RESIDU MÍNIM

El projecte Residu Mínim pretén demostrar la viabilitat d'un model de RECOLLIDA SELECTIVA INTEGRAL DE DEIXALLES EN ORIGEN fonamentat en criteris ecològics. L'objectiu és demostrar la possibilitat de recuperar fins a un 75% dels materials de la brossa.

Residu Mínim és una experiència pilot de recollida selectiva integral de deixalles en el seu origen. Es desenvolupa en els municipis de Sant Cugat del Vallès, Torrelles de Llobregat i Molins de Rei per iniciativa del Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius.
La realització de RM és possible gràcies al suport i finançament del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i dels ajuntaments dels tres municipis implicats. El protocol signat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments de Torrelles de Llobregat, Molins de Rei i Sant Cugat del Vallès i el CEPA, el febrer de 1992, fou el punt d'inici del projecte RM. L'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus va aprovar en Comissió de Govern la seva participació en l'experiència el desembre de 1993.
 

EL MODEL DE RECOLLIDA

Parteix de que un sistema de gestió dels residus fonamenat en criteris socials i ecològics ha de:

- potenciar la reducció dels residus com a opció prioritària, després la reutilització i finalment el reciclatge, i desmitificar així el concepte de reciclatge com la millor i única solució ambiental als residus.

- la responsabilitazació dels productors de residus en resoldre els problemes que ocasionen. És a dir, la responsabilització de tots i totes -ciutadans/es, administracions i industrials en la mesura en que els correspongui-. Així doncs, la participació ciutadana -individual i col.lectiva- és fonamental.

- la simplicitat tecnològica en les instal.lacions de tractament.

- recollir selectivament el 100% de la brossa per assegurar recuperar el màxim percentatge de materials (l’horitzó de Residu Mínim és el 75%). Per això cal eliminar el contenidor de brossa barrejada per a rebuig.

- separar en origen la brossa orgànica per obtenir un compost de qualitat i lliure de tòxics.
 

El projecte RM es desenvolupa en tres fases clarament diferenciades. El març de 1992 es va iniciar la primera fase.

A. La primera fase és d'estudi i planificació.

Correspon a una etapa de coneixement de l'entorn social i urbanístic i de definició del model de recollida ms adequat a la realitat de cada municipi. S'estudia la situació de recuperadors dels diversos materials al mercat. Tamb es desenvolupa un minuciós estudi de composició de la brossa. Per últim es defineix un pla d'educació ambiental. El primer estudi de composició de la brossa fou dut a terme l'abril de 1992; el segon, el juliol de 1993. Les dades de l'estudi de la brossa permeten definir allò que s'anomena bossa estàndard de composició de les deixalles, una bossa teòrica amb caràcter estacional.

Els resultats d'aquest treball indiquen que el potencial de recuperació de materials inorgànics amb mitjans coneguts és del 42,8% del total de la brossa, i el de la matèria orgànica s del 41%. Així doncs, el 83,5% de les nostres escombraries són potencialment reaprofitables.
Una de les dades més significatives de l'estudi és la constatació de l'increment imparable del volum de la brossa. Els envasos i embolcalls d'usar i llençar signifiquen més de la meitat de la brossa en volum, el 61,6%. Aquesta dada és un important indicador de les tendències en els hàbits de consum de la població. Tamb és important remarcar la creixent presència de residus d'origen domèstic amb problemes de toxicitat importants. Per aquesta raó es fa necessari segregar-los de la resta de la brossa i tractar-los específicament.
 

B. La segona fase. Posada en marxa de les recollides selectives.

La posada en marxa del nou model s'inicia de manera parcial amb la posada en funcionament de recollides específiques per a alguns materials dels quals ja hi ha una tradició recuperadora (paper-cartó, vidre, roba, voluminosos i esporga), o bé alguns d'aquells que són especialment problemàtics per al medi (les piles i els medicaments). A Torrelles van començar el març de 1993. A Molins es van iniciar el juny de 1993. A Sant Cugat el novembre de 1993.

