La gestió econòmica del model Residu Mínim: qüestions bàsiques a plantejar
 

El model anomenat "Residu Mínim" es distingeix en que promou la separació domèstica dels residus considerada bàsica: matèria orgànica i fracció inorgànica i envasos. Aquesta fracció inorgànica va a una planta de triatge i allí es recuperen els materials reciclables.

Si les recollides selectives funcionen optimitzades, la major part del que arriba en condicions de ser recuperat a la planta de tria són, en pes, però sobretot en volum, envasos i embalatges que estan sota l'àmbit establert per la Llei d'Envasos i Residus d'Envasos (LERE) i, per tant amparables pel conveni establert entre la Junta de Residus de la Generalitat de Catalunya i l'entitat financera privada Ecoembalajes España S.A..

Ecoembalajes España SA. hauria de pagar el cost de tria d'envasos i el cost de recollida de la part del contenidor de la "fracció inorgànica i envasos" que correspon a envasos i embalatges. En aquest sentit caldria objectivar el cost d'aquest procés per a cada municipi i posar en comú les perspectives, per un costat, d'optimitzar econòmicament el model, i per l'altre, objectivar la part exigible a l'entitat Ecoembalajes España SA..

De moment, fora just que el sistema de recollida i tria a partir dels contenidors de la fracció inorgànica i envasos de "Residu Mínim", rebi la mateixa compensació econòmica que s'està donant, per quilo d'envàs o embalatge recuperat, amb el sistema més habitual a Catalunya de recollida d'envasos a partir de contenidors en àrees d'aportació, i fer-ho, tant per als envasos de plàstic, metall i paper o cartó, com pels de vidre.