Molts problemes ambientals, què fem per solucionar-los?

Vivim en una època en que els problemes ambientals arreu del món són molts i greus, vivim en el que ja s’anomena crisis ambiental. La crisis ambiental va estretament lligada a multitud de problemes socials cada vegada més greus. Tot plegat ens obliga a reflexionar-hi a fons i buscar nous paradigmes que ens portin a entendre el món de manera que la convivència de les persones amb l’entorn esdevingui no traumàtica i sostenible. Això ens ha de poder conduir a ser capaços de dissenyar estratègies i mecànismes que sense transtorns violents, ens permetin fer aquest canvi i anar resolent els problemes ambientals i socials amb que convivim actualment.

Entenem que un problema s’ha de resoldre des del coneixement, la comprensió i la participació de tots i totes els que en són responsables. En el cas dels problemes ambientals sovint som tots i totes (els ciutadans i les ciutadanes, els sectors industrials i comercials i les administracions).

Per tant, quan ens dicidim a intentar solucionar un problema, com pot ser el dels residus, cal, en primera instància, algú que tingui la iniciativa de començar a resoldre’l. Normalment aquest paper correspon a grups de persones conscienciades i sovint organitzades en entitats ecologistes o veïnals. Finalment, quan la seva proposta té ressó i és socialment acceptada, si afegeix l’administració. Aquesta és qui té la capacitat de posar els mecanismes perquè el canvi s’esdevingui. Seguidament, si els mecanismes de l’administració són prou encertats i eficaços, s’hi van sumant progressivament tots els ciutadans i ciutadanes, i els sectors industrials.

En el cas de la majoria de problemes ambientals, i també dels residus, els mecanismes que portin a la resolució del problema s’han de buscar en dues direccions: d’una banda, definir i garantir tots els elements d’infraestructura i gestió necessaris perquè el nou sistema alternatiu sigui eficaç. De l’altra, tots els esforços d’educació ambiental que fagi falta per garantir la participació dels responsables i implicats.

És a dir, l’educació ambiental esdevé l’eina de dinamització i potenciació de la participació ciutadana (entesa en sentit ampli: participació de veïns, comerciants, industrials, etc.).

Cal matitzar que la participació ciutadana pot ser a molts nivells: des del veí que mecànicament participa en les recollides selectives; fins al botiguer que animi als seus clients a participar en la reducció dels residus i a comprar a granel; l’equip de mestres que aprofundeixin en l’educació ambiental al seu centre a partir dels residus i de com decideixen tractar-los a l’escola; la veïna que quan veu un contenidor sobreeixit avisa a l’ajuntament perquè el recullin; o el col.lectiu veïnal o l’entitat cívica que organitza activitats d’educació ambiental per als seus associats o que col.labora amb l’ajuntament i fa seguiment constant i noves propostes de millora dels serveis de recollida. L’educació ambiental les ha de contemplar totes elles.

A part, cal no perdre de vista que, al mateix temps que es demana la participació als veïns i les veïnes, és cabdal que l’administració garanteixi un servei efectiu i suficientment àgil per adaptar-se als canvis o millores que els usuaris o usuàries puguin proposar.
 
 

Una proposta alternativa: L’experiència Residu Mínim

En conseqüència amb aquests criteris, el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA), ja fa uns anys, va proposar impulsar una experiència que permetés avançar en la superaració del que, ja ara s’anomena l’infart per les deixalles. És a dir, la situació greu i insostenible d’augment de la quantitat i toxicitat de la brossa i de com la tractem actualment al nostre país: en els abocadors i les incineradores, instal.lacions obsoletes i molt problemàtiques, tan socialment com ambiental. Finalment, el 1992, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb tres ajuntaments va decidir impulsar l’experiència Residu Mínim (RM).

RM és una experiència pilot de recollida selectiva integral de deixalles en origen que es realitza als municipis de Molins de Rei (d’uns 20.000 habitants), Torrelles de Llobregat (d’uns 5.000 hab.) i Sant Cugat del Vallès (40.000 hab.), amb l’objectiu de demostrar la viabilitat de sistemes de gestió i tractament de les deixalles alternatius als abocadors o les incineradores.

Parteix de que un sistema de gestió dels residus s’ha de fonamenatar en els criteris socials i ecològics de:
 

- Reduir, reutilitzar i reciclar els materials segons aquesta jerarquia.

- la responsabilitazació dels productors de residus en resoldre els problemes que ocasionen.

- la simplicitat tecnològica en les instal.lacions de tractament.

- recullir selectivament el 100% de la brossa per assegurar recuperar el màxim percentatge de materials (l’horitzó de recuperació és del 75%). Per això cal eliminar el contenidor de brossa barrejada per a rebuig.

- separar en origen la brossa orgànica per obtenir un compost de qualitat i lliure de tòxics.

