La configuració de la comarca del Baix Llobregat ha estat històricament condicionada per la seva proximitat a la ciutat de Barcelona. Però cal destacar que és a partir dels anys 50 quan l’ocupació del territori ha estat més important: la instal·lació d’indústries, el creixement urbanístic dels municipis i les noves infraestructures, obligant, bruscament, a l’abandonament dels usos tradicionals, especialment l’agrícola.

Els darrers anys, la proliferació d’infraestructures ha estat el factor més important del desordre del territori. Poc a poc hem anat veient com cada nova actuació (la carretera N-II i N-340, l’autopista A-2 i A-7, l’Autovia del Baix, Pla d’infraestructures del Delta, ferrocarril RENFE i FCGC...) comporta una degradació important del medi terrestre i fluvial i un aïllament dels municipis respecte el riu; històricament l’eix vertebrador de la comarca.

Aquestes noves servituds han utilitzat la comarca com a suport físic o passadís, ignorant repetidament les seves necessitats i generant o accentuant els seus problemes ambientals. Hem arribat a un punt de saturació important on la situació no és sostenible.

Per això hem observat amb preocupació l’acceptació, per part dels Ajuntaments de la comarca i del Consell Comarcal, del projecte de Ramal Ferroviari del Baix Llobregat (o connexió del Tren d’Alta Velocitat amb l’aeroport i el port).

El TAV és un Tren que circula a Altes Velocitats oscil·lants entre 300-400 km/h. Per aconseguir-ho cal construir un traçat recte de suaus desnivells ficat dins un canal tancat. Per tant, té una forta incidència ambiental per tot el Baix Llobregat i, en general, per arreu on circula. A més, en el cas de la nostra comarca, degut a l’elevada ocupació del territori, no és possible aconseguir aquestes necessitats infraestructurals i, per tant, és impossible circular a les altes velocitats esperades.

Davant d’aquesta situació volem exposar:

1. El desacord amb el projecte de Tren d’Alta Velocitat Madrid- La Jonquera perquè és un projecte:

• Irresponsablement costós (1.200-1.700 milions per quilòmetre), a més de l’elevat consum energètic necessari pel seu ràpid funcionament.
• No és d’interès general perquè és un tren d’ús d’una minoria de la població amb un cost no racional. Per aquest motiu, no és una alternativa viable al transport de carretera tal i com ja han plantejat.
• Produeix un important impacte ambiental: ocupa, degrada i fragmenta molt territori dificultant el manteniment de moltes espècies, hàbitats i camps de conreu, i canalitza cursos fluvials anul·lant la dinàmica natural d’aquests ecosistemes.
• Incomunica ja que només comunica les grans ciutats i utilitza el medi rural com a suport físic.

• No millora l’actual xarxa de ferrocarril adaptant-la a les necessitats de mobilitat de la població del país. Hi ha alternatives que garanteixen les necessitats de mobilitat ràpides a un cost més racional (400 milions per quilòmetre). L’alternativa és el Tren de Velocitat Alta (TVA), és un tren que circula a velocitats oscil·lants entre els 230-270 km/h. Està basat en la tecnologia pendular fet que possibilita la seva circulació en l’actual xarxa ferroviària RENFE un cop modernitzada i adaptada parcialment, n’és un bon exemple l’Euromed que uneix Barcelona amb València.
• És un model de tren en retrocés a Europa, molts Governs s’han fet enrera per la seva inviabilitat econòmica, ecològica i social.

1. La preocupació perquè els projectes de noves infraestructures només accentuen els problemes ambientals i socials de la comarca, sense plantejar-hi solucions.

Davant d’aquesta situació, demanem i exigim a tots els Ajuntaments del Baix Llobregat així com al Consell Comarcal les següents qüestions:

1. La retirada del projecte de "Ramal ferroviario del Baix Llobregat" i de qualsevol projecte de nova infraestructura que no porti associada una discussió pública sobre el seu interès general i social i, a més, una proposta de priorització prèvia de solució dels greus problemes ambientals davant de possibles compensacions de tipus econòmic, cultural,...

• La recuperació del riu com a espai natural d’utilitat pública.
• Garantir la quantitat i la qualitat de l’aigua de recàrrega de l’aqüífer
• Abandonar la idea de canalització del riu: incorporar en el projecte l’endegament del marge esquerra del riu als criteris de recuperació i millora de la riba.
• Respectar i potenciar el Parc Agrari i les activitats agrícoles, així com millorar la qualitat de les aigües de rec, especialment pel que fa al canal de la Infanta.
• Elaborar i executar un pla de descontaminació dels 25 milions de m3 d’abocaments existents en antigues graveres i que són una amenaça per a l’aqüífer
• Millorar l’efecte corredor biològic que té el riu com a connector entre Collserola i la Serra del Garraf i l’Ordal.
• Reduir el problemes de contaminació ambiental i acústica que pateix tota la comarca conseqüència de la massificació d’infraestructures.

1. La promoció del debat públic sobre la necessitat del TAV i la reconversió del projecte Madrid - La Jonquera en un Tren de Velocitat Alta (TVA), i sobre la viabilitat dels nous models de desenvolupament que malbaraten recursos naturals i energètics d’elevat valor i irrecuperables aprofitats per una minoria social que evidencien, cada dia més, la seva insostenibilitat econòmica, ecològica i social.
2. L’elaboració d’un pla de millora del transport públic a la nostra comarca.

Acció Ecologista de Cornellà, Alnus (Sant Just Desvern), Assemblea de Joves (Molins de Rei), Bloc d'Acció (Molins de Rei), CEPA (Molins de Rei), Coordinadora Salvem el Delta, DEMAC (Castellbisbal), DEPANA, Federació Comarcal d'Associacions de Veïns/es del Baix Llobregat, Grupo Ecologista Encina (Sant Boi de Llobregat), La Llavor Ecologista (Sant Esteve Sesrovires), Plataforma Cívica d'El Papiol, SEO/Birdlife, Unió de Pagesos.