Resistències:

7 març
Uns 10.000 estudiants de secundària es manifesten al centre de Barcelona per protestar contra la revàlida i la LOU.

Es produeixen manifestacions a 41 ciutats de l’estat, entre les que es troben Lleida, Tarragona i Girona. Els Mossos d’esquadra carreguen durament contra les persones concentrades a la plaça Sant Jaume i a La Paeria de Lleida.

8 de març
Té lloc la Vaga Mundial de Dones en el marc de la Jornada Reivindicativa del 8 de març. Es realitzen actes durant tot el dia a la plaça de Sant Jaume. A la tarda una manifestació que reuneix més de 4.000 persones recorre els carrers del centre de Barcelona. La policia la rodeja amb un fort desplegament antiavalots.


Un dels actes a Barcelona

9 de març
El ja clàssic Recuperem els Carrers es concentra a la plaça Universitat de Barcelona. S’hi sumen prop de 3.000 persones, que temen la dispersió per part de la policia, que rodeja l’acte amb una trentena de furgonetes.

Inicien un recorregut que finalment és permés per la policia, que acordona el trajecte a peu, amb escopetes i escuts entre les mans, coaccionant a les persones que hi volien participar. Quan es desconvoca l’acte a la plaça de la Carbonera, diversos antiavalots agredeixen a persones que es queden a la zona.


Pressió policial al Reclaim

10 de març
Desenes de milers de persones arriben des de tota Catalunya i Aragó. Es tracta de la manifestació més multitudinària que es celebra a Barcelona contra el Pla Hidrològic Nacional. Diuen que són més de 400.000 persones. No sabem quanta gent hi havia, però sí sabem que es tractava de la protesta més massiva que la ciutat veia en molts anys, superant amb escreix la marxa per la mort d’Ernest Lluch. Durant més de 3 hores una impresionant marea humana intentava baixar per la Via Laietana, però no podia, ja que l’avinguda de la Catedral, on finalitzava l’acte, era plena de gom a gom. L’acte de cloenda en aquesta avinguda s’hagué de fer dos cops, ja que la capçalera i el final mai s’haurien pogut ajuntar.


11 de març
En roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya es presenten els actes de la Campanya contra l’Europa del Capital. Una intervenció sorpresa del grup New Kids on the Black Block va parodiar els intents de criminalització de l’administració. Tanmateix un grup denominat Contraattack va repartir adhesius crítics amb els reformistes antiglobalitzadors, però alhora amb connotacions homòfobes que no van agradar a alguns dels assistents.

12 de març
Una acció a l’exterior de la seu d’Endesa (al parc de les Tres Xemeneies) va servir per presentar la jornada d’accions descentralitzades del dia 15 de març. Es realitzà a les portes d’aquesta empresa de monopolis energètics per denunciar el paper que juguen en l’explotació i la pobresa de comunitats indígenes de molts països d’Amèrica Llatina.

Recordem que el seu actual president és Rodolfo Martín-Villa. Llàstimós i cruel governador civil de Barcelona durant els últims anys del franquisme.

14 de març
A les 12 de la nit s’ha iniciat el desplegament repressiu en contra dels actes de crítica a la cimera. Més de 10.000 agents de les diverses policies es distribueixen per la ciutat. Un pressupost de milers de milions de pessetes permet aquesta presència que coacciona la lliure circulació de persones per les fronteres i per diverses zones de la ciutat.

14 de març
El Partit Popular Europeu es reuneix poques hores abans de l’inici de la cimera de caps d’Estat, al World Trade Center del port de Barcelona. Aquesta reunió serveix per decidir les polítiques que aprovaran a la reunió de l’endemà.

15 de març
Jornada d’accions descentralitzades arreu de comarques, pobles i barris. La intenció és visualitzar en l’àmbit local les contradiccions de les grans empreses multinacionals.

16 de març
Durant aquesta jornada tindrà lloc la manifestació unitària contra l’Europa del Capital, que sortirà a les 6 de la tarda de la confluència del Passeig de Gràcia amb la Ronda Sant Pere i finalitzarà a la plaça Colom.

A la nit una gran festa reivindicativa sota el lema «Som milions i el món no és vostre» omplirà l’espai del Sot del Migdia, a Montjuïc. Desenes de col·lectius ompliran de continguts les barres del festival musical.


