El model proposat en aquest estudi segueix amb rigor els criteris de la jerarquia ecològica i, per tant, aposta fortament per la reducció, la reutilització i el reciclatge dels residus enlloc d'abocar-los o incinerar-los. Les conclusions d'aquest estudi permeten afirmar que en l'horitzó d'actuació previst pel programa metropolità (10 anys) es poden assolir uns índexs de recuperació i reciclatge de residus al voltant del 80% (vegeu l'annex I). Proposem superar les previsions del PMGRM insuficients en terminis i en recuperació de materials per evitar noves instal.lacions passives de tractament: un 43,2% net en 10 anys i no un 63% com enganyosament proclama l'EMSHTR. Al mateix temps, es garanteix el compliment dels objectius fixats per a l'any 2.000 pel Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya aprovat per la Generalitat.
També tenim una arxiu de preguntes més freqüents (FAQ) sobre residus, incloent-ne del Pla Alternatiu.
D’altra banda, la proliferació en els darrers anys d’envasos i embalatges innecessaris ha suposat un increment de la generació de les deixalles i del cost de tractament d’aquestes. Això s’ha degut a la falta de polítiques preventives encaminades cap a la reducció de residus.
La realitat de la gestió ha de permetre una gestió que desplegui instruments concrets per assolir una efectiva reducció de residus. Tot i això, l'actual producció de residus és altament preocupant, i més si es té en compte l'augment continuat del seu pes, volum i toxicitat en els darrers anys. Per altra banda, s'està exhaurint la funcionalitat de les instal·lacions de tractament terminal (abocadors i incineradores) amb què compta l'EMSHTR. L'absència d'una política sostenible de gestió de residus municipals per part de l'EMSHTR ha portat a una situació d'autèntic infart per excès de deixalles.
Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya (DMA)La llei reguladora de residus 6/93 del Parlament de Catalunya, determina, entre d’altres mesures, l’obligatorietat de fer la recollida selectiva a totes les poblacions de més de 5.000 habitants.El mes de març de 1995, la Junta de Residus va aprovar el Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya (PGRMC). Aquest programa concreta algunes mesures molt positives per tal de fer efectiva la recollida selectiva; per exemple, pel que fa a la separació de la matèria orgànica (que és obligatòria), el PGRMC proposa que, a l’horitzó de l’any 2000 i a tota Catalunya, es reculli separadament i es composti un mínim del 50% del total de la matèria orgànica dels residus municipals, la qual cosa significa unes 300.000 tm/any. Donat que es preveu que l’any 2000 el 50% de la població participarà en la separació de la brossa orgànica i que s’avalua una capacitat màxima de tractament per a cada planta de compostatge de l’ordre d’unes 50.000 tm/any, el PGRMC conclou que serà necessari construir de 6 a 7 plantes a l’àmbit de l’EMSHTR. Amb tot, el PGRMC no fa obligatori les d’instal·lacions de triatge de materials inorgànics i és poc ambiciós en les quotes de reciclatge d’alguns materials. Això dóna via lliure a les instal·lacions de tractament finalista. Així mateix, justifica la incineració considerant-la com a recuperació energètica, quan el cert és que el reciclatge estalvia més energia que la que produeix la incineració. |
Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR)L'EMSHTR, en un primer esborrany anomenat El Programa de gestió dels residus municipals a Catalunya i la seva aplicació a l'àmbit metropolità accepta a grans trets el PGRMC i incideix sobretot en la valoració dels recursos econòmics necessaris per poder desenvolupar-lo. Aquesta valoració inclou una estimació de la superfície necessària per a les plantes de compostatge, així com una estimació del cost d'adquisició d'aquests terrenys. El document estableix una relació entre les previsions econòmiques estimades pel PGRMC que considera insuficients i les que l'EMSHTR considera necessàries.Tanmateix, en el document definitiu anomenat Pla Metropolità de Gestió dels Residus Municipals ( PMGRM), l'EMSHTR prioritza absolutament la incineració de residus municipals i preveu la construcció d'una gran incineradora de 350.000 Tm que s'estima que tindrà uns costos d'entre 20.000 i 30.000 milions de pessetes. L'EMSHTR es queixa dels costos que significa el PGRMC quant a la construcció de deixalleries i plantes de compostatge i es pregunta d'on sortiran els diners, però, en canvi, no troba cap inconvenient en proposar una incineradora d'un elevadíssim cost (més de la meitat de totes les actuacions previstes en 10 anys), malgrat que hipotecarà gravíssimament els programes de prevenció i de reducció de residus. |
El Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals: Un pla que sostenta el malbaratament de recursos i la contaminació i no avança en la prevenció i la participació ciutadana.
