"I ara és un moment una mica més esperançador que anys enrrera, fa la impressió que comença a haver resposta"

Pep Riera i Porta. Fill de Mataró i més de cincuanta anys de edat. Va ser president d'Unió de Pagesos desde el 1978 fins fa ben poc i ha estat en l'executiva de la COAG (Coordinadora de Organi-zaciones de Agricultores i Ganaderos). D'ofici és pagés, com a propietari d'un hort de 3 hectàrees ubicades a Mataró.
Sempre ha compaginat l'hort amb el sindicat. Estudia història, sobretot la contemporània i tot el que te a veure amb els moviments socials. La seva màxima preocupació és el futur del camp.

· Quin ambient es respira al món de la pagesia amb tanta Globalització?

La Globalització, tal com l´estan duent a terme, d´una manera incontrolada i salvatge, com un moviment de capital financer, especulatiu, que també afecta el sector agrari, provoca un evident desconcert entre la pagesia. Perquè no hi ha cap voluntat política d´explicar-ho de forma pedagògica. Bé, què haurien d´explicar, en tot cas, els polítics, les seves complicitats, en tot cas...No, no ho poden explicar. És a dir, en un sistema democràtic, els responsables polítics de les institucions, i també l´oposició, que en són corresponsables, no expliquen mai quins interessos serveixen. Bé, quan se´ls pregunta, evidentment contesten sempre amb allò de l´interès general. Però els que ja som una mica grandets veiem que això de l´interès general es concreta sempre en interessos molt específics.

Consisteix en anar obrint progressivament els mercats de la U.E. a les importacions dels més rics, dels Estats Units, en primer terme; i no precíssament dels més pobres, per anar contribuint al seu desenvolupament, com diuen. Això no és veritat. I aquesta política comença ja a afectar les produccions mediterrànees, conreus sen-se cap mena de subvenció, conreus fets al Marroc, per exemple, però que no són pagesos marroquins, organitzats en cooperatives que exporten els seus productes, sinó que són empreses de capital europeu, instal.lades allà, que van a explotar, el que s'anomena "dumping" social, mà d´o-bra barata, bàsicament. I és clar, no plantaran cereals, perquè no hi té prou condicions, aquell territori, i perquè el cereal ja esta prou mecanitzat per a què sigui competitiu, summant-hi les subvencions, des d´Europa.

Però tots aquells productes mediterranis que exigeixen molta mà d´obra, com les hortalises, els cítrics, la planta ornamental, la maduixa, al capital sí li interessa deslocalitzar les inversions que fins ara feia al País valencià o a Andalusia i traslladar-les uns kilòmetres més cap avall. Aleshores, de treballar amb els costos europeus, en aquest cas els de l´Estat espanyol, que comencen a ser salaris, càrregues socilas, fiscalitat, seguredat social... a treballar amb les condicions del tercer món, on no hi ha totes aquestes càrregues fiscals, significa que hi comença a haver un valor afegit al benefici, un marge de beneficis prou suculent.

I això és el que és la globalització.

Però, és clar, si ho expliquessin així, molta gent honesta fotria el crit al cel.

Nosaltres tenim l´obligació d´explicar-ho als pagesos, i ho fem sindicalment. Però és que no n´hi ha prou. Calen diners i mecanismes de defensa. I això falla. Perquè una determinada aliança rural, a nivell europeu, per als que defensem un determinat tipus d´agricultura, fomentada en l´explotació familiar, encara no ha estat possible. I llavors som febles, terriblement vulnerables. L´assignatura pendent.

· Si de cas ja parlarem més endavant d´aquestes aliances. Què en penses de la P.A.C (política agrària comunitària)? Quins interessos defensa: els dels anomenats explotants directes o els dels complexos agropecuaris:"agrobussines"?

Pot haver-hi aspectes de la P.A.C. que siguin lògics, justos, i que arribin al pagès . Per exemple, del capítol de les subvencions, les més petites, a l´oli d´oliva, que sembla que és l´únic sector de producció mediterrani que rep un petit ajut des de la minireforma que es va fer fa uns sis anys, que abans no en tenia.

