Jordi Ballesta. Coordinadora Salvem el Delta

Introducció:

La plana al·luvial del Delta del Llobregat està situada immediatament al sud de la ciutat de Barcelona, estenent-se entre el Mar mediterrani , el Garraf i Montjuïc, ocupant una extensió de 98 Km², encara que avui només es conserven unes 600 hectàrees de l’antic sistema de llacunes i aiguamolls.

El paisatge primitiu està composat per comunitats vegetals pròpies dels sorrals costaners, amb extensions considerables d’aiguamolls salins litorals i boscos de ribera, que han sigut profundament modificats pel home. De importància vital per a tot el delta del Llobregat es el seu aqüífer que té unes reserves d’aigua al voltant dels 700 Hm³, segons els anys i la intensitat de les extraccions. La continua disminució de la càrrega natural degut a la impermeabilització del terreny i a l’explotació massiva, ha provocat una salinització constant.

L’ocupació humana del delta és relativament recent degut a les dures condicions de vida que té qualsevol hàbitat d’aiguamoll, i no és fins al segle XVII que comença ha haver una relativa intervenció humana sobre el terreny. A partir del segle XVIII és quan l’agricultura s’estén amb tota la seva magnitud. Als anys 1950, es quan comença la veritable expansió industrial, amb la construcció de l’Aeroport del Prat, l’expansió del Port i la creació de la Zona Franca. A partir dels anys 60 comencen a aparèixer els primers càmpings i d’altres infrastructures turístiques, que envaeixen les zones d’expansió natural de les pinedes i hàbitats dunars, això produeix una més gran ocupació del terreny, transformació dels usos del sòl i fins i tot la substitució de la vegetació autòctona per altre d’al·lòctona, d’aquesta manera només romanen àrees residuals en bon estat de conservació be pel fet de ser finques privades, per problemes de comunicació o pel seu poc interès estratègic o paisatgístic.

En els anys 80 comença a aparèixer un creixent interès pels valors naturals del Delta, que culmina amb la declaració de les Reserves naturals del Delta del Llobregat al 1987 per part de la Generalitat de Catalunya.

L’expansió econòmica dels anys 90 fa que es prenguin en consideració vells projectes que havien quedat arxivats com ara el desviament del riu Llobregat, la creació de noves zones logístiques o l’ampliació de l’Aeroport. L’Àrea metropolitana de Barcelona es troba saturada d’infrastructures i sobre els plànols s’observa una gran franja de terreny verd just al sud de la ciutat de Barcelona que alguns consideren que s’ha d’aprofitar.

Amb l’intenció d’aglutinar tots aquests projectes, al 1994 es signa el Pla d’Infrastructures del Delta del Llobregat que inclou les següents actuacions: Construcció de l’Autovia Pota Sud, construcció de l’Autovia del Baix Llobregat, ampliació de l’Aeroport del Prat i elaboració del seu Pla Director, accessos ferroviaris al Port de Barcelona, desviament del tram final del riu Llobregat 2 Km al sud de la seva situació actual. Desenvolupament de la Zona d’Activitats Logístiques, ampliació del Port de Barcelona, construcció de la depuradora del Llobregat, compra, recuperació i gestió dels espais naturals del Delta del Llobregat i regeneració de les platges del Delta. Aprofitant aquesta disbauxa l’Ajuntament de Viladecans ressuscita vells projectes com la creació d’un Passeig Marítim o la construcció d’un camp de Golf.

Valors naturals del Delta del Llobregat

Aquesta zona ha sigut protegida principalment pel gran interès de les seves poblacions d’ocells. Fins al moment s’han observat unes 356 espècies d’ocells al Delta del Llobregat de les que més de 220 estan protegides legalment segons la legislació comunitària, estatal i autonòmica.

A banda dels ocells, al Delta del Llobregat s’han citat fins a 19 espècies d’orquídies, i existeixen comunitats vegetals protegides per la Directiva Hàbitats (92/43/CEE) que es veuran directament afectades
 
 

Amenaces

En el Conveni de Cooperació en Infrastructures i medi Ambient en el Delta del Llobregat (més conegut per Pla Delta), signat el 16 d’Abril de 1994, es diu que es pretén crear en el delta del Llobregat un "Centro Direccional o Plataforma Logística de primer nivel en el sur de Europa, aprovechando las sinergias de las instalaciones Portuaria y aeroportuaria, con el máximo respeto al equilibrio global del ecosistema deltaico, sujeto a grandes presiones y transformaciones de todo tipo a lo largo de las últimas décadas.". En aquest Conveni es reconeix al seu temps que "Los proyectos sectoriales, siendo cada uno de ellos muy importante, tienen unas implicaciones sobre el entorno que hacen imposible su desarrollo de modo aislado.", malgrat aquest reconeixement, en una ordre Ministerial publicada al BOE el 22 d’Agost de 1996, es decideix no realitzar un Estudi d’Impacte Ambiental Global, adduint raons de tipus tècnic.

Un resum dels projectes i la seva situació actual es recull a la taula 1.

Alternatives al Pla Delta

• Elaboració d’un Estudi d’Impacte Acumulat en el que es contemplin tant les obres incloses dins del Pla del delta com aquelles que s’han afegit. La figura de Avaluació Estratègica Ambiental, que està pendent d’aprovar-se per part de la Unió Europea, és de vital importància en un lloc com aquest en el que conflueixen els interessos ambientals i de desenvolupament.

• Redacció del Pla de gestió i ordenació dels recursos naturals per a les Reserves del Delta del Llobregat.

• Qualificació urbanística adient per als espais naturals tenint en compte els seus valors i les Directives Europees.
• Restauració de les zones ZEPA i creació de nous hàbitats favorables en els casos que això no sigui possible.
• Limitació de la implantació d’estructures d’oci a les zones d’Interès natural.
• Aprofitament al màxim de les superfícies actualment catalogades com a sòl industrial o Aeroportuari.