Les associacions veïnals, de consumidors i ecologistes que conformem la Plataforma Cívica per a la Reducció dels Residus, estem desenvolupant activitats de sensibilització cap a la societat catalana per què tothom sigui conscient dels gravíssims problemes ocasionats pels residus que produïm a casa nostra i als nostres municipis.
Fruit d'aquesta activitat, hem pogut comprovar com la població respon de manera entusiasta si és informada transparentment i si les administracions públiques posen els mitjans per què els veïns/es col·laborin en la solució.
Canviar els hàbits de consum per a produir menys residus innecessaris, separar a casa mateix en un cubell les restes alimentàries (matèria orgànica) i en l'altre tots els altres materials per a recuperar-los, incrementar la col·laboració en les actuals recollides selectives de paper, vidre, piles, medicaments, mobles vells i la participació a les deixalleries, fer una àmplia campanya d'educació ambiental en tots els àmbits dels municipis (escoles, entitats) són pautes que avui ja ningú gosa de contradir com la millor de les solucions possibles a l'excés de deixalles.
Aquest concepte de gestió sostenible permetria acabar amb l'actual sistema de gestió metropolitana dels residus: ara, els materials són abocats insensatament al Garraf o incinerats a Montcada i Sant Adrià on causen contaminació al medi ambient, riscs per a la salut i malbaratament de materials i dels diners públics que paguem els ciutadans/es en la taxa del rebut de l'aigua (TAMGREM).
És del tot inacceptable que ara, la mal anomenada Entitat Metropolitana del Medi Ambient, en comptes de proposar un Pla de Gestió dels Residus Municipals fonamentat en els criteris de la prevenció i la participació ciutadana per avançar cap a la transformació ecològica del conjunt de la societat, presenti un Pla que manté quasi tots els problemes actuals: l'abocador del Garraf i la incineradora de Sant Adrià no es tanquen, la incineradora de Montcada preveu tancar-se fora de plaç i, en canvi, proposa construir-se una nova incineradora i un nou abocador.
Cal una enèrgica resposta social que aturi aquestes insensates actuacions d'un Pla Metropolità que tindrà unes conseqüències directes sobre la població:
El model proposat es fonamenta en uns criteris ecològics bàsics que són:
És imprescindible, doncs, proposar mesures i instruments concrets que fomentin amb convenciment les mesures de minimització de residus i cal exigir a les administracions que les facin efectives.
Aquestes mesures es poden desenvolupar basant-se en la Directriu d’Envasos 94/6 UE i la seva trasposició en la Llei d’Envasos que es fonamenten en la jerarquia ecològica que comença per la reducció dels envasos i les mesures de foment de la reutilització. No obstant, els objectius concrets no estan definits a les normatives esmentades i, per tant, permeten a les Comunitats Autònomes i ens locals (Ajuntaments, Consells Comarcals, EMSHTR) desenvolupar les mesures adients.
La Plataforma Cívica per a la Reducció dels Residus proposa un sistema generalitzat de retorn i recirculació d'envasos i la substitució per diferents vies dels que són perjudicials. Malauradament, la Llei d'Envasos s'ha desvirtuat molt respecte les objectius que podria assolir i la majoria parlamentària al Congrès de Diputats de Madrid no permetrà establir aquests objectius totalment necessaris per solucionar des d'un punt de vista socialment i ecològicament acceptables.