Les mecaniques són:

Per al paper la recollida es fa en contenidors iglús blaus de 2.500 litres. A les zones ms cèntriques del municipi s'utilitzen contenidors blaus de 360 litres perquè s'adapten ms a l'urbanisme dels centres urbans. Els centres d'ensenyament disposen d'un contenidor exclusiu. El cartó dels comerços es recull en una recollida especial diversos cops a la setmana.
Un gran recuperador compra tot aquest paper i cartó, el selecciona i el classifica per vendre'l a indústries papereres com a matèria primera per fer novament paper.

El vidre es recull en contenidors iglús verds de 2.500 litres. Els bars i restaurants disposen d'un contenidor mòbil exclusiu per facilitar el transport de les ampolles fins l'iglú ms proper.
Tot el vidre recollit s'esmicola per tornar a fer-ne vidre.
L'empresa recicladora paga un tant per quilo de vidre recollit als ajuntaments.

La roba es recull porta per porta, al centre del municipi i en contenidors ubicats a punts específics del municipi (escoles, centres cívics,...) en urbanitzacions o zones de cases disperses.
La roba en bon estat es ven en mercats de segona mà. Si està en mal estat s'utiltza per fer draps industrials.

Els voluminosos (mobles i electrodomèstics) es recullen porta per porta amb avís previ a l'ajuntament o empresa concessionària del servei, segons el municipi.
Una part dels mobles i electrodomèstics recollits, es recuperen per a la venda en mercats de segona mà. Els que no són recuperables es desballesten per recuperar-ne les peces reutilitzables i per aprofitar-ne els materials (de les fustes es fa conglomerat i els metalls es fonen per a fer-ne novament matèria primera). Finalment, una petita part s'ha de portar a l'abocador. La mateixa empresa recuperadora recull i classifica la roba i els voluminosos.

L'esporga es recull a Sant Cugat. El ciutadà interessat ha de demanar un sac d'1 m3 de volum; un cop el t ple ha de telefonar a l'Ajuntament perquè li passin a recollir. Els diners que els ajuntaments reben de la venda dels materials recollits selectivament es dediquen al finançament de les mateixes recollides selectives.

Les piles es retornen a les botigues on es distribueixen. Cada comerç disposa d'un contenidor específic.
El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya les recull per portar-les a una planta de tractament de piles al Pont de Vilomara.

Els medicaments es recullen a les farmàcies. Cada farmàcia disposa d'un contenidor per a medicaments.
Farmacèutics mundi es responsabilitza de la classificació i distribució posterior. Els medicaments en bon estat es distribueixen entre països on en manquen. El Departament de Medi Ambient es responsabilitza de tractar aquells dels quals no es pugui garantir la qualitat.

En aquesta segona fase també es preveu l'entrada en funcionament delsCentres de Recuperació de Residus (CRR) o deixalleria.
En aquestes instal.lacions es pot portar, de manera voluntària i gratuïta, tots aquells residus d'origen domèstic recuperables o reciclables, i els residus especialment problemàtics per al medi ambient com insecticides i fitosanitaris, productes de bricolatge, productes de neteja, fluorescents, olis,...
Els objectius del CRR són:

El CRR de Torrelles de Llobregat funciona des de setembre de 1994. Durant els primers mesos de funcionament (setembre 1994- març 1995), el centre ha enregistrat 1.357 entrades d'usuaris, més de 50 per setmana, en una població de 3500 habitants.
 

C. Tercera fase. La separació domiciliària.

Aquesta és la fase decisiva de l'experiència. Consisteix en la separació de la fracció orgànica i de la inorgànica. La separació es fa a la cuina en dos cubells que es corresponen amb dos contenidors diferenciats al carrer.
La fracció orgànica, continguda dins dels contenidors específics, es transporta a la planta municipal de compostatge. En aquesta instal.lació la matèria orgànica es transforma, a través d'un procés natural de descomposició aeròbica en condicions controlades, fins a convertir-se en compost, adob orgànic d'alt valor biològic. L'objectiu és recuperar el 80% de la matèria orgànica de la brossa en adob orgànic.
El novembre de 1996 entrarà en funcionament la planta de Torrelles de Llobregat que rebrà els residus orgànics de Torrelles de Llobregat i de Molins de Rei.
A Sant Cugat es calcula inaugurar la planta de compostatge a principis de 1997. Estarà ubicada dins d'una instal.lació integral de tractament de residus, que aglutinarà una planta de compostatge, una de triatge i un centre de recuperació de residus.
La resta, la fracció inorgànica restant de la brossa, (corresponent bàsicament a envasos i embolcalls de plàstic, llaunes i altres metalls, o productes i envasos de composició mixta), es transporta fins a la planta municipal de triatge i valoració. En aquesta instal.lació els residus se separen i classifiquen per materials.
Els materials recuperables es venen a les empreses recicladores perquè els reaprofitin.
Finalment, sempre hi ha un percentatge de la brossa que hem de portar a l'abocador.

