Resultats experimentals de la Planta de Compostatge de Torrelles de Llobregat

L’experiència ha demostrat la millor qualitat del material de partida respecte del material tractat en plantes de compostatge de residus municipals no procedents de recollida selectiva.

La humitat excessiva de la FORM (80%) es redueix fins a valors força acceptables (60%) en barrejar-hi el Triturat Vegetal (TrV). A més, les pèrdues d’humitat per evaporació són molt elevades. Al cap de dues setmanes la humitat de la pila pot haver disminuit d’un 65% de la barreja inicial fins a un 30%.

La densitat del material varia al llarg del procés en funció de la seva humitat, compactació, etc. Les referències més interessants, sobretot com a paràmetres de dimensionament de futures plantes, són les densitats aparents inicials i finals. (Vegeu taula XI)
 

Taula XI: densitat aparent del material en tm/m3 en diferents moments del procés de compostatge.
 

Material Triturat vegetal FORM Barreja inicial (2:1) Compost Densitat del material 0.3 0.6 0.5 0.5

Al llarg del procés es produeixen unes importants pèrdues de pes i de volum (figures 5 i 6).
 
 
 

Figura 5: balanç de la massa que resta mesurat en diferents moments del procés per a la pila 9, expressat en % sobre el total de la barreja inicial.	Figura 6: balanç del volum que resta mesurat en diferents moments del procés per a la pila 9, expressat en % sobre el total de la barreja inicial.

La generació de lixiviats depèn de la humitat inicial i de la proporció de barreja amb TrV. S’han mesurat fins a 37 litres/tm humida en proporció 3:1 i fins a 10 l/tm en proporció 2:1, en els casos més desfavorables. El temps màxim de lixiviació detectat ha estat de 21 dies. La major part de l’aigua generada al procés de descomposició sol evaporar-se abans de lixiviar. Malgrat que pot suposar un cert increment de salinitat, així com de dioxines i furans, la poca generació de lixiviats permet recomanar la reincorporació de la seva totalitat, prèvia depuració parcial i dilució a la bassa amb aigua de pluja.

El procés de compostatge durant la fase experimental s’ha realitzat amb èxit. No s’ha rebut cap queixa per males olors de la planta. Les emissions de males olors del procés de descomposició han estat molt puntuals. El compost de la planta de Torrelles té una qualitat excel·lent si el comparem amb resultats de les plantes centreeuropees (tot i que cal considerar la dificultat de comparar dades obtingudes amb metodologies d’anàlisi diferents) i, sobretot, si es compara amb el compost que s’obté en altres plantes de l’estat on no es separa la FORM selectivament: la conductivitat elèctrica és menor, hi ha menys nitrogen amoniacal, un alt contingut en matèria orgànica (56%) amb una bona estabilitat o índexs de maduresa (GE del 49%), nivells excel.lents de nitrogen orgànic (2,8 %) i de potassi (1,6 %). Quant al contingut en contaminants, el compost obtingut a la planta de Torrelles té en general nivells inferiors de metalls pesants (els continguts en zenc, manganès, plom i cadmi són inferiors, els de crom i niquel aproximadament iguals i solament els valors de coure són superiors als valors de referència de plantes centreeuropees estudiats) i nivells molt baixos de dioxines i furans. Totes aquestes característiques el converteixen en una excel·lent esmena orgànica i fertilitzant.
 

Taula XII: paràmetres físico-químics i químics de qualitat del compost comercial. Valors mitjans de totes les piles; comparació amb resultats d’altres plantes catalanes on no es fa separació domiciliària i amb resultats de plantes alemanyes i holandeses; comparació amb la normativa proposada per a Catalunya. V: Vilafranca del Penedès (mitjana de les mostres comercials l'any 96); M: Mataró (mitjana de les mostres comercials l'any 96); ME: illa de Menorca; Gro: Groningen (Holanda); H: mostra d’Holanda, abril del 1992; A5 i A12 són mostres de Witzenhausen; A14: mostra de Nauroth (Alemanya); n.d.: no determinat; (A partir de: Molina, 1997; Molina i Cots, 1998; Fricke, 1988; Anònim-Junta de Residus, 1997; Oorthuys et al., 1998; Cristóbal et al., 1992; Stegmann i Krogmann, 1989)
 

CATALUNYA HOLANDA ALEMANYA NORMATIVA     Torrelles V M ME Gro H A5 A12 A14 Classe A Classe B Edat (dies) 110,0                     pH 7,8 7,12 7,48 8   8,2 7,3 8,4 7,5 6,5 a 8 6,5 a 8 CE dS/m 5,9 7,79 10,55 8,63   3,37 4,36 3,3 3,78 <= 4 <=6 % H 27,9 44,3 31,7 32,2   23,52 30,33 25,3 45,05 25 a 40 25 a 40 ppm N-NH4 379,9 1777 4301     723   2534 1936 <=1000 <=2000 % MO 56,8 60,53 48,36 44,56   36,9 34 35 61 >=40 >=40 % Norg 2,8 1,31 1,37 2,31   1,77 1,8 1,33 0,99 >=2,0 >=1,3 C/N 10,1 23 20 10   10,7 9 13 34     % MO resistent 27,6 12 15 17   17,27 17         % GE (MOR/MOT) 49,1 20,6 31,2 37,5   46,8 48         % NnH 1,7 0,4 0,53 0,87   0,83 1,05         % P 0,7 0,39 0,4 0,46   0,77 0,9         % K 1,6 0,52 0,69 0,77   0,94 1,69         % Ca 6,7 7,9 6,4 13,8   2,4 3,5         % Mg 0,6 1,47 1,92 3,17               % Na 0,7 0,57 0,82 0,75   0,22 0,26         % Fe 0,6 0,66 0,88 0,5               ppm Zn 143,0 283 533 1070 129 327 338 398 312 <400 <1000 ppm Mn 171,9 119 184 147   258 555 721 754     ppm Cu 60,6 144 336 282 21,8 46 50 54 69 <100 <500 ppm Cr 36,1 71 66 330 19 145 89 110 70 <100 <250 ppm Ni 47,3 73 104 91 9,3 364 236 230 124 <50 <100 ppm Pb 33,1 185 213 480 75 122 98 121 109 <150 <300 ppm Cd 0,2 1 1 1 0,43 2 3 3 2 <2 <3