La proposta de la PCRR pel que fa a la reducció de residus preveu assolir com a mínim un 8% del total de la brossa. Cal aclarir que per assolir aquest mínim i comptant amb una legislació encara molt allunyada de l'irrenunciable objectiu del cobrament d'una caució que permeti la preeminència dels envasos retornables, els acords i mesures que permetran assolir com a mínim aquestes quotes de reducció d'un 8% seran més complexes, i en molts casos de caire voluntari entre diferents sectors de la societat.
El percentatge del 8% s'obté considerant la reducció del 25% d'envasos i embalatges en 5 anys i del 60% en 10 anys.
Per aconseguir aquests objectius caldrà aplicar, entre altres, les següents mesures:
Encara cal enunciar algunes de les mesures que han de permetre assolir els objectius enunciats:
Per fer viables aquestes propostes cal que els municipis exigeixin a les administracions supramunicipals el cobrament de l'ecotaxa dels envasos d'un sol ús als productors. Aquesta taxa ha de finançar el cost total del sistema de recollida i tractament dels envasos, i ha de ser lliurada als municipis la part corresponent.
En resum, cal garantir que els consumidors tinguem l'opció de consumir amb respecte amb el medi i sense generar residus. Aquesta ha de ser una de les exigències principals que la política de residus municipals de les administracions ha de garantir.
Finalment, totes les administracions i les entitats presents en l'àmbit de l'EMSHTR hauran de reglamentar que totes les seves actuacions i totes aquelles que subvencioni o promogui hauran de contemplar aquestes mesures de reducció de residus, com podrien ser rebuig dels envasos i embolcalls innecessaris, rebuig dels productes perillosos, foment de la reutilització i de l'ús del paper reciclat...
Tot plegat suposa un canvi cultural, de concepció i d'implicació en el problema dels propis residus que indefugiblement requereix d'un procés d'interiorització i maduració de nous conceptes, actituds i hàbits al qual cal dedicar tots els recursos que fagin falta per garantir-lo.
Així, s'ha d'assegurar que tota la posada en marxa de la recollida selectiva integral en origen —que necessàriament requereix d'un període llarg—, vagi acompanyada de contínues activitats d'educació ambiental i d'informació a la població sobre lles opcions de consum responsable per a la minimització de la quantitat i perillositat dels residus, les mecàniques de recollida, els procesos de recuperació dels materials, les noves implementacions, i també sobre els resultats i evolució de les actuacions ja consolidades.
Un altre aspecte important és intervenir específicament —però també continuada i en paral·lel— als diferents àmbits que composen la societat (centres d'ensenyament, comerços, població en general, col·lectius i entitats, administracions, etc.) ja que, d'una banda, cada àmbit té les seves particularitats en la participació en les recollides i, de l'altra, és un procés conjunt de tot un municipi en què tots els actors hi han de participar i s'hi han d'adaptar.
Tot plegat suposa un procés d'informació i conscienciació lent que no sembla prudent menystenir. Això sí cal que sigui realitzat de forma extensa, sistematitzada i continuada per tal de garantir els seus fruits —així ho demostren diferents experiències—. Metodològicament cal traduir-ho en:
La primera fase: estudi i planificació
En aquesta etapa molt breu es parteix del coneixement de les característiques socials i urbanístiques del municipi que disposen els ajuntaments i s'ajusta la definició del model de recollida més adient a la seva realitat. Incloure la situació dels recuperadors dels diferents materials, dades el més exactes possibles de composició de la brossa (per saber exactament quins residus genera el municipi i en quina quantitat), el tramat associatiu i cultural, el grau de rebuig o acceptació prèvies a cada municipi per a definir un efectiu pla d'educació ambiental,... són alguns dels elements impescindibles que cal concretar en aquesta fase.
La segona fase: posada en marxa de les recollides selectives i de la deixalleria
Per tal que la recollida selectiva sigui funcional, cal que els ciutadans disposem d’un nombre suficient de punts de recollida i que aquests siguin propers als habitatges. El tipus i la quantitat de contenidors varia molt, adaptant-se a les característiques del material recollit i a l’urbanisme de la zona on es fa la recollida.
