ÍNDEX

1. Presentació
2. Proposta de condicionament hidràulic del riu Llobregat

2.1 Anàlisi del condicionament hidràulic proposat pel Ministeri de Foment
2.2 Tractament complementari deL condicionament hidràulic del riu Llobregat

El plantejament d’una proposta de recuperació i millora de la riba del riu Llobregat, proposada per l’Ajuntament de Molins de Rei i el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA), apareix com una proposta complementària al projecte d’endegament del marge esquerre presentat pel Ministeri de Foment, amb relació als projectes de perllongament de l’autovia del baix Llobregat i del ramal ferroviari del Baix Llobregat.

La proposta recull la inquietud de l’Ajuntament de Molins de Rei i de tot un seguit d’entitats i associacions de la vila, com també de nombrosos vilatans i vilatanes del municipi de Molins de Rei davant la possibilitat d’establir actuacions importants d’infraestructura que puguin tirar endarrere el treball de molts anys per tornar a apropar i recuperar l’ús cívic i social del riu Llobregat a la societat. Aquesta proposta complementària es basa en el coneixement del funcionament del medi i en la projecció d’un model final de riu que integra els diferents elements que formen el seu ecosistema, tot respectant els principals valors naturals i socials.

En els darrers decennis, en el riu Llobregat s’han produït diverses alteracions que han modificat profundament la fisonomia del riu i l’han convertit en un espai força degradat.

El projectes de condicionament hidràulic del marge esquerre del riu Llobregat presentats pel Ministeri de Foment podrien reduir greument les possibilitats de transformar aquesta franja de territori en un espai de gran valor natural i social.

Aquesta proposta incorpora les disposicions comunitàries i els criteris de gestió sostenible del territori que plantegen la necessitat d’arribar a un ús optimitzat del sòl mitjançant una bona distribució de les àrees urbanes, industrials, agrícoles i naturals. Integra, també, els objectius del projecte Parc agrari del Baix Llobregat i la proposta d’anella verda impulsada per la Diputació de Barcelona amb l’objectiu de connectar els espais naturals que envolten l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
 
 

El valor específic de les zones humides

Les zones humides són un dels hàbitats més diversos i productius de la Terra, amb una fauna variada i sovint espectacular, i també són un instrument de primer ordre en matèria d’educació ambiental.

Els rius exerceixen una important funció de corredors ecològics i més encara en zones altament humanitzades on la fragmentació del territori ha fet que les zones naturals restin aïllades. Aquest aïllament comporta greus problemes derivats de l’anomenada insularitat ecològica: la pèrdua de la biodiversitat, les modificacions en la dinàmica de les poblacions i l’endogàmia intraespecífica.

En una línia diferent, també s’ha de tenir en compte el paper dels espais fluvials, amb relació a la seva posició geogràfica, com a punts estratègics en la ruta migratòria, els quals són utilitzats per una proporció considerable d’ocells aquàtics europeus que segueixen el litoral mediterrani.

S’ha de destacar que, malauradament, s’estan conservant molt poques zones humides i que, en concret a Catalunya, n'hi ha poques que actuïn com a tals. La mancança atorga un valor afegit a la necessitat de conservació i potenciació dels espais fluvials.

Cal tenir present, però, que garantir avui la preservació efectiva dels espais naturals i agrícoles del riu Llobregat no és una tasca senzilla. No és aconsellable considerar els espais com a illes desvinculades entre si, envoltades d'un entorn agressiu. En una àrea periurbana, els espais lliures han de satisfer les necessitats de lleure i de contacte amb la natura.

En resum, el riu Llobregat s’ha de veure com un sistema natural recuperable, necessitat d’una restauració ecològica i paisatgística capaç de satisfer les necessitats de lleure i de contacte amb el medi de la població del seu entorn. Cal, doncs, fer propostes per definir quin model de riu volem, afegint als criteris naturals les necessitats d’ús social.
 
 

2. CONDICIONAMENT HIDRÀULIC DEL RIU LLOBREGAT

El projecte de perllongament de l’autovia del Baix Llobregat, des del nus del cinturó litoral a l’autopista A-2, fins al Prat de Llobregat inclou una actuació complementària: el condicionament hidràulic del riu Llobregat. Aquest projecte reconeix que la capacitat de la llera d’inundació està molt restringida com a conseqüència del conjunt d’infraestructures que s’han desenvolupat paral·leles al riu.

Per aquest motiu s’ha previst un condicionament hidràulic amb l’objectiu de fer possible el desguàs en cas d’avinguda de 4.000 m³/s (període de retorn estimat de 120 anys) i acomplir la restauració del bosc de ribera.

L’estudi informatiu del ramal ferroviari del Llobregat també proposa un tractament amb escullera del marge esquerre, amb una amplada total de la llera d’avingudes ordinàries de 125 m (actualment l’amplada de la llera és d’uns 50 m).
 
 

2.1 Anàlisi del condicionament hidràulic proposat pel Ministeri de Foment

El projectes de condicionament hidràulic presentats pel Ministeri de Foment se centren en les infraestructures de defensa contra les avingudes i proposen una solució per garantir el desguàs de 4.000 m³/s.

El projectes del Ministeri condicionen negativament les possibilitats de desenvolupar les comunitats vegetals pròpies d'ambients fluvials i, alhora, recuperar un corredor ecològic força important per al manteniment i la potenciació dels ecosistemes del nostre país.

Les actuacions previstes en els projectes, pel que fa al tram a l’alçada de Molins de Rei, són les següents:

• Ampliació del condicionament del tram aigües avall de l’assut existent en l’actualitat entre Molins de Rei i Sant Vicenç dels Horts. Una primera fase s’ha realitzat durant la construcció de l’autovia del Baix Llobregat: l’endegament del marge dret i l’establiment d’una llera de 50-60 m. La segona fase preveu ampliar la secció de la llera, fins a arribar als 100-125 m de secció transversal útil, mitjançant l’adequació del marge esquerre del riu.

