|
L'obsessió
per la seguretat
Els
moviments socials en el punt de mira de la delegació
del govern
El
govern del PP es marca la seguretat com a principal
objectiu de la presidència europea. La campanya
ha començat fustigant les xarxes d'informació
alternativa a internet i pot continuar amb motiu de
la cimera.
Amb
motiu de la propera cimera que celebren els caps d'Estat
de la Unió Eu-ropea a Barcelona, els caps pensants
de les diferents institucions (Govern central, Generalitat
i Ajuntament) tenen preparades tot un seguit de mesures
per als ciutadans i ciutadanes de Barcelona a fi i
efecte de garantir la reunió de quinze persones
en una ciutat de més d'un milió d'habitants.
Com
ja és tradicional, en aquestes reunions el
govern prepara el setge a la ciutat en la seva doble
vessant. Per una banda, la privació de moviment
amb un blindatge físic: murs de formigó,
barreres diverses, espais habilitats per a detencions
massives, el desplegament de milers de policies amb
l'uniforme tradicional i la tecnologia més
moderna en material antiavalots. Per altra banda,
la privació de pensament amb el blindatge mediàtic.
Paral·lelament al disseny del dispositiu de
seguretat, les estructures de poder polítiques
i mediàtiques adoctrinen la població
per tal de facilitar la repressió i justificar
les molèsties.
En
aquest sentit, la Campanya contra l'Europa del Capital
ha fet una crida pel respecte vers les llibertats
i els drets fonamentals durant la propera cimera de
la UE a Barcelona. En el seu comunicat, s'exigeix
al Ministeri de l'Interior i als cossos de seguretat
de l'Estat el respecte vers les llibertats i els drets
fonamentals de les persones i moviments socials que
es manifestaran per denunciar les injustícies
i els abusos que generen les polítiques de
la UE.
Motius
per témer la vulneració dels drets per
part d'aquells que diuen que els defensen no en sobren.
De fet, segons afirma la Campanya, els cossos de seguretat
ja han comès vulneracions dels drets fonamentals:
ho van fer el passat 24 de juny i ho continuen fent
amb total impunitat a través d'intimidacions
i identificacions massives i arbitràries.
A
més, hi ha l'experiència d'aquest tipus
de cimeres en altres ciutats (des de Praga fins a
Gènova), on sistemes polítics autodenominats
democràtics apliquen un règim d'excepció
a tota la població i als manifestants que hi
vulguin assistir.
En
el cas de la cimera del 15 i 16 de març a Barcelona,
el govern planeja blindar la ciutat. Un blindatge
que comença per la suspensió de la lliure
entrada de persones a l'Estat espanyol. La mobilitat
dins de Barcelona tampoc estarà garantida:
construcció de murs de formigó i altres
materials, tall de la circulació de certs carrers,
desplegament de 10.000 policies i Guàrdia Civil...
i altres mesures amb què el Ministeri de l'Interior
pretén garantir l'ordre (o el caos) a la ciutat.
Tot i que ningú convocarà una manifestació
que intenti entrar a l'àrea restringida de
la Diagonal, es limitaran les zones de manifestació.
Les diferents institucions que prenen part en el dispositiu
de seguretat de la cimera volen evitar, sigui com
sigui, que les manifestacions passin pel Passeig de
Gràcia. Les diferents convocatòries,
però, no estan disposades a cedir en la seva
voluntat de manifestar-se lliurement per la ciutat.
La
UB s'oposa al seu tancament durant la cimera
Com a alternativa, la UB organitza
unes jornades d'anàlisi sobre la globalització
La
proximitat del Palau de Congresos amb les facultats
de la Universitat de Barcelona farà que es
vegin afectades pel dispositiu de seguretat preparat
per la cimera. De fet, el Ministeri de l'Interior
pretenia que fossin tancades, ja que estan dins el
perímetre que romandrà fortificat durant
els dies 15 i 16 de març.
El
passat dia 19 de febrer, però, el rector de
la Universitat de Barcelona va emetre un comunicat
en el qual es negava a tancar les facultats, ja que
"no tindria sentit apostar a la Cimera de la
UE pels temes d'educació i formació
tot començant per distorsionar la normalitat
del desenvolupament de les tasques de docència
i recerca de la institució universitària".
