Segons Noam Chomsky, un dels índexs per valorar la democràcia en un estat és la llibertat dels seus mitjans de comunicació. Si es deia que qui té la informació té el poder, avui els grans grups mediàtics ho han capgirat: qui té el poder té la informació. A l'Estat espanyol el pastís mediàtic és repartit ambiciosament pels següents grups: Telefónica, Prisa, Recoletos, Zeta, Godó… on els que paguen són els empresaris al servei del capital, silenciadors de tota veu dissident amb el sistema. En aquesta secció, anomenada Parlament de Paper, fem una breu anàlisi de com els periodistes exposen les notícies segons les tesis dels seus propietaris.

Avui 3/03: «La professionalitat de
les nostres forces de seguretat fa
compatible el binomi llibertat-seguretat»

Comencem per l’editorial del diari Avui (3/3/02): “Seria, a més, una gran sort que es tanqués algun acord que posés Barcelona en la història moderna europea, com abans s’hi han incorporat Roma o Maastricht.” L’optimisme ja no pot anar més enllà, tota una declaració digna d’un polític. Més endavant apel·la a la col·laboració ciutadana “en virtut del tradicional europeisme català” i afirma que les institucions tenen “la possibilitat de demostrar que la professionalitat de les nostres forces de seguretat fa compatible el binomi llibertat-seguretat”.

La voluntat de controlar tot allò que ocorrega a la ciutat es fa patent en fets com el que la Prefectura Superior de la Policia hagi demanat a les gasolineres que quan despatxin combustible en recipients petits els ho facin saber immediatament. A més, “el gremi demana als associats que s’assegurin del funcionament de les càmeres de seguretat” (El Periódico 7/3/02). En l’últim paràgraf d’aquesta notícia, El Periódico fa referència a la presència de Batasuna a les manifestacions, partit, en opinió del periodista, molt relacionat amb les gasolineres. Igual de relacionat està el destacat que hi ha en el mateix article: “CiU deixa els seus joves anar a les protestes”. És que els joves no tenen “seny” i se’ls ha de castigar sense sortir al pati? Així ho ha “deixat anar” el periodista.

La resta de diaris, tant La Vanguardia com els editats a Madrid, obvien tota aquesta problemàtica i es centren en altres aspectes relacionats amb la cimera (tot i que alguns com La Razón o El País no dediquen gaire espai a la cimera llevat d’alguns articles en que reflecteixen les polèmiques sorgides al voltant de la política del PSC o de la presència de Batasuna a Barcelona). El Mundo arrenca aquesta línia de crítica caòtica amb un article on anuncia la participació de Batasuna a una manifestació dels grups del “‘bloc unitari independentista’, entre els que està la formació Endavant. Aquestes entitats són algunes de les que van organitzar l’acte celebrat el passat 11 de setembre en el que van destrossar el barri de Sants i van atacar sucursals bancàries, oficines de treball temporal i cabines de telèfon.” (Quin interès mou a El Mundo a barrejar informacions que relacionen Batasuna i l’indepentisme català? Com es possible que publiquin informació tan inexacta donant la data de l’11 de setembre quan segurament es volen referir al 12 d’octubre i quan la convocatòria d’accions contra la celebració dels actes feixistes era anònima?). Després de parlar d’això, El Mundo, en el següent paràgraf cita les declaracions del secretari d’Afers Exteriors desmentint la possibilitat que ETA atempti durant aquests dies. Clara i evident relació d’idees. A més, El Mundo dona lliçons d’ètica a La Vanguardia, donat que aquest darrer va alarmar els seus lectors afirmant que els etarres detinguts a Burdeus planejaven un atemptat (qué en són de bons els d’El Mundo, que han contrastat la informació amb el secretari d’estat i els de La Vanguardia no respecten el Codi Deontològic).

Les desqualificacions a l’independentisme arriben a extrems com el de comentar la possible composició de la manifestació del dia 16 i dir: “A última hora s’ha afegit un tercer bloc, que agrupa els grups independentistes catalans que tenen el seu referent en Batasuna. Aquest grup no ha participat fins ara a cap dels actes preparatoris del moviment antiglobalització que organitza la marxa” (El País 9/3/02). A La Razón no li cal redactar molt per a mostrar les seues opinions, es basa únicament en les declaracions d’Alberto Fernández Díaz, president del PP català: “Els populars presentaran propostes a ajuntaments i institucions de tota Catalunya per tal d’expressar el seu ‘rebuig i fàstic’ per la presència de Batasuna a la ciutat de Barcelona” (La Razón 8/3/02). Per a El País (8/3/02) no existeix la Plataforma Catalana contra l’Europa del Capital, són “petits grups independentistes”.

Per finalitzar amb el tema de les contradiccions sobre la presència de Batasuna a Barcelona destacarem que el diari El Mundo en un primer moment diu que “està prevista l’arribada de tres autobusos de la formació abertzale” (1/3/02), mentre que uns pocs dies després la notícia creix fins a tal punt que escriuen: “Almenys deu autobusos del grup ‘abertzale’ viatjaran fins a la ciutat Comtal el pròxim dia 16” (El Mundo 8/3/02). Enmig de tot aquest panorama és comprensible que els sindicats de policia estiguen a disgust i apareguen notícies com la següent: “2.000 policies madrilenys se’n van a Barcelona per a protegir la cimera de la UE. Per a la Unió Federal de Policia (UFP) és incomprensible que Madrid estiga orfe de policies amb el problema d’increment de la delinqüència.” (El Mundo 7/3/02). Mentre Madrid està “orfe” de policies (terme buscat amb una clara voluntat literària i sentimentalista), Barcelona queda orfe de llibertats democràtiques. Ull!

ALTAVEU als mitjans oficials

Els diaris Metro i El Periódico, les dues capçaleres similars a les utilitzades fins ara per l’Altaveu, han fet referència a la nostra publicació en les seves últimes edicions. En el número 247 de Metro feien una advertència als seus lectors, tot dient-los que Metro no té res a veure amb «Un altre Metro és Possible», aclarint també la seva nul·la intenció de buscar tres peus al gat judicialment per la tergiversació de la seva capçalera. El Periódico anava més lluny amb la seva interpretació dels continguts d’ «Un altre Periódico és Possible», i assegurava que la publicació assenyalava objectius financers i hamburgueseries als antiglobalitzadors, una afirmació tan certa com si nosaltres sentencièssim que El Periódico assenyala objectius als antiglobalitzadors quan publica els calendaris d’actes, llocs i itineraris de les cites oficials de la cimera europea. Realment tendenciosos.