Es construiran dues plantes de triatge, una a Molins de Rei, que acullirà els residus de Molins de Rei i de Torrelles de Llobregat, i l'altra a Sant Cugat. 
Aquest model permet recollir el 100% de les escombraries i recuperar-ne el màxim. L'objectiu que es marca Residu Mínim s recuperar el 75% dels residus. 
L'EDUCACIÓ AMBIENTAL


Per aconseguir consolidar un sistema de gestió de les escombraries basat en la responsabilització ciutadana i que tracti els residus des del seu origen, és imprescindible assolir el màxim nivell de participació ciutadana. Això implica un canvi notable en la concepció dels nostres residus i, consegüentment, en l'actitud davant els problemes que se'n deriven. Finalment, els resultats es tradueixen en un canvi d'hàbits en les nostres llars.
Per assolir tots aquests canvis, cal un intens esforç per transmetre als ciutadans/anes els elements perquè es puguin formar i conscienciar. Per això en el desenvolupament de Residu Mínim, es dóna especial èmfasi a l'educació ambiental.

Així, el primer pas és la informació a la població sobre el contingut de la nostra bossa d'escombraries i els problemes que ocasiona i la presentació de l'experiència com a alternativa a la gestió dels residus municipals oposada als sistemes de tractament vigents. Es fan entrevistes a personatges representatius de la vida associativa de la vila, xerrades per a entitats i veïns amb suport àudio-visual, sessions de formació per a mestres, enquestes per habitatges i comerços. També s'editen materials informatius de difusió general.

Amb l'inici de les recollides selectives, s'envia un fulletó a cada habitatge on s'expliquen les mecàniques de recollida. A més es crea un butlletí quadrimestral a cada municipi que es reparteix a cada llar per informar dels resultats i evolució de Residu Mínim. Aquesta fase compta amb el suport de la realització d'una exposició gràfica on s'expliquen els problemes dels residus en el marc de la crisi ambiental global, per desembocar en els plantejaments de Residu Mínim com una alternativa respectuosa amb el medi ambient.

La inauguració del CRR també és un moment important d'activitat informativa. Per explicar els objectius i la mecànica de funcionament del centre, s'entrega un fulletó a cada casa: el contacte personal amb els/les ciutadans/anes permet respondre a dubtes i animar a la participació. A part, es convida a les escoles i entitats a visitar-lo. Per incrementar la consciència socio-ecològica i obrir el debat sobre la necessitat de reduir els nostres residus, s'organitzen diverses activitats de sensibilització i informació, dirigides a comerciants, entitats i ciutadans/anes, emmarcades amb l'eslògan "No l'emboliquis més. Reduïm els residus" amb l'objectiu de fomentar un consum més respectuós amb els cicles ecològics i aconseguir poder optar per una compra sense generar residus.

Així, es participa en activitats festives del municipi, com la Festa de la Tardor a Sant Cugat o la Candelera a Molins, s'organitzen gimcanes amb la col.laboració de les entitats del municipi, s'interv a les ràdios i premsa locals, s'organitzen activitats a les escoles... Finalment, la posada en marxa de la separació a la cuina en dos cubells comportarà un important canvi en la distribució de l'espai domèstic i en els hàbits de la recollida d'escombraries. Per això, serà cabdal una bona campanya d'informació i conscienciació ciutadana.

L'èxit d'aquesta fase demostrarà la viabilitat d'un model de gestió de la brossa basat en la participació de tots nosaltres.