DESENVOLUPAMENT de l’experiència Residu Mínim

1. Molins de Rei i Torrelles de Llobregat com a municipis pilot

Molins de Rei i Torrelles de Llobregat comparteixen les instal.lacions necessàries per portar a terme el projecte Residu Mínim: planta de compostatge (ubicada a Torrelles de Llobregat) i planta de triatge (ubicada a Molins de Rei).

Cada municipi ha de disposar de la seva pròpia deixalleria. Torrelles de Llobregat la va inaugurar l’octubre de l’any 1994, mentre que Molins de Rei, per causa dels retards a l’hora de resoldre els problemes de la seva ubicació, fins a l’any 2000 no haurà finalitzat la seva construcció. Amb tot, s’ha instal·lat una minideixalleria al pàrquing del mercat municipal, inagurada el juny de 1998. Aquesta va ser la primera instal.lació d’aquest tipus ubicada en un mercat municipal.

La planta de compostatge de Torrelles de Llobregat, que va iniciar la seva activitat el 25 de novembre de 1996, ha estat la primera planta de compostatge de Catalunya en tractar la fracció orgànica dels residus municipals (FORM) separada des de l’origen. La seva construcció l’ha finançada la Junta de Residus, que a més s’ha fet càrrec de la remuneració del cap de planta el primer any de funcionament i ha finançat el Pla d’Experimentació. La gestió de la planta és a càrrec de l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR) per mitjà de l’empresa Metrocompost.

La incorporació de la població a la separació domiciliària ha estat progressiva. El període entre les diferents incorporacions s’ha anomenat "salt". A cada salt s’han incorporat un o més barris. L’objectiu d’aquest esglaonament és garantir totes les activitats de preparació, tant les relacionades amb la mecànica de la recollida, com les activitats d’educació ambiental. A més, es facilita l’aprenentatge i es crea un referent al propi municipi que serà molt important per a l’extensió a la resta.

Actualment participen en l’experiència uns 21.000 habitants d’aquests dos municipis. Posteriorment, d’ençà de l’abril del 1999 també s’hi tracten els residus orgànics de Castellbisbal (7.000 hab.) i, a partir del gener del 2000, els del Papiol (3.500 hab).

El nombre d’habitants participants, així com l’interval de temps de cada salt, es veuen reflectits a la taula I.

Molins Torrelles Intèrval Habitants Intèrval Habitants 1er salt (25.11) - 27.01 2101 (25.11) - 10.03 621 2on salt 28.01 - 20.03 4748 11.03 - actualitat 2238 3er salt 21.03 - 05.05 6000   4t salt 06.05 - 16.06 7846   5è salt 17.06 - 20.10 11960   6è salt 21.10 - 24.11 14092   7è salt 25.11 - (28.02) 18594   8è salt (01.03) - actualitat 18752

Taula I: salts d’incorporació a la recollida selectiva de població de Molins i de Torrelles (anys 96-97-98). El primer i el setè salt no coincideixen amb l’inici i el final de l’any. Les dates entre parèntesi indiquen l’intèrval real. A Torrelles queden per incorporar 1603 habitants que resideixen permanentment o no a les tres urbanitzacions del municipi.

2. La importància de l’educació ambiental.

Per garantir un compost de qualitat i lliure de tòxics és imprescindible que la brossa orgànica arribi a la planta de compostatge amb una bona qualitat. Perquè la brossa orgànica hi arribi neta cal que els ciutadans separin correctament les restes orgàniques de les inorgàniques. Per aconseguir que els veïns i veïnes hi participin cal una campanya intensa d’educació ambiental.

Una campanya seriosa d’educació ambiental ha de considerar que els ciutadans, a més de formar part del nou sistema de gestió (en constitueixen el primer pas), esdevenen els agents impulsors del canvi. Per això, a més de posar a l’abast de tothom la informació necessària per garantir la participació, cal provocar una reflexió sobre els problemes ambientals i, més concretament, sobre els residus i el consum.

Cal preveure activitats informatives que arribin a tota la població, tenir en compte els diferents àmbits socials, els canals preexistents d’informació i intercomunicació locals, així com preveure noves vies. Alhora s’han d’establir canals i mecanismes de participació ciutadana que permetin debatre en tot moment l’aplicació i l’evolució de l’experiència.

Per cadascun d’aquests objectius, en l’aplicació de l’experiència Residu Mínim, s’han desenvolupat diverses activitats que es citen a les taules II i III.

Posada en marxa de la recollida selectiva de la brossa orgànica: Reunions de veïns amb presència de l’ajuntament i del CEPA. Lliurament d’un fulletó, del cubell i de les bosses compostables. Visites porta per porta en aquelles persones que no assisteixen a la reunió per informar-los i donar-los el material per fer la recollida selectiva. Activitats amb els centres d’ensenyament. Visites als establiments generadors de brossa orgànica. Cartells i punts informatius a diferents punts del poble. Reforç i seguiment del correcte funcionament de la recollida selectiva: Visites de valoració als habitatges Lliurament als veïns/ïnes de mostres de compost fet amb brossa orgànica. Visites a la plana de compostatge per part dels veïns i els centres d’ensenyament. Butlletí periòdic de retorn de la informació (resultats de les recollides, canvis en el servei, etc.). Foment de l’autocompostatge a partir de tallers, xerrades i fulletons. Taula II: activitats informatives per promoure la implantació de la separació domiciliària.