El funcionament que es proposa és el següent:
Paper i cartró
Segons l’urbanisme del municipi s’empren
iglús blaus o, si els carrers són estrets, contenidors més
petits. A més, les escoles i els centres cívics tenen un contenidor
exclusiu. Pel que fa al cartró, els comerços i d’altres generadors
l’han de deixar plegat al costat del contenidor per a paper més proper.
Un recuperador compra al municipi aquest paper i el ven a indústries
papereres com a matèria primera per a tornar a fer paper.
El paper i el cartró són materials molt fàcils de reciclar. Reciclant paper enlloc d’emprar pasta de paper verge s’estalvien matèries primeres i energia: una tona de paper recuperat estalvia tallar uns 17 arbres adults, consumir uns 240.000 litres d’aigua i 7.500 Kwh d’energia.
Vidre
El vidre es recull principalment en
contenidors iglú verds. Els bars i restaurants disposen d’un petit
contenidor mòbil perquè puguin transportar el vidre fins a
l’iglú més proper, afavorint la seva participació. Un
recuperador compra al municipi el vidre recollit per a fondre’l i fer-lo
servir com a matèria primera.
El vidre és un material 100% reciclable com a matèria primera i es pot reutilitzar per a ús alimentari una mitjana de 30-40 vegades. A més, és l’envàs més aconsellable des del punt de vista de prevenció de la salut.
Tant en el cas del vidre com en el del
paper, el criteri seguit majoritàriament és que, per aconseguir
una bona recollida, cal com a mínim un contenidor per cada 500 habitants.
Per arribar a aquesta relació, caldria augmentar la dotació
a la majoria de municipis de l’AMB, que ara són excessivament baixes.
Una primera valoració econòmica
situa el cost d’aquest augment en uns 1.200 milions, que anirien a càrrec
de la Junta de Residus. No obstant, la valoració definitiva no es podrà
fer fins que es dugui a terme un programa de recollida selectiva integral
que inclogui estudis específics d’ubicacions tenint en compte l’estructura
social i urbanística de cada zona.
Roba
Per a la roba, el sistema més
adient és la recollida porta a porta cada cert temps, d’acord amb
les característiques de cada veïnat. També es poden posar
contenidors en llocs específics (centres cívics, escoles, zones
de cases allunyades del centre urbà, etc). Aquesta recollida es faria
per concessió a col·lectius d’economia social o empreses; posteriorment,
la roba en bon estat es ven als mercats de segona mà i la que està
en mal estat s’usa per a fer draps industrials.
Voluminosos
La recollida de voluminosos (mobles
i electrodomèstics) varia segons el municipi. En principi, poden recollir-se
porta per porta mitjançant avís previ a l’ajuntament o a l’empresa
encarregada del servei, per bé que en municipis grans es pot establir
un dia periòdic de recollida. En qualsevol cas, una part dels voluminosos
recollits es ven als mercats de segona mà, d’altres voluminosos es
desballesten per aprofitar les peces reutilitzables i els materials reciclables
(bàsicament, fustes i metalls) i, finalment, una petita part es porta
a l’abocador.
Esporga
A Sant Cugat es recull l’esporga degut
a les característiques del municipi. Quan algú necessita el
servei, demana un sac, l’omple i avisa a l’ajuntament perquè li passin
a recollir.
Piles
Les piles es retornen als establiments
on es distribueixen. Cal assegurar que tots els establiments que en venen
tinguin contenidors per a la seva recollida; el seu cost aniria a càrrec
de la Junta de Residus, tot i que considerem que haurien d’assumir-lo els
productors. Posteriorment, el Departament de Medi Ambient recull els contenidors
i porta les piles a una planta de tractament que hi ha al Pont de Vilomara
(Bages).
