Joan Miquel Camacho i Altisent.

Situats en unes àrees comarcals amb una densitat inferior als 50 habitants/km². Amb cap o pocs nuclis de població que es situïn un xic per sobre dels 15.000 habitants i molts municipis petits o molt petits. Cal considerar l’evolució econòmica des d’una estructura agrícola predominant cap un increment, sinó predomini del sector secundari i terciari (diferència entre comarques de la plana i les de muntanya). El predomini de deixalla tipus RSU i "orgànic" d’indústria de transformació agrícola, sense descuidar altre tipus per indústria dispersa de diferent procés i impacte ambiental. S’ha de procurar fomentar un sistema de "tractament" simplificat del RSU , però eficient, allunyat de la sofisticació tecnològica (però dotat amb els elements necessaris estructurals dotats amb l’aparellatge bàsic: zona/es de triatge i magatzem; zona/es de compostatge; deixalleries; zona/es de deposició de rebuig) i amb poc perill de cara a la salut humana i ambiental, que permeti la recuperació del màxim de material, amb una deposició del "mínim rebuig" en els abocadors controlats. Fonamentat amb la bona disposició de la població per fer una separació en origen senzilla i en un sistema de recollida sovintejat, separat i higiènic. Bona disposició que es basa en la confiança , en la formació/informació clara, continuada i efectiva, i en un cost econòmic per família el més ajustat possible (amb incentius positius als que ho fan com cal). S’ha de plantejar un bon control i reducció del residu industrial "no assimilable". En cap cas pot acceptar-se un tractament dels RSU ( barrejats amb industrials !) basat en sistemes termo-químics/incineradors, de bon rendiment econòmic per part dels que el fomenten i gestionen ,però, de baix rendiment ambiental.

En tot aquest procés sorgeixen preguntes que requereixen més d’una reflexió: Quina àrea comarcal de referència resulta la més convenient per centralitzar tot el procés de tractament ? Podem considerar àrees majors que les referides a una comarca de manera general o excepcional? ¿Hem de considerar les mateixes àrees, o fins i tot més petites, per incloure el tractament de la fracció orgànica per fer compost? Considerem la metanització com un procediment convenient en aquest nivell? Quin volum mínim de RSU orgànic cal tractar per tenir un nivell de rendiment correcte del sistema de metanització? La metanització per fer què?. I encara unes preguntes finals: Quin paper hem de jugar els grups petits (locals i comarcals) en tot aquest procés? Amb quina garantia i suport podem fer un seguiment correcte? Estem preparats per assumir la necessitat de disposar d’indicadors-guia "actualitzats" per fer aquest seguiment de tot el procés de gestió? Continuem a la que salta ? ¿Val la pena participar en els Consorcis Comarcals, o altres estructures de gestió equivalents, si la JR aconsegueix situar una Planta Tèrmica (piròlisi/termòlisi) a la comarca?