Malgrat
que la UB no suspendrà l'activitat acadèmica,
la substituirà per un conjunt d'acitvitats
d'anàlisi i debat sobre la globalització.
En concret, són un conjunt de conferències
i tallers dins les jornades del Fòrum Social
de Barcelona, amb la intenció d'aprofitar les
repercussions mediàtiques de Fòrum Social
Mundial de Porto Alegre. Aquesta vegada sense Garzón,
ni ministres francesos.
Per
la seva banda, les estudiants de la UB des del començament
s'han oposat a la imposició del Ministeri de
l'Interior. Com a resposta es tancaran a la Facultat
d'Econòmiques, davant del Palau de Congresos.
La tancada es durà a terme des del dimecres
13 fins al divendres 15, just avans que comenci la
cimera, per tal de no quedar rodejats pel dispositiu
de seguretat.
Març,
tothom al carrer!
Tot
d'accions per la presència dels caps de govern
de la ue a barcelona
A
més de lluitar durant tots els dies de l'any,
els moviments socials de Catalunya es fan visibles
contra l'Europa del capital amb una jornada d'accions
descentralitzades i amb manifestacions els dies 15
i 16.
Des
de diverses organitzacions i col·lectius, s'estan
preparant tot un seguit d'accions aporfitant la presència
dels caps de govern de la Unió Europea a Barcelona.
Es
reclamarà el carrer com a espai de dissidència,
hi tindran lloc totes les formes de protesta i rebuig
a l'Europa del capital. Tot amb l'objectiu de rebutjar
la presència dels caps d'Estat de la UE, enderrocar
el Pla Hidrològic Nacional, protestar contra
la Llei Orgànica Universitària, lluitar
contra l'especulació, debatre sobre els móns
que volem o intercanviar experiències amb gent
d'altres llocs.
Els
moviments socials del nostre país s'estan manifestant
cada dia, durant tot l'any, contra l'Europa del capital.
El 8 de març, però, comencen els actes
de la Campanya contra l'Europa del capital amb la
celebració del dia de la dona treballadora.
La Vaga Mundial de Dones convoca una manifestació
a les 19h a la Plaça Universitat, que finalitzarà
amb un acte polític a la Plaça Sant
Jaume. El dia 9 continuen els actes amb una "tenderolada"
de col·lectius feministes, un acte polític
sobre la globalització des d'una prespectiva
de gènere i una festa. (Més informació
a huelgademujeres8m@teleline.es)
Per altra banda, el dia 9 a les 12 del matí
també hi ha organitzada una mani-cacerolada
contra els bancs pels carrers de Terrassa (Vallès
Occidental), que començarà a la plaça
Vella. A la tarda, torna el RECLAIM THE STREETS, una
festa pels carrers de Barcelona per la re-apropiació
de l'espai públic privatitzat i motoritzat.
Circ, música i acció directa contra
el capitalisme. Festa final amb dj's de barcelona.
Menjar popular i sorpreses. Que no calli el carrer!
Per
la seva banda, el dia 10 de març tindrà
lloc una manifestació per una nova cultura
de l'aigua. Està previst que en a aquesta manifestació
hi hagi més de 300.000 persones en contra del
Pla Hidrològic Nacional, el transvasament de
l'Ebre i altres projectes associats a aquest pla,
com el de la Presa d'Itoiz. (Mes informació
en www.ebre.net
/ www.ebrencs.com)
Per
al divendres 15 de març, primer dia de la cimera,
hi ha convocada una jornada d'accions descentralitzades.
En un dia es concentraran tot un seguit d'accions
dels diferents col·lectius i grups d'afinitat.
L'objcetiu es fer de Barcelona una teranyina de resistències
on cadascú realitza les accions que consideri
en el lloc on desitgi, ignorant la militarització
de la Diagonal i deixant als caps d'Estat atrinxerats
en el seu búnker, tot visibilizant les resistències
sectorials i de barri. (Contacte d'informació
per qui vulgui realitzar accions: grupsafinitat@pangea.org)
El
dia 16, després de la trobada del matí,
s'ha convocat un dia internacional de Protesta i Solidaritat
contra la Brutalitat Policial amb una manifestació
contra l'Europa del capital a les sis de la tarda
als Jardinets de Gràcia, que finalitzarà
a la Plaça Catalunya.