Medicaments
Els medicaments es recullen a les
farmàcies. Cal assegurar que totes les farmàcies disposin d’un
contenidor per a recollir els que ja no s’usen. El col·lectiu Farmacèutics
Mundi en conveni amb la Junta de Residus es responsabilitza de recollir
i separar els que estan en bon estat per a distribuir-los en països on
en manquen; els que no garanteixen la qualitat, són tractats pel Departament
de Medi Ambient en plantes especialitzades. Considerem que el cost de la
recollida i tractament haurien d’assumir-lo les empreses farmacèutiques.
Cal dir que els diners que obtinguin els ajuntaments de la venda de materials de les diferents s’haurien de dedicar al finançament de les mateixes recollides selectives.
Les deixalleries, per la seva petita superfície i absència de qualsevol aspecte que pugui ocasionar molèsties i per poder acomplir totes aquests objectius esmentats, haurien d'estar situades al nucli urbà de les poblacions per facilitar l'accés a qui hi porti residus i afavorir l'alta participació. Són rebutjables els conceptes de ubicar-les en polígons industrials allunyats dels nuclis urbans.
Segons la Llei Reguladora dels Residus, els municipis de més de cinc mil habitants hauran de tenir servei de deixalleria.
Les funcions de les deixalleries haurien de ser:
Així doncs, les deixalleries crearan uns 106 llocs de treballs directes, a banda dels generats per la reactivació del sector del reciclatge existent i de la creació de noves empreses recicladores.
La tercera fase: la separació domiciliària
Aquesta fase consisteix en separar a casa, en dos cubells, la matèria orgànica i la matèria inorgànica que no es recull específicament (les recollides selectives dels materials abans esmentats es continuen fent); cadascun d'aquests dos cubells es correspon amb un contenidor específic al carrer, és a dir, al carrer hi ha un contenidor específic per a la matèria orgànica i un altre d'específic per a la matèria inorgànica que no es recull mitjançant les recollides selectives.
Es proposa posar un contenidor de matèria orgànica per a cada 90 habitants i un contenidor de matèria inorgànica per a cada 80 habitants. Cal dir que els contenidors per a brossa inorgànica serien els mateixos que actualment són usats per a dipositar el rebuig.
De les possibles valoritzacions de la matèria orgànica, la més simple i ecològicament més acceptable és l'obtenció de compost en plantes de compostatge amb piles airejades.
El compostatge és un procés de descomposició aeròbica (en presència d'oxigen) de la matèria orgànica que realitzen microorganismes, com ara bactèries, fongs i actinomicets. El compostatge de brossa orgànica domiciliària necessita un aport de material d'estructura, com restes d'esporga triturades, per al correcte funcionament del procés. La producció de compost i el seu ús en conreus permeten tancar el cicle de la matèria orgànica a la natura: les ciutats importen matèria orgànica en forma d'aliments i el camp necessita matèria orgànica en forma d'adob (compost, fems...) per tornar a produir aliments.
Per al cas de l'àrea metropolitana de Barcelona, zona molt densament poblada, les plantes de compostatge sovint han d'utilitzar sistemes tancats (tècnicament més complexes i més cars —tant d'inversió com d'explotació— que els sistemes oberts), per tal d'accelerar i controlar més el procés.
Una altra opció són les plantes de metanització que obtenen biogàs (metà) a partir de la brossa orgànica mitjançant una fermentació anaeròbica (sense oxigen). Després de la fase anaeròbica, el material és sotmès a un breu procés aeròbic que permet obtenir compost. Aquesta tecnologia és cara i complexa, però els resultats de la planta i la qualitat del compost és acceptable sempre i quan es garanteixi que la matèria orgànica que entra a la planta procedeixi de recollida segregada.
També s'ha estudiat la possibilitat d'utilitzar la metanització com a tractament previ al finalista. Això permetria reduir el volum dels residus i mineralitzar la matèria orgànica encara existent a les deixalles.
Per altra banda aquestes plantes podrien tenir un especial interés durant el procés d'implementació del Programa, ja que desenvoluparien una funció de transició fins a esdevenir instal·lacions destinades únicament al tractament de matèria orgànica.
