LA PRIORITAT DE LA PREVENCIÓ EN LA GESTIÓ DELS RESIDUS: VALORACIÓ DEL CENTRE D'ECOLOGIA I PROJECTES ALTERNATIUS SOBRE EL PGRMC.

1. INTRODUCCIÓ.

Val a dir que les següents ratlles intenten aportar també les inquietuds i les propostes del moviment associatiu català davant dels residus municipals, un dels problemes ambientals que més intensament és percebut pels ciutadans/es de Catalunya en la seva voluntat per afavorir un canvi positiu en la preservació del nostre medi ambient. No podem decebre aquestes expectatives.
 
 
 

2. UNA LLOABLE DECLARACIÓ DE PRINCIPIS.

Amb tot, ja s'hi pot constatar que els consumidors són esmentats amb èmfasi, els productors, distribuïdors i comerciants amb menys èmfasi i, tanmateix, l'administració catalana no s'autoreconeix cap paper en aquest canvi conceptual important dels residus cap als recursos.

Hem de destacar aquells conceptes introduïts en el PGRMC per on aquestes lloables intencions se'ns poden escórrer entre els dits. Paga la pena fixar-nos en aquells breus paràgrafs que introdueixen elements contradictoris amb el criteri positivament establert de la prioritat de la reducció i prevenció.

No ho fem per un excés de detallisme, sinó perquè ja avancen alguns conceptes que retallen substancialment les afirmacions fetes en la introducció del PGRMC:

- així el resum excel·lent que es fa del sentit de la normativa comunitària (2n. Paràgraf de 3.1.2 pàg 12) prioritat de la "prevenció en el disseny dels processos de producció i dels productes que permetin minimitzar la generació de residus en aquesta fase, així com maximitzar l’aprofitament dels recursos dels productes de consum...", resta clarament amenaçada per l'afegitó final, "... atenent a les possibilitats de comercialització dels productes recuperats".

PROPOSEM que aquest afegitó se subordini clarament al principi, "qui contamina paga".

- dissortadament la Llei 6/93 va acceptar la "utilització dels residus com a font d’energia" com a principi de gestió com es recorda a la pàg 21.

Ara el PGRMC estableix uns objectius (pàg.27) esperançadors que "limiten la disposició del rebuig a les fraccions residuals no susceptibles de valoració". És un pas, però PROPOSEM arrodonir-ho afegint-hi que resten excloses de la valoració l'anomenada valoració energètica i qualsevol tècnica lesiva per a la salut i el medi.

Pel que fa a les finalitats PROPOSEM que s’hi inclogui (pàg.29) la possibilitat de construcció de plantes de triatge o selecció de materials en aquells municipis, agrupació de municipis o consells comarcals que es proposin objectius importants de reducció de residus.
 
 
 

3. SOBRE LA SITUACIÓ ACTUAL DELS RESIDUS A CATALUNYA.

Si ho ignoràvem no veiem com podríem avançar cap a un estadi ecològicament acceptable del tractament dels residus municipals al nostre país.
 
 

4. SOBRE LA GESTIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS A CATALUNYA 1997 I 2000.

Considerem molt positiu que es faci la valoració segons la que els envasos tenen ‘‘una potencialitat de reducció més elevada"(pàg 54) i que cal ‘‘regular la publicitat enganyosa" (pàg 55). Tanmateix, la conseqüència lògica que PROPOSEM és la inclusió per aquest període fins al 2000 d’un model que inclogui la recuperació dels materials inorgànics i, molt especialment, dels provinents dels envasos i residus d’envasos massa sovint d’un sol ús. Les despeses d’aquesta recollida i selecció en plantes de triatge han de ser costejades íntegrament pels productors dels residus. Naturalment, cal disposar d’unes regulacions que prohibeixin i sancionin severament la publicitat enganyosa.

Constatem que, en canvi, el PGRMC arrenca amb retard perquè remet a l'aprovació de la Directiva i a un incert ‘‘haurien d’ésser tractats en una plataforma estatal entre el govern espanyol i les comunitats autònomes’’, cosa que, d’altra banda, ja s’està fent.

Constatem amb gran preocupació que aquesta exclusió de mesures pel tractament de la fracció inorgànica, en general, i dels envasos, particularment, porta a un empobriment dels objectius de reducció del rebuig que solament satisfà als sectors que tenen expectatives de benefici econòmic a costa de noves afectacions al ja malmès patrimoni natural del nostre país, això és, noves operacions financeres per a la construcció de noves i costoses instal·lacions d’incineració i abocament.

Una altra PROPOSTA que fem és la següent: si no es desenvolupa i concreta (pàg 57) la reglamentació que faci responsable dels seus residus els sectors generadors d’assimilables als domèstics (cartronatge i embalatge de les activitats comercials i industrials) i les mesures de reducció de residus de l'apartat 6.4.1, no serà possible garantir el manteniment de la generació dels residus municipals.

De la mateixa manera, si no es desenvolupa un ampli model de recollida selectiva i recuperació dels materials inorgànics mitjançant plantes de triatge i recuperació costejades segons les aportacions dels productors de residus (els d’envasos i embalatges en primer lloc), els objectius assolibles per la contenidorització esdevindran insuficients, cars i fomentadors de la cultura del reciclatge com excusa pels productes d’usar i llençar.