El
jutge arxiva la querella contra l'actuació
policial
Es
demanarà la reobertura del cas basant-se en
noves proves i denúncies
La
denúnica contra l'actuació de la policia
a la manifestació del 24 de juny de 2001 passa
a engreixar la llista de denúncies als cossos
de seguretat de l'Estat que acaben arxivades. La decisió
s'ha pres sense escoltar als més de 100 testimonis
presencials que s'havien proposat.
El
jutge ha dictaminat l'arxiu definitiu de la querella
que instruïa contra la Delegació del Govern
a Catalunya, agents i comandaments policials, per
l'acutació de la policia a la manifestació
antiglobalització del 24 de juny de 2001. Els
advocats que representen les entitats querellants
van anunciar la presentació d'un recurs a l'Audiència
Provincial, però finalment van desestimar aquesta
acció. Han preferit demanar la posterior reobertura
del cas, basant-se en les noves proves testimoinials
de les quals disposen i de noves denúnicies
que presetantran nombroses presones que van resultar
ferides per l'acutació policial.
El
jutjat d'Instrucció número 22 de Barcelona
va prendre la decisió sense practicar cap de
les proves que havia presentat l'acusació:
no es van visionar els vídeos ni les fotografies
que es van aportar ni es va citar a declarar cap dels
més de 100 testimonis presencials que havia
proposat la part querellant. Les entitats consideren
que per part del jutjat hi ha hagut un desinterès
clar en la instrucció de la causa i molta pressa
per arxivar-la. Per això han valorat com a
més efectiu reobrir-la basant-se en noves denúnicies
més que no pas a través del recurs,
així com a personar-se en les causes que, pels
mateixos fets, hi ha obertes a dos jutjats més
de Barcelona.
L'arxiu
de la querella es va decidir després que declaressin
dos caps policials: el que el dia dels fets era el
cap de la policia antiavalots de Barcelona, Silverio
Blanco, i el cap superior de policia de Catalunya,
Miguel Ángel Fernández Rancaño,
responsible de l'operatiu policial del dia 24 de juny.
Tots dos van declarar en qualitat d'imputats. El cap
superior de policia de Catalunya va assegurar que
ell era el màxim responsible de l'operatiu
policial i que la delegada del govern a Catalunya,
Julia García-Valdecasas, va estar informada
permanentment del decurs dels esdeveniments.
Cimera
de l'OTAN a Munich
La repressió es cobra més
de 900 detencions
La
cimera sobre política de seguretat que va realitzar
la O.T.A.N. a Munich (Alemania) el primer cap de setmana
de febrer, va tindre un balanç represiu molt
dur. Mes de 900 persones van ser detingudes, dins
d'una ciutat totalment ocupada per la policía.
Dies
abans els mitjans de comunicació alemanys,
van estar filtrant part de les informacions de la
Policia. Aquesta aseguraba que Munich seria la segunda
part de Genova, i que davant de la possibilitat que
hi hagués avalots, era necesari ocupar, sitiar
i actuar per mantindre la ciutat en ordre, i si aixòo
significava asaltar locals, detindre a centenars de
persones o prohibir totes les manifestacions, es faria.
Aquesta estratègia ja es va fer servir a Barcelona
el 12 d'octubre del '99, dia en el que després
de durs enfrentaments entre la policia i manifestants,
la premsa i la policia van fer una campanya d'alarma
social amb la que poder empresonar a 12 joves.
El
dijous per la tarda unes 2.000 persones, van recorrer
els carrers de Munich en un ambient molt tens. Tot
i això, no va haver-hi incidentes remarcables.
El
divendres desde bon matí els controls de carretera
, les identificacions i les detencions arbitraries
eran una realitat, pel que es crea un clima de nerviosisme
considerable. Per la tarda es va realitzar una roda
de premsa per denunciar la repressió policial
i l'assetjament que estaven patint els manifestants,
els veïns i en general qualssevol persona que
fes una passejada pel centre de Munich.