Els resultats de l’estudi Evaluación del impacto de la autovía del Llobregat sobre los acuíferos del delta, realitzat pel MOPTMA, posen de manifest que la reducció de la recàrrega no és proporcional a l’àrea d’inundació ocupada per les riuades, especialment si es té en compte que en reduir-se’n l’extensió, augmenta la càrrega hidràulica de la secció disponible i llavors, la infiltració és més gran. Tot i aquesta afirmació, en altres parts del projecte es planteja el dubte sobre com repercutirà aquesta reducció de la superfície inundable en la recàrrega.

Per aquest motiu, es preveuen un seguit de mesures per assegurar el nivell de recàrrega:

• Construir un sistema de drenatge longitudinal de l’autovia.
• Assegurar la permeabilització de les rieres laterals dels dos marges del riu Llobregat i la seva connexió amb l’aqüífer de la Vall Baixa.
• Replantar els marges del riu amb l’objectiu d’afavorir la reducció de la velocitat d’escorrentia i els processos d’erosió dels vessants.
• Fer un inventari i segellar els pous abandonats que afectin l’aqüífer profund.
• Identificar i sanejar els antics abocaments.
• Considerar algun sistema de recàrrega amb l’objectiu de restablir l’equilibri hídric de la zona.

Afeccions a la morfologia de la llera: amb les propostes realitzades es modificarà el cabal de les avingudes ordinàries a la conca del riu Llobregat. D’aquesta manera s’estima una reducció important de la cota de la làmina de l’aigua per avingudes extraordinàries. Es considera el disseny proposat com un primer intent de remodelació de la llera d’aigües baixes, que s’haurà de completar després de dues o tres avingudes ordinàries, mentre s’observa el comportament del riu.

Afeccions al funcionament del sistema: es preveu que l’execució del condicionament del riu portarà implícit un seguit d’afectacions al funcionament del riu i al procés d’intercanvi entre el riu i l’aqüífer (reducció de la recàrrega o variacions en la permeabilitat de la llera).

Afeccions a la qualitat de l’aigua: impacte especialment relacionat amb l’execució de les obres de l’autovia.

Per tot el que s'ha exposat anteriorment, hi ha el risc que l'impacte ambiental sobre l'espai fluvial dels actuals projectes de condicionament puguin ser considerables.

2.2 Tractament complementari deL condicionament hidràulic del riu Llobregat

La proposta complementària pretén generar les condicions necessàries perquè l'impacte que produeixin les obres d'endegament en el marge esquerre del riu siguin el mínim possible.

Aquesta proposta complementària es considera una proposta viable que permet mantenir i potenciar les característiques del territori sense hipotecar usos presents i futurs desitjables, dins d'un marc de sostenibilitat. Alhora, intenta donar respostes a les principals qüestions que condicionen el tractament dels canals fluvials:

- Vetllar per la seguretat de les àrees urbanes davant dels perills provocats per les crescudes periòdiques del riu.

- Preservar les condicions que fan que el territori fluvial sigui estratègic per al desenvolupament sostenible: aqüífers, sòls, biodiversitat, etc.

- Valorar l'entorn fluvial, i el domini públic hidràulic com a espai públic, important per a les viles riberenques i per al conjunt metropolità de Barcelona, en els aspectes paisatgístics, naturalístics i de lleure respectuós.

El tractament que caldria donar al riu hauria de ser quelcom més que un problema de canalització o ampliació de la llera actual per tal d’afrontar avingudes extraordinàries.

És ben sabut que la vegetació de ribera exerceix un paper clau en el funcionament ecològic de l’espai fluvial. D’una banda, cal destacar el seu alt valor ecològic per la singularitat dels hàbitats que comprèn. De l’altra, cal destacar també el seu paper en les funcions d’autodepuració de l’aigua i de disminució de la velocitat i impuls de l’aigua en cas d’avinguda.

El condicionament hauria de respectar els aiguamolls i bosquines circumdants, recuperar els meandres de la llera, restituir el llit de grava i consolidar i repoblar de vegetació els marges i riberes.

L’objectiu seria construir una gran zona humida en el terme municipal de Molins de Rei que hauria de permetre: la depuració biològica per a una posterior infiltració d’aigua de major qualitat a l’aqüífer, l’ampliació de la zona d’aiguamolls existent i la potenciació de la funció de corredor biològic del riu Llobregat i de les seves rieres, a més d’incorporar la necessitat de compatibilitzar el nou ús del territori amb l’agricultura i donar solució al tractament adequat dels abocaments històrics de residus industrials i la millora de l’aigua de reg.

En resum, es tracta de recuperar la riquesa ecològica i convertir aquesta zona en un espai de referència emblemàtic en una àrea densament poblada, propera a grans infraestructures viàries i amb una important presència industrial i d’activitats extractives, que, tanmateix, és capaç d’implantar amb garanties una transformació de l’ús del sòl plenament sostenible.

Tot i que aquesta proposta només defineix una actuació dins del terme municipal de Molins de Rei, caldria considerar un tractament global de la zona d’influència fluvial, que s’hauria d’estendre a la resta de municipis afectats pel condicionament hidràulic del marge esquerre del riu Llobregat (Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí). Caldria dissenyar un pla que articulés les diferents propostes que poguessin sorgir de cada municipi i sintetitzar-les en una "imatge final desitjable" com a solució ecològica i sostenible per al territori.

3.1 INTRODUCCIÓ

Aquesta proposta planteja la possibilitat de transformar tota l’àrea compresa entre el riu i l’autopista A-2, dels termes municipals de Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí, en un parc fluvial que esdevindria una zona d’interès públic de referència en un territori densament poblat que exerceix una gran pressió sobre el medi.

Les actuacions proposades se circumscriuen en el terme municipal de Molins de Rei i tindrien com a objectiu establir una zona de depuració biològica de l’aigua del riu Llobregat i una zona de recàrrega de l’aqüífer de la vall baixa del Llobregat, mitjançant la construcció d’una sèrie de llacunes inundables per crear un sistema d’aiguamolls. De qualsevol manera, les actuacions proposades en aquest document per a l’àrea esmentada resten obertes a les modificacions/propostes que es considerin oportunes (horts d’ús social, zones de lleure amb un tractament semblant a la zona de lleure del Camp de la Barraca).