Solidaritat
amb els/les
antifeixistes detingudes
el 12-O

Dissabte 6 d’abril tindrà lloc al poliesportiu de Torà una jornada d’actes contra la repressió i de solidaritat amb els detinguts del darrer 12 d’octubre a Barcelona. Aquestes detencions es van produir després que la policia carregués contra els i les antifeixistes que s’havien reunit amb l’objectiu de bloquejar la muntanya de Montjuïc on s’estava produint un acte feixista. Els actes començaran a les dues del migdia amb un dinar popular seguit per l’actuació de Josep Maria Catimplora i l’Orquestra Cloratita. A les cinc començarà una xerrada-col·loqui sobre la repressió amb la participació de l’advocat Francesc Arnau, de representants de Rescat, de MAPAFS (Mares i Pares alarmats pels fets de Sants) i de persones represaliades per diverses causes.

Els actes acabaran a la nit amb un concert al mateix poliesportiu dels grups: Etsaiak, Sagarroi, Ràbia Positiva i Mil y una voces.

 

Brigades de neteja permanents impedeixen
la llibertat d’expressió al campus de la UB

El dia 1 de març, una brigada de neteja de l’Ajuntament de Barcelona esborrava la llibertat d’expressió del mural que hi ha a la Diagonal, tot just davant de la Facultat de Físiques. En motiu de la trobada de caps d’Estat de la UE, sembla que l’Ajuntament ha posat en marxa un dispositiu especial de neteja, encarregat de repintar els bancs de la Diagonal, acondicionar el parc de Palau Reial... i també eliminar tota possible dissidència ideològica expressada a les parets de la Zona Universitària. Malgrat l’intent de silenciar la veu dels estudiants -que alhora expressen les demandes de molts altres col·lectius socials- el dijous dia 7, coincidint amb la tallada de la Diagonal, es va aprofitar per tornar a decorar i a omplir de colors i d’idees aquest mur. En el dia en què estem escrivint aquest article ja són tres les vegades que han esborrat el mural.

 

El Garrafes mou per l’Europa dels Pobles

Garraf.- Dins els actes organitzats Contra l’Europa del Capital pels col·lectius i organitzacions aplegades sota la plataforma el Garraf es mou per l’Europa dels Pobles, va tenir lloc, el passat dissabte dia 9 de març, una MARXA a peu per tota la comarca. Prop d’un centenar de persones van recorre durant tot el mati les diferents poblacions del Garraf (Ribes, Sitges, Les Roquestes, Vilanova i la Geltrú). Aquesta activitat està englobada dins la setmana d’activitats que la mateixa plataforma organitza de forma col·lectiva i de la que formen part l’AA.VV de les Roquetes, Endavant, l’entitat GER, SOS Racisme-Ribes, Entre Pobles, CGT i Unitat Municipal 9 (UM9).

La voluntat dels i les organitzadores era donar una resposta conjunta des de comarca a la cimera de caps d’estat europeus, contribuint d’aquesta forma en la companya Contra l’Europa del Capital de BCN. A més, la intenció d’aquesta marxa i d’altres actes tenen com a objectiu, estendre i difondre la resposta popular més enllà de Barcelona.

Malgrat ser el Garraf una comarca històricament amb una presència forta de les esquerres, cap dels partits polítics, alguns com el PSC, ERC IC-Els Verds amb responsabilitats de govern a la capital comarcal de Vilanova i la Geltrú, han donat senyals de voluntat ni interès (cap acte, cap comunicat, res de res) davant les mogudes tant importants pel nostre país com són la protesta contra el PHN i la cimera de BCN de l’UE. Davant aquest silenci i l’apatia d’alguns cal valorar la bona acollida dels actes organitzats per la plataforma del Garraf (Xerrada-col·loqui del passat divendres, Marxa, Sortida conjunta amb autocar per la manifestació contra el PHN a BNC i altres) els quals ens indiquen que al Garraf alguna cosa comença a moure’s.

 

 



S’incrementa la pressió policial a pocs dies de la cimera
4 detencions i nombroses identificacions a actes i encartellades

La setmana passada ja informàvem de la detenció d’una noia canadenca a la zona de seguretat sobre la qual havien iniciat el procés d’expulsió. Aquesta era la primera detenció que es produïa arran de l’inici de la cimera i una prova més de la constatació que el dispositiu de seguretat ha començat per l’assetjament als moviments socials i a la població en el seu conjunt. Assetjament que consisteix en la instal·lació de controls policials, seguiments a militants, identificacions, provocacions i detencions.

