Els darrers anys, la proliferació d'infraestructures a la comarca ha provocat un important augment de l'ocupació del territori i un deteriorament dels ecosistemes agrícoles i fluvials.

Les grans obres d’infraestructures han accentuat els problemes ambientals i no han aportat solucions als que ja existien. Així ho reconeix el Consell Comarcal en una recent publicació en comentar el pas del Tren d’Alta Velocitat (TAV) per la comarca: "el pas de l’AVE al llarg del Baix Llobregat té un interès molt relatiu per a la comarca, ja que ben poc la beneficiarà, mentre d’altra banda, es convertirà en un nou afegit a una llarga seqüència d’anteriors actuacions que, sent necessàries per al conjunt del país, han estat especialment lesives per al territori comarcal. (...)"

Un exemple concret és dels abocaments il·legals. Aquests abocaments s’han anat produint com a resultat de reomplir les extraccions d’àrids que es van realitzar entre els anys 60 i 80. Cal recordar, però, que la darrera denúncia realitzada es va fer amb la construcció de l’autovia: es van extreure àrids i no es van sanejar els abocaments que es van localitzar en la realització de les obres.

Tots els projectes i actuacions han posat de relleu aquest problema però mai s’ha aplicat una solució. Tothom hi passa de puntetes.

El Ministerio de Fomento (recollint diverses fonts) en l’estudi informatiu sobre l’itinerari del TAV reconeix l'existència de 25.379.900 m³ d’abocaments,, només als municipis de la Vall Baixa del Llobregat. Aquests abocadors han rebut tot tipus de residus: des de runes i argiles, passant per residus municipals fins a residus industrials (cromites, hidrocarburs, dissolvents, metalls pesants, són alguns dels coneguts...). Tot i que aquest abocadors ja estan clausurats segueixen contaminant l’aqüífer donat que:

• Uns 3.127.500 m3, són residus industrials diversos que contaminen el sòl i l’aqüífer. El que més sobta és que mentre es deixa perdre un recurs hídric de primer ordre hi ha qui planegen portar aigua del Roine o d’altres conques.

• Uns 8.519.500 m3, d’abocaments són de tipologia desconeguda. En aquest sentit, el Ministerio de Fomento afirma "La caracterización del tipo de residuo que se ha depositado en ellos es también una incógnita en la mayoría de ellos, (...) es de prever que en los rellenos anteriores a los años 80 se puedan encontrar residuos industriales de cualquier tipo".

Si posem tots els residus abocats en contenidors de deixalles i fem una fila posant un al costat de l’altre, el resultat és un tren de contenidors que aniria des de San Francisco fins a Pequín. Poca broma!
 

La filera de contenidors plens de residus industrials arribaria de Barcelona a Moscou.

I la filera de contenidors de residus de tipologia desconeguda arribaria de Barcelona a Delhi (Índia).

 
 
 

Per municipis, la distribució dels abocaments és la següent:
 

MUNICIPI	SUPERFICIE D’ABOCAMENTS M2	VOLUM D’ABOCAMENTS M3
Pallejà	173.750	2.418.250
Molins de Rei	443.750	5.433.325
Sant Vicenç dels Horts	202.500	1.898.750
Sant Feliu	107.950	1.973.325
Santa Coloma	160.450	787.500
Sant Joan Despí	912.500	1.475.000
Sant Boi	861.250	11.393.750
	2.862.150	25.379.900

Font: Ministerio de Fomento

Segons altres fonts, el volum d’abocaments pot arribar als 36.344.229 m³. I també inclouen Cornellà com un dels municipis amb una important quantitat d’abocaments: 1.131.600 m³. A totes aquestes dades cal afegir tots els abocaments al Delta, hores d’ara difícil de quantificar i on la pràctica d’extreure els àrids i reomplir amb residus ha estat també força intensiva.

Però el més preocupant és el desconeixement sobre la dimensió real del problema (quantitat i tipus de residus abocats) i l’impacte sobre els aqüífers (la cubeta de Sant Andreu i l’aqüífer de la vall baixa i el delta quedà protegit pel Parlament de Catalunya en el decret 328/1988).

Segons el Ministerio de Fomento "Estos residuos han producido en algún momento contaminaciones puntuales del rio Llobregat. La proximidad con la ciudad de Barcelona, la densa concentración de industrias a lo largo del rio Llobregat y la necesidad de materiales para la industria de la construcción han contribuido a que se produzcan contaminaciones por vertidos directos de origen industrial, o por acumulación de residuos utilizados como rellenos en antiguas extracciones de áridos del aluvial del Llobregat, poniendo en contacto directo con el acuífero a los contaminantes por lavado piezométrico".

Cal tenir en compte que de manera natural l’aqüífer trigaria molt temps a recuperar el seu estat natural i que les tecnologies de descontaminació són molt costoses i no sempre garanteixen la descontaminació total.

El Bloc d’Acció i el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) ens hem adherit a la jornada internacional Clean Up The Med 2000 que pretén posar de relleu la problemàtica derivada de la mala gestió dels residus que es fa arreu dels països mediterranis. En aquest sisè any de campanya hi participen 24 estats de la conca de la mediterrània: Albània, Algèria, Bulgària, Croàcia, Egipte, Eslovènia, estat Espanyol, França, Grècia, Jordània, Israel, Itàlia, Líban, Líbia, Macedònia, Marroc, Palestina, Portugal, Romania, Síria, Tunísia, Turquia i Xipre. Al Baix Llobregat hem aprofitat aquest dia d’acció internacional per:

Denunciar:

• La passivitat de totes les administracions públiques davant l’existència de 25.380.250 m3, pel cap baix, d’abocaments a la vall baixa del Llobregat.

• La submissió de les administracions públiques de la comarca que han acceptat totes i cadascuna de les infraestructures projectades, assumint els nous impactes sense aportar cap solució als problemes existents.

• La manca de debat públic davant les grans obres d’infraestructura que es realitzen a la comarca. Actuacions que condicionen d'una manera significativa el medi i la vida de les persones que hi vivim i què, de manera sorprenent, se’ns exclou de la discussió i de les decisions.

• A totes les administracions públiques amb competències (Ajuntaments, Consell Comarcal, Entitat Metropolitana del Medi Ambient, Departament de Medi Ambient, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Ministerio de Fomento) què es desactivi aquesta "bomba de rellotgeria" que són els abocaments il·legals. És a dir, que es caracteritzin els abocaments de procedència desconeguda i que es sanegin els abocaments de residus industrials.

• Què es garanteixi la recàrrega del l’aqüífer i la qualitat de les aigües que s’hi aportin.

• Què es promogui el debat públic a la comarca per fer més democràtiques i participatives les decisions que afecten al conjunt de la ciutadania (necessitat o no del pas del TAV, recuperació del riu,...). Pensem que només així serà possible aconseguir "la segona transformació" del Baix Llobregat.