Els conflictes locals i globals que inevitablement es donen en la nostra societat no es poden anar resolent sense tenir en compte l'entorn i els territoris amb els que ens relacionem. Al cap i a la fi, en el medi hi estem immersos, del medi hi treiem els recursos i al medi hi lliurem els residus. Reconèixer aquest fet esdevé avui un punt de referència obligada, tant materialment com ètica, per valorar qualsevol acció humana a la llum dels coneixements que ens aporta l'ecologia i l'estudi dels fonaments i del funcionament d'una societat globalment tan interrelacionada com la nostra.
Empreses i administracions han anat assumint en els darrers anys aquest anàlisi en les seves pràctiques. Els partits polítics incorporen també en els seus programes objectius i mesures per distendre els símptomes de crisi ambiental que patim. Però, a fi de comptes, les atencions preferents i els objectius principals continuen afermats en avaluacions fetes a massa curt termini i en una ètica del guany econòmic o polític immediat, on el medi segueix sent sols una peça instrumental més, esquarterada, i massa desconeguda i incompresa.
La informació, la participació, l'autoformació, la implicació crítica i la mobilització ciutadana són els camins que han de permetre, un cop més, llaurar un futur compatible amb l'entorn i que alhora incorpori objectius de justicia social i ambiental. La intervenció dels ciutadans en la presa de decisions ha de permetre que es tinguin en compte aquelles qüestions socials i ambientals que un cop plantejades, es continuen despreciant des dels àmbits administratius i empresarials.
La crisi ambiental demana una revisió de força
comportaments i actituds socials i alhora ens recorda que els canvis socials
més afavoridors de l'interès general, sovint s'han donat
de forma decidida quan la presència cívica en els afers públics
és la protagonista dels esdeveniments.
Ciència i tècnica no evolucionen al marge del funcionament social, ans al contrari, hi estan íntimament lligats. Els problemes plantejats, les solucions proposades, els instruments utilitzats, quan es plasmen socialment, són sovint un reflexe d'interessos o de tradicions particularistes més o menys explícites. Científics i tècnics participen d'organitzacions jeràrquiques i amb interessos propis lligats a institucions, corporacions i empreses. La jerarquia científica i tècnica també sovint actua més enllà de les pròpies institucions on s'insereixen, transformant-se en veritables disciplines mentals que, a vegades, dificulten la llibertat de pensament, condició necessària per al desenvolupament de la mateixa ciència o d'una tècnica apropiada per a ser concebuda, a fi de comptes, com un bé col·lectiu.
També en aquests àmbits la transparència, el debat
obert, la participació ciutadana en les decisions i en la gestió
concreta dels assumptes tècnics amb transcendència a la col·lectivitat,
són, cada cop més, exigències irrenunciables per a
una societat catalana conscient dels temps en que està vivint. El
suport de tècnics i científics al compromís d'afavorir
la participació ciutadana és molt important per tal d'assolir
els objectius de justicia social i ambiental que abans s'han esmentat.
Més enllà de les pròpies disciplines amb que s'ha
compartimentat el coneixement humà, l'intercanvi obert i a l'abast
de tothom de les experiències viscudes i dels diferents sabers assolits
és encara la principal font de coneixement social i el principal
orientador d'una acció col·lectiva que es vol més
participativa i més democràtica.