El dimarts 5 de març un grup de persones estaven enganxant cartells pels carrers de L’Hospitalet de Llobregat amb motiu de la campanya contra l’Europa del Capital, quan la policia els va aturar per a identificar-los. Una de les noies del grup era de nacionalitat xilena, per la qual cosa va ser detinguda amb intenció de deportar-la. Dijous es va realitzar una concentració als jutjats de Lluís Companys per a demanar la seva llibertat i el cessament de les deportacions, així com la fi de l’estat de setge i la repressió que es viu a L’Hospitalet.

Les detencions, però, no es van aturar, dijous 7 de març al vespre van ser detingudes dues noies a Sant Feliu de Llobregat acusades per la policia d’haver realitzat una acció en motiu del 8 de març. Les dues noies van passar la nit a comissaria, i van ser deixades en llibertat sense càrrecs el divendres 8 a les 14 hores. Aquesta és una de tantes detencions sense proves ni motius aparents , ja que van ser identificades molt lluny del lloc on es va realitzar l’acció.

L’assetjament policial, però, no es reflexa només en les detencions. Dimecres 6, entre dos quarts de vuit i les deu de la nit, Maulets va organitzar una xerrada a les Cotxeres de Sants amb el títol “El jovent català enfront de la globalització”. A la xerrada hi van assistir una trentena de persones. Un cop fora de les Cotxeres de Sants, d’un vehicle que restava estacionat a la mateixa carretera de Sants en van sortir dos individus que van abordar, sense cap motiu, tres militants i la conferenciant provinent d’Elx.

Posteriorment, davant l’ensurt dels joves, van identificar-se com a membres de la Policia Nacional espanyola. Els van requisar quatre cartells que duien dins d’una bossa, els van requerir la documentació i els van retenir trenta minuts. Els dos policies es van mostrar molt nerviosos i només van marxar quan van trobar-se envoltats per una colla de joves que els increpava pel control policial que està patint la gent de la Vila de Sants arran de la cimera de caps d’Estat de la UE.

Les identificacions es van multiplicar el diumenge 10 abans, durant i després de la manifestació contra el Pla Hidrològic Nacional. L’objectiu: identificar a tot aquell que fes “pintes” o alguna activitat “subversiva”. De fet, entre els identificats hi havien persones que estaven repartint aquest diari en el transcurs de la manifestació.

 

Jornada reivindicativa durant el 8 de març
Actes a plaça Sant Jaume i 4000 dones a la manifestació

La manifestació d'enguany del 8 de març, sota el lema "Les dones sostenim el món", va coincidir amb la 3ª Vaga Mundial de Dones que organitzà activitats durant tot el dia a la plaça Sant Jaume. Aquest any, la convocatòria del Dia de Dona , a càrrec de la Comissió 8 de Març, s'ha extès a col·lectius autònoms feministes. Els partits i sindicats s'havien compromès a marxar al final de la mani per no treure protagonisme a les lluites de base i no portar excessiu marchandising (banderoles, pancartes...), però malgrat tot van tornar a fer la seva. Algunes dones van visibilitzar la crítica a les arrels patriarcals del sistema capitalista, amb pancartes del tipus: " Si la nostra explotació sosté el capitalisme, la nostra lluita el farà caure". Un dispositiu policial desmesurat (més de 15 furgonetes d'antiavalots al llarg del recorregut, un cordó de seguretat davant de Foment del Treball i nombrosos policies de paisà que filmaven la mani amb càmeres de vídeo) va fer-se notar durant la manifestació, fet pel qual moltes dones van protestar amb crits demanant més guarderies i menys policies. Durant la marxa les dones van cridar en record a les preses, contra els maltractaments, contra la igualtat de mercat, contra les violacions a comissaria, el capitalisme... i van fer pintades a les parets. Una de ben curiosa: “No volem ni encimeres ni cimeres”.

 

Reclaim sota control
Al final, però, no van aconseguir que els assistents no es divertissin amb la música del sound system ni amb l’ambient festiu

Dissabte a les 5 de la tarda 2.000 persones estaven esperant a la plaça Universitat per passar-ho bé en una festa pels carrers de Barcelona, sota el lema “Recuperem els carrers”. La finalitat era fer del carrer, que ens ha estat imposat com a espai de trànsit dels cotxes i de procamació de la doctrina consumista, un espai de festa i reivindicació. Per a la qual cosa els i les 2.000 asssistents es van preparar per a tal propòsit: alguns disfressats i tots amb la intenció de passar una estona de festa per allà on es prioritza el pas de les màquines al de les persones.

