IPCENA

1. MARC GEOGRÀFIC

La vall d’Àrreu es troba situada al sector nord-occidental dels Pirineus catalans, al nord-est de la comarca del Pallars Sobirà i gairebé amb el límit de la Val d’Aran. Forma part d’una de les anomenades Valls d’Àneu i està considerada com una de les valls més ben conservades de tots els Pirineus i per això, la immensa majoria de la zona es troba protegida dins del Pla d’Espais d’interès Natural de la Generalitat, en concret a l’anomenat espai de l’Alt Àneu i proposat per la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea.

Les seves aigües van d’oest a sudest fins arribar al riu Noguera Pallaresa. Els seus límits pel sector oest serien la Serra de Baciverols gairebé amb el límit amb la Val d’Aran i la zona de Vaquèira; al sector nord trobariem els estanys d’Airoto; al sector sud la vall de la Bonaigua que condueix al port que porta el mateix nom i a l’est, el riu Noguera Pallaresa al seu pas entre Isil i Borén.
 

2. VALORS NATURALS i PAISATGÍSTICS DE LA VALL D’ARREU

1. Paisatge:

El bellíssim paisatge d’alta muntanya representa un dels principals atractius que ofereix, fruit en gran mesura, de la gairebé innexistent alteració humana que ha sofert.

Cal destacar la diversitat d’ambients ben conservats que si troben des de les parts més baixes de la vall, a uns 1.100 metres d’altitud, fins als cims més alts que emmarquen la vall, com el Cap del Muntanyó d’Arreu de 2.626 metres. En aquest gradient altitudinal si succeeixen una gradació de prats de dall, ramaderia transhumant de pastures d’altura, boscos caducifolis, avetoses, pinatars, boscos de ribera, sinuoses mulleres i espectaculars crestes.
 
 

2. Geologia:

L’origen d’aquesta vall és fruit d’unes cubetes excavades per una gelera que conflueixen a la vall de la Noguera Pallaresa i d’aquí a la vall principal on es troba el pla d’Esterri. El retrocés dels gels, des de l’última glaciació, ara fa uns 10.000 anys, ha donat pas als torrents i rius que ocupen el centre de les cubetes i continuen erosionant-les, convertint el modelat glacial en fluvial.

Els materials que s’hi troben formen part d’una sèrie rocosa molt estesa al Pirineu Axial, anomenada Sèrie del Cambro-Ordovicià o formació la Seu, i està constituïda per una monòtona i potent alternança de capes de llims metamorfosats i gresos, entre els quals localment s’hi intercalen pissarres fosques, quarsites i calcàries.
 

3. Hidrogeologia:

El més característic de la hidrologia de superfície d’aquesta zona són les fràgils mulleres dels Clots de Rialba, els estanys d’alta muntanya d’origen glacial, com el del Rosari d’Arreu, el de Gabarrea i el del Pudo, que a diferència d’alguns estanys del Parc Nacional d’Aigüestortes, aquests no tenen preses ni estan alterats per a l’explotació hidroelèctrica.

El riu d’Àrreu, que transcorre pel fons de la vall, té una extraordinària bellesa. Les seves aigües fredes i cristal·lines acullen unes espècies de vegetació i fauna úniques d’aquests ambients.
 

4. Vegetació:

La riquesa de les comunitats vegetals de la vall d’Àrreu és un dels aspectes més notables del medi natural que atresora. La diversitat de substrats, el fort gradient altitudinal i les diferents orientacions dels vessants han donat aquesta excepcional riquesa al paisatge vegetal.

A l’estatge montà present a les zones baixes, trobem els alzinars de muntanya, les rouredes de roure martinenc i els boscos de pi roig que sovint, han estat tallats i substituïts per prats de dall. A l’estatge subalpí trobem unes extraordinaries masses de coníferes representades per l’avet o més amunt, pel pi negre on forma uns boscos molt ben conservats i travessats per rierols i petites basses que li confereixen un aspecte bucòlic, especialment a principis d’estiu quan moltes plantes mostren les seves flors. Als sectors desforestats, normalment situats als solells, trobem les característiques landes de bàlec, mentre que a les parts més altes apareixen els matolls de boixerola i nabiu. Els prats alpins que apareixen a partir dels 2200 metres tenen una vegetació constituïda principalment per l’estrat herbaci de cicle annual, adaptats al tipus de sòl i a condicions metereològiques extremes com les festuques. També trobem alguns arbustos com el neret i el ginebró.

Els boscos de ribera al llarg del riu d’Àrreu i dels seus afluents es troben molt ben representats per freixedes, vernedes, salzedes, i també amb una important presència de bedolls i trèmols.

A les vores d’alguns estanys com el del Pudo, així com en antics estanys colmatats com els Clots de Rialba, són freqüents les fràgils mulleres. Aquestes comunitats tenen un valor biogeogràfic molt important i es troben en sòls on l’aigua és molt abundant.
 