La proposta actua sobre un territori bàsicament agrícola i hauria de compatibilitzar l’objectiu de mantenir aquesta activitat, amb la proposta de millora ambiental de la zona. Les propostes actuals de substitució de l’aigua de reg del canal de la Infanta per aigua extreta del sistema d’aiguamolls podria suposar una millora notable de la seva qualitat i, en general, de les condicions amb les quals es conrea l’agricultura en aquesta zona.

L’actuació suposaria la creació d’un espai amb un alt valor ambiental, didàctic i de lleure en l’entorn metropolità en què ens trobem, i la posada en funcionament d’una experiència innovadora de recàrrega, a gran escala, de l’aqüífer de la vall baixa del Llobregat, i de gestió d’espais naturalitzats inundats. A més, aquests aiguamolls esdevindrien uns espais naturals que contribuirien a l’augment de la biodiversitat en un entorn, avui força degradat.
 

3.2 ANÀLISI DE LA ZONA

3.2.1 L’agricultura

Tant els projectes de condicionament hidràulic del Ministeri de Foment com aquesta proposta actuen sobre un territori dedicat històricament, gairebé de forma exclusiva, a l’agricultura.

L’àrea esmentada anteriorment es tracta d’una superfície de 52,4 ha, de les quals actualment només hi ha en actiu 39 ha. En resum, podem dir que l’activitat agrícola es troba en recessió pels nombrosos problemes del sector. A més a més, trobem altres problemes associats a l’espai agrícola:

- Qualitat deficient de les aigües del canal de la Infanta, utilitzades per al reg dels conreus.

- Proliferació d’horts il·legals amb construccions irregulars, de fort impacte paisatgístic, en els quals es fa un ús indiscriminat de plaguicides i adobs, i amb el temps esdevenen abocadors incontrolats de deixalles. Ocupen, majoritàriament, un espai natural en el qual no els és permès establir la seva activitat, si no és sota una autorització expressa de l’organisme competent. D’altra banda, la disposició mateixa dels horts, sense cap mena d’ordre ni sentit, genera una imatge força degradant i marginal de la zona.

Cal recordar que la difícil situació del sector ha portat el Consell Comarcal del Baix Llobregat, la Diputació de Barcelona i la Unió de Pagesos a elaborar, dins del marc del Parc Agrari del Baix Llobregat, el Pla de gestió i desenvolupament del Parc Agrari del Baix Llobregat.
 

3.2.2 Relleu i vegetació actual

Com a sistema natural, l’àmbit fluvial presenta unes característiques pròpies que el distingeixen clarament de la resta d’ambients del municipi.

El relleu és moderadament irregular com a conseqüència de l’efecte de l’erosió hídrica superficial del riu, llevat de les petites "platges fluvials" que es formen de manera natural en el curs propi del riu i que presenten un aspecte planer. L’alçada mitjana de la riba respecte del nivell del riu oscil·la entre 3 i 5 m a causa de l’endegament realitzat amb motiu de la construcció de l’autovia.

La vegetació potencial correspondria als boscos de ribera, però aquestes comunitats, associades al manteniment de nivells freàtics elevats, han estat completament deteriorades. Gran part dels espais oberts propers al riu presenten comunitats molt empobrides, formades per espècies ruderals i nitròfiles.

En termes generals es pot dir que l’aspecte que presenta la zona és la d’un indret dominat pel canyar i el prat fluvial, amb presència puntual i esporàdica de comptats exemplars de formacions de bosc de ribera, plantats expressament, i amb diverses franges reduïdes de canyissos, distribuïdes aleatòriament en punts molt propers a l’aigua.

L'aiguamoll de Molins de Rei

L’aiguamoll de Molins de Rei està ubicat en un antic meandre del riu Llobregat que l’any 1969 va ser afectat per la construcció de l’autopista A-2. Posteriorment, la zona es va convertir en una gravera i més tard, en una explotació de pollancres. La matèria que va reomplir l’extracció d’àrids va impermeabilitzar parcialment el sòl i les crescudes del riu provocaren inundacions que convertiren l’àrea en basses més o menys temporals. L’any 1995, i per tal de recuperar la zona, es va iniciar el projecte d’adequació de l’aiguamoll de Molins de Rei.

L’aiguamoll està situat al marge esquerre del riu Llobregat i ocupa una àrea total de 62.274 m². La llacuna, d’una fondària mitjana de 2 m, es nodreix d’aigües del riu Llobregat per un sistema de bombeig autònom alimentat per energia solar. Al seu entorn es van plantar espècies pròpies d’ambient humit (canyís, àlbers, tamarius…). Actualment, la vegetació és abundant en les set illes que hi ha, fet que constitueix un bon refugi per a la fauna.

L’avifauna que trobem pot considerar-se el valor natural més interessant de l’aiguamoll. La seva situació propera a les llacunes naturals del delta del Llobregat, la multiplicitat d’ambients i la proximitat al riu afavoreixen la presència diversa i variada d’aus, les quals es destaquen com el grup faunístic típic i principal de la zona.

L’aiguamoll resulta ser un indret d’estada permanent per a certes espècies d’aus i alhora un lloc de pas i estada puntual per a moltes altres que concorren per aquest indret cercant aliment. Hi ha una població d’aus sedentàries, com l’ànec collverd, la polla d’aigua, l’esplugabous, el bernat pescaire, el martinet blanc, el cabusset i el blauet que tenen els punts de nidificació entre les canyes. Altres espècies que és convenient de destacar, atès que reflecteixen la importància estratègica de la zona com a punt de pas dels fluxos migratoris, són: l’ànec blanc, la fotja comuna, el corb marí, el xarrasclet, l’agró, l’arpella i el corriol entre d’altres.