A última hora, però, es van presentar uns convidats inesperats. Vestits de negre, amb casc, proteccions a l’estil robocop, escuts foscos i armats fins a les dents va comparèixer un nombre exagerat d’antiavalots amb la intenció de donar la nota, malgrat que la música la posés l’organització de l’acte. De fet, ningú els havia convidat, però es van presentar amb la intenció d’aigualir la festa a la resta. Ells (tot homes!) ja semblava que s’hi esforçaven, però no poden fer més: són uns ensopits. Tot i la col·laboració que van afegir amb les llums de les furgonetes quan es feia fosc, el fet de rodejar a les que estaven de festa va tallar el rotllo a més d’una.

Amb els seus uniformes foscos (que contrastaven amb la lluentor dels vestits d’alguns dels assistents) i el seu posat xulesc van posar la nota autoritària i repressora a l’acte. Amb l’estratègia d’encerclament semblava que volguessin evitar que tothom que passegés pel centre de Barcelona es pogués contaminar de l’ambient de la manifestació.

 

Els estudiants de secundària protesten contra la revàlida
Milers d’estudiants es van manifestar dijous 7 pels carrers de les ciutats catalanes
Els mossos d’esquadra van carregar amb porres i gasos a Barcelona i Lleida

En les diferents capitals de província es van reunir un nombrós grup d’estudiants de secundària per a manifestar-se contra l’examen de revàlida que vol imposar el govern del PP en la seva voracitat reformadora a tots els nivells de l’educació. Aquesta reforma està inclosa dins la Llei de Qualitat de l’Ensenyament que pretén donar qualitat a l’ensenyament a través d’avaluar el que han après els alumnes i per a no destinar més recursos per a facilitar aquest aprenentatge.

A Barcelona, una manifestació convocada a la plaça Universitat es va dirigir cap a la plaça Sant Jaume, on els Mossos d’Esquadra van carregar contra els estudiants de secundària per tal de finalitzar l’acte de protesta, com ve sent tradicional en les vagues de secundària. A Lleida, no van voler ser menys i també van carregar contra la manifestació d’estudiants, mentre que a Tarragona i Girona es van abstenir de provocar incidents i van deixar finalitzar en pau els actes de protesta als i les estudiants.

Per la seva banda, els estudiants de la UB van realitzar talls de circulació a la ronda de Dalt i a la Diagonal. Les reivindicacions que volen fer sentir a la societat són: el seu suport a les mobilitzacions que estan duent a terme els i les estudiants en protesta per la Reforma de secundària amb la Llei de Qualitat i la imposició de la revàlida; la solidaritat i el suport amb els i les estudiants de Sevilla detinguts i expedientats per les seves protestes contra la ja actual llei d’Universitats; i l’oposició a l’aturada de l’activitat acadèmica per causa de la cimera de la UE, la vulneració de l’autonomia universitària, i la denúncia de les seves polítiques com un agent més de globalització neoliberal.

 

Barcelona s’inunda per una nova cultura de l’aigua
400 mil manifestants rebutgen els transvasaments, pantans i el PHN que ho fa possible

