Algunes preguntes sobre els residus
Si teniu alguna pregunta que no surt aquí, no dubteu
a enviar-no un mail a cepa@pangea.org
La incineració elimina els residus?
Sovint es parla d’eliminació de residus, però
és sabut que la matèria no es crea ni es destrueix, tant
sols es transforma. En aquest sentit, la incineració només
redueix aparentment el volum dels residus. De tots els residus que entren
a una incineradora, aproximadament un terç es converteixen en cendres
(partícules sòlides volàtils) i escòries (sòlids
no cremats (incremats)) i els restants dos terços s’emeten a l’atmosfera
en forma gasosa (que els gasos no es vegin no vol dir que no existeixin!).
Les cendres i les escòries de les incineradores són
innòcues?
Actualment, ningú pot garantir la innocuitat de les
cendres i les escòries. En alguns països com Alemanya i Holanda
aquests residus s’estan emmagatzemant en condicions especials en abocadors
d’alta seguretat i es tracten com residus altament tòxics. Aquests
abocadors són inexistents a Catalunya.
La incineració produeix energia?
L’energia, com la matèria, ni es crea ni es destrueix,
només es transforma. Per tant, com qualsevol combustió, la
incineració simplement produeix calor.
No obstant, tot i que es promou la incineració
com a obtenció d’energia, aquest fet no sempre és possible
perquè les condicions de funcionament tant de la pròpia incineradora
com de la xarxa elèctrica no ho permeten.
Un altre factor molt important a tenir en compte és
que el reciclatge dels materials estalvia entre dues i cinc vegades més
energia que la que s’obté amb la calor d’incinerar-los, a banda
de la pèrdua de matèries primeres.
La incineració emet dioxines i furans?
La incineració és una font important d’emissió
de dioxines i furans. Les dioxines i els furans són unes substàncies
organoclorades que ja a concentracions extremadament baixes són
molt problemàtiques per al medi i la salut de les persones. Una
incineradora, però, no solament emet dioxines i furans sinó
d’altres elements igualment perillosos com ara àcid clorhídric
(HCl), òxids de nitrogen (NOx), clorfenols i altres derivats del
benzè i moltes substàncies més d’efectes desconeguts.
Els filtres de les incineradores asseguren la eliminació
de les substàncies perilloses?
Ni els millors filtres d’última generació ho
poden assegurar. En el millor dels casos, els filtres només eviten
que una certa quantitat de substàncies perilloses vagin a parar
a l’atmosfera, però queden retingudes en ells. Així doncs,
els filtres no destrueixen les substàncies, sinó que les
concentren en cendres i altres residus procedents dels filtres, que aniran
a parar a l’aigua quan aquests es rentin o aniran a parar a algun abocador,
des d’on es podran escampar pel medi.
Què són els organoclorats?
Els organoclorats són substàncies orgàniques
(és a dir, que contenen carboni i oxigen) que tenen algun àtom
de clor. La immensa majoria d’aquestes substàncies són d’origen
antropogènic (fetes per l’home) i moltes d’elles són substàncies
tòxiques que, com que són molt poc biodegradables, s’acumulen
al llarg de les cadenes alimentàries i arriben a l’home. A més
aquests compostos romanen al medi durant molts anys, com, per exemple,
el DDT.
Els abocadors són un bon sistema de tractament dels
residus?
Els abocadors, com les incineradores, són uns sistemes
que malversen uns recursos tan valuosos com són els residus. A més,
són una font de problemes per al medi ja que emeten gasos nocius
a l’atmosfera i lixiviats (líquids provinents dels residus) rics
en metalls pesants, organoclorats i altres productes perillosos que contaminen
les aigües subterrànies (com les del massís del Garraf).
I no sempre està clar que confinin els residus establement: malauradament,
el recent desastre ocorregut a A Corunha n’és un bon exemple.
Què passa quan a l’abocador se li acaba la seva vida
útil?
Un cop l’abocador està saturat, cal segellar-lo amb
grans mesures de seguretat. Tot i així, caldria anar fent un seguiment
acurat del que passa al seu interior durant molts anys, fins i tot segles,
però sovint les empreses que gestionen els abocadors acaben les
seves resposabilitats al cap de 10 o 20 anys. Ningú pot garantir,
doncs, que un abocador clausurat no doni problemes en el futur.
Per què es proposen tantes plantes, i no poques i
grosses, tenint en compte l'escassetat del terreny?
En general, i el cas del compostatge n'és un exemple
clar, les grans instal lacions porten associada una gran complexitat. Amb
plantes d'un tamany com el proposat s'aconseguirà que siguin tècnicament
senzilles i fàcilment controlables i s'incidirà sobre el
concepte de corresponsabilització. És a dir, els residus
es tractaran prop de la zona on es produeixen; en contra del que s'ha fet
fins ara, on unes poques poblacions han assumit els residus de tota l'Àrea
Metropolitana. Això a més comportaria un gran estalvi energètic
degut a uns desplaçaments molt més curts.