Per ara, la majoria d’aquestes espècies només és possible trobar-les com a visitants ocasionals i esporàdics, i no com a poblacions estables, i que estan catalogades com d’interès especial.

La presència d’algunes d’aquestes aus és indicadora de la millora de la qualitat ambiental de la zona, especialment de les aigües. És de destacar:

• L’establiment de l'únic refugi nocturn d'ardèids (esplugabous i martinets) que es pot trobar fora del delta del Llobregat a causa del manteniment d'illes, arbres i de la tranquil·litat que els ocells troben a la zona.
• La nidificació dels cabussets per primera vegada és un fet indicador de la bona qualitat de les aigües, la qual facilita l'obtenció de menjar en aquesta època.
• La conversió de l’espai en una zona de descans i dispersió de diverses espècies migrants, protegides per la seva raresa en l’àmbit internacional (per exemple: l'agró roig, el martinet menut, el martinet de nit i l'ànec blanc).
• La creació d'illes, el manteniment de les vores, el control de la caça furtiva i una bona qualitat de l'aigua han fet que cada vegada s’observi un nombre més gran d'ocells que hi hivernen (ànecs, fotges, blauets, bernats, etc.), els quals superen els 200 individus diaris en el cas dels ànecs. En l'actualitat ja s'han vist més de 80 espècies diferents d'ocells en l’aiguamoll de Molins de Rei.

3.2.3 Serveis localitzats a l’àrea d’influència del projecte

Dins de l’àrea d’influència del projecte hi ha diverses línies de serveis en funcionament: telefònica, col·lector de salmorres, línies elèctriques, col·lector d’aigües pluvials de l’autopista, 2 canonades de gas natural i canonada d’abastament metropolità d’aigua potable (SOGEMASA).

El projecte del Ministeri inclou traslladar els serveis afectats més propers al riu (col·lector de salmorres, i línia de telefònica) al costat de l’autopista, però hi ha dues línies de servei que, per l’elevat cost que suposa, no se’n planteja el trasllat:

Aquests 40-50 m són la franja de protecció reclamada per SOGEMASA (empresa encarregada del manteniment de la instal·lació) per tal de fer el manteniment del servei d’abastament d’aigua potable.
 

3.3 OBJECTIUS

3.3.1 Potenciar la restauració ecològica de la zona i impulsar la funció de corredor biològic

Els cursos fluvials constitueixen eixos vertebradors del territori, oferint una estructura del paisatge molt característica. Són els principals corredors biològics entre diferents espais d’un gran valor ecològic i constitueixen sistemes fràgils i d’alt valor per si mateixos, a més de connectar l’espai urbà, agrari i natural.

En aquest sentit cal destacar la proposta d’anella verda impulsada per la Diputació de Barcelona amb l’objectiu de connectar els espais naturals i les zones agrícoles que envolten l’àrea metropolitana de Barcelona.

L’objectiu d’aquesta proposta és, tenint en compte la necessitat d’ampliar la llera del riu per garantir la capacitat de desguàs en cas d’avinguda, convertir aquesta zona en un gran parc fluvial, dissenyant una zona inundable amb múltiples opcions d’adequació, sense excloure-hi la depuració biològica, la recàrrega de l’aqüífer, l’ampliació de la zona d’aiguamolls, etc.; aconseguint així reduir el risc d’inundacions (ampliant la laminació d’aigua en situacions d’avingudes extraordinàries), i fer una intervenció sostenible emblemàtica, en aquesta zona periurbana, molt pressionada pel procés d’urbanització de la zona metropolitana de Barcelona.

La restauració ecològica d’aquesta zona obriria un espai natural dins la llera del Llobregat amb una producció autosostenible, que reforçaria la funció de corredor biològic del riu Llobregat, garantint la mobilitat entre espècies, aspecte cabdal per al manteniment de la biodiversitat. Aquesta actuació permetria connectar directament el Parc Metropolità de Collserola amb el Parc Natural del Garraf i l’Espai Natural de les muntanyes de l’Ordal (PEIN) i, com a conseqüència, a tots els espais ja units a aquests per altres corredors ecològics. Així s’aconseguiria interconnectar els espais lliures i els espais naturals protegits, tal com defensen els ecòlegs especialitzats, per tal de garantir la viabilitat de les espècies.

3.3.2 Compatibilitzar la proposta amb el manteniment de l’agricultura

La preservació de les àrees agrícoles existents són fonamentals per mantenir la funció territorial que exerceixen: diversitat d’usos del sòl, provisió d’espais oberts que afavoreixen la biodiversitat, manteniment dels aspectes culturals i del patrimoni històric i agrícola.

Aquest objectiu, la necessitat de rendibilitzar les explotacions agrícoles i la importància d’incorporar criteris de respecte al medi ambient (substitució de productes fitosanitaris i millora de les aigües de reg) és el que ha portat a elaborar el Pla de gestió i desenvolupament del Parc Agrari del Baix Llobregat.

La zona en què es proposa fer les actuacions és una zona on, bàsicament, s’han dut a terme i es desenvolupen activitats agrícoles i, per aquest motiu, caldria aconseguir les solucions òptimes a les disfuncions que podria plantejar els usos proposats, amb l’objectiu de mantenir l’espai agrícola.

3.3.3 Descontaminació del sòl

Durant els anys 1970 i 1980 els abocaments incontrolats va ser una pràctica habitual a l’àrea metropolitana de Barcelona. La problemàtica dels abocaments incontrolats està associada a l’ús de la franja periurbana, on el retrocés de l’agricultura i l’especulació immobiliària han fet aparèixer extensos erms amb expectatives d’ocupació menys rendibles que les dels espais urbans.