S'ha calculat el número de plantes de compostatge necessàries per a tractar el 80% de la brossa orgànica dels municipis de l’EMSHTR. Es considera que el 20% de la matèria orgànica pot ser que no arribi a les plantes de compostatge, degut a que alguns ciutadans pot ser que no participin en la separació domiciliària i/o es poden produir errors en la tria (matèria orgànica que anirà a parar al cubell de brossa inorgànica).
El tonatge tractat varia segons la planta de compostatge, en funció de l'agrupació de municipis que hi porten la brossa orgànica. Com a criteri s’ha optat per evitar plantes de compostatge excessivament grans (de més de 50.000 tm/any de matèria orgànica total tractada), ja que poden tenir dificultats de gestió.
Per a cada agrupació de municipis s'ha estudiat la disponibilitat de terrenys on poder ubicar la planta corresponent. S'han considerat com a criteris estar a 500 metres o més de nuclis habitats i aprofitar, sempre que sigui possible, espais degradats (activitats extractives, industrials o abocaments).
Quant a les tecnologies de compostatge emprades, també hi ha diversitat d'opcions. El criteri utilitzat és el d'optar, sempre que sigui possible, per la simplicitat tecnològica que suposen les plantes de compostatge obertes (amb piles airejades). Quan l'enorme quantitat de material a tractar i/o la proximitat de zones poblades ho fa necessari, s'ha optat per plantes amb sistemes de compostatge tancat. Algunes plantes s'han previst tancades tant a la fase de descomposició com a la de maduració, mentre que, on els condicionants són menys exigents, s'ha optat per utilitzar el compostatge tancat tan sols durant la fase de descomposició (sistema mixte).
En el Programa Alternatiu també es contempla l'existència d'una planta experimental de metanització per al tractament de brossa orgànica segregada. Tot i que aquesta tecnologia encara no està prou contrastada com per a ser considerada, sense riscs, la forma majoritària de tractament de la brossa orgànica, s'ha cregut que presenta aspectes concrets que fan que sigui interessant incorporar-la.
Per altra banda, s'ha plantejat la possibilitat d'emprar la metanització com a tractament previ al finalista. Això presenta una sèrie d'avantatges i inconvenients: del cantó dels avantages tenim que l'aplicació del tractament previ representa una disminució en pes i volum de les deixalles i una transformació en gas (bàsicament CO2 i CH4) d'aproximadament el 25% de les deixalles entrades; pel cantó dels inconvenients tenim que les plantes de metanització tenen uns altíssims costs d'inversió i explotació (la inversió s'ha avaluat al voltant de 8000 milions de pta per a les instal.lacions que serien necessàries) i que el compost obtingut del procés de metanització de brossa barrejada no és apte per a l'aplicació al sòl.
Així doncs, cal que l'administració faci un balanç dels aspectes exposats i valori la idoneïtat d'aquestes instal.lacions i de la seva funció.
En aquest Programa Alternatiu (com pot veure's a l'annex I) s'ha contemplat el model de gestió amb les dues opcions exposades: amb sistema de tractament previ al finalista mitjançant metanització i sense.
Tot plegat, recollint els aspectes comentats, ha permés fer una proposta de construcció de 15 plantes per al tractament de la matèria orgànica. El cost, la superfície, la capacitat de tractament i les característiques tècniques més importants de cadascuna d'aquestes instal.lacions s'especifiquen a l'annex IV.
És per aquest motiu que es proposa per a l'Àrea Metropolitana un model de recollida selectiva integral en origen de les deixalles, fonamentat en la separació domiciliària.
Com ja s’ha explicat, la matèria inorgànica tindrà diferents canals de recollida: uns materials hauran de ser dipositats a contenidors específics (Recollides Selectives), uns altres aniran a les deixalleries; la resta de materials hauran de ser recollits al contenidor de brossa inorgànica i se'n proposa la separació i recuperació a les plantes de triatge.
