| : Deute Ecològic : És necessari que la Unió Europea passi de ser l’Europa del Capital a l’Europa que aprèn a viure sota uns paràmetres reals de sostenibilitat. A Europa no ens podem permetre convertir el concepte de sostenibilitat en un recurs retòric i publicitari, com s’ha fet als darrers anys. Calen noves polítiques que impulsin veritables canvis a la nostra realitat, noves polítiques centrades en tres eixos: 1. Els recursos i la capacitat d’absorció de residus de la Terra són limitats, actualment a Europea consumim i contaminem massa. No podem planificar el nostre futur obviant aquest fet. No podem fonamentar l’economia de la Unió Europea en un creixement constant en el consum dels recursos i els serveis ambientals. Existeixen alternatives en aquesta situació, cal aplicar polítiques de contracció. Alguns exemples són:  És necessària una reducció de les emissions de CO2, passant de les 8 tones per càpita actuals fins als nivells recomanats per l’IPCC, no superiors a 1.7 tones per càpita. Algunes de les eines que es podrien utilitzar per aconseguir-ho són la introducció d’una taxa ecològica sobre el consum energètic, l’aplicació de polítiques que permetin reduir la necessitat de transport, potenciar les construccions energèticament eficients, l’ús extensiu d’energies renovables, etc. Cal una reducció en el consum de recursos mitjançant polítiques que afavoreixin els productes d’impacte menor tenint en compte tota la seva vida útil, que potenciïn l’ús responsable i no el consum fonamentat en “quant més millor”, etc.2. El principi d’equitat és fonamental, tots els homes i dones de la terra tenim el mateix dret a fer servir els recursos i el serveis ambientals. La Unió Europea no pot continuar apropiant-se il·legítimament dels drets dels habitants dels països menys industrialitzats. Existeixen alternatives en aquesta situació, cal aplicar polítiques de convergència. Alguns exemples són: La Unió Europea no pot assumir com un èxit iniciatives com la declaració final del protocol de Kyoto on es legitimen polítiques de drets adquirits, on cada persona té diferents “drets de contaminació” segons sigui el país de naixement. Cal impulsar polítiques d’equitat amb la finalitat d’aconseguir que totes les persones de tots els països tinguin una producció de CO2 igual i no superior a 1.7 tones per càpita. Els països que estiguin per sota d’aquest consum tenen dret a incrementar el consum fins en aquest nivell. La Unió Europea no pot continuar consumint els recursos no renovables globals per sobre del nivell que li pertoca. Els recursos no renovables són per igual per totes les persones i per tant cal introduir polítiques que permetin evitar aquest aprofitament il·legítim. Per assolir aquest objectiu és necessari tot un conjunt de mesures, algunes de les quals podrien ser: fiscalitat ambiental ajustada als nivells reals de consum amb fortes penalitzacions pels consums considerats per sobre dels nivells admissibles i que permetin un consum equitatiu, incorporació real dels costos ambientals i socials amb els que es produeixen els productes importants, campanyes de conscienciació ciutadana que ens portin a repensar la importància que li donem al consum acompanyades d'informació complerta sobre els drets dels que ens estem apropiant quan realitzem un consum superflu, etc.3. Cal reconèixer el deute ecològic que Europa ha adquirit en el passat amb els països menys industrialitzats i evitar incrementar-ho. No podem continuar ignorant que el nostre estat de benestar s’ha fonamentat sobre un deute ecològic, adquirit amb els països menys industrialitzats pel saqueig dels seus recursos naturals, els danys ambientals i la lliure utilització de l’espai ambiental per dipositar els nostres residus, com per exemple els gasos d’efecte hivernacle. Existeixen alternatives en aquesta situació, cal aplicar polítiques que impedeixin l’increment del deute ecològic. Alguns exemples són: Modificar les polítiques de comerç desigual, per exemple les polítiques agràries que subvencionen les exportacions europees i limiten l’entrada de productes agrícoles externs a la Unió Europea. Evitar que les transnacionals originàries a Europa continuïn operant a d’altres països amb uns standards ambientals i socials per sota dels europeus.Cal aplicar polítiques que compensin el deute ecològic ja adquirit. Alguns exemples són:
L’abolició del deute extern dels països menys industrialitzats, per què aquest s’ha generat per un sistema econòmic injust i ha provocat un deute ecològic envers en aquests països. La compensació econòmica pel l’emissió excessiva de CO2. als darrers 50 anys. La compensació econòmica per l’impacte ambiental produït per les transnacionals d’origen europeu en les operacions als països menys industrialitzats. Cal que aquestes polítiques de compensació es portin a terme assegurant que el destí de la compensació sigui coherent amb el desenvolupament sostenible dels països destinataris.: Enllaços : |
