Els envasos representen el 32% en pes i el 50% en volum del total de residus que es generen a l’estat espanyol. Per tant, són un dels productes que és més important tenir en compte si es vol ordenar el tractament dels residus de manera racional.

El 24 d'abril del 97 es va aprovar la Llei 11/1997 d'Envasos i Residus d'Envasos, que adopta la Directiva europea del 1994. La Directiva deixa la possibilitat que els països membres es moguin dintre de determinats marges en les diferents disposicions; els legisladors espanyols han optat per prendre els límits inferiors quant a recuperació i reciclatge d’envasos.

La Llei afecta tots els envasos que, després de ser trets al mercat, arriben al consumidor i queden en el seu poder com a residus d’envasos. Els envasadors o importadors responsables de la seva posada al mercat estan obligats assumir la gestió dels residus. S’entén per envasador l’empresa que posa el seu nom, marca o codi de barres a l’envàs; en el cas de marques blanques, la responsabilitat de complir les obligacions derivades de la Llei recau sobre la marca de distribució que comercialitza el producte.

El reglament per a la l’aplicació de la Llei va entrar en vigor el maig del 98. Proposa dues alternatives per al tractament dels residus d’envasos:

La Junta de Residus de la Generalitat de Catalunya va autoritzar a primers de maig del 98 a Ecoembes per què gestioni el SIG a Catalunya, i va aprovar el Programa de Gestió de Residus d’Envasos el 29 de maig, amb el vot desfavorable del CEPA. S’ha establert un conveni marc que regula les obligacions i els drets de la Junta de Residus i Ecoembes, i al que de forma voluntària s’hi poden adherir els ens locals. A l’àrea metropolitana de Barcelona existeix un conveni de col·laboració entre la Junta de Residus, Ecoembes i l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, donat que aquesta té el seu propi Programa per a la Gestió de Residus Municipals i disposa d’infrastructures per al triatge i la valorització d’envasos.

Aquests convenis especifiquen les relacions econòmiques entre els diferents ens, les condicions de lliurament dels materials als recicladors i el subministrament d’informació. La Junta de Residus recaptarà d’Ecoembes l’import de les despeses dels municipis adherits al conveni i pagarà als ens locals en un període de tres mesos per satisfer les despeses anticipades.

Ecoembes és una societat formada per diverses grans empreses (vegeu el requadre); el fet que aquestes empreses vetllin més pel seu interès lucratiu que pel medi ambient fa témer que el tractament que es doni als residus d’envasos no sigui el més adequat des d’un punt de vista ecològic. El Programa de Gestió de Residus d’Envasos preveu recuperar un 46% en pes dels envasos i donar un tractament finalista (incineració o abocadors) al 54%, amb un cost total de 9.383 milions de pessetes per any.

El moviment ecologista té moltes objeccions al Programa. Algunes de les objeccions que hi fa el CEPA són:

• No contempla cap mesura per a la reducció de la producció d’envasos ni per a fomentar la seva reutilització. Els productors poden seguir posant al mercat quantitats creixents d’envasos i embalatages d’un sol ús, i es permet la comercialització d’envasos que es consideren no recuperables per la dificultat de la tria i el reciclatge (bosses de plàstic, porexpan, ampolles amb el tap d’un altre plàstic, ampolles amb determinats materials aliens a l’envàs com ara etiquetes o oli) només perquè els seus productors paguen un cost pel Punt Verd. En canvi, totes les orientacions comunitàries van pel camí d’aplicar mesures econòmiques i fiscals per conduir la producció i el consum cap a quotes de reutilització i reducció d’envasos superflus. De fet, el Programa parla d’altres països d’Europa que han mantingut o augmentat els nivells de reutilització d’envasos i reduït els seus residus, però no proposa cap mesura ni instrument per a aconseguir-ho.

• No permet arribar a uns objectius de recuperació suficients i fomenta la incineració i el malbaratament de recursos (un 54% dels envasos reben tractament finalista). Tal com es veu al gràfic, preveu posar un contenidor de rebuig (tot el que no va als altres contenidors) que es portarà directament a incineradores o abocadors, i un 25% dels envasos també s’incineraran; és a dir, es portaran a incinerar residus que els ciutadans hauran separat a casa, la qual cosa pot comportar una desmotivació ciutadana. El rebuig de les plantes de tria també es portaran a incinerar, i es pagarà als ajuntaments el mateix preu que costa portar a incinerar la brossa barrejada. Això no està previst a la Llei d’Envasos, i representa un incentiu pels municipis que vulguin incinerar els envasos i un gran obstacle per a les iniciatives de recuperació.

• Incentiva els envasos d’usar i llençar, ja que transmet als consumidors el missatge que ara tots els envasos es recullen i reciclen, i a més els productors paguen els costos.

• Els contenidors per envasos seran en unes àrees d’aportació més llunyanes als habitatges que els contenidors de vorera, cosa que implica una incomoditat per als ciutadans. El Programa diu que "s’han d’establir uns objectius de recollida d’acord amb aquestes limitacions". Preveu posar contenidors de vorera per als envasos en un futur, o "en municipis on sigui viable urbanísticament i econòmica".

• Es preveu el funcionament de 7 plantes de triatge a Catalunya. Així, camions carregats bàsicament amb aire hauran de fer distàncies de més de 100 quilòmetres. Seria més racional fer més plantes i més distribuïdes pel terrritori.

• Pel que fa als materials informatius per als consumidors elaborats pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat, demanen la recollida selectiva però no assenyalen com a prioritària la necessitat de fomentar la reutilització i altres mesures preventives. El Programa preveu una aportació d’Ecoembes per a educació ambiental fortament decreixent: 100 pessetes per habitant l’any 1998, 50 el 99 i 30 el 2000 i següents.

• No es preveu cap instrument de participació en el control i el seguiment del Programa per part de les organitzacions socials. No obstant, l’article 11 de la Llei disposa que s’han de crear mecanismes de participació dels ens locals, consumidors i usuaris o altres formes de control i seguiment.

Una proposta ecològicament i social acceptable és el model Residu Mínim, dissenyat pel CEPA i adoptat ja per alguns municipis i comarques de Catalunya. Aquest model proposa 4 contenidors: paper, vidre, brossa orgànica i tota la resta (rebuig), tal com es mostra al gràfic. El paper i el vidre es reciclen per separat, i la brossa orgànica i el rebuig es porten a plantes de recuperació i tria on s’aconsegueixen percentatges màxims de recuperació i mínims de rebuig. En els municipis on està implantat s’ha pogut observar una excel·lent participació ciutadana i un nivell d’error molt baix. A més, als domicilis d’ha de separar la brossa en 4 pilots en lloc de 5.

tornar enrera