O bé la prima de l´oví i el cabrú, que, aquí a Catalunya, i segurament tanmbé al País Va-lencià, els pastors encara són explotants directes. Certament que els latifundistes de més avall també tenen els seus ramats i subvencions, cosa que estaria justificada. Però en general, de tota la política de subvencions se´n beneficia el sector de la producció de l´agricultura continental i, a més, dins d´aquesta, les més productives. Com la subvenció es dóna per hectàrea i per rendiment... Aquí, a l´estat espanyol, de grans rendiments per hectàrea no n´hi ha en lloc, però sí hi ha latifundis impressionants, de milers i milers d´hectàrees, i com que aquestes subvencions no tenen cap mena de límit per dalt, es dónen casos escandalosos com el de la duquessa de Alba, dels "grandes de Espanya", o de les societats que s´han creat per arrendar terres i fer conreus d´aquests, per a oleaginoses, lleguminoses, cereals, etc., per cobrar subvencions.

Per tant, a més rendiment més subvenció. I això és just el contrari del que hauria de ser. Si l´objectiu dels ajuts és evitar que pleguin pagesos, s´hauria de subvencionar més l´agricultura més pobre, menys productiva, per evitar la desertització, sobretot de l´interior del territori, que té un clima continental, una pluviometria minsa i irregular. Com ha passat aquest any, per exemple, que hi va haver unes glaçades que van malmetre moltíssim el cereal. Però a mé, és que ara no plou i, per tant, aquest cereal, que en cas que hagués plogut s´hauria recuperat, ha acabat de malmetre´s per la manca de pluges.

Els ajuts a la producció per Catalunya i el País Valencia segur que són molt petites perque les explotacions són petites i els rendiments són baixos. Però aleshores hi ha els latifundis de cap avall, siguin families de l'antiga aristocràcia o societats noves, és igual, aquests cobren molt per la quantitat d'hectàrees que tenen, i després, al Nord d'Europa, on les explotacions no són tan grans, encara que siguin més grans que les de Catalunya i el País Valencià, però no són tan grans com els latifundis del sud, però sí són molt productives, de manera que aquests rendiments de 9,10,11 tonelades per hectàrea en el cereal vol dir que per cada hectàrea cobren molta més subvenció que nosaltres. I això a més de no ser just, és irracional: quin model amb aquesta política? El pijor de tots: el de l'especulació pura i dura feta a més a més amb diner públic.

Aquesta especulació s'està traduint amb desnonament de pagesos...?

Clar! Fa més o menys un any ensenyaven el desnonament de tot un terme municipal de Salamanca patrimoni de la casa de Alba. Les imatges que mostraven del desnonament dels camperols per part de la Guardia Civil eren camps de cereals. Era lògic: foten fora a la gent que duia generacions com a parcers o arrendataris els foten fora perque cobraran molt més si els paga directament la PAC. I aquestes terres no les cuidaran ells. Ho farà una empresa de serveis segurament a canvi del cereal. I la subven quedarà neta. Per tant l'arrendatari, el masover molesta, fa nosa. Aquesta especulació amb diner públic provoca conflictes socials. Això és el més greu. Aquí a Catalunya s'estan foragitant masovers per mor de les subvencions. Es tracta de propietaris absentistes (que no viuen ni treballen al camp) Només cal agafar les llistes del domicili fiscal dels cobradors de subvencions, els caça primes, i els trobes a Barcelona, València, a Sevilla, Madrid i dius, des de quan els pagesos viuen a la capital?

· I a més aquesta gent no tenen res a veure amb el món agrari, oi?