Conseqüentment, l'afirmació feta (pàg 73) en el sentit que correspon a l'Estat l'establiment de les mesures bàsiques per a la minimització dels residus, PROPOSEM que sigui completada en el sentit que la Generalitat de Catalunya actuarà subsidiàriament en tots els casos per tal de garantir els objectius de reducció i aplicar el cobrament de les ecotaxes que permetin un màxim nivell de recuperació.

Per tant, també PROPOSEM substituir l’enunciat dels objectius de minimització que no es formularan segons l'incert redactat ‘‘impulsar..’’ (pàg 73-74), sinó incrementant la obligatorietat i immediatesa de les mesures que poden permetre assolir els objectius, com ara quotes d’envasos i embalatges homologades per la reutilització, obligacions en les grans superfícies, etc.

b) SOBRE ELS OBJECTIUS DE RECICLATGE 1997 I 2000.

Constatem que ningú, responsablement, pot ignorar que els objectius de reciclatge proposats per a un horitzó a sis anys, un en pes aproximadament, són inferiors a les afirmacions conceptuals fetes fins aquí pel PGRMC de la prioritat de la reducció, el retorn i la recuperació sobre el tractament final del rebuig.

Constatem, de la mateixa manera, que el quadre d'inversions previstes tampoc compleix amb la jerarquia de conceptes preventius i de reducció àmpliament establerts. Tot i que les actuacions preventives (plantes de compostatge, deixalleries, dotació de contenidors i campanyes d'informació) sumen 32.659 M./ptes. —uns 7.000 M/ptes. més que els destinats a sistemes de tractament passiu— encara esdevenen clarament insuficients per assolir un canvi profund en una realitat de gestió dels residus a casa nostra basada en la prioritat de la prevenció.

Aquests quasi 20.000 M/ptes. en inversions i millores en la incineració haurien de ser reconduïts cap a inversions en infraestructures de recuperació de la fracció inorgànica dels residus municipals.
 
 

PROPOSEM com assolibles els objectius del document del CEPA "Aportació d'alguns criteris sobre el tractament dels residus municipals a Catalunya" de juny del 1994. Això és en pes un:

• 80% de la matèria orgànica (amb la prohibició d'incineració i abocament de residus municipals que continguin més d'un 5% de m.o.).
• un 60% del paper i cartró. - un 75% del vidre

• un 70% dels metalls

• un 60% dels envasos (mixtes, plàstics, etc.).

En aquest apartat (pàg 132-140) es proposa el tractament de les fraccions no valoritzables. Particularment, es proposa incloure la incineració en l'apartat de disposició del rebuig i reduir fins allà on sigui possible la seva aplicació en favor d'altres tècniques que permetin un aprofitament més complet dels residus".

PROPOSEM que la definició de la incineració inclogui els riscos sanitaris i ambientals inherents que ocasiona aquesta opció al marge de les regulacions establertes per a la depuració dels gasos. També DEMANEM explícitament que sigui refusada la consideració que es fa (pàg 136) "D'altra banda el residu sòlid obtingut —cendres i escòries— admet, en determinats casos, una valorització ulterior.

PROPOSEM que no es destinin recursos per a promoure la utilització (materials de construcció, etc.) d'aquests residus especials.

Sens dubte, la proposta més inadmissible contrària als principis de prevenció i que motivarà el nostre vot contrari a l’aprovació d’aquest PGRMC si no és retirada rau en l'anàlisi errònia i interessada segons la qual en l'àmbit d'actuació de l'EMSHTR ...’’l'anàlisi de les potencialitats de reducció i reciclatge de residus aconsellen la construcció d'una incineradora de capacitat aproximada de 350.000 Tm/any amb recuperació d'energia".

La nostra PROPOSTA és que el PGRMC estableixi la MORATÒRIA per a la incineració dels residus municipals a Catalunya. Naturalment, per poder assolir aquest objectiu cal incloure l'assoliment dels objectius de reducció i de reciclatge de residus municipals abans proposats.

Aquestes actuacions hauran de fonamentar l'elaboració d'un pla de tancament per a les incineradores de residus municipals existents a Catalunya.

d) SOBRE ELS INSTRUMENTS I MESURES ECONÒMIQUES

L'aplicació efectiva dels cànons proposats ha de permetre efectivament l’assoliment dels objectius de reducció proposats pel PGRMC. La nostra PROPOSTA pel que fa a l'aplicació del cànon sobre els envasos i embalatges i els residus especials (pàg 158-161) és que la nostra administració, la Generalitat de Catalunya, actuï subsidiàriament mentre l'Estat no resolgui favorablement la transposició del decret d'envasos i refusi la pressió dels productors agrupats en ASODECO.

Pel que fa al Fons de Gestió de Residus i al finançament de les despeses d'inversió entenem que aquest PGRMC hauria d'incorporar el Reglament que reguli el Fons tal i com ho preveu la Llei reguladora.

Finalment, PROPOSEM que tant per garantir l'activitat recuperadora i recicladora dels residus per mitjà de plantes comarcals i locals, com per permetre la recollida dels residus especials d'origen domiciliari sense ofegar les malmeses economies locals cal garantir els camins pels quals la part dels costos dels productes associats a la disposició i tractament arriben amb diligència als ens locals que compleixin les seves obligacions segons els criteris que estableix la prevenció i reducció de residus.