Els residus són una important font de recursos materials que
poden i haurien de ser reintroduïts als processos de producció.
Una gestió fonamentada en aquest criteris aporta un estalvi considerable
de matèries primeres i d'energies no renovables, abarateix els costos,
no implica riscos per al medi ambient i per la salut i té un major
benefici social.
Les ciutadanes i ciutadans de Catalunya hem de ser plenament conscients que la gestió actual dels residus incompleix les Directrius Europees de Prevenció per què es dissenyen programes de recollida selectiva que no assoleixen uns nivells significatius de recuperació dels residus que es produeixen. En canvi es destinen inversions públiques milionàries a instal·lacions d'incineració i auxiliars mentre no s'informa amb transparència del risc sanitari i ambiental que comporta la seva explotació. És l'hora de la iniciativa popular per modificar aquesta situació insostenible.
Tal i com ho estableixen les directrius comunitàries sobre tractament
de residus, la Llei 6/93 de 15 de juliol reguladora dels residus, defineix
una jerarquia d'actuacions de les administracions públiques a Catalunya:
la prioritat de les actuacions preventives, això és, la reducció
dels residus, la reutilització, la recuperació i el reciclatge
sobre els sistemes de tractament finalistes (la incineració i l'abocament).
Posteriorment, nombrosos documents i regulacions comunitàries
plantegen, ben clarament i explícita, la preferència de la
recuperació de materials sobre l'anomenada "valorització
energètica". (1)
En contraposició amb aquests principis, l'abans esmentada Llei
6/93 de 15 de juliol reguladora de residus, contempla i promou, contradictòriament,
la crema dels residus com a manera admissible de tractament dels residus.
Aquesta situació d'acceptació de la incineració
és el principal obstacle per a què al territori català
es doni una evolució cap a la gestió sostenible dels residus.
Vegem-ne un exemple en l'evolució de les dades de producció
i destinació dels residus municipals segons les "Dades del medi
ambient a Catalunya" publicades pel Departament de Medi Ambient i l'Institut
d'Estadística de Catalunya, que hem recollit en el següent
quadre:
| any | producció | incineració | abocament | reciclatge i compostatge |
| 1991 | 2.700.135 t | 487.279 (18,0%) | 1.767.950 (65,5%) | 44.906 (16,5%) |
| 1994 | 2.824.428 t | 560.815 (19,9%) | 1.817.347 (64,3%) | 446.266 (15,8%) |
| 1996 | 2.919.724 t | 714.734 (24,48%) | 1.983.903 (67,95%) | 221.087 (7,57%) |
Aquestes dades il·lustren el retrocés dels objectius de
recuperació de residus enunciats per la Llei 6/93 al nostre país,
mentre la incineració avança com a sistema de tractament
finalista. Aquesta evolució al llarg dels darrers anys a Catalunya
corrobora les conclusions de nombrosos treballs científics i referències
bibliogràfiques que palesen aquesta incompatibilitat entre el progrés
de les recollides selectives i la recuperació dels recursos que
contenen els residus, d'una banda, i el manteniment de la incineració
amb o sense recuperació d'energia, d'una altra.(2)
La indústria i les entitats financeres que volen fomentar
la incineració, junt amb algunes administracions públiques
i partits polítics diuen que és un mètode modern i
segur per fer desaparèixer els residus i que, a més, recupera
grans quantitats d'energia no renovable. Tanmateix, la realitat de les
incineradores que es troben en funcionament a Catalunya o arreu del món,
és ben diferent:
· Les incineradores no fan desaparèixer les deixalles,
tal i com ho estableixen els principis de la física, solament les
transformen en fums, cendres i escòries molt més tòxics
en general que no pas els residus originaris(3).
Ans al contrari, les incineradores aporten a l'atmosfera, al sòl
i a l'aigua una gran diversitat de contaminants extremadament perillosos
per a la salut humana i la de tots el éssers vius: dioxines, furans,
PCBs, plom, cadmi, mercuri i d'altres.
· Les incineradores són la principal causa de producció
de dioxines, una de les substàncies més tòxiques
conegudes i que poden propiciar l'aparició de càncers, alterar
el sistema reproductor o disminuir les defenses immunològiques de
l'organisme. És per aquesta raó que l'Agència Internacional
de Recerca sobre el Càncer (IARC) de l'Organització Mundial
de la Salut (OMS) ha classificat recentment aquestes substàncies
com a cancerígenes, malgrat l'injustificable i escàs ressò
que aquesta decisió ha tingut a l'hora d'informar la ciutadania.
· Les cendres volants i les escòries sòlides
que emeten les incineradores representen entre un 30% i un 40% del pes
inicial dels residus cremats. Aquest nou residu s'ha de transportar
fins abocadors de residus especials. La incineració de residus no
els fa desaparèixer, solament trasllada i dispersa els contaminants
d'un medi a l'altre i comporta la necessitat de construir nous abocadors
per a residus especials que incrementen els riscs ambientals i sanitaris
en nombroses contrades catalanes.