Cal fer notar que en aquest model, a diferència del PMGRM, no es preveu l’existència de cap contenidor de rebuig. És a dir, el 100% de les escombraries es recolliran selectivament i no hi haurà cap residu que tingui com a destinació un tractament finalista sense passar prèviament per un tractament previ de selecció o reciclatge. Per tant, l’existència d’un contenidor per a la matèria inorgànica com a contrapunt al contenidor de rebuig permet assolir uns índexs de recuperació molt més alts.
A les plantes de triatge els materials reciclables seran classificats i preparats per a la comercialització. Pels materials tòxics, perillosos i no reciclables, que no podran ser classificats, es buscarà la solució amb menys impacte, tot i que per a ells l’única solució és la reducció de la seva producció i consum.
Cal dir que aquestes instal·lacions i els seus processos de tractament es fonamenten en criteris de dimensió adequada per a la gestió, versatilitat i simplicitat tecnològica, sense renunciar a les tecnologies adients per a la justa automatització. També es considera fonamental adoptar criteris rigorosos en tot allò referent a la salut i seguretat laboral, i a l'impacte social i ecològic de la pròpia instal·lació vers l'exterior.
A les instal.lacions de triatge podem diferenciar-hi clarament cinc àrees de treball: la zona de recepció de residus, les oficines, la línia de triatge, la zona d'emmagatzematge de materials i la zona de desballestament de voluminosos. La zona de recepció de residus és la zona on arriben els camions i es pesen. Des d'aquesta zona s'alimenta la línia, des d'on es fa el triatge efectiu (ja sigui manual o mecànic). Els residus recuperats es porten al magatzem fins que són duts a les plantes de reciclatge. A la zona de desballestament de voluminosos hi ha un taller, allí es fan les petites reparacions de la planta i es reparen els voluminosos o, si no és possible, se n'extreuen els materials recuperables.
Tot i que la variada tipologia i el tamany dels municipis fan que sigui difícil parlar d’una planta de triatge estàndard, totes les plantes tindran capacitat per classificar els mateixos materials (paper i cartró, vidre, metalls fèrrics, alumini, PET, PVC, plàstic film, PE blanc i PE color).
La mida i capacitat de cada planta dependrà del municipi o agrupació de municipis, de manera que tots els aspectes referents al tamany i capacitat de la instal·lació s'han dimensionat en funció de la quantitat de brossa a tractar. Tot plegat ha permés fer una proposta que entenem viable per al tractament de la brossa inorgànica en plantes de triatge a l'àmbit de gestió de l'EMSHTR. Aquesta proposta es concreta en 16 plantes de tamany divers amb un cost aproximat de 7800 milions de pessetes (s’ha optat, sempre que ha estat possible, perquè les agrupacions de municipis que gestionin conjuntament la matèria orgànica, també gestionin entre ells la inorgànica).
Cal dir que aquest cost no inclou el preu de l'adquisició de terreny ni el cost del moviment de terres, en cas que sigui necessari. Aquests dos aspectes no s'han contemplat perquè són imprevisibles degut a que depenen totalment del terreny triat per a la ubicació de la planta i de si la seva propietat és o no municipal.
D’aquesta manera, també s’ha pogut definir el nombre d'operaris (entre 8 i 34 per planta —unes 250 persones en total—), les hores de funcionament de la planta, la superfície, el cost i totes les altres característiques per a cadascuna de les instal·lacions proposades.
Amb tot, si considerem l'avaluació econòmica establerta —havent vist que és parcial—, els sistemes basats en la recollida selectiva integral tenen uns costs d'inversió i explotació del mateix ordre que els proposats per l'administració metropolitana. L'acompliment dels principis de de responsabilització, proximitat i eficiència inclosos al present Programa Alternatiu es concreta en un major nombre d'instal·lacions de tractament, i per tant, una creació molt superior de llocs de treball. A més l'aplicació del Programa Alternatiu suposaria el fort desenvolupament de tots els sectors nous i existents vinculats a la recuperació.