5. Fauna

La poca alteració d’aquesta vall, la seva escassa freqüentacó, així com la gran diversitat d’ambients han fet que les poblacions faunístiques existents tinguin una reconeguda importància. Moltes d’elles presenten un indubtable interès ecològic, ja sigui per la seva extremada raresa al Pirineu, com l’ós bru; la seva presència relictual al Pirineu, com la perdiu blanca; el seu marcat paper bioindicador de la qualitat dels boscos subalpins, com el gall fer; el seu alt grau d’especialització, com el trencalòs; el fet d’haver estat descoberts al Pirineu fa relativament pocs anys com el mussol pirinenc i el seu marcat caràcter endèmic, com la sargantana aranesa i pallaresa.

3. BAQUÈIRA BERET, S.A: L’AMENAÇA

Tots aquests valors naturals i paisatgístics estan greument amenaçats per projectes d’expansió de Baquèira Beret cap aquesta vall. Baquèria Beret tot i ser la major estació d’esquí dels Pirineus sembla que no en té mai prou i encara pretén destruir més territori. La vall d’Àrreu és un dels seus objectius més immediats, de manera que entrant des de la zona del port de la Bonaigua i des de Baquèira vol ampliar encara més el seu domini esquiable. Això suposa una amenaça d’impactes ambientals irreversibles per la vall d’Àrreu similars als que s’han produït a la Val d’Aran i en altres zones del pirineu:

• Obertura de pistes d’esquí que impliquen roturacions, moviments de terra, canvis de morfologia del relleu, voladures, erosió, en definitiva destrucció del paisatge natural.
• Aquests projectes també suposen repressaments de llacs, construcció d’emmbassaments per tal de tenir més aigua per la producció de neu artificial. Així com, desviament de cursos d’aigua i possibilitat de contaminació tant de les aigües superficials com freàtiques.
• Construcció de teleselles, remontadors i cafeteries que converteixen un espai natural en un espai artificialitzat. Aqueste construccions, inevitablement, augmenten la frequentació i impacten dràsticament sobre la fauna que des de temps immemorials i resideix.
• Construcció d’urbanitzacions fora dels pobles i en paratges on mai ningú havia construït. A vegades, desafiant riscos de grans nevades i allaus només per l’afany d’estar a peu de pista.

4. LES ALTERNATIVES

Un turisme respectuós i de qualitat, que defugi dels models clàssics, agressius i de masses hauria de ser la via a seguir. No s’ha d’oblidar que l’atractiu de la zona és ella mateixa, perquè està ben conservada i que si es transforma tal i com tenen previst, pot ser que la gent no s’hi senti tant atreta com fins ara. Cal apostar per un desenvolupament sostenible com a resposta sàvia a l’experiència dels models insostenibles de la costa i de les zones de muntanya on s’han seguit els models de turisme massiu com al Naut Aran i Andorra.

Una economia que depengui únicament de l'esquí és una economia feble i que enriqueix principalment als especuladors de fora. Cal promoure una economia diversificada que es basi tant en l’aprofitament dels recursos turístics respectuosos amb l’entorn com, en petites i mitjanes indústries transformadores dels productes naturals i de qualitat, derivats de la ramaderia, agricultura i els boscos.

Des de la Plataforma pel Desenvolupament Sostenible del Massís de Beret es proposa la creació del Parc de l’Alt Pirineu, que inclouria inicialment les zones actualment progegides pel Parc Nacional d’Aigüestortes i els espais inclosos al Pla d’Espais d’Interès Natural de Marimaha i Alt Àneu, espai que acull la vall d’Àrreu. Seria el contrapunt al gran espai protegit d’Ordesa-parc nacional del Pirineu francès, que és ara per ara la zona que atreu més visitants de tota la serralada. Els avantatges econòmics locals que suposa l’existència d’un espai protegit supereren les limitacions d’ús dels recursos. Els problemes conjunturals de manca de pressupostos per a la gestió que pateixen molts espais protegits s’han d’interpretar com un problema puntual que té una solució política. Segurament la millor manera d’estimar un territori es prendre aquelles decisions que en garanteixen la continuïtat dels valors que atresora i no deixant-lo en mans de l’especulació. Aquest Parc de l’Alt Pirineu cal que esdevingui el segell de garantia de qualitat d’aquests valors naturals que tantes generacions han estimat.

L’alternativa és possible sense destruir

Si el Pallars Sobirà vol estar connectat directament amb l’estació de Baquèira Beret existeixen altres alternatives que no destrueixen ni hipotequen els recursos naturals del futur ni el desenvolupament d’aquest territori, ja no a mig o llarg termini sinó a curt termini. Tal i com s’està demostrant a molts països d’Europa el negoci de l’esquí presenta un fort estancament i ja són moltes les estacions d’esquí d’Europa que estan immerses en una forta crisis, per exemple a França, es parla de què existeixen una cinquantena d’estacions que no tenen garantida la seva continuïtat.

Tanmateix, en el cas del Pallars existeix la possibilitat d’aprofitar l’actual corredor d’infraestructures que representa la vall de la Bonaigua, per on hi transcorren la carretera i dues línies elèctriques, i així de connectar el Pallars amb Baquèira Beret a través del Port de la Bonaigua on ja existeixen els teleselles i remontadors de Baquèira. Aquesta connexió es podria realitzar a partir d’un telecabina o telessella cobert que sortiria d’una zona per sota de la Verge de les Ares (a uns cinc kilometres per sota del Port) i que aniria fins a dalt del Port de la Bonaigua per tal de connectar amb les actuals instal·lacions de l’estació.