· Cremar els residus suposa destruir uns recursos o uns
materials (com ara, el paper i cartró, vidre, tèxtils, matèria
orgànica, plàstics, metalls, …) que haurien de ser reutilitzats
o reciclats. Al mateix temps, suposa malbaratar l'energia utilitzada en
produir-los.
· Les incineradores són incompatibles amb els programes
de recuperació i reciclatge dels residus, perquè requereixen
unes inversions molt elevades i, un cop construïdes, s'han d'amortitzar
cremant la màxima capacitat de residus que els sigui permès.
· La incineració és incompatible amb qualsevol
política seriosa de reducció i recuperació de residus
i, a més, s'ha demostrat desmotivadora de la participació
ciutadana en els programes de recollida selectiva municipal.
· La incineració és molt cara i provoca
una evident situació d'injustícia ambiental per causa
del fort augment de les taxes que han de pagar els ciutadans i ciutadanes,
així com unes reiterades inversions públiques en els
molt costosos sistemes de depuració dels gasos exigibles per adequar
els nivells d'emissió cada vegada més restrictius de les
regulacions europees i que afecten i afectaran cada vegada més (així
cal esperar-ho) als nous contaminants orgànics identificats en les
emissions de les incineradores. Els programes de vigilància ambiental
de l'administració competent també han de ser incrementats
extraordinàriament en les zones afectades per la instal·lació
d'aquest tipus de plantes.
Les raons esmentades en l'epígraf anterior ha portat a que
diferents comunitats locals de països d'arreu del món hagin
rebutjat la incineració com a mètode de tractament dels residus.
D'altra banda s'incrementen el nombre d'incidències que porten a
les autoritats locals a aturar provisionalment aquestes instal·lacions.(4)
Si a Catalunya segueixen funcionant un gran nombre d'incineradores,
com ara les de Mataró, Montcada i Reixac, Sant Adrià del
Besòs, Tarragona, Girona, Tona ,o Vielha, i si no s'instaura una
moratòria per evitar que se'n facin de noves tal i com, sensatament,
es va fer amb la proposta de construir una nova instal·lació
a la Zona Franca de Barcelona el passat juliol de 1997, no es resoldrà
el problema de la gestió dels residus d'una manera respectuosa amb
la salut i el medi ambient.
Cal superar la situació actual d'ignorància sobre els
riscs greus per a la salut de les persones i del medi ambient que milers
de famílies dels municipis abans esmentats i d'altres propers estan
patint a Catalunya. No es pot mantenir l'actual permisivitat cap a les
instal·lacions d'incineració si no es vol perdre una immillorable
oportunitat per aconseguir que les administracions públiques desenvolupin
al nostre país únicament una gestió ecològica,
transparent i sostenible dels residus.
El Govern de la Generalitat de Catalunya ha de vetllar per a què
totes les administracions competents en la gestió de residus al
nostre país Consells Comarcals, Entitat Metropolitana de Tractament
de Residus, Ajuntaments, mancomunitats de municipis) posin en marxa, quan
abans millor, programes amb objectius concrets i instruments precisos per
a la reducció i la recuperació dels residus, tant d'origen
industrial com municipal. Aquests programes d'actuacions, amb els seus
calendaris i els recursos corresponents per a desenvolupar-los, són
una peça clau per a poder corregir a temps el greu problema de l'excés
de residus produïts i la insuficiència d'una gestió
preventiva i sostenible que amenaça tot el territori català.
Per adreçar els principals responsables de posar en circulació
els residus especialment problemàtics cap a la seva substitució
per altres compatibles amb la protecció del medi pel quals no calgui
la incineració. Per evitar els propòsits manifestats obertament
per les empreses responsables de produir i distribuir els envasos d'un
sol ús agrupats en entitats com ara la "Fundación española
de los plàsticos por el medio ambiente" o "Ecoembalajes España"
i que volen aconseguir la incineració o valorització energètica
d'una bona part dels envasos que es recuperaran a partir de la participació
ciutadana en els programes de recollida cal implantar la prohibició
de la incineració.
Aleshores, la incorporació i desenvolupament de les propostes
de mesures a emprendre que, tot seguit, enunciem són possibles en
lloc de la incineració. La seva aplicació eficaç en
els programes de gestió de residus arreu del nostre territori que
són previst de revisar enguany permetran construir en un termini
relativament curt de temps un seguit d'instal·lacions preventives
i realitzar unes àmplies campanyes de sensibilització per
a un canvi d'hàbits entre tots els sectors implicats, especialment
entre els responsables de la posada en circulació de residus:
· Difondre i ampliar la recollida selectiva i la segregació
dels
residus especials contaminants d'origen municipal a les deixalleries
(piles, olis minerals, restes de pintures, dissolvents i plaguicides, medicaments,
làmpades halogenades, …).