A la zona de la vall baixa del riu Llobregat hi ha un gran nombre de pous d’explotacions d’àrids, en sòl agrícola o a la llera del riu, que es van reomplir amb residus industrials, de la construcció o municipals. Aquests abocaments són un dels principals focus de contaminació de la dinàmica del sistema fluvial del riu Llobregat, i impliquen un risc important de contaminació de l’aqüífer. Per aquest motiu, caldria sanejar o segellar els abocaments que poguessin entrar en contacte amb l’aigua del riu i de l’aqüífer (evidentment caldria descartar la construcció de basses de recàrrega en les localitzacions d’antigues extraccions d’àrids que es van utilitzar com abocadors de residus classificats com a especials).
 

3.3.4 Ampliar la llera d’inundació per reduir el risc d’inundacions en cas d’avingudes

Els rius mediterranis experimenten grans crescudes durant les èpoques de pluja, i és fa difícil delimitar amb exactitud les dimensions dels canals de desguàs de l’aigua, tenint en compte criteris de sostenibilitat en el manteniment dels sistemes fluvials.

El projecte del Ministeri de Foment planteja augmentar l’àrea del canal de desguàs fent un endegament addicional d’entre 50 i 75 m de longitud i 5 m de profunditat per aconseguir un total de 125 m d’amplada.

Aquesta proposta complementària al projecte del Ministeri de Foment, planteja augmentar encara més el canal de desguàs del riu Llobregat, 160 m en el punt més estret i 200 m en el més ample. Aquest canal estaria delimitat en el marge esquerre per una escullera de protecció de la canonada de SOGEMASA i en el marge dret per l’endegament ja realitzat i protegit amb escullera.

Aquest ampli canal estaria dividit en dues franges longitudinals paral·leles, separades per un camí.

• En la franja de la dreta (en sentit descendent del riu) hi circularia el riu, amb una llera d’aigües

• En la franja de l’esquerra s’hi construirien els aiguamolls, tota la seva superfície es trobaria a la mateixa alçada que el riu. Actuarien de desguàs en totes les riuades superiors als 1.000 m³/s.

La vegetació de ribera que cobriria els aiguamolls exerciria dues funcions importants: faria minvar la velocitat de l’aigua i alhora fixaria els marges fluvials, per tant, ajudaria a evitar l’erosió hídrica i la meandrificació del riu que podria fer perillar les nombroses infraestructures dels seus marges.

3.3.5 Establir una zona de recàrrega de l’aqüífer tot millorant la qualitat de l’aigua infiltrada

L’aqüífer de la vall baixa del riu Llobregat està format per dues unitats hidrogeològiques, diferenciades per una capa que actua de barrera impermeable. La capacitat de l’aqüífer s’estima en uns 50 hm³ i la connexió amb el riu depèn de la capa de llims que recobreixen la llera. L’aqüífer, que queda delimitat per l’estret de Pallejà i per l’estret de Cornellà, es divideix en dos: un de profund i un altre de superficial. Té una extensió de 18 km² i està constituït per graves i sorres quaternàries de les terrasses del riu Llobregat.

L’aqüífer de la vall baixa és una peça fonamental en el funcionament del sistema hidrològic del riu Llobregat. D’una banda, és el sistema de recàrrega dels cabals que després alimenten l’aqüífer inferior del delta. De l’altra, la infiltració (i per tant la recàrrega) es produeix per trànsit a través d’un medi no saturat i, per tant, durant aquest trànsit hi ha un procés de depuració que millora notablement la qualitat de l’aigua subterrània.

A més d’aquest mecanisme de recàrrega natural, cal fer esment del sistema de recàrrega induïda, emprat per l’empresa Aigües de Barcelona als voltants de Pallejà, que consisteix a llaurar o escarificar el riu amb un tractor eruga (sempre que es donin unes condicions o paràmetres mínims relatius als cabals i també a la qualitat, tant física com química, de l’aigua superficial) per desprendre o arrencar la capa de llims.

El sistema d’aiguamolls (25,5 ha inundades) faria una tasca molt important de depuració de les aigües del riu i de sedimentació de llims a les llacunes, millorant la infiltració actual que es fa mitjançant l'escarificació del llit del riu, i augmentat la quantitat d’aigua infiltrada.

Cal afegir que el sistema d’aiguamolls d’aquesta proposta es trobaria en un punt estratègic, en coincidir amb la zona de recàrrega natural de l’aqüífer profund.
 
 

3.3.6 Recuperar la zona per a ús públic

Tot i la importància del riu com a eix vertebrador del territori i de les activitats econòmiques que es desenvolupen al seu voltant, la qualitat de les aigües superficials i l’artificialització dels marges ha fet que la majoria de la població visqui d’esquenes al riu.

Els objectius de les activitats d’educació ambiental a assolir serien:

• Facilitar el coneixement de les característiques especials dels ecosistemes fluvials i de la importància ecològica.

• Interpretar el procés de transformació del territori a causa de l’acció i la intervenció humana.

• Difondre els valors naturals del riu Llobregat i de la zona humida del marge esquerre.

• Difondre els valors naturals de l’espai agrícola i la seva importància estratègica.

• Potenciar la implicació directa dels vilatans i vilatanes en la conservació i preservació del patrimoni natural i agrícola.

3.4 ACTUACIONS A DESENVOLUPAR

3.4.1 L’espai agrícola

L’agricultura del delta i la vall baixa és una agricultura periurbana, és a dir, aquella que està condicionada per un entorn urbà que exerceix sobre ella uns impactes que incideixen en la seva viabilitat econòmica.

A pesar de tot, el Baix Llobregat és de les comarques amb una agricultura més consolidada, productiva i amb rendibilitats superiors a la mitjana de Catalunya, amb un pes relatiu del 4,3 per cent del PIB agrari català i el 3,1% del PIB total de la comarca.

L’impuls productiu hortofrutícola d’altres indrets de l’Estat espanyol, la competència de països tercers i la internacionalització del mercat, tenen una incidència important sobre la rendibilitat de les empreses agràries de la comarca, les quals tenen, com s’ha dit, limitacions notables. Aquest marc competitiu exigeix una modernització de les explotacions i l’obertura de nous canals de comercialització que facin possible aportar al mercat productes de qualitat, que responguin així a les seves exigències. Alhora s’ha de poder aprofitar al màxim la renda de situació que li ofereix el fet d’estar situada en un entorn densament poblat com és l’àrea metropolitana de Barcelona.