Sobre
les 18h de la tarda i un cop finalitzada la roda de
premsa surt de la Plaça Marienplatz una altre
manifestació. Aquesta als 15 minuts d'haver
començat es brutalment reprimida per la policia
alemanya, sense motiu aperent. Aquesta càrrega
esdevé amb enfrontaments entre policies i manifestants
durant tota la tarda, amb desenes de ferits i mes
de 300 detinguts.
Durant
el dissabte el matí les mobilitzacions van
seguir, tot i que aquest cop la policia evitava que
es formessin grups una mica munbrosos, retenint i
detenint a la gent que caminava en grups. Finalment
per la tarda una manifestació de 4.000 persones
va poder recorrer els carrers de Munich, amb una mica
més de tranquilitat, pero quan estava a punt
de desconvocar-se sense que hi hagués hagut
incidents la policia va tornar a carregar detenint
a centenars de persones.
El Palomar ha resistit!!!
Després de varies hores d'espera
la noticia va arribar als carrers de st. Andreu
Més
de 500 persones van recórrer els carrers de
Sant Andreu sota el lema "Salvem el Palomar".
La
manifestació va ser el passat dissabte 23,
danvant la imminent ordre de desallotjament decretada
a instàncies de l'Ajuntament pel proper dimecres
27 de febrer, notificada només set dies abans
i sense que el jutjat accepti cap recurs d'oposició
a tràmit. La manifestació va transcórrer
pels carrers principals del barri -Plaça Orfila,
Gran de Sant Andreu, Passeig Fabra i Puig, etc.- i
va finalitza a les portes del centre socials, moment
en què es va desconvocar la manifestació,
convidant a tothom a participar de la concentració
de suport del proper dia 27 a les 8 hores del matí,
poca estona abans que es faci efectiva l'ordre de
desallotjament. La manifestació va comptar
amb un nombrós suport de veïns i entitats
del districte, que veuen com el conflicte del Palomar
no és només una qüestió
d'espais sinó un fet que posa en evidència
les pràctiques especulatives de l'Ajuntament
i la manca de polítiques socials per resoldre
les demandes i les necessitats de la gent dels barris.
De fet, l'ordre de desallotjament torna a ser una
senyal inequívoca de la manca de voluntat política
de resoldre els conflcites socials, ja que l'Ajuntament
ha optat per la via repressiva de la "tolerància
zero". El palomar, com ja hem recordat en nombroses
ocasions, es va okupar el 6 d'abril de 1997, de propietat
municipal.
És per aquest motiu que s'ha posat contra les
cordes al Consistori i sempre s'ha rebut un fort rebuig
i assetjament per part del Districte de Sant Andreu,
que sembla no tenir cap intenció de reconsiderar
la decisió.
Burgos, 18-20 de gener
Durant
el cap de setmana del 18 al 20 de gener va tenir lloc
a Burgos la Reunió Informal dels Ministre de
Treball i Assump-tes social de la Unió Europea,
per a debatre sobre les diferents polítiques
laboral. Pa-ral·lelament des d'una quinzena
de grups polítics i socials de la ciutat es
va organitzar tota una série d'actes, emmarcats
dins la campanya estatal contra la presidència
espanyola de la UE, sotal el lema "una altra
Europa per a un altre món", "Pel
repartiment del treball i la riquesa".
Divendres
per la nit unes 2.000 persones van participar en la
manifestació unitària. Tot es va poder
portar a terme malgrat l'acció intimidatòria
de la policia que va arribar a fer ús de tanquetes
per a prendre els carrers.
Assetjament
polical, però, es va fer més patent
el dissabte. Durant el transcurs d'una cacerolada
un jove militant va ser colpejat i detingut arbitràriament.
Santiago 14-15 de febrer
Amb
moitu de la reunió de ministres de Justicia
i Interior, prop de 2.000 persones es van manifestar
a Santiago de Compostela contra els criteria econòmics
i polítics de la Unió Europea. En realitat
es tractava de dues manifestacions una convocada per
la Pla-taforma Galega por umh Europa Alternativa (formada
per organitzacions d'estudiants, d'esquerres i independentistes)
i l'altre convocada per organitzacions llibertàries.