A partir d’aquí, l’experiència es concreta en l’aplicació del model en dues fases:
 

- en la primera s’amplien i milloren i es posen en marxa recollides selectives específiques per alguns materials: el paper i el cartó, el vidre, les piles, els medicaments, els mobles i els electrodomèstics i la roba. També es posa en funcionament un servei de deixalleria en ple casc urbà, on els veïns/es poden portar voluntàriament els residus especialment tòxics (restes de pintures, aerosols, insecticides, etc.) o els recuperables (paper, vidre, alguns plàstics, olis, llaunes, etc.).

- En la segona fase s’introdueix la recollida selectiva integral a les llars i se separa el cubell d’escombraries únic en dos cubells diferenciats: el de brossa orgànica i el d’inorgànica.

La brossa orgànica -la part més quantitativa (40%pes), valuosa i fàcil de recuperar de les deixalles- és porta a la planta de compostatge per fer-ne compost, adob orgànic d’alta qualitat i lliure de tòxics;

La brossa inorgànica es trasllada a la planta de triatge on es classifiquen separadament els materials recuperables. D’aquesta manera es recull selectivament i tria el 100% de les deixalles, aquesta condició és indispensable per arribar al nivell màxim de recuperació de materials.
 
 

Actualment a Molins de Rei i Torrelles de Llobregat s’està aplicant la segona fase: a hores d’ara dos terços de la població ja estan separant la brossa orgànica per fer-ne compost a la planta de compostatge de Torrelles de Llobregat. La brossa inorgànica encara va a l’abocador de Garraf en espera de la construcció de la planta de triatge a Molins de Rei.

A Sant Cugat encara s’età en la primera fase en espera de que es construeixin les instal.lacions de tractament (compostatge i triatge).
 
 

Actualment, l’experiència ja ens aporta prous dades com per confirmar que és un èxit. A Molins de Rei i Torrelles de Llobregat s’està recuperant entre el 70 i el 75% de la brossa orgànica produïda, a més a més, aquesta arriba a la planta de compostatge amb menys d’un 1,5% d’error, és a dir de presència de materials inorgànics entre l’orgànic. Finalment, el compost obtingut fins ara és d’una qualitat extraordinària segons les anàlisis realitzades.
 
 

A què atribuïm l’èxit d’aquesta experiència?

Evidentment, i d’una banda com qualsevol servei que funcioni correctament, a una bona gestió (en el dimensionament i ubicació dels contenidors, la recollida de brossa, el tractament a la planta de compostatge,e tc.).

De l’altra, com a factor innovador i conclusió interessant des del punt de vista de la resolució de problemes ambientals, per l’ènfasis i protagonisme que s’ha donat a l’educació ambiental. Aquesta ha esdevingut l’eina de dinamització de la participació ciutadana.

El projecte RM entén la participació ciutadana des d’una triple perspectiva:
 

- com a eix vertebrador de la introducció d’aquest nou sistema: la comprensió i consciència de la importància del canvi i el corrent d’opinió que crein els ciutadans, així com l’entusiasme amb que empentin les noves recollides serà fonamental per impulsar-la.

- com a factor de canvi: aconseguir canvis socials i ambientals palpables respecte els residus dependrà dels resultats de recuperació dels materials, i aquests seràn conseqüència directa de la participació ciutandana.

- com a element d’aprofundiment democràtic: la participació activa dels ciutadans -organintzats col.lectivament o individual- en la definció i el seguiment del nou sistema de recollida és fonamental per garantir un servei proper al ciutadà i efectiu.

És per això que l’educació ambiental ha de ser capaç de posar a l’abast de totes les persones la informació necessària per garantir-ne la participació, tan en la mecànica de recollida, com en el seguiment actiu de l’aplicació d’un projecte de millora del municipi.

Alhora l’educació ambiental ha de potenciar la reflexió entorn els residus i el consum i, d’aquesta manera, fomentar actituds crítiques en les persones davant els problemes medioambientals i socials que ens envolten.

També ha d’explicar i compartir amb els ciutadans i ciutadanes (protagonistes del projecte) les mancances, problemes i limitacions que puguin sorgir, així com els assoliments i resultats.

És per això que han de poder conèixer tots els agents socials i econòmics que intervenen i en quin grau de responsabilitat, tant en l’origen del problema com en la seva resolució. Això comporta sovint explicitar els factors limtants de l’aplicació de la recollida selectiva en el seu nivell més aprofundit.

Al mateix temps, també han de ser conscients dels resultats de l’acció col.lectiva. La informació dels resultats assolits i la comprensió de la força de l’activitat col.lectiva a partir de l’esforç individual i anònim és imprescindible en aquest procés. El retorn de la informació és un dret que tenim les persones.

D’altra banda, i per garantir un servei eficaç i una gestió correcta l’educació ambiental ha de preveure la formació i informació dels escombriaires i treballadors municipals, ja que el bon servei dependrà de la comprensió global de l’experiència i concreta de la importància del seu treball que adquireixin.

Per tot això cal preveure una gran diversitat d’activitats: tan eminentment informatives o de conscienciació, com d’espais on els ciutadans puguin expresar les seves opinions, valoracions, propostes o queixes. Totes elles adaptades a l’àmbit al qual vagin dirigides.
 
