| RESUM DE LA PROPOSTA DE RECUPERACIÓ
I MILLORA DE LA RIBA DEL RIU LLOBREGAT A MOLINS DE REI
presentació | condicionants del projecte | objectius de l’actuació La proposta de recuperació i millora de la riba del riu Llobregat ha estat elaborada pel Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) com a proposta complementària al projecte d’endegament del marge esquerre presentat pel Ministerio de Fomento en relació als projectes de perllongació de l’Autovia i del Ramal Ferroviari. del Baix Llobregat Aquests projectes reconeixen que la capacitat de la llera d’inundació està molt restringida com a conseqüència del conjunt d’infraestructures que s’han desenvolupat paral·leles al riu. Per aquest motiu s’ha previst un condicionament hidràulic amb l’objectiu de fer possible el desguàs en cas d’avinguda de 4.000 m3/s (període de retorn estimat de 120 anys). El projecte del Ministerio de Fomento proposa un tractament amb escullera del marge esquerre, amb una amplada total de la llera d’avingudes ordinàries de 125 m (actualment l’amplada de la llera és d’uns 50 m).
O dit d’altra manera, acabar de convertir el riu en un canal reduint greument les possibilitats de transformar aquesta franja de territori en un espai de gran valor natural i social. La proposta complementària elaborada parteix del reconeixement de la important funció de corredors ecològics que realitzen els rius i més encara en zones altament humanitzades on la fragmentació del territori ha fet que les zones naturals restin aïllades. Aquest aïllament comporta greus problemes derivats de la insularitat ecològica: la pèrdua de la biodiversitat, les modificacions en la dinàmica de les poblacions i l’endogàmia intraespecífica. Es parteix del coneixement del funcionament del medi i de la projecció d’un model final de riu que integra els diferents elements que formen el seu ecosistema, tot respectant els principals valors naturals i socials. S’han incorporat les disposicions comunitàries i els criteris de gestió sostenible del territori que plantegen la necessitat d’arribar a un ús optimitzat del sòl mitjançant una bona distribució de les àrees urbanes, industrials, agrícoles i naturals. Integra, també, els objectius del projecte Parc agrari del Baix Llobregat i la proposta d’anella verda que té com a objectiu connectar els espais naturals que envolten l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Cal tenir present, però, que garantir avui la preservació efectiva dels espais naturals i agrícoles del riu Llobregat no és una tasca senzilla. L’agricultura Tant els projectes de condicionament hidràulic del Ministeri de Foment com aquesta proposta actuen sobre un territori dedicat històricament, gairebé de forma exclusiva, a l’agricultura. Es tracta de 52,4 ha, de les quals actualment només hi ha en actiu 39 ha. L’activitat agrícola es troba en recessió pels nombrosos problemes del sector i la pèrdua de sol agrícola com a conseqüència del creixement dels municipis i les infraestructures que es construeixen a la comarca. A més a més, trobem altres problemes associats a l’espai agrícola de Molins de Rei: qualitat deficient de les aigües del canal de la Infanta, utilitzades per al rec dels conreus i proliferació d’horts il·legals La difícil situació del sector ha portat el Consell Comarcal del Baix Llobregat, la Diputació de Barcelona i la Unió de Pagesos a elaborar el projecte del Parc Agrari del Baix Llobregat. Relleu i vegetació actual Com a sistema natural, l’àmbit fluvial presenta unes característiques pròpies que el distingeixen clarament de la resta d’ambients del municipi. L’alçada mitjana de la riba respecte del nivell del riu oscil·la entre 3 i 5 m a causa de l’endegament realitzat amb motiu de la construcció de l’autovia. La vegetació potencial correspondria als boscos de ribera, però aquestes comunitats, associades al manteniment de nivells freàtics elevats, han estat completament deteriorades. Gran part dels espais oberts propers al riu presenten comunitats molt empobrides, formades per espècies ruderals i nitròfiles.