L’execució de les infraestructures previstes al Pla del delta genera nous impactes sobre l’espai agrícola, amb repercussions que afecten directament les mateixes empreses agràries i que van més enllà de l’ocupació de sòl agrari, i es fa necessari minimitzar-ne l’impacte.

Els efectes afegits a la situació actual que aquestes actuacions poden tenir en l’activitat agrària a curt i mitjà termini, obliguen a plantejar un model de futur per a l’espai agrari, que és també un model de futur de territori i dels municipis del delta i la vall baixa.

L’espai agrari fa funcions positives de tipus ambiental (pulmó verd, equilibri territorial, generador de paisatge), econòmic (està ocupat per explotacions agrícoles que desenvolupen una activitat econòmica) i social (com a lloc d’ocupació de molts pagesos i d’esbarjo de ciutadans en les zones naturalitzades).

La preservació de l’espai agrari no es pot fer sense una agricultura econòmicament viable, i aquesta no és possible sense pagesos que duguin a terme la seva activitat, sigui a temps complet o a temps parcial, amb unes condicions d’estabilitat que tinguin unes perspectives de futur i obtinguin unes rendes adequades.

Els projectes d’endegament que ha presentat el Ministeri de Foment planteja una actuació sobre unes 23,8 ha de terres de conreu del territori de Molins de Rei, paral·leles al riu Llobregat.

3.4.2 Sanejar els abocadors de residus

A l’hora de fer qualsevol actuació a la llera i en els camps agrícoles de la zona, cal preveure la possibilitat que apareguin abocaments de residus en indrets no previstos que caldrà buidar i sanejar, amb independència de si s’ubiquen basses de recàrrega o no.

En aquest sentit, tant la Junta de Residus, del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, com el Ministeri de Medi Ambient tenen programes de sanejament de sòls contaminats. Un cop caracteritzats els abocaments caldrà establir les actuacions a realitzar.

3.4.3 Construcció del sistema d’aiguamolls, i basses de recàrrega

3.4.3.1 Proposta d’elements naturalitzadors a incloure:

a) Aiguamolls
- 1 llacuna de decantació de sediments.

- 3 llacunes de depuració de l’aigua.

- 3 llacunes sense ús de recàrrega (opcional)

b) 3 basses de recàrrega

La superfície d’actuació és de 52,4 ha, configurant un braç de terra entre el riu i l’autopista A-2 de 3 km de longitud i una amplada variable entre 120 i 270 m.

A causa de la presència d’infraestructures que recorren longitudinalment els 3 km i que s’han de respectar, tot el sistema de llacunes tindrà transversalment dos nivells, estaran delimitats per l’escullera de protecció de la canonada d’aigua de SOGEMASA.

L’àrea compresa entre el riu i aquesta escullera estarà situada lleugerament per sobre del nivell del riu, servirà de desguàs de les riuades extraordinàries superiors a 1.000 m³/segon que es produeixin.

L’àrea compresa entre l’escullera de SOGEMASA i l’autopista, estarà uns 4 m més alta que l’anterior. En aquesta àrea més elevada respecte el riu, hi haurà tres llacunes més petites que podran ser utilitzades com a llacunes de depuració biològica si es creu necessari, si no, senzillament seran aiguamolls.

Cada una d’aquestes dues àrees o terrasses ha de superar el desnivell natural del riu, per aquest motiu s’ha previst vèncer el desnivell longitudinal amb 7 graons, amb una alçada de 80 cm i una longitud de 500 m, en cada un dels 7 graons de la terrassa inferior hi haurà una llacuna, que sumades a les 3 de la terrassa superior donen les 10 llacunes d’aquesta proposta complementària.

Les 7 llacunes de la terrassa inferior tindran la finalitat de decantar, depurar i infiltrar l’aigua en l’aqüífer, cada una tindrà una funció diferent que detallem a continuació:

• Llacuna de decantació de sediments

Per retenir els sediments que portés l’aigua en suspensió, caldria que en aquesta llacuna hi hagués una gran densitat de plantes aquàtiques, canyís i boga, i la presència d’irregularitats en les vores de l’aigua, així com petites illes, que dificultarien (alentirien) la circulació de l’aigua.

• Llacunes de depuració biològica

La seva funció seria, sobretot, la depuració de les aigües. La vegetació retindria la major part dels nutrients i dels contaminants que pogués portar l’aigua del riu, i li proporcionaria les característiques necessàries per poder ser infiltrada en les basses de recàrrega. Es podrien plantar espècies com el canyís i la boga en una densitat molt alta, com també el lliri groc en el marge de l’aigua.

En total serien tres llacunes, però amb l’opció de sumar-hi les tres més petites de la terrassa superior si es creu convenient, les seves superfícies serien de 2,25 ha, 2,4 ha i 1,2 ha.

• Basses de recàrrega

En total serien tres llacunes, amb unes superfícies de 2 ha, 1,5 ha i 2,25 ha, haurien de permetre l’infiltració de 4,95 cc/ m²/segon per garantir la infiltració dels 9 hm³ anuals previstos.

Cal afegir que tot el sistema d’aiguamolls no estarà impermeabilitzat, per tant, la superfície total d’infiltració serà de 25,5 ha (la superfície total de totes les llacunes).

A més, el reg de 26,7 ha per inundació imitant el sistema agrícola, aportarà volums extres d’aigua en l’aqüífer (aproximadament entre 0,5 i 1 hm³ anual).
 
 

3.4.3.2 Definició dels aspectes tècnics més significatius

• Entrada de l’aigua

En les tres basses més petites situades entre la canonada de SOGEMASA i l’autopista, l’aigua s’ha de bombar per superar els 4 m de desnivell existent. Això es pot realitzar mitjançant les plaques solars que actualment s’utilitzen per pujar l’aigua del riu a l’aiguamoll actual, que té una superfície equivalent a les tres basses projectades juntes. En l’apartat de millora de la qualitat de l’aigua de reg es presenta una altra proposta respecte el bombament de l’aigua.

