Amenaces crítiques:

Torre Negra: Es destaca el paper de motor que ha tingut la Plataforma Cívica en el procés de protecció i l'estancament actual del procés per manca de claredat en els mecanismes judicials per a protegir sòl. S'informa que la desclassificació del sòl urbanitzable no programat (SUNP) no comporta drets d'indemnització.

Túnel d'Horta: es demostra amb xifres la ineficiència del túnel respecte a mesures concretes de foment del transport públic i es qüestiona la possibilitat que la trama urbana de Barcelona absorbeixi el fluxe de vehicles provinent del Vallès. Es denuncia la desinhibició del Consorci de Collserola, que no ha fet cap estudi sobre l'impacte ambiental de l'obra.

Abocador metropolità: es posa de manifest la contradicció entre les declaracions públiques sobre compromisos de l'Entitat Metropolitana en relació a la reducció i la recuperació de residus i la realitat dels Ecoparcs que, principalment, tindran una funció de simple estació de transferència.

Centre direccional de Cerdanyola: es posa de manifest la magnitut del projecte, que passarà a esser el més gran en superfície de l'àrea metropolitana els darrers anys. Es denuncia la òbvia obstrucció que generarà a la Via Verda entre Collserola i Sant Llorenç. També es posa de manifest la relació d'aquest projecte amb el túnel d'Horta.
 
 

Propostes de protecció:

La proposta de Via Verda entre Sant Llorenç i Collserola i el treball més concret que va fer l'ADENC sobre la connectivitat a la plana vallesana posen de manifest la necessitat de protegir espais de la plana més enllà de les Serralades. Es denuncia l'atomització de figures urbanístiques entre els ajuntaments de la plana i la manca d'una estratègia de protecció per part de cap de les administracions. Malgrat els estudis de protecció i les promeses verbals dels polítics, les agressions als darrers anys han estat contínues i les previsions immediates no podríen ser pitjors.

Des de la Diputació es comenta l'estratègia de l'Anella Verda per unir en un mateix concepte els espais naturals sota competència de la Diputació. Es tracta principalment d'espais de serralada i malgrat que s'esmenta la importància de la connectivitat entre els espais, també es fa evident l'absència de propostes per a la plana vallesana.

La proposta de Llei de Protecció de Collserola sorgeix com a iniciativa per a donar a la protecció de Collserola el mateix rang que el planejament urbanístic i de carreteres. És fruit d'un ampli estudi de les problemàtiques que afecten a Collserola i preten donar un marc unitari a les campanyes de protecció.
 
 

Taula rodona

Marià Martí, gerent del Consorci de Collserola

• El Consorci té dificultats de posicionar-se front d'actuacions de municipis que en formen part.
• El Pla Especial de protecció de Collserola (PEC) permet complir amb moltes de les propostes de la Llei de protecció de Collserola.
• Per a modificar el PEC cal modificar el Plà General Metropolità (PGM).
• Les mancances de protecció de Collserola són urbanístiques.
• Per a les edificacions fora d'ordenació, des del 1987 cap ajuntament ha aplicat el dret d'expropiació o el dret de superfície.
• No hi ha prou control de la disciplina urbanística. Es tracta d'una competència municipal, però depassa la capacitat dels equips d'urbanisme dels ajuntaments.
• La llei de mines té un rang superior a la d'urbanisme. És per això que els Franquesa van poder ampliar el perímetre d'explotació de la Pedrera Berta infringint el PGM.
• Per a l'ampliació del Parc de Collserola cap al turó de Montcada posen com a condició millorar la connectivitat natural d'ambdós espais. Han encarregat un estudi a la universitat al respecte.

• Que els ajuntaments deleguin en el Consorci les competències de disciplina urbanística.
• Que el PGM inclogui noves claus, com ara una que garanteixi la protecció de les rieres.
• Cal un organisme supramunicipal amb competències urbanístiques.

• El PEC és una eina urbanística i cal reforçar les eines d'intervenció no urbanística: caça ramaderia, etc.
• A través del PEIN estan treballant el tema de la connectivitat. L'estudi que van encarregar a l'ADENC fa anys i el que està elaborant en Rafael Bosch del CEPNA.
• El Pla Territorial Parcial (abans Pla Territorial Metropolità de Barcelona) és un instrument clau per incidir en el planejament. Cal trobar els mecanismes de participació en l'elaboració del mateix.
• És poc partidari de fer nous instruments

• El DMA o el Consorci poden promoure un Pla Especial de protecció del medi natural i el paisatge, seguint la Llei d'Espais Naturals, que absorbeixi o complementi el PEC. Sobre aquesta proposta en Marià Martí respon que sòls fóra aplicable al sòl forestal de Collserola, doncs la resta no està dins del PEIN.
• A mig termini cal plantejar-se la figura de Parc Natural per a Collserola (ara no toca, doncs després de molts anys d'inactivitat, n'estan tramitant 4 de nous). En Marià respon que prefereix la figura de Parc Natural "periurbà". Carceller respon que sí que permet retocar reserves d'equipaments i de sòl urbanitzable, de forntera o d'interior del Parc, però que sempre es topa amb el limitant dels drets econòmics.
• Volen les conclusions de les Jornades.

• Aporta l'experiència de permutes de terrenys per tal de protegir zones amb valor natural i traslladar la urbanització prevista a zones degradades.
• Comenta l'estratègia de construir un vial de ronda perifèric com a cinturó de força pel creixement del poble cap a Collserola.

• Cal una revisió del PGM perquè està completament desfassat després de 25 anys d'exsitència.
• Cal un ens supraminicipal per coordinar el tema de la disciplina urbanística.

• El dèficit estructural entre el discurs de la sostenibilitat i la participació ciutadana i la realitat frustrant de la manca de codecisió entre administració i moviments cívics genera un escepticisme i un distanciament progressiu que comporta una disminució de la participació ciutadana.
• En aquest sentit es critica que el Consorci no acceptés discutir la proposta de Llei de Protecció de Collserola.
• S'emplaça al DMA a concretar quan hi haurà més protecció per Collserola.
• Es critica a la Generalitat per la manca de suport als municipis que enceten desclassificacions de sòl urbanitzable, com en el cas de Torre Negra a Sant Cugat.
• Quan es posa en evidència la contradicció entre el fet que el PEC mai s'ha pogut modificar per incrementar la protecció i la recent modificació a la baixa per a permetre-hi un abocador de classe II, Consorci i DMA no saben què respondre.