L'aiguamoll de Molins de Rei L’any 1995 es va iniciar el projecte d’adequació d’un antic meandre del riu Llobregat per convertir-lo en l’aiguamoll de Molins de Rei.
L’aiguamoll ocupa una àrea total de 62.274 m2 que es nodreix d’aigües del riu Llobregat per un sistema de bombeig autònom alimentat per energia solar. Al seu entorn s’han plantat espècies pròpies d’ambient humit (canyís, àlbers, tamarius…). Actualment, la vegetació és abundant en les set illes que hi ha, fet que constitueix un bon refugi per a la fauna. L’avifauna que trobem pot considerar-se el valor natural més interessant de l’aiguamoll. La seva situació propera a les llacunes naturals del delta del Llobregat, la multiplicitat d’ambients i la proximitat al riu afavoreixen la presència diversa i variada d’aus, les quals es destaquen com el grup faunístic típic i principal de la zona. Abocaments de residus Durant els anys 1970 i 1980 els abocaments incontrolats va ser una pràctica habitual. La problemàtica dels abocaments incontrolats està associada a l’ús de la franja periurbana, on el retrocés de l’agricultura i l’especulació immobiliària han fet aparèixer extensos erms amb expectatives d’ocupació menys rendibles que les dels espais urbans. A la Vall Baixa es calcula que hi ha aproximadament 25 milions de m3 d’abocaments de residus. Aquests abocaments suposen un risc important de contaminació de l’aqüífer. Per aquest motiu, cal sanejar-los. Reducció de la capacitat de recàrrega de l’aqüífer L’aqüífer de la vall baixa és una peça fonamental en el funcionament del sistema hidrològic del riu Llobregat. És el sistema de recàrrega dels cabals que després alimenten l’aqüífer inferior del delta. La construcció de diferents infraestructures ha reduït considerablement la llera d’infiltració per la qual cosa cal plantejar la construcció de basses de recàrrega. El sistema d’aiguamolls (25,5 ha inundades) faria una
tasca molt important de depuració de les aigües del riu i de
sedimentació de llims a les llacunes, millorant la infiltració
actual que es fa mitjançant l'escarificació del llit del
riu, i augmentat la quantitat i qualitat d’aigua infiltrada.
Serveis localitzats a l’àrea d’influència del projecte Dins de l’àrea d’influència del projecte hi ha diverses línies de serveis en funcionament: telefònica, col·lector de salmorres, línies elèctriques, col·lector d’aigües pluvials de l’autopista, 2 canonades de gas natural i canonada d’abastament metropolità d’aigua potable (SOGEMASA). El projecte del Ministeri inclou traslladar els serveis afectats més propers al riu (col·lector de salmorres, i línia de telefònica) al costat de l’autopista, però hi ha dues línies de servei que, per l’elevat cost que suposa, no se’n planteja el trasllat: les canonades del gas i la canonada d’abastament metropolità d’aigua potable. La proposta de recuperació i millora de la riba incorpora les dificultats de trasllat d’aquests serveis i s’ha adequat a les servituds dels mateixos. La superfície d’actuació és de 52,4 ha, configurant un braç de terra entre el riu i l’autopista A-2 de 3 km de longitud i una amplada variable entre 120 i 270 m. Com a conseqüència de les infraestructures que recorren longitudinalment els 3 Km i que s’han de respectar, tot el sistema de llacunes tindrà transversalment dos nivells i estaran delimitats per l’escullera de protecció de la canonada d’aigua de SOGEMASA. L’àrea compresa entre el riu i l’escullera estarà situada lleugerament per sobre el nivell del riu i servirà de desguàs de les riuades extraordinàries superiors a 1.000 m3/segon que es produeixin. L’àrea compresa entre l’escullera i l’autopista estarà uns 4m més alta que l’anterior. Les principals actuacions a realitzar són:
|