• Forma de les llacunes i basses

• Profunditat i perfils

Un ampli ventall de profunditats afavorirà unes poblacions diverses de plantes, aus i peixos. Les zones d’aigües somes seran fàcilment colonitzades per la vegetació; si es mantenen aquestes vores sense o amb molt poca vegetació, atrauran aus limnícoles. En les aigües de més d’1 m de profunditat només podran viure els macròfits submergits. Si el creixement vegetal és bo i exuberant, es veuran afavorides en gran mesura les poblacions d’invertebrats, amfibis i peixos. Les zones més profundes (fins a 4 m) tindran cada cop menys plantes aquàtiques, depenent de la terbolesa i el grau d’eutròfia de les aigües, però encara s’hi podrien trobar sediments rics en mol·luscs i altres invertebrats.

La majoria dels marges haurien de tenir un pendent de 10:1 de manera que es facilités l’establiment o plantació de canyís i altres plantes en la plataforma que quedi sota l’aigua.

• Illes

Les illes podrien ser de quatre tipus:

• Petites illes de pedres de grans dimensions: per afavorir a les tortugues i a les aus que requereixen espais nets de vegetació per prendre el sol i descansar.
• Illes de terra amb una alçada de 1,5 m per sobre de l’aigua, aquestes es cobriran de vegetació i serà un lloc perfecte per la nidificació de moltes aus.
• illes de 3 m per sobre de l’aigua, tallades verticalment per una banda per permetre la nidificació d’aus com els abellerols i els blauets.
• Turons de fins a 7 m d’alçada enganxats als camins per protegir la fauna terrestre en cas d’inundacions extraordinàries, sinó existissin, quan es produís una gran riuada, la fauna terrestre envairia l’autopista, ja que seria l'única zona propera que no estaria coberta per l’aigua, aquests turons en situacions normals també podran servir de miradors dels aiguamolls.

• Revegetació i creació d’ambients

Els ecosistemes de les parts baixes del riu ja estan adaptats a aquestes condicions, és a dir, tenen una taxa elevada de regeneració o recuperació després d'un aiguat. Una altra de les seves característiques és una productivitat elevada, fet que assegura l'establiment de la nova cadena tròfica de comunitats en un interval molt breu de temps.

Aquests són els casos de la zona que volem restaurar. Partint de la premissa que aquestes pluges torrencials, que en el cas del tram final del riu Llobregat tenen forma d'avingudes amb inundacions de més o menys intensitat en funció del règim de la precipitació, destrossen bona part de les connexions existents entre les comunitats que hi habitaven. En un marge curt de temps aquesta flora i fauna, es torna a regenerar de forma natural amb l'establiment d'un nou equilibri dinàmic.

El pla de revegetació està estrictament relacionat amb la forma, la profunditat i els perfils dels aiguamolls.L’objectiu que es vol assolir amb la revegetació dels aiguamolls és la creació de diferents ambients, segons la distància a què es troba la vegetació de l’aigua, i la profunditat de les llacunes. Després del temps necessari, considerem que els aiguamolls tindrien l’estructura següent:

— 9è. Prats secs: situats en els marges dels terraplens i en els centres més alts de les illes, allà on no es pot regar per inundació.

— 10è. Arbres naturalitzats a les vores dels camins: lledoner, til·ler, plàtan, oms híbrids, etc.

La superfície terrestre que voreja les llacunes és de 26,7 ha, és on es plantaran els arbres i arbustos que crearan els hàbitats mencionats.

Els arbres es plantaran aleatòriament fugint de plantacions en línia recta, la distancia entre ells serà entorn als 7 m, suficient per permetre un desenvolupament correcte de les capçades i perquè arribi llum al sotabosc.

En la petita terrassa que separarà el riu del camí es plantaran arbustos de ribera en una densitat molt alta, aproximadament cada 1,5 m, per crear una franja vegetal que protegeixi de l’erosió del riu.

La densitat mitjana de plantació serà de 500 plantes per hectàrea, cosa que dóna un total estimat de 13.275 unitats, corresponents a 60 varietats de plantes repartides entre 4.975 arbres, 2.500 arbres fruiters silvestres i 5.800 arbustos.

• Camins i accessos

• Des del Papiol a través de l’àrea de lleure del Camp de la Barraca.
• L’accés principal serà pel carrer Jacint Verdaguer, en vehicle es podrà circular fins a l’estacionament del Camp de la Barraca.
• Des de la barriada del Canal i el polígon del Pla es podrà accedir per un pas subterrani que creua l’autopista, es podrà circular en vehicle fins a l’àrea de lleure de darrere la benzinera Esteve.
• Des de l’autopista per darrere la benzinera Esteve hi haurà un accés per a autocars.

• El camí principal anirà pel costat de l’autopista, en els dos extrems d’aquest camí hi podran circular els vehicles per accedir als estacionaments i a les dues zones de lleure.
• El camí central anirà per sobre de l’escullera de protecció de la canonada de SOGEMASA, començarà entre la llacuna de decantació i la primera de depuració i connectarà amb el camí del costat de l’autopista a l’alçada de l’accés per sota l’autopista, hi podran circular els vehicles de serveis de les canonades de gas i de SOGEMASA.
• El tercer camí longitudinal separarà el riu dels aiguamolls, estarà elevat uns dos metres respecte el riu i els aiguamolls amb dues finalitats:

1. Evitar que els aiguamolls s’inundin amb petites riuades, de tal manera que només serveixin pel desguàs de riuades superiors als 1000 m3/segon.
2. Evitar que quan es produeixi una gran riuada entrin en els aiguamolls pedres i graves que els poguessin colmatar, d’aquesta manera només entraran els llims fins que l’aigua arrossega en suspensió.

Transversalment hi hauria vuit camins que unirien els longitudinals per les separacions entre les llacunes.