Barcelona.- Bandes de música, pancartes, mocadors, samarretes, banderes i cartells amb el característic nus antitransvasament, cucaferes simulant els Pirineus o l’aigua, grans llençols reivindicatius o barca inclosa amb el lema inscrit a la vela, “sobre rodes NO”..., tot això i més, es va poder veure durant el matí de diumenge 10 de març pels carrers del centre de Barcelona. El recorregut de la protesta convocada per la Plataforma en Defensa de l’Ebre es va tornar a quedar petit un any després de la gran manifestació que es va fer ara fa un any. Aquesta vegada unes 400 mil persones van recorrer la Via Laietana des de la plaça Catalunya fins la de la Catedral. Durant tres hores i escaig el carrer va ser contínuament ple de gent que no deixava de cridar “Lo riu es vida, no al transvasament”, “Ni una gota més” o lemes en contra del PP, CiU o fins i tot el PSC. La manifestació es va obrir amb tres bandes musicals de les terres de l’Ebre, just després d’un inmens nus transportat per vàries persones i de seguit un pèssim cordò de seguretat deixava pas a la pancarta que encapçalava la protesta on es podia llegir “Per una nova cultura de l’aigua”. Desgraciadament era portada per força caps i portamveus de diferents partits polítics oportunistes i alguns amb molta cara dura, com Maragall o Montilla que després de la no condemna al PHN del seu partit a Brusel·les, van participar de la protesta, tot i que van rebre alguns xiulets i escridassades per part d’algunes persones. Després de la pancarta inicial es barrejaven per blocs gent vinguda de diferents contrades, Andalusia, Aragó, País Valencià, Euskal Herria o fins i tot des d’Occitània. Diumenge, a diferència de l’any anterior, va prendre molta força la reivindicació sobre una nova gestió de l’aigua ,i majoritàriament, les pancartes, lemes i grups participants feien referència a aquesta qüestió. Així es podia veure clarament la gent de les diverses poblacions de les terres de l’Ebre amb el seu color blau predominant amb un sense fi de “nusos”. A la gent d’Aragó se’ls identificava per les gorres vermelles on hi deia “Trasvases no”, també eren presents aquelles poblacions que estan amenaçades per projectes d’embassaments, Biscarrués, Santaliestra i Yesa a l’Aragó, i Itoitz a Euskal Herria. Tot i això, altres poblacions amenaçades per altres tipus de projectes també assistiren i, mentre es solidaritzaven denunciaren, el seu cas, com les comarques meridionals de Catalunya on hi ha previstes multitud de centrals eòliques projectades en espais naturals, la gent de Ripollet que s’oposa a l’Ecoparc-2 o també el Penedès contra el TAV. A l’arribar a la plaça de la Catedral es van fer diversos parlaments, es va llegir el comunicat de la protesta i el grup musical Quico el Celio, el Noi i el mut de Ferreries tancaren l’acte. Tot plegat es va repetir una altra vegada per la gran quantitat de gent que encara no havia pogut accedir a la plaça. Durant el recorregut, i a l’alçada de la Prefectura de policia, en una bastida de l’edifici d’enfront, vàries persones desplegaren des del punt més alt una pancarta on es podia llegir “Iñaki, pres per una presa”, que fa referència a un dels vuit solidarios con Itoiz que va ser detingut a Castella arran de la condemna que pesava sobre ell per l’acció del tall dels cables que transportaven el formigó a la presa d’Itoitz. La gent realitzà accions de forma espontània al finalitzar-se la protesta, com les que davant de la Generalitat van fer amb sal el nus antitransvassament, o les que encara a plaça de la Catedral es despullaren i pintats simularen que eren aigua en llibertat. S’ha de destacar la postura del govern, que a través del secretari d’estat de l’aigua va polemitzar sobre la protesta fent tan sols referència al PSOE tot dient que la protesta l’havia convocat aquest partit (?). D’altrabanda, també s’ha de remarcar l’actitud del govern espanyol, amb Jaume Matas al capdavant, per haver presentat el projecte d’aqüeducte per transvasar l’aigua a Almeria, tres dies abans de la manifestació, en una actitud clarament provocadora. Pujol, mentrestant, es referma en el suport al PHN tot dient que les xifres sobre la participació en la manifestació s’han de dividir entre tres o quatre, talment com a les èpoques del franquisme.

 

Sants surt al carrer
contra l’Europa del Capital
Les lluites locals davant del capitalisme neoliberal al barri de Sants.

Sants/Barcelona.- El passat dissabte 9 de març, unes 300 persones de diferents entitats i col.lectius del barri de Sants, que conformen l’assemblea de barri, van sortir al carrer per fer sentir la seva veu contra l’Europa del capital. Un fort dispositiu policial seguia als manifestants molt de prop intimidant a la gent amb les piloteres i les furgonetes. Entre els participants hi eren els diables i els castellers que es van encarregar d’amenitzar la manifestacio amb gegants i disfresses. La manifestació que va començar i acabar a la plaça de Sants després de fer una volta pels principals carrers del barri va anar farcida amb un munt d’accions: una Caixa de Pensions va ser omplerta de gespa com a denúncia per la construcció del camp de golf de Torrebonica, un establiment de Mc Donalds va ser encartellat i es va tirar excrements de cavall com a protesta per la cultura imposada del menjar basura (fast food), desde l’església de Sant Medir es van desplegar tres pancartes, una denunciant el pla hidrològic nacional, l’altre contra la expropiació i enderrocament de Can Batlló, i una altra contra la cimera europea; també a St. Medir es va representar una petita obra de teatre de carrer denunciant com afecta la globalització en el nostre entorn més proper, també es va aprofitar que es passava per la carretera de Sants per pintar un carril bici simbòlic, manifestant la falta d’aquest equipament al barri. La manifestacio va acabar amb una traca final que culminava amb la destrucció d’un ninot gegant que representava un antiavalot de la policia nacional. Al final de la manifestació grups nombrosos de “secretes” van seguir a la gent quan marxaven cap a casa.