 

Telèfon d’informació per consultar dubtes, plantejar aspectes que no estiguin prou adaptats a les necessitats dels veïns, fer suggeriments per millorar la recollida,... Butlletí periòdic amb participació ciutadana (opinions dels veïns) Reunions veïnals de valoració Comissions de seguiment ciutadanes amb l’objectiu de fer un seguiment constant de la recollida selectiva per garantir-ne la correcta gestió.

Taula III: activitats de foment de la participació ciutadana per promoure la implantació de la separació domiciliària.

És evident (així ho demostren diferents experiències) que la ciutadania participa en tot allò que entèn com una millora, sempre i quan es posin els elements necessaris a l’abast i s’informi adequadament. Conseqüentment, al mateix temps, s’ha de garantir una gestió correcta i aquest ha de ser el compromís dels gestors públics.

3. Establir un sistema de recollida que faciliti la participació ciutadana.

La recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM) introdueix també canvis importants en l’organització i gestió municipal del servei de recollida: un nou contenidor a la via pública i l’organització d’un circuit específic per a la seva recollida.

Per causa de la gran importància de recuperar la brossa orgànica, la seva recollida no es pot plantejar com una recollida selectiva més, ans s’ha d’abordar des d’una perspectiva de reorganització de tot el servei de recollida. La qualitat i la quantitat del material recollit està estretament relacionada amb el sistema de recollida que s’implanti.

Els passos i criteris seguits han estat els següents:

• Avaluar el sistema de recollida abans de la introducció de la recollida de la brossa orgànica: ubicació i dimensionament dels contenidors, freqüència de recollida, circuits específics, punts negres per abocaments de residus provinents d’activitats econòmiques a la xarxa municipal,…

• Seguidament s’han dimensionat i ubicat els contenidors per a la brossa orgànica segons els criteris següents:

• Ubicar un contenidor per a la brossa orgànica en cada punt de recollida de brossa. El criteri bàsic ha estat instal.lar-hi un contenidor de 240 l. Cal recordar que la brossa orgànica arriba fins a gairebé el 40% del total del pes de la brossa, però, solament, al 13% en volum.
• En funció de la població usuària de cada punt de recollida, s’ha substituït el contenidor de 240 l. per un de 360 l. o de 660 l. Com a criteri indicatiu es pot establir que, generalment, a partir dels 3.000 l. instal.lats per la recollida en massa, cal incorporar un contenidor de 660 l. per la brossa orgànica. D’aquesta manera, per a la recollida de la FORM es mantenen els mateixos punts de recollida tot i que amb menys contenidors que no pasen la recollida en massa.
• Els contenidors de brossa orgànica s’han de diferenciar clarament de la resta, pel tamany, color i diferent retolació, per facilitar-ne la identificació als usuaris.
• Les proves que s’han fet amb contenidors per a brossa orgànica amb forats de ventilació i la informació recopilada sobre altres afegits especials (reixetes pels lixiviats, etc.) no han donat resultats prou significatius per a implementar aquests afegits. Es recomana, això sí, ubicar-los en punts ombrívols, quan sigui possible.
• Establir un tractament específic pels grans generadors: mercats municipals, bars i restaurants, menjadors col.lectius, establiments comercials, restes vegetals… Una bona eina és l’establiment de convenis de col.laboració amb les associacions professionals i facilitar-los al màxim la mecànica de la recollida: recollida específica, contenidor propi,...
• Implantar la recollida de la brossa orgànica incrementa les necessitats de servei. Tanmateix, la recollida diària de les dues fraccions es fa innecessària i, alhora, encareix la recollida.
• Contràriament en allò que, apriorísticament, pot semblar, el problema més important es planteja amb la recollida de la fracció inorgànica, perquè la separació de la brossa orgànica redueix poc el volum de la resta de deixalles. L’establiment de circuits específics per als residus dels comerços i pels residus procedents d’activitats econòmiques que no estan inclosos dins dels residus municipals, així com la posada en funcionament de la deixalleria, faciliten molt l’alternança de les recollides.

 

Taula IV: freqüència de recollida establerta durant el període experimental (FI Fracció inorgànica i FO Fracció orgànica).

*La reducció dels dies de recollida va comportar un augment d’un 15% dels contenidors. Degut a la manca de deixalleria i a les dificultats per modificar el plec de condicions amb l’objectiu d’incrementar les recollides específiques o substituir els contenidors per d’altres de major volum, des del desembre de 1997 es recull 7 dies/set la FI.