L’experiència Residu Mínim a Molins de Rei
i Torrelles de Llobregat ha demostrat la viabilitat de la separació
de la fracció orgànica dels residus municipals i del seu
tractament pel sistema de compostatge en piles airejades.
Tanmateix, a la llum d’altres experiències paral·leles
de fora i dintre del país cal descriure i matisar les condicions
que considerem imprescindibles per assolir els objectius d’una màxima
recuperació i una correcta gestió de la brossa orgànica.
A més del que s’ha exposat en els apartats anteriors
corresponents, aportem les recomanacions següents:
1 Quant a les activitats
d’educació ambiental
Considerem important no negligir els següents criteris:
Educació ambiental ¹
marqueting ecològic
Instrument per fomentar la participació ciutadana
en la resolució d’un problema ambiental concret: els residus.
Situar les responsabilitats dels diferents agents socials
i fixar la responsabilitat ciutadana
Vincular la informació a canvis reals en l’entorn
proper
Les propostes han de ser realitzables
Denunciar els factors limitants
Grup diana: tota la població
Respecte i incorporació dels àmbits d’interacció
ciutadana
Retorn dels resultats de l’acció col·lectiva
Importància del treball en els centres educatius
Cal disposar de bons recursos educatius i de comunicació.
En l’experiència Residu Mínim els que millor han funcionat
són:
Reunions veïnals
fomenta el debat i la participació ciutadana.
permet aprofundir en el tema (tothom escolta tots els dubtes,
opinions i suggeriments; es disposa de més estona per veí).
amb poc temps s’arriba a molts veïns.
el seu èxit està directament relacionat amb
l’esforç de convocatòria que es realitzi.
Fulletó informatiu
ha de ser gràfic i concís.
incorporar el llistat de coses que poden anar al cubell .
mostrar el cicle que segueix la brossa.
indicar el telefon d’informació (per respondre dubtes,
recollir suggeriments, etc.).
Punt informatiu
per evitar visites porta per porta, els veïns hi poden
recullir la informació i el material
presència al carrer
Visites porta per porta als
habitatges
permeten arribar en aquells veïns menys participatius
(per motius socioculturals, poc interessats,...) i personalitzar la intervenció.
és lent i costós.
requereix de persones formades (educadors ambientals).
Lliurament del cubell i de
les bosses compostables
No és pròpiament una activitat d’educació
ambiental i, tanmateix, esdevé un element important per motivar
la participació dels veïns.
Activitats als centres educatius
gran oportunitat perquè l’educació ambiental
de l’escola es vegi reforçada per transformacions tangibles en l’entorn
proper
el menjador també s’ha d’adaptar a la recollida
gran repercusió en les famílies
Festa d’inici de la recollida
permet implicar col·lectius i entitats del barri
recorda l’inici del canvi de sistema
presenta la recollida selectiva com una millora positiva
pel barri
reforça els continguts de la campanya d’una manera
agradable i lúdica
Algunes activitats de seguiment butlletí periòdic/visita de reforç
als habitatges/lliurament d’una bossa de compost/visita a la planta de
compostatge
retorn de la informació
evidenciar que es porta un seguiment i control de la recollida
resolució de dubtes i problemes i reforç de
la participació
2 Quant a la logística
de recollida
Quant a la recollida dels residus municipals, cal tenir
en compte els següents criteris:
Alternar la freqüència de recollida de les dues
fraccions (orgànic i inorgànic), posat que la recollida diària
no és necessària. Ara bé, caldrà posar més
contenidors per materials inorgànics -o bé de major capacitat-
alhora que s’intensifiquen les recollides selectives. Per evitar les molèsties
per pudors als veïns es suggereix augmentar la freqüència
de recollida de la fracció orgànica durant els mesos d’estiu,
especialment a les zones de casc urbà.
Adaptar el sistema de recollida a cada zona del municipi,
tenint en compte la perspectiva històrica del servei, les característiques
socials i urbanístiques i la viabilitat tècnica i econòmica.
Crear circuits específics per a grans generadors.
Desenvolupar instruments a nivell municipal (ordenances municipals,
incentivació fiscal, convenis amb gremis voluntaris).
Considerar les bosses compostables com a un element molt
afavoridor de la participació i facilitar-ne i abaratir-ne l’adquisició.
Afavorir l’autocompostatge de la brossa orgànica en
aquells habitatges que reuneixin les característiques adequades.
Implicar activament al ciutadà en el sistema de gestió
dels residus municipals.
Facilitar la màxima comoditat a l’usuari (per ex.,
posar pedals als contenidors, ...).