 

Terrassa es manifesta contra la globalització

Terrassa/Vallès Occidental.- Una manifestació-cercavila, contra l’Europa del capital i per reclamar que un altre món i una altra Terrassa són possibles, va recórrer la ciutat el passat 9 de març. A les dues del migdia van concentrar-se unes 250 persones a la plaça Vella convocades per la Plataforma de Terrassa contra l’Europa del Capital. La Plataforma és una coordinació de diversos col·lectius locals nascuda el mes de juny arrel de les mobilitzacions contra el Banc Mundial, continuant la tasca amb la denúncia de la guerra d’Afganistan amb concentracions setmanals al Raval. També durant el febrer, a l’Arteneu Candela de Terrassa, es van realitzar les jornades contra l’Europa del Capital organitzades pel col·lectiu Crits. Dos cops per setmana es van fer xerrades sobre la gestació, el desplegament i l’impacte de l’Europa del Capital en diversos aspectes, amb especial èmfasi en les conseqüències locals. Durant aquesta setmana continua la preparació de les mobilitzacions contra la Cimera. A l’Ateneu podeu trobar cartells, banderoles i informació. Les properes convocatòries són: dimecres 13 a les 11h. davant del Raval, i divendres i dissabte tothom a Barcelona (ens trobem abans a l’Ateneu).

 

Tancada de l’Assemblea Interuniversitària davant la cimera europea a Barcelona
L’inici del tancament està preparat pel 13 de març al matí

Barcelona.- A continuació transcrivim un extraxte del comunicat que l’Assemblea Interuniversitària ha fet després de la tancada que han realitzat a la facultat economiques.

"L’Assemblea Interuniversitària ha decidit ALLIBERAR UN ESPAI A LA ZONA PROHIBIDA, a la Facultat d’Econòmiques, durant els dies (13, 14 i 15 de març) que es realitzi la Cimera Europea a Barcelona. Amb aquest comunicat volem: A) Convidar obertament a tothom a que s’uneixi a la tancada i a les diverses activitats que es duran a terme, B) reclamar al rector de la UB uns serveis mínims (llum, aigua, internet, telèfon, ...) durant els dies de la protesta; i C) exposar els motius que ens han portat a prendre aquesta decisió, força evidents en aquests llocs i moments. Farts de trobar monstres a tot arreu, volem:
1- EXIGIR EL RESPECTE AL CARÀCTER PÚBLIC DE L’ESPAI UNIVERSITARI QUE, DE MANERA ARBITRÀRIA I AUTORITÀRIA, SE’NS HA PRES I MILITARITZAT. 2- REIVINDICAR AQUESTA PROTESTA COM UNA MÉS DE LES ACCIONS DESCENTRALITZADES QUE ES DURAN A TERME CONTRA LA CIMERA. 4- DENUNCIAR LA HIPOCRESIA I OPORTUNISME DE L’EQUIP DE GOVERN DE LA UB. 5- ACLARIR, PER SI ALGÚ HO DUBTAVA, QUE L’ALLIBERAMENT D’ESPAI PÚBLIC ÉS UN ACTE DE DESOBEDIÈNCIA CIVIL PACÍFICA.”

 

Actes a Santa Coloma contra
la Cimera

Santa Coloma/Barcelona.- El passat dissabte 9 de març, la Xarxa de Santa Coloma va organitzar al llarg de la Rambla de Sant Sebastià de Sta. Coloma de Gramanet una parodia en contra de la cimera. L’acte va consistir en un cercavila desde el metro de Fondo fins a la plaça de la Vila. Durant el


Els caps d’Estat europeus van ser parodiats durant els actes a Santa Coloma
.

recorregut, la comitiva que comptava amb la “presència” de José Maria Aznar, Pilar del Castillo, Silvio Berlusconi, Tony Blair, Jordi Pujol i Emilio Botín, es van aturar a diversos punts per tal de denunciar, de manera irònica i festiva, els perjudicis contra els drets laborals, de salut i de medi ambient que ocasiona la política econòmica de la Unió Europea.

Contra-Infos [12-03-02]

actualitat gràfica