un instant mediàtic, què hi ha darrera d’aquesta acció puntual?
Des de fa anys estem treballant frec a frec amb les comunitats immigrants. Ens hem centrat especialment en obrir processos assemblearis amb els companys ‘sense papers’ per intentar crear espais d’autoorganització i articular conjuntament una resposta col·lectiva i política. Hem participat en tres tancades des de finals del 99 i d’aquests procesos han sorgit dues organitzacions d’immigrants. La intenció és generar espais de trobada i contacte des d’on trencar el cercle impotent i assistencialista que proposen les ONG’s. Ara estem abocats a consolidar una oficina d’assessoria des d’on investiguem la connexió entre l’assistència i la resistència. Volem que els espais d’assistència i trobada siguin també espais des d’on començar a organitzar-nos per respondre a la injustícia, ja que no és un problema individual sinó un problema col·lectiu.

Com analitzeu la situació global en la que s’emmarca tot el que està passant? Amb quins criteris creieu que cal moure’s?
Entenem que cal reflexionar sobre el que ens cau al damunt els propers mesos. La presidència de la Unió Europea, els efectes post-11 de setembre i l’ombra allargada de Gènova auguren un període especialment delicat. Podem afirmar que ens trobem en una fase de contracció de drets i llibertats. La batalla es dóna a tot el món entorn l’elecció entre seguretat i llibertat. Et creen la por i et donen la seguretat. Sorgeixen nous fenòmens d’emergència: immigració, terrorrisme, antiglobalització... que, suposadament, posen en perill la governabilitat. La fase autoritària que vivim ha fet encara més rígids i limitats els conceptes de seguretat ciutadana, pau social i valors democràtics. Tot el que es desvia d’aquesta estreta banda de llibertat i intenta expressar la seva diferència, el seu interès en la profundització de processos de democràcia directa i de protesta davant d’allò intolerable, ho col·loquen sota l’ombra allargada del terrorrisme. En aquests moments de retallada de llibertats i criminalització dels moviments socials, s’ha de tenir més prudència de la que hem demostrat fins ara. Aguditzar la intel·ligència de les nostres opcions. Més que mai, imaginació i inteligència en front del poder.

>>>Ja ha començat una campanya de suport al Nico.
Per col·laborar podeu enviar un fax a la Subdelegació de Govern de Màlaga demanant l’anul·lació de l’ordre d’expulsió de Nicolas Sguiglia (Fax: 952213689/952227625).

El contacte és paremoslaexpulsiondenico@hotmail.com i el compte corrent: 210023885001001944.