3 Quant a les deixalleries
Els bons resultats de la participació en alça
de la població, i juntament amb els alts nivells de reutilització,
de recuperació de materials i en relació al rebuig resultant,
així com l’alt nivell de recollida de residus especials d’origen
domèstic a la deixalleria, s’han donat gràcies a diferents
factors previstos en el Model RESIDU MÍNIM:
El disseny arquitectònic, el disseny acurat de la
tipologia dels materials acceptades a la deixalleria:
Una ampli nombre de materials uns 70 i una classificació
acurada, han permès realitzar les operacions de classificació,
desballestament i magatzematge dels materials, per permetre la màxima
recuperació.
La deixalleria disposa de més del 50% de la seva
superfície coberta, amb magatzem per residus especials, cobert per
desballestament de voluminosos, classificació de tots els materials
excepte el vidre (els cinc tipus de vidre diferents al descobert) i un
magatzem per la premsa i les bales de plàstic i altres materials.
Una gestió directa municipal amb la direcció
tècnica del CEPA, s’ha realitzat una gestió acurada, amb
un manual d’explotació minuciós, respectant els criteris
de gestió de màxima recuperació, acurada tria dels
recuperadors i destinació dels materials , sempre procurant la destinació
més recuperadors i de priorització de la reutilització.
Formació dels treballadors àmplia i prèvia
a l’inici de l’activitat: els treballadors vàrem rebre una formació
prèvia i àmplia de tots aquells aspectes de funcionament,
problemàtica ambiental dels residus, seguretat i prevenció,
educació ambiental i tracte al públic, circuit de cada material
i especialment dels residus especials, enter d’altres aspectes i visites
a altres instal·lacions de tractament i reciclatge de residus i
deixalleries.
Una àmplia i prèvia campanya de sensibilització
i difusió ambiental del servei de deixalleria i activitats de retorn
de la informació dels resultats de participació.
Promoure la deixalleria com a Centre Permanent d’Educació
Ambiental: aplicant un tracte al públic incentivador i educatiu
per part dels encarregats als usuaris i altres activitats que es poden
realitzar a la deixalleria.
4 Quant a les plantes
de compostatge
4.1 CRITERIS DE MANEIG
Protocol de recepció de la FORM
Tota la brossa que entri en planta s’ha de sotmetre a
una tria prèvia dels impropis que permeti un control de possibles
contaminants que puguessin afectar negativament la qualitat del compost
final. Es proposa un llindar d’error de tria màxim d’un 5% en pes
i un llindar d’alarma del 3% en pes. Aquest llindar d’alarma hauria d’accionar
un reforç de l’educació ambiental i d’altres mesures abans
d’assolir nivells inacceptables per a la planta. Caldria també establir
un protocol de recepció específic per a la possible presència
de residus especials que puguin haver contaminat la brossa.
Formació de piles Sempre i quan hi hagi prou entrades de FORM, caldria
limitar el temps de formació d’una pila a una setmana. Altrament,
els requeriments d’humitat i oxigenació difereixen molt dins de
la mateixa pila i es produeixen situacions d’heterogeneïtat que dificulten
un maneig correcte.
L’alçada màxima recomanada és de
2 metres per evitar l’excessiva compactació del material i el risc
d’anaerobiosi conseqüent.
Tot i que s’ha comprovat que es pot compostar amb proporcions
d’un 25% de triturat vegetal (3 FORM :1 TrV), es recomanen propocions de
33% (2:1) sempre i quan hi hagi disponibilitat de residus vegetals. D’aquesta
manera es facilita el maneig i es disminueixen els riscs d’emissió
de males olors i la generació de lixiviats.
Posat que el volum del material va disminuint, tornar
a fer la pila al cap d’unes 4-6 setmanes de la seva formació esdevé
una pràctica important de cara a millorar la seva homogeneïtat,
permetre una oxigenació molt completa i optimitzar l’ocupació
d’espai.
Paràmetres indicadors de procés La temperatura i la humitat s’han mostrat els paràmetres
més escaients pel seguiment del procés per la facilitat de
determinació i per la informació que aporten. Es recomana
prendre temperatures cada 3 dies a la fase de descomposició i un
cop per setmana a la fase de maduració. La humitat convé
diagnosticar-la abans de cada volteig (mètode manual) i determinar-la
abans i després de cada reg.
Els paràmetres químics donen una informació
complementària i, tanmateix, no imprescindible per al seguiment,
mentre que sí que es fan recomanables per a la caracterització
dels materials de partida i, sobretot, per a la caracterització
del producte final.
Volteig i reg És important voltejar a l’inici del procés
i després de regs copiosos per reduir la humitat i evitar una minva
excessiva en la concentració d’oxigen. Caldria voltejar la pila
cada dia fins que la humitat s’hagi reduït a un 50%.
Un cop assolit aquest grau d’humitat, durant la resta
de la fase de descomposició es recomana voltejar com a mínim
cada 7 dies de cara a permetre una higienització completa i evitar
riscs d’anaerobiosi per compactació del material. Durant la fase
de maduració es pot reduir aquesta freqüència en intervals
de 14 dies, que suposaran 2 voltejos per un temps de maduració de
6 setmanes.