No, nomès que són propietaris per herència o perque han col.locat diner negre aquests darrers anys. És molt greu, és molt greu perque s'està afavorint gent que ni tansols són pagesos. Si la política de subvencions és criticable ho és doblement per aquest fet. Si les subvencions totes arribessin als pagesos encara tindria sentit. El pagés quan va gras d'armilla el que fa és: canviar la maquinària, transformar secans en regadiu, els pagesos tenim aquesta obsessió d'anar invertint i transformant les explotacions. Com a la resta d'Europa, amb aquests 40 anys de vaques grosses de PAC generosa, el 80 o 90 per cent dels ajuts ha servit per millorar les seves explotacions cosa que ja està bé, perque llavors són més competitives i els costos de la producció són més baixos. Per tant el conjunt de la societat s'en beneficia. Però aquí no, aquí no. El més fotut d'això és que és legal. No ho podem denunciar enlloc, ni fotre pels tribunals ni anar a la fiscalia. És legal perque políticament s'ha decidit que fos així. Això no vol dir que no es pugui canviar, hi tant que es pot cambiar. La normativa europea es pot canviar i caldria fer-ho. Al no fer-ho aquesta gent estan ben tranquils no els pot denunciar ningú

· Veig que està una mica lligat les zones de secà transformades en regadiu, els hivernacles, el PHN, etc.. A quina política respon tot això?

