Jornades sobre Collserola

Com ja sabreu, el passats 19 i 20 de maig van fer-se unes jornades sobre les problemàtiques que afecten la Serra de Collserola. Aquestes jornades van ser un èxit tant a nivell de participació —al llarg de les diferents sessions hi van passar prop d’un centenar de persones— com d’avenç en la col·laboració entre els diferents col·lectius que treballen temes de Collserola.

Al llarg de les Jornades es va posar de manifest que el principal problema per a la conservació de Collserola és la pressió urbanística en forma d’urbanitzacions, equipaments i carreteres a la que està sotmesa el Parc. En aquest sentit, es va denunciar la passivitat o directa responsabilitat de la majoria d’ajuntaments de la Serra, del Consorci de Collserola i de la Generalitat de Catalunya per no modificar l’actual planejament vigent.

La zona més fràgil de la Serra és la seva zona perifèrica, camps i erms que enriqueixen la biodiversitat del Parc i que són zones estratègiques per la connectivitat natural entre Collserola i altres espais naturals. Alhora, es tracta justament de la zona amb més agressions per part del creixement descontrolat de la majoria de municipis.

A banda, es van debatre a bastament diverses propostes per a dotar a l’espai natural de Collserola d’uns nous instruments de gestió i d’uns mecanismes de participació ciutadana que garanteixin la seva protecció.

A nivell de moviment social, cal destacar que les entitats ecologistes i veïnals que van participar a les Jornades, van decidir treballar de forma coordinada de cara a fer front a les principals amenaces que pesen sobre la Serra: el túnel d’Horta, l’abocador metropolità, el Centre Direccional i la urbanització de Torre Negra. Aquest treball es farà en la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola.

Els dos primers fruits de la nova Plataforma han estat la presentació d’al·legacions contra el projecte de Centre Direccional Cerdanyola-Sant Cugat i d’un recurs contenciós administratiu contra el projecte de fer un nou abocador metropolità de residus dins del Parc de Collserola.

La urbanització del Centre Direccional Cerdanyola-Sant Cugat és, amb una superfície de 343 hectàrees, la major operació urbanística actual en sòl urbanitzable de tota la Regió Metropolitana de Barcelona. En termes de magnitud implica pràcticament duplicar la superfície actual del casc urbà de Cerdanyola en direcció a Sant Cugat, en paral·lel a la Serra de Collserola i a l’autopista B-30.

La separació física entre les dues poblacions es veurà limitada a 400 metres. A més cal considerar que dins d’aquest reduït espai hi ha la previsió del Pla General Metropolità de fer-hi la sortida del futur túnel Central (o de Sant Medir) de Collserola.

S’incompleix d’aquesta manera la resolució del Parlament de Catalunya del 25 de maig del 2000 en el sentit de protegir el corredor natural entre Collserola i la Sant Llorenç de Munt i de crear la xarxa d’espais lliures del Vallès. Entre el Centre Direccional i el camp de golf de Torrebonica tot intent de potenciar la Via Verda queda en paper mullat.

A instàncies de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya ha donat el vist-i-plau a la modificació del Pla Especial de Protecció de Collserola a la baixa, de cara a permetre la ubicació d’un abocador de classe II (residus no especials) en l’espai de la pedrera Berta, situada en els termes d’el Papiol i Sant Cugat del Vallès.

Des de l’any 1989 diverses entitats ecologistes i veïnals fan propostes per millorar el Pla Especial de Protecció, donat que actualment no pot fer front a les previsions de nous vials, urbanitzacions i equipaments en aquest espai natural. La impossibilitat de modificar el Pla Especial per a millorar la protecció de Collserola contrasta amb la celeritat amb la que les administracions s’han posat d’acord per donar el vist-i-plau a l’abocador sense disposar d’estudis d’alternatives i sense considerar els treballs hidrogeològics objectius. Amb aquesta actitud es demostra un cop més que Collserola és sols una reserva de sòl per a les necessitats urbanes de la gran Barcelona i que la seva suposada protecció és també paper mullat.