En aquesta zona propera a la Verge dels Ares es podria construir dos pàrkings i millorar l’actual carretera d’accès des d’Esterri. A la vegada es podria establir uns sistema d’autobusos que sortint des dels pobles de les Valls d’Aneu transportès els esquiadors a la zona de soritida del telecabina. Amb una freqüència intensa d’autobusos es millorarien els accessos hi s’evitarien retensions. Aquesta alternativa, a part de ser tècnicament viable i no destruir la Vall d’Àrreu, no hipoteca els recursos turístics de qualitat d’aquest territori que s’estan demandant cada dia més, així com evita els problemes derivats de l’estacionalitat del negoci de l’esquí.
 
 

PLATAFORMA PEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DEL MASSIS DE BERET,

Formada per:

• AEEC
• Centre Excursionista de Lleida
• DEPANA
• Federació Excursionista de Catalunya
• IPCENA
• Unió Excursionista de Catalunya
• WWF-ADENA

Des del moment en què es va conèixer que Baquèira Beret havia comprat la Vall d’Àrreu amb la intenció d’ampliar-hi el seu domini esquiable, i per tant destruir-la, es van iniciar els contactes entre les diferents organitzacions i entitats per tal de constituir aquesta Plataforma d’oposició i a treballar en una alternativa ecològicament, tècnicament i socialment viable que garantís el desenvolupament sostenible del massís de Beret.

Aviat es va saber que Baquèira Beret ja havia començat a elaborar el projecte i l’estudi d’impacte ambiental. Es tenia constància, que s’estava consensuant i negociant internament amb l’administració. Per tant, calia actuar intensament i ràpidament si es volia que l’opsició al projecte i la campanya tingués garanties…

Actuacions que s’han portat a terme des de la plataforma:

• Elaboració d’un informe tècnic sobre els valors naturals i paisatgístics de la vall d’Àrreu. Destacant, especialment el patrimoni natural del massís de beret, les amenaces a què estava sotmès, aportant les primeres consideracions sobre propostes del desenvolupament sostenible d’aquesta àrea i una proposta de creació del Parc de l’Alt Pirineu. Aquest informe es va difondre ampliament i es va incloure a la revista Muntanya núm 822.

• Diverses visites a la vall d’Àrreu i a les pistes de Baquèira Beret per tal de recollir material audiovisual (grabacions, fotograries i diapositives)

• Definició d’una proposta alternativa que permeti la connexió de les Valls d’Aneu amb les actuals instal·lacions de Baquèira passant pel port de la Bonaigua i salvaguardant la Vall d’Àrreu.

• Elaboració de videos de sensibilitazació sobre els impactes que actualment Baquèira ja està produint i també sobre els valors naturals de la Vall d’Àrreu amenaçats pels projectes d’expansió de Baquèira.
• Elaboració de folletons informatius sobre la Vall d’Àrreu, els seus valors, amenaçes i alternatives proposades a l’ampliació de Baquèira.

• Encàrrec a una consultora d’enginyers d’un avantprojecte de la proposta alternativa

• Un cop assabentats de què el projecte es presenta a l’Ajuntament de València d’Àneu (primers de desembre) i sobre el termini d’informació pública, es preparen les diverses al·legacions de cada entitat.

• Visita a Madrid per tal d’aconseguir la col·laboració i participació d’entitats ecologístes d’abast internacional en la campanya (WWF-ADENA i GREENPEACE).

• S’elabora unes al·legacions tipus per tal de què tothom que hi estigui interessat les pugui enviar a nivell particular i únicament posant les dades personals i signant-les.

• Elaboració d’unes enquestes als esquiadors, el dia 2/01/00, a la cota 1500 de Baquèira per tal de percebre l’opinió dels esquiadors i difondre material de sensibilització

• Recollida de signatures que s’incorporaran a l’expedient.

• Entrevistes amb el Conseller de medi ambient i representants de l’administració.

• Rodes de premsa i presència als mitjans de comunicació…

Malgrat el projecte de Baquèira compta amb moltíssims interessos econòmics i amb el suport de la Generalitat s’ha aconseguit que s’hagi movilitzat moltes entitants i particulars demanant la salvaguarda de la vall d’Àrreu i reivindicant la proposta alternativa.

Un cop acabat el termini d’informació pública i presentades unes 450 al·legacions, entre les quals hi ha les principals organitzacions ecologistes a nivell internacional, l’administració no pot obviar-ho i sap que l’oposició contundent continuarà ampliant-se cada cop més. La via administrativa només acaba de començar i no hi ha dubte que si és necessari s’arribarà al contenciòs administratiu. Tanmateix, continuarà la tasca d’informació i sensibilització tant a nivell local, nacional com internacional

Aquesta campanya ha de ser un nou exemple de què la pressió dels moviments cívics i socials poden canviar projectes que inicialment només estan pensats per servir uns interessos particulars i no del conjunt de la societat.