El petit pagés en aquests moments en lloc ni al País Valencià ni a Murcia el pagés familiar el pagés com nosaltres no està demanant el Plà Hidrològic. Ho podem demostrar. El que passa és que probablement al País Valencià, més per raons de la façana turística o inverssions del tipus de terra mítica, tenen un dèficit d'aigua important i el tindran sempre perque el consum d'aigua a les zones turístiques és in-controlable, més que per raons agràries. En canvi més avall sí per que ho hem vist: les grans inversions de grups financers, de societats que s'estan fent de Murcia en avall. I és clar han fet les inversions abans de tenir resolt el tema de l'aigua, històricament als pagesos no s'ens ha ocurrit mai fer passa l'arada davant dels bous, no s'ens ha acudit mai fer un regadiu sense fer primer el pou, o un canal de rec i el País Valencià és un bon exemple de l'època dels araps per tant hi ha tota una cultura del regadiu i animalades salvatjades no les hem fetes mai. Aquest any al Maresme ho tenim fotut perque no plou i els pous els tenim esgotats, que farem de cara a l'estiu? Doncs sembrar menys. Ja ho sabem ara, no ens agafarà per sorpresa. És el coneixement de la terra, del clima, de l'ofici en definitiva. Però com s'els hi acudeix allà fer uns anivellaments de terres impressionants, perque no ve d'una hectàrea. A tall d'exemple: En Lorca hi ha 20 mil equatorians, d'acord que és un terme molt gran, però 20 mil equatorians sense, i això es va destapar arran de l'accident sino no ho sabriem, estàn treballant l'agricultura, imagina't les inversions que s'han fet allà. No són els petits pagesos que estan ocupant aquesta gent, treballen sense papers a les grans empreses i ens consta que no ha hagut cap inspecció de treball ni d'hisenda arran de l'accident de l'any passat. El que vol dir que hi ha una complicitat de l'administració decidida políticament. Si no surten els inspectors de treball o d'hisenda és perque des de dalt, s'els hi diu que no surtin. Així de clar, això és així, són decissions polítiques va ser en aquella zona on Cañete va dir als seus amiguets a la seva clientela un Diumenge que "el Plan Hidrologico se haria por cojones". Primer preparem les terres no hi ha aigua i llavors senyor ministre, amiguete, porteu-nos aigua de l'ebre. Aquesta és una raó de pes per dir no. Ni de l'ebre ni d'enlloc més. Ara ens foten el rotllo de la nova cultura de l'aigua de que hi ha que estalviar aigua, que si contadors. Com Unió de Pagesos ja hi estem d'acord: contadors, control de l'aigua, que gastem per area. Cap por. Al contrari ho volem saber. Cal reduir el consum domèstic? Ja ho fem. Però llavors què? Aquí una política i allà baix una altra. Si hem d'estalviar, estalviem tots. I si a Terra Mítica no van calcular la inversió abans de fer-la... Aquí a Port Aventura la deuen treure del mini trasvassament segur o de pous. És de sentit comú. Ara! Fotre inversions especulatives comprant terra a baix preu invertint diner negre i després nivellant-ho montant el sistema de rec i després exigir al govern que els hi porti l'aigua. Home! Jo així també se fer negocis, així qualsevol. I després pagar-ho amb diner públic. El PHN és un negoci com un altre. Consisteix en un bé públic com és l'aigua, privatitzar-l'ho, per vendre'l a tant el metre cúbic. Per mi és el mateix negoci que les autopistes: privatitzes un servei, el dones en concessió i llavors... Primer negoci: construcció de l'autopista o construcció de les canalitzacions, les constructores, formigó. Segon negoci: un cop acabada l'obra els peatges i aquí (PHN) el contador i a vendre metros cúbics. Perquè s'ha de privatitzar un bé públic? Perque es foti el negoci del segle. Tercera questiò: els desequilibris. Perquè s'han de carregar el Delta de l'Ebre? Sense tocar un litre d'aigua ja està fotut perque tampoc és una me-ravella de riu, no és un gran riu. Comparat amb els de l'Europa humida és una riera. Fotre un trasvassament és carregarte'l definitivament. És una injustícia i un desastre ecològic. Des-près hipoteca tots els regadius que cara al futur s'haurien pogut fer. Recs de suport bàsicament. No són grans concessions d'aigua però, si no es fa una previssió s'haurà de tancar l'aixeta. Si es prota aigua cap allà baix aquests regadius no es podran fer. I després Aragó, te encara molta terra per regar, te molt de dèficit, que són els projectes de Juaquin Costa de finals del segle XIX. Aragó i Catalunya com bona part del País Valencià tenim una agricultura amb pagesos encara i de vegades el regadiu ,al transformar la terra de sequer en regadiu, el que fa es fixar pagesos en el territori o crear expectatives que facin possibles la incorporació de joves. Aquell jove que amb una terra de sequer diu, això pinta malament, el mateix pare ja l'hi diu que aquí no hi ha res a pelar. Amb aigua hi ha unes alternatives de conreu i pot ser s'engresca i continua fent de pagés. Obre unes expectatives socials. El regadiu històricament sempre ha estat així, sempre quan sigui un regadiu amb pagesos. Ara fotre un regadiu amb diner públic per beneficiar societats, que s'ho paguin ells! Aquest model funciona amb mà d'obra assalariada. Tal com tenen les coses per allà baix ,ja els interessa una llei d'extrangeria que sigui molt rígida i que no sigui fàcil la legalització perque sense papers són més barats. A més els tenen immovilitzats. Anar afavorint aquest model d'agricultura carregant-te pagesos, no estic d'acord i penso que la societat no hauria de voler aquest model. Seria el que està passant al sector porcí bassat en la integració, és una ramaderia sense pagesos, sense ramaders, només amb grans societats i el ramader integrat està com un equatorià sense papers en el fons, perque no hi ha contracte d'integració, es fa tot de paraula, per tant també el tenen enganxat perque has de fer bondat, perque si no fas bondat l'amo dels porcs, una vegada ha tret una tongada a l'escorxador, simplement no et porta guerrins, rescindeix el tracte perque no hi ha res que els lligui no hi ha relació laboral entre el ramader integrat i l'amo l'integrador. Quina diferencia hi ha entre un ramader integrat del sector porcí o de l'aviram ,que al País Valencià hi ha molta integració amb l'aviram, aquest assalariat que cobra tant la peça sense tenir cap mena de relació laboral, perque la SS se la paga ell, i per tant legalmet figura com a pagés autònom, quina diferència hi ha amb un immigrant sense papers? És igual: has de protarte bé, has de cuidar bé el bestiar i a callar o hi ha repressàlies i la repressàlia és molt senzilla, simplement no et porten guerrins o pollets i no pots anar a reclamar enlloc.

· I que hem dius d'aliances internacionals: pagesos francesos, Via Campesina, etc...?