· Difondre i ampliar les recollides selectives dels residus
d'origen municipal: del paper i cartró, el vidre, la roba usada,
els mobles, els olis vegetals…
· Difondre i ampliar amb caràcter d'urgència
la recollida selectiva de tota la matèria orgànica compostable
d'origen municipal generada (restes de menjar, restes orgàniques
dels mercats, centres de distribució i indústries alimentàries,
esporga dels arbres i restes de plantes, …) que s'ha de lliurar separadament
als contenidors per a matèria orgànica. Cal aprofitar els
nutrients continguts en aquestes restes orgàniques que representen
prop del 40% en pes dels residus d'origen municipal generats mitjançant
l'elaboració de compost de qualitat i l'aprofitament del biogàs
quan s'escaigui.
· Potenciar l'ús d'envasos i embalatges reutilitzables.
Els residus que provenen d'envasos i embalatges d'un sol ús, sovint
excessius o innecessaris, no para de créixer. Cal garantir el dret
dels consumidors i consumidores a poder triar productes lliures de sobreempaquetatge
i en envasos retornables. El sistema de dipòsit i retorn ha de ser
preferent i disponible en tots els comerços.
· Promoure un canvi dels hàbits de consum per tal d'evitar
la
generació de residus. Per aconseguir aquest repte cal que totes
les administracions públiques i el conjunt de sectors socials implicats,
cadascú segons les seves responsabilitats, des dels productors i
distribuïdors i els seus publicitaris fins les entitats cíviques
actuïn complementàriament.
· Modificar els sistemes de producció i distribució
des
de les empreses, per tal que el mateix disseny dels productes i dels envasos
i embalatges redueixi al mínim la generació dels residus
i en faci responsables efectivament els seus productors del cost de recollida
i reintegració als cicles productius.
· Una vegada haguem separat tots els objectes reutilitzables
així com els materials reciclables, la matèria orgànica
i els productes problemàtics, i solament després d'aquest
programa de recollides selectives integral, es podrà passar a la
disposició del residu mínim que resti en abocadors
impermeabilitzats i controlats estrictament d'una manera molt més
segura per a la salut i el medi ambient. Per tant, és una condició
necessària que no estigui permès d'abocar cap tipus de material
que no hagi estat sotmès a un procés de tractament previ
(triatge i compactació de la matèria inorgànica restant
i metanització o compostatge de la matèria orgànica
residual que pugui haver-hi).
· Aplicar un cànon de disposició del rebuig
tant per a residus d'origen industrial com d'origen municipal i que
sigui suficientment dissuasiu de la producció de residus i del tractament
finalista i, en canvi, estimuli la producció neta i la reducció
de residus.(5)
Es tracta, en definitiva, d'una gestió correcta basada en l'aplicació
estricta de les "tres erres" (reducció, reutilització i reciclatge,
segons aquesta jerarquia) així com en la participació ciutadana
com a mitjà per aconseguir un residu mínim final a abocar
molt més segur que no pas les cendres volants i escòries
sòlides, ambdues d'elevada toxicitat i que es produeixen i són
conseqüència de l'activitat de totes les incineradores.
Nogensmenys, la incineració dels residus d'origen industrial,
tant dels especials com dels no especials, com ara la que es vol portar
a terme a la planta de Constantí en procés de construcció,
o la que efectuen de forma privada empreses com Solvay a Martorell, o algunes
indústries de química fina a la zona de Sant Celoni prop
de la llera de la Tordera, és encara més perillosa. La seva
prohibició és la única actitud sensata si es vol assolir
una efectiva protecció de la salut i del medi ambient i, a més,
és l'únic incentiu eficaç per a què les empreses
contaminadores i productores de residus reconverteixin els seus sistemes
i processos de producció cap a una producció més neta.
Aquests són els arguments que, al nostre entendre, justifiquen
plenament la demanda que el Parlament de Catalunya procedeixi a esmenar
la legislació sobre la incineració en l'àmbit territorial
de Catalunya i que motiven la presentació de la present Iniciativa
Legislativa Popular per a prohibir la incineració.
Les i els sotasignats volem manifestar que estem plenament compromesos
a promoure i impulsar entre els ciutadans i ciutadanes de Catalunya la
necessitat de modificar els nostres hàbits de consum i a col·laborar
a que les entitats cíviques que donen suport en aquesta iniciativa,
com la Plataforma Ciutadana per a la Reducció dels Residus, l'Assemblea
de Grups Ecologistes de Catalunya o Greenpeace, entre d'altres, s'impliquin
a fons per a poder assolir una societat més justa i més sostenible.
2. Vegeu, a tall d'exemple, el treball "Recycling versus incineration: an energy conservation analysis" de Jeffrey Morris. Journal of Hazardous Materials 47 (1996 ) pàg. 277-293.
3. Això és especialment greu en el cas de les incineradores de residus urbans o municipals.
4. Un dels darrers exemples és l'aturada a finals de gener d'enguany, per part de l'alcalde de l'Ajuntament de Lille (al nord de París) Pierre Mauroy ex-primer ministre de França de les tres incineradores com a mesura preventiva per causa de les determinacions analítiques fetes a la llet de vaca que pasturen en aquella zona. És pertinent recordar ara que aquestes instal·lacions s'han citat reiteradament com un dels "exemples" de convivència amb una opció d'incineració.
5. Us adjuntem
en l'annex la proposta presentada al Consell de Direcció de la Junta
de Residus per a la seva consideració.