La humitat esdevé el principal factor limitant
de l’activitat microbiana. És recomanable fer regs freqüents,
coincidint amb el volteig. Caldrà evitar humitats inferiors al 40%.
Per contra, humitats superiors al 50% poden ocasionar males olors.
4.2 CRITERIS DE DISSENY
Pel que fa a la ubicació de les plantes entenem
que cal diferenciar entre zones urbanes i àmbits rurals. En el primer
cas, es pot considerar una planta de compostatge com una activitat industrial
per la seva capacitat de tractament i la seva concepció i, per tant,
la seva ubicació més escaient sembla ser als polígons
industrials. En el context metropolità de Barcelona, la tendència
actual d’ubicar tot tipus d’instal.lacions de serveis en espais naturals
i agrícoles té un important efecte fragmentador i d’impacte
sobre el territori. La ubicació en polígons disminueix els
costos i l’impacte ambiental derivats dels accessos i de les escomeses
d’aigua i de llum. En el context rural, les plantes són més
petites i senzilles i la tendència serà d’associar-les més
a una activitat agrícola, entre d’altres raons perquè també
s’hi podran tractar altres residus orgànics a part de la FORM i
perquè l’agricultura serà un potencial consumidor de compost.
En aquest cas la ubicació és més flexible.
Des de la perspectiva de l’obra civil i les instal.lacions
caldria afegir que:
En funció dels requeriments tècnics de la planta
es pot suprimir la diferenciació conceptual de descomposició
i maduració i, fins i tot, de magatzem, per establir una sola era
polifuncional i polivalent que permeti un maneig flexible.
En el context de plantes molt petites es podria suprimir
el cobert de maduració. El principal inconvenient és que
això obligaria a incrementar la capacitat dels dipòsits de
lixiviats per captar tota l’aigua de pluja i evitar vessaments de lixiviats
a la llera per sobreeiximent, així com preveure mesures per evitar
l’embussament de les canonades de desguàs com a conseqüència
de la previsible erosió hídrica de les piles en cas de pluges
molt intenses.
Donar una inclinació mínima d’un 3% al paviment
de les eres de piles. L’orientació del pendent hauria de ser paral.lela
a les piles i el recorregut fins a les canaletes de recollida de lixiviats
hauria de ser curta per a facilitar-ne el seu escolament.
Minimitzar la traslació de material a la planta i
jugar amb la distribució dels espais i de les possibles diferències
de cota, quan el terreny ho permeti
Recollir i recircular tota l’aigua que cau o es genera a
la
planta: aigua de pluja, grisa i negra. No barrejar l’aigua dels vials amb
els lixiviats.
Minimitzar les necessitats energètiques, principalment
d’enllumenat exterior, i prioritzar l’ús d’energies renovables.
Pel que fa a la maquinària fixa i mòbil es
veu convenient de proposar les següents conclusions:
En funció del volum de brossa a tractar, la formació
i el volteig de les piles es poden simplificar. Per a petites quantitats
(<2.000 tones / any) sembla raonable prescindir de voltejadores automotrius,
per poder amortitzar els costos d’inversió.
L’escampador hauria de ser automotriu i d’eixos més
potents. Això permetria prescindir del tractor.
En el cas de plantes de compostatge petites i relativament
properes entre elles és recomanable compartir aquelles màquines
que impliquen importants costos d’inversió i que s’amortitzen poc:
trituradora, criba, camió.
El camió i l’escombradora automàtica són
prescindibles.
Cal simplificar el tractament previ, però no obviar-lo.
És una operació imprescindible per a tenir un control acurat
del material que entra i per a fer un triatge dels elements que poden disminuir
la qualitat del compost.
4.3 CRITERIS DE COMERCIALITZACIÓ
Les perspectives actuals per a la comercialització
del compost produït a la planta de Torrelles són molt positives.
S’ha pogut constatar que hi ha una demanda important que, en ocasions,
ha superat l’oferta. En el cas que es donin aquestes circumstàncies
convé establir uns criteris de prioritat per cobrir les necessitats
més importants.
En previsió d’un increment notable de la producció
de compost en els propers anys, el criteri que proposem és que cada
planta tendeixi a comercialitzar el seu producte en la seva àrea
geogràfica més propera. D’aquesta manera es possibilita una
relació més estreta i de confiança entre el client
i el productor i es disminueixen les distàncies de transport.
La planta de triatge
El sistema de triatge de la fracció inorgànica
ha de permetre el reciclatge dels materials dels envasos i embalatges:
plàstics, ferralla i altres metalls, etc. Al mateix temps serà
un nou incentiu per enfortir i ajustar la recollida separada de la fracció
orgànica.
Finalment, un cop entri en funcionament la planta de triatge
a Molins de Rei es podrà avaluar l’assoliment dels objectius globals
de l’experiència.