S'està treballant. S'ha de trencar el corporativisme sindical.. Jo diria que les tendencies corporatives són com un virus que tenim tots a dins. I aleshores pot ser que hi hagi moments en que a partir de la consolidació del sindicalisme en la democràcia hi hagi desviacions i això no ens convé de cap manera. En aquests moments hi ha opcions a nivell mundial amb les que estem en contacte però que s'hauran de tenir més en comte a partir d'ara i per això quan hi ha movilitzacions ara doncs de caràcter unitàriperò ja fora del sector agràri amb altres col.lectiusés molt important ser-hi, jo procuro ser-hi i altres companys procuren ser-hi. Però penso que el conjunt d'associacions que també formen la COAG també s'haurien de plantejar seriosament aquestes opcions, que són molt més radicals socialment molt més avançades i fins i tot ecologicament millors. Cara a una agricultura més sostenible, més neta, menys contaminant i menys contaminada.

Que també te en compte al treballadors dels països empobrits.

Es una farsa quan ens els volen presentar com als competidors, ens estan enganyant. Qui és el primer exportador de productes alimentaris al món: els EUA. No és ni Austra-lia ni Argentina ni l'Uru-guay. I a més diuen el primer país en producció de soja i ja no és veritat ara les grans plantacions les tenen al Matogroso al Bra-sil immenses extensions de soja transgènica amb uns nivells de mecanització superiors als del mig oest americà perque són explotacions molt més grans i més mecanitzades, i amb costos de producció baixíssims. Llavors de quina agricultura estem parlant? I de quins interesos estem parlant?

· Unes paraules dedicades als senyors caps d'estat que van a reunir-se a Barcelona i als senyors que es reuniran a València

No, no, res de res. És perdre el temps adreçar-se a uns senyors que saben perfectament qui són els seus amos, i quins interesos i quin model d'economia serveixen. La política agrària no és altra cosa que el reflexe d'una política econòmica i d'un model econòmic i per tant ells no volen dirigir regular o endreçar aquest procès de globalització que estaria molt bé en tot cas. No ja els hi va bé tal com va, peti qui peti. Les consequències les pagarem entre tots, ells no. Però nosaltres sí. Per tant a ells que els hi hem de dir, si ens diran que sí, tenen barra com per adaptar les nostres propostes, de boquilla clar. No hem de convencer a aquests senyors, hem de convencer a la societat civil i dir-los que aquests senyors ens estan venent. I per tant aquí cal una alternativa social, ecològica, que surti de la societat civil organitzada i ha d'haver una resposta i sortosament a partir de Seattle hi ha resposta, cosa que no va ser possible a la Ronda Uruguay del GATT, perque no hi va haver que jo recordi cap manifestació, cap ni una. Van tancarho a Ma-rraqueix d'hotel a hotel. La ronda Uruguay va durar 20 anys i amb pocs conflictes. En canvi ara, al menys fa la impressió, que hi ha un nivell de consciència i, per tant, un inici de capacitat de resposta que comença a ser important. Per tant és aquesta societat civil. Els esforços els hem de dedicar a reunions, a forums, a jornades i a manifestacions, per concienciar a la gent que és el mateix que s'està fent amb el Pla Hidrològic i cada cop anar sumant més gent i és a partir de la pressió desde baix que pot ser temps a venir canviarem als polítics. S'hauria de canviar el sistema polític però bé és igual, jo hi crec amb la pressió popular, hi he cregut sempre. I ara és un moment una mica més esperançador que anys enrrera fa la impressió que comença a haver resposta . Crec molt amb els joves i amb els joves pagesos i aquí a Catalunya amb la Unió de Joves Pagesos que ho estan fotent molt bé i que amb tots aquests temes s'estan comprometent molt i molt perque s'adonen que sí és el seu problema. El pijor és no voler veure la realitat no ser-ne conscients i enganyarte, autoenganyar-te. I en els sindicats corporatius hi ha un nivell d'engany molt gran, començant per l'acceptació dels seus dirigents que no responen als interesos dels pagesos per tant aquí hi ha molta feina a fer.