Per què el model proposat no contempla el contenidor
groc d’envasos?
El model del contenidor groc per envasos implica forçosament
l’existència d’un altre contenidor per a rebuig; el contingut d’aquest
darrer contenidor va directament a l’abocador o a la incineradora. En canvi,
si tota la brossa inorgànica es diposita al contenidor inorgànic
i aquest es porta a la planta de triatge es poden recuperar els materials
reciclables sense afegir més contenidors al carrer. Aquest sistema
és més eficaç, menys costós i més còmode
pels ciutadans/es, i assegura la recuperació màxima dels
materials.
Què en farem del rebuig?
Hores d'ara és impossible aplicar un model de tractament
de les deixalles que no produeixi rebuig. El principal motiu és
que molts productes d'ús quotidià no són, en absolut,
reciclables. A partir d’ara caldria tendir cap a la reducció dels
residus i una concepció global dels productes, tancant el cicle
des de la producció fins a la recuperació o el reciclatge.
Cal, doncs, un autèntic canvi del sistema productiu que, en bona
part, ha de ser exigit pels consumidors. Per al rebuig finalment existent
caldrà trobar-hi un tractament finalista amb un impacte ambiental
el menor possible.
Quant val fer Recollida Selectiva Integral en Origen?
Actualment els costos de qualsevol infrastructura o actuació
es calculen sense avaluar econòmicament els impactes ambientals
o socials que porten associats. Evidentment, si adoptem una visió
econòmica global, fer recollida selectiva integral és molt
més barat que desenvolupar qualsevol altre sistema de gestió
de les escombraries.
De totes maneres, tot i adoptant l’enfocament establert
(havent vist que és parcial), fer recollida selectiva integral té
uns costs d’inversió més baixos que no pas els del pla proposat
per l’administració metropolitana. No obstant, les despeses d’explotació
són més altes, degut a la major diversitat d’instal lacions
de tractament i el major nombre de llocs de treball generats, amb les despeses
(però també beneficis) associades que tot plegat comporta.
Tenen les indústries capacitat per reciclar tot el
material i el mercat per assumir- lo?
Aplicant un programa de recollida selectiva integral es generaran
grans quantitats de materials recuperats de bona qualitat. En aquest sentit
caldrà que l’administració disposi els mecanismes i incentius
adequats per facilitar una recuperació dels materials a zones properes
a les de generació, i reguli les importacions. Així mateix
també caldrà promocionar l’ús de materials reciclats
com a matèria primera de molts sistemes productius que ara s’alimenten
de material verge.
I què se'n farà de tant de compost?
La jardineria ha de ser un dels grans usos del compost, així
com la restauració de zones degradades (pedreres, talusos de carreteres,
etc.).
Els sòls agrícoles de Catalunya són,
en general, molt pobres en matèria orgànica i un compost
de qualitat els pot ser molt beneficiós. Amb tot, la superfície
agrària de Catalunya no és prou gran i tendeix a disminuir
degut a l'abandonament. Si a això hi afegim el fet que hi ha altres
adobs naturals, com els fems (molt abundants en certes comarques ramaderes),
els fangs de depuradora, etc... veiem que probablement Catalunya sigui
excedentària en matèria orgànica. Això obligarà
probablement alas gestors de plantes de compostatge a obrir-se també
mercat en zones deficitàries.
Tants contenidors al carrer no hi cabran...
A part de l’augment del nombre de contenidors de paper i
vidre, ja existents actualment a totes les ciutats de l’Àrea Metropolitana
de Barcelona, el model que plantegem tant sols proposa dos contenidors
més al carrer: el contenidor per a brossa orgànica i el contenidor
per a brossa inorgànica. No obstant, també proposa la desaparició
dels actuals contenidors de brossa barrejada i d’envasos (color groc).
Per tant, el nombre total de contenidors augmentarà, però
no tant com semblar a primer cop d’ull ja que la brossa total a recollir
és la mateixa, o menys si s’apliquen programes correctes de reducció.
La gent no separarà...
Els ciutadans i ciutadanes si que separarem les nostres escombraries;
ho farem si se’ns explica amb detall la importància de la nostra
tasca i si som prou conscients que amb el nostre esforç estem contribuïnt
de manera decisiva a evitar instal lacions amb tant impacte com abocadors
i incineradores. Per aconseguir la participació de la població
és necessari disposar de recursos per a desenvolupar campanyes fortes
d’educació ambiental. En aquest sentit, quan s’han fet campanyes
extenses i serioses d’informació, la població ha respost
perfectament.