Les dues manifestacons que es van juntar al final
van recorre la zona nova de la ciutat sota un gran
desplegament policial, malgrat el qual no va haver
incidents.
La
nota destacada de la cimera de Santiago, com moltes
altres, ha estat el dispositiu de seguretat. La pressió,
segons els que la van patir, es va sentir de forma
més evident, prepotent i xulesc el dimarts
per la nit. Controls policials en les entrades i els
carrers amb pohibició da caminiar pels carrers
de la zona monumental, registres a presones, vivendes
i cotxes, precintat de clavegueres, cada pocs metres
policies que lluïen el seu impecable uniforme
amb els seus complements (metralladores, furgonetes,
pistoles i helicopters). El resultat: per a una ciutat
de 100.000 habitants, 4.000 policies. Els mateixos
que ha Nova York.
Violenten l'IMC
Indymedia center d'italia víctima
de la repressió
A
las set del matí del passat 20 de febrer, la
policia italiana es va presentar a varios Centres
Socials: El Gabrio de Turin, el TPO de Bologna, el
Cecco Rivolta de Florencia i a la seu dels treballadors
de Taranto (Cobas, al sud d'Italia). Camions blindats,
amb centenars d'agents anti-avalots, van violentar
el domicili per ordre de la Procura de Genova.
Els
i les Magistrats/des Andrea Canciani i Anna Canepa
van demanar el segrest de material (audio y video)
relatiu als fets de Genova, especialment aquells relatius
a l'assalt policial el MediaCenter i a l'Escola Diaz-Pertini
durant la cimera del G8.
El
decret de Perquisizione demostra que el material requisat
ja era conegut per la magistratura atraves de la pàgina
web d'Indymedia Italia, així com la ubicació
real: Centres Socials Gabrio, TPO,Cecco Rivolta, a
la seu dels Treballadors de Taranto i altres llocs.
La
policia es va endur computadores, arxius, material
de tot tipus que servia al treball cultural, social
i politic de centenarsd'activistes italians.
La
ordre de violentació asegura que els locals
registrats son seus d'Indymedia. Davant d'això
Indymedia Italia ha declarat que no te locals, ja
que treballa através de milers de persones
que publiquen material en la web i que operan per
produir informació lliure i independent. Indymedia
elabora projectes i pren decisions através
d'Internet: mailing list, discusions en xat obertes
al públic. Un treball cotidià i colectiu
en el que participen centenars de persones que no
es deixaran intimidar.
Aquest
es un atac al cor de la llibertat d'informació.
Han colpejat als llocs per fer mal políticamente
a un subjecte multiple y complex com es Indymedia
Italia. Indymedia treballa a la llum del sol. El gust
amarg d'aquesta intimidació politica es fa
mes aspre si es valora que tot el material es material
públic i disponible per tota persona que consulti
la red.
Davant
d'aquest abus de poder desenes de colectius s'han
solidaritzat amb aquest mitja de comunicació
alternatiu que cuestiona l'Estat de dret.
Un
exemple d'això es la concentracióde
protesta davant de l'embaixada italiana de Londres,
a la que van acudir unes 60 persones. "Tell The
Truth" (Di la Verdad) y "Siamo Tutti Indymidia"
(Todods Somos Indymedia) eren els lemes de les pancartes
que denunciaven l'assalt . La protesta gaudia d'un
aire festiu gracies a la presència de la Samba
band que va animar als concentrats. Cintes de video
van ser desparramades a l'entrada de l'embaixada simbolizant
la incautació per part dels Carabinieris de
material fotográfico y videos d'Indymedia Italia.
Al cap de 15 minuts, la policia va apareixer i sense
cap motiu van començar a atacar als activistes
violentament y sense provocació prèvia.
A partir d'aquest moment l'ambient de la protesta
va cambiar radicalment, acabant amb dos manifestants
ferits pels cops de la policia i dos activistes detinguts
acusats de desordres públic. S'ha de destacar
l'intimidació policial durant aquesta càrrega,
un exemple d'això es l'actitud d'un agent policial
al ser increpat per l'esmentada càrrega: "M'importa
una merda la llei, que et fotin".
|