| Inversió i actuacions | |
| milions de ptes. | |
| contenidors (inversió inicial) | 832 |
| deixalleries | 2266 |
| minideixalleries | 160 |
| plantes de compostatge | 16654 |
| planta experimental de metanització | 3148 |
| plantes de triatge | 6539 |
| educació ambiental | 7125 |
| promoció dels materials recuperats | 348 |
| TOTAL | 37072 |
| Explotació i manteniment | ||
| milions pts/any | pts/tona | |
| reposició dels contenidors | -163 | |
| deixalleries i minideixalleries | -365 | |
| recollida del paper | -2000 | |
| recollida del vidre | 2000 | |
| recollida i tractament de la matèria orgànica | -11200 | |
| recollida i tractament de la matèria inorgànica | -5770 | |
| tractaent del rebuig | -7000 |
Per tal de fer l'estimació de costos d'inversió de les deixalleries s'ha partit de deixalleries ja existents, en el cas de les de tipus A i B, i de projectes i dades de la EMSHTR adaptats als criteris de funcionament proposats per la Plataforma Cívica per a la Reducció de Residus, en el cas de les deixalleries de tipus C. Amb aquestes dades s'han obtingut els següents costos:
Per fer l'estimació de costos d'explotació s'han usat els costos de les existents de tipus A i B i se'ls ha aplicat els factors correctors de l'EMSHTR per aconseguir els costos de les de tipus C.
Els costos obtinguts varien en funció de la mida, degut a l'economia d'escala. Així doncs, mentre que les deixalleries de tipus A tenen despeses, les deixalleries tipus B tenen baixos costs i les de tipus C poden arribar a presentar guanys. El balanç final de l'explotació és negatiu, però el cost és inferior al que suposa actualment abocar les mateixes tones a l'abocador.
Les minideixalleries, per la seva banda, tenen uns costos gairebé nuls. Els mateixos recuperadors es fan càrrec dels costos de la recollida, i del manteniment se'n fa càrrec l'encarregat del mercat. El cost de les minideixalleries de les grans superfícies haurà de ser assumit per l'empresa explotadora.
Els costs s'han obtingut mitjançant l'estudi de projectes i de resultats de plantes en funcionament i de la comparació de diferents tecnologies. Això ha permés l'elaboració de models que han possibilitat l'obtenció de resultats de costs i superfícies en funció de la capacitat de tractament de la instal.lació.
Per avaluar els costs d'inversió de les plantes de triatge s'han calculat diferenciadament les despeses derivades de la construcció de la nau i oficines i les referents a la l'adquisició de maquinària fixa i mòbil, així com altres elements funcionals.
Pel que fa als costs d'explotació s'han analitzat per separat les despeses i els ingressos. Les despeses s'han desglossat i avaluat segons els capítols: consum elèctric, de combustible, d'aigua i telèfon, personal, manteniment i reparacions, material fungible, tractament del rebuig, costs d'amortització i despeses administratives i generals. Pel cantó dels ingressos s'han comptabilitzat tots els originats per la venda dels materials recuperats.
Cal fer notar que les despeses d'explotació de les plantes de triatge baixen molt en incrementar-se el rendiment de la instal.lació, ja que augmenten els ingressos i baixen les despeses de transport i tractament finalista del rebuig.
En aquest punt també cal fer especial incidència en el fet que és imprescindible que la llei d'envasos garanteixi un ingrés per a les administracions (procedent dels fabricants d'envasos i embalatges), que serveixi per a finançar la recollida i tractament dels materials que els productors han posat al mercat, i que també ha de cobrir el cost de funcionament de les plantes de triatge.
Aquest preu per tona s'ha calculat per a la recollida segregada de matèria orgànica i matèria inorgànica i s'ha sumat al respectiu preu per tona de tractament a les respectives instal.lacions, obtenint un cost per tona global per aquestes dues fraccions, que és el que es veu recollit a la taula resum de costs d'explotació.
Pel que fa al paper i el vidre no s'ha aplicat el mateix model sinó que s'ha considerat que la recollida i transport a les plantes de reciclatge pot ser delegat a una empresa concessionària pactant uns ingressos i despeses per kg depenent del material.