Els vehicles a motor privats només podrien circular pels accessos fins a arribar a les àrees d’esbarjo, en canvi, els vianants i les bicicletes podrien fer un recorregut circular d’uns 6 km que es podria escurçar pels camins transversals d’enllaç existents entre les llacunes.
 

Canals

Hi hauria dos tipus de canals:

• Els que transportarien l’aigua entre les llacunes, amb traçat sinuós i amplada variable. En aquests

de les llacunes.

1. Per damunt els marges dels tres camins longitudinals es crearien tres canals d’amplada variable entre 50 cm i un metre amb tres finalitats:
1. Derivar per aquests canals l’aigua que alimenta les llacunes quan per necessitat se'n volgués dessecar alguna, creant un by pass.
2. Les filtracions que es produirien damunt els marges dels camins (dos tindrien escullera), servirien per mantenir-los suficientment humits, això permetria que hi creixés exuberant tota la vegetació que s’hi plantés, la millor garantia per evitar l’erosió dels marges davant de qualsevol riuada.
3. Crear microhàbitats aquàtics a les vores dels camins, el que afavoriria als invertebrats i als Amfibis com gripaus i granotes, lluny de la voracitat dels peixos. Alhora, també resultaria molt atractiu pels  visitants del parc.

3.4.3.3 Altres propostes

• Millora de la qualitat de reg a la zona agrícola del Pla

Per això incorporem en el nostre projecte la possibilitat de regar la zona agrícola del Pla amb aigües del riu, mitjançant la construcció d’un canal a cel obert paral·lel a l’autopista que aniria des de l’alçada de la riera de Vallvidrera fins al pas subterrani de l’autopista del canal vell.

L’entrada de l’aigua s’ha de fer mitjançant bombament per salvar els tres metres de desnivell a l’alçada de la riera de Vallvidrera. Un cop entrada l’aigua al canal, també servirà per alimentar el sistema d’aiguamolls de la terrassa superior.

Una altra possibilitat és creuar aquest canal per sota el pas subterrani per vehicles que hi ha 30 m més enllà del canal vell.

Aquest canal a cel obert ha de passar per sota del pont de la N-340.

Aquesta proposta comportaria convertir el Canal de la Infanta en una conducció d’aigües residuals i crear un nou canal que s’alimenti d’aigua del riu. El cabal necessari seria de 1.000-1.500 l/s. Només en èpoques de sequera podria haver-hi problemes per garantir el cabal mínim ecològic en el riu, aleshores caldria tornar a regar amb l’aigua del Canal de la Infanta.

Aquesta proposta implicaria una millora notable de l’aigua de reg de la zona agrícola i coincideix amb un dels objectius del Parc Agrícola del Baix Llobregat. Cal estudiar-ne detingudament la viabilitat.

• Basses dipòsit per a les aigües d’escorrentia de l’autopista

La proposta consistiria en crear un canal profund de recollida de les aigües de l’autopista, just entre aquesta i el camí paral·lel previst, que les canalitzaria cap a unes basses petites (100 m² aprox.) amb sortida al riu a través dels col·lectors existents actualment.

El fons d’aquests canals, basses i col·lectors seria molt irregular amb la finalitat d'alentir l’aigua, alhora hi hauria una plantació molt densa de canyís que ajudaria a retenir els contaminants evitant que arribessin al riu.

La creació de basses dipòsit que regulen el flux de desguàs cap al riu és una actuació senzilla que millora substancialment la qualitat de les aigües..

També, es poden derivar aquestes aigües cap al canal de desguàs paral·lel que hi ha a l’altra banda de l’autopista. Es podria travessar l’autopista per les canonades de reg agrícola que queden en desús, hi ha 5 punts on es pot fer aquesta operació.

Tan sols caldria construir un petit canal de recollida de les aigües entre l’autopista i el camí, que les canalitzaria cap aquests 5 punts de connexió amb el canal de desguàs.
 
 

3.4.4 Recuperació de la zona per a ús públic

Un dels objectius d’aquesta proposta és recuperar un espai per al seu ús social. El riu sempre ha estat l’eix vertebrador de les activitats a la comarca, però, els darrers anys, els processos d’urbanització, la contaminació de les aigües i les infraestructures construïdes han fet que la majoria de la població visqui d’esquena al riu.

Recuperar la llera del riu ha de permetre als vilatans de gaudir d’un espai públic:

Com a zona de lleure

Actualment hi ha una àrea de lleure en el límit del terme amb el municipi del Papiol, el Camp de la Barraca. Una proposta seria construir-ne una altra al límit del terme amb Sant Feliu de Llobregat. En aquestes dues zones s’hi podrien condicionar zones d’aparcament amb baix impacte ambiental, i permetre arribar-hi amb cotxe. L’objectiu és concentrar la pressió humana en els espais menys fràgils. Caldria definir acuradament els equipaments a construir en aquestes zones, en funció de l’ús que s’estableixi. La resta de la zona no seria accessible amb cotxe, exceptuant les feines de manteniment dels serveis afectats i/o en situacions d’emergència. Es proposa un camí transitable per anar a peu i/o amb bicicleta.

Com a zona d’educació ambiental

Convertir aquesta zona en una zona humida en revaloraria la funció i les possibilitats didàctiques. En aquest sentit es podrien desenvolupar activitats en els àmbits següents:

— Activitats als centres escolars: elaboració d’un programa d’activitats adaptat als diferents cicles educatius que combinessin itineraris i activitats d’un dia amb l’elaboració de programacions i crèdits variables i de síntesi (per a ESO).

— Activitats per al conjunt de la població: tota la zona tindria marcats uns itineraris i una identificació de les diferents espècies vegetals existents.

A més es proposaria organitzar un programa d’activitats guiades amb l’objectiu de conèixer els diferents aspectes que configurarien aquesta zona.

Caldria avaluar la possibilitat de construir un Centre d’Interpretació del Riu o com a mínim, un petit espai on es puguin llogar binocles, guies d’ocells i plantes, i altres accessoris per gaudir de la natura.