 

Veiem un exemple de campanya: la introducció de la recollida selectiva de brossa orgànica a Molins de Rei.

Per qüestions logístiques hem introduït la nova recollida per barris.

Però, prèviament a l’inici ja s’havien fet algunes activitats: entrevistes a diverses persones representatives del poble per informar-les i conèixer la seva opinió sobre el nou model de recollida, una prova pilot a un barri del poble durant dues setmanes; un estand informatiu a la Fira de la Candelera; i activitats amb les escoles. Això ens va permetre crear un estat d’opinió favorable a la nova recollida.

En l’inici, el novembre del 96, es van realitzar diverses activitats d’àmbit general de tot el poble: sessions de formació pels treballadors municipals i escombriaires, sessions informatives per periodistes, mestres i entitats i presència als mitjans de comunicació.

En cada nou barris on s’inicia es fan les següents activitats:

Es contacta amb les associacions de veïns per informar-ne i coorganitzar les reunions de veïns. L’acollida ha estat bona en tots els barris.

Es convoquen reunions de veïns on l’alcalde explica el nou model de recollida i el perquè s’impulsa. També s’explica la mecànica i logística de la nova recollida. Es deixa un espai de debat, i finalment s’entrega el material per iniciar la recollida: un cubell, algunes bosses de paper, el fulletó informatiu i un adhesiu recordatori. La participació mitjana és del 20% dels habitatges convocats. El més rellevant de les reunions és la possibilitat de debatre amb els veïns i veïnes, això permet resoldre dubtes i pors, recullir queixes i suggeriments sobre les recollides ja consolidades, etc.

Per a la gent que no ha assistit a la reunió es fa una campanya porta per porta a tots els habitatges, aixó permet fer explicacions individualitzades per cada llar i entregar el material. Aquesta intervenció és important i efectiva ja que és la única que garanteix arribar a tothom.

Es visita a tots els comerços i establiments per informar-los-en. En aquells que generen brossa orgànica es discuteix amb ells la millor mecànica per recollir la brossa orgànica. Al mateix temps se’ls demana la col.laboració en la campanya a través de penjar cartells informatius per als veïns i veïnes als seus establiments.

Al mateix temps es concreten activitats amb les escoles del barri. Primer es fa una reunió informativa amb el claustre. Després es fan activitats amb els infants: a les aules per explicar com serà la recollida a casa, i al menjador per introduir la nova recollida de les restes del dinar.

Un cop engegada la recollida es fan diverses activiats de reforç: al cap d’un mes es torna a passar pels habitatges per reforçar la recollida i entregar una segona tramesa de bosses biodegradables. A part es mantenen contactes esporàdics amb les associacions de veïns per saber com va la recollida al barri; es fa un seguiment de les escoles i comerços productors de brossa orgànica; i es convoquen reunions periòdiques de valoració obertes a tots els veïns i veïnes.

A nivell de tot el poble també es fan activiats de manteniment i reforç: quatrimestralment es continua enviant el butlletí Fet i Dit, on s’expliquen els resultats i les novetats del’experiència; setmanalment es fa un programa de ràdio; es participa en les festes populars i actes extraordinaris de la vila; s’organitzen jornades de portes obertes als veïns a la planta de compostatge, etc.

A part, també s’estan creant grups de treball per aprofundir en eines d’educació ambiental en diferents àmbits educatius: existeix un grup de mestres d’educació primària, i aquest curs se’n engegaran dos més: un de professors de secundària i un d’educadors en el lleure.
 
 

Quines conclusions hem tret de l’experiència d’educació ambiental a Molins de Rei?

Una primera conclusió és que quan se situa a la població en la globalitat de la problemàtica ambiental, s’ofereixen canals de participació i es faciliten els mitjans, això es tradueix en una millora dels resultats de recuperació.

Al mateix temps té una incidència important mostrar als ciutadans i ciutadanes els resultats de la seva participació. Això dóna certesa a les persones de que l’esforç que fan té fruits.

És important que el context general sigui afavoridor per aconseguir bons resutalts en les activiats d’educació ambiental. És a dir, la presència als mitjans de comunicació generals, disposar de mesures legislatives que donin suport, etc. ajuda.

D’altra banda, cal fonamentar bona part de les actuacions amb el contacte directe amb els veïns i veïnes. Cal tenir la capacitat de fer arribar el missatge a tothom -considerant els diferents nivells de comprensió dels ciutadans-, alhora que de respondre a dubtes, dificultats o canvis amb agilitat. Per això és important disposar d’un equip d’educadors ambientals que garanteixin una constant intervenció al carrer durant tot el període de canvi i una mica més.

Tot plegat, permet crear una dinàmica cívica favorable, necessària per aconseguir nivells alts de participació.

També hem comprovat que els infants esdevenen dinamitzadors de la recollida a les llars. Per això són importants les activitats a les escoles (en coordinació amb canvis al carrer).

L’educació ambiental directament vinculada a canvis concrets en l’entorn, on les persones puguin posar en pràctica els seus (nous o vells) coneixements i aprenentatges i participar directament en les millores medioambientals incrementa els resultats.