Miguel Muñiz. Acció Ecologista - Ecologistes en Acció

1. INTRODUCCIÓ:

Malgrat la seva gran diversitat, els impactes ecològics i amenaces al medi ambient es poden dividir en dos grans grups: els que es poden percebre directament (que anomenarem de manera genèrica "visibles") i els que no es poden. Una infrastructura, una construcció, la degradació del paisatge per freqüentació, una tala indiscriminada, etc. són impactes o amenaces que es poden valorar, abordar i confrontar amb relativa facilitat. L’impacte o amenaça és visible. Poder cohesionar el corresponent moviment d’oposició social depèn d’altres factors que no són la constatació d’una evidència.

Els impactes o amenaces que no es poden percebre de manera directa (als que anomenarem per a entendre'ns "invisibles") presenten una dificultat evident, és necessita un coneixement previ per començar a confrontar-los: les emissions radioactives d’una central nuclear en funcionament "normal", les dioxines i metalls pesats que dispersa una incineradora, les emissions de compostos que generen la pluja àcida, el mercuri o el diòxid de carboni que emeten les centrals tèrmiques, etc., són exemples clars d’impactes o amenaces que, malgrat que ocupen espai en els informes científics o en les denuncies de grups ecologistes, resulta molt difícil traduir en percepció quotidiana.

Sense aprofundir en tots els aspectes d’aquesta idea només assenyalar dos elements: primer, la majoria d’acusacions de "catastrofisme", "mil·lenarisme" i altres desqualificacions que es van fer al moviment ecologista en el passat provenien de la seva denúncia dels impactes invisibles (per als visibles la desqualificació apel·lava a una genèrica "oposició al progrés"); aquests impactes tan sols es van acceptar quan l’evidència científica que els demostrava era irrefutable i, tot i així, amb recança. Segon: per motius que no venen al cas analitzar ara, els impactes visibles sempre han tingut prioritat en l’activitat del moviment ecologista. La dificultat de comptabilitzar els impactes o amenaces invisibles en el treball quotidià, ha fet que moltes vegades simplement no els hi considerem, o que els considerem "cosa d’altres" (països que contaminen més, o que pateixen més els seus efectes). També es tracta d’una resposta humana i lògica, màxim si tenim en compte l’angoixa que pot provocar, de vegades, tenir-los presents.

Aquesta ponència no té com a objectiu abordar les implicacions que aquesta divisió entre impactes visibles i invisibles té per a l’activitat quotidiana del moviment ecologista, però la seva relació amb la problemàtica del desenvolupament de l’energia eòlica és evident a poc que s’hi pensi: encara no hem assolit els nivells de desaparició de fauna, degradació de vegetació i contaminació d’aqüifers de l’Europa continental a conseqüència de les emissions de les centrals tèrmiques; però sí afrontem cada estiu amb la pregunta de si una variació mínima de les temperatures provocarà efectes de sequera extrems que facin que ecosistemes resultants de centenars d’anys de evolució de la Natura, desapareguin en qüestió d’hores o dies per incendis negligents o intencionats.

Que els efectes del canvi climàtic es van acumulant i que la zona mediterrània és la més vulnerable és una realitat que no per prou coneguda està de més recordar.
 
 

2. ASPECTES A CONSIDERAR PER ABORDAR LA PROBLEMÀTICA EÒLICA:

2.1.- COM CONFRONTAR L’ACTUAL MODEL ENERGÈTIC?

L’increment dels impactes quantitatius i qualitatius del model energètic (i particularment l’aplicació del principi de precaució que s’en deriva del fenomen del canvi climàtic), unit al gran dinamisme del sector energètic, a les múltiples formes de generació que coexisteixen i a la gran quantitat d’iniciatives institucionals i privades en el camp de les energies alternatives, invaliden les estratègies globalitzadores.

Per a els/les ecologistes l’única manera d’abordar la transformació del model cap a la sostenibilitat ens obliga a incidir dinàmicament: denunciar de manera continua els impactes invisibles de l’actual model, denunciar els escenaris de creixement continu de la demanda i l’oferta, exigir el desenvolupament de les fonts energètiques alternatives, exigir el desenvolupament de sistemes d’estalvi i eficiència energètica. Realitzar molt treball d’educació social, cercar el màxim de consens i adequar-nos a la diferent situació de cada font energètica.

En resum, intentar, dins de les nostres limitades capacitats, potenciar les iniciatives que contenen elements de sostenibilitat i bloquejar les que no.

En el cas de l’eòlica es tracta de plantejar una fita de generació, dins d’un escenari de sostenibilitat, treballar per aconseguir-lo de la millor manera possible i, un cop aconseguit, començar a demanar mesures de reducció d’energies contaminants, de desenvolupament complementaris, d’estalvi i eficiència, etc.

2.2.- ELS PRINCIPIS TEÓRICS DE LA SOSTENIBILITAT:

Una activitat es pot considerar sostenible quan satisfà les necessitats de les generacions actuals sense posar en perill la satisfacció de les necessitats de les generacions futures. L’economista Herman Daly, que va rebre el Premi Nobel Alternatiu, ha desenvolupat aquest principi en tres criteris. Nosaltres partirem de les consideracions plantejades per Daly, i hi afegirem un quart especialment relacionat amb l’energia.

Una activitat seria sostenible energèticament quan, a) la taxa de consum d’un recurs no és superior a la seva taxa de regeneració, b) quan es dona una taxa de substitució dels recursos no renovables : es a dir, l’explotació d’un recurs no renovable es fa per sota del nivell de generació d’un recurs renovable substitutiu, c) quan la taxa d’emissió de contaminants no supera la taxa d’assimilació dels ecosistemes i, molt important, d) quan l’explotació d’un recurs permet conservar la biodiversitat en hàbitats naturals. Aquestes quatre premisses, que s’han de donar a més de forma simultània, configurarien un model de desenvolupament energètic que es pogués anomenar sostenible.

2.3.- EL MARC EN QUE ES FORMULA AQUESTA PROPOSTA I EL RISC QUE IMPLICA:

La proposta es formula en una situació de proliferació de projectes de parcs eòlics sense cap tipus de criteri d’ordenació, la qual cosa significa que ens enfrontem a una dinàmica que ja ens desborda en molts aspectes. Això implica que no està garantit que assolir una potència eòlica impliqui inicis d’un canvi del model energètic (poden seguir les polítiques d’incentivació del consum). La consciència de que la degradació que està provocant el model energètic fòssil i nuclear és de llarga durada, de que ja està produint canvis devastadors en amplies àrees i provocant misèria i ruïna als països del Sud (pels anomenats desastres "naturals"), i de que aquesta situació tendeix a empitjorar en el temps, és la causa per que justifica assumir els riscos i tirar endavant aquesta proposta.

3. URGÈNCIA I OBJECTIUS DE LA PROPOSTA:

La urgència de la proposta ve marcada per la necessitat de disposar de criteris que permetin aconseguir el desplegament del màxim potencial de generació d’energia eòlica possible per fer front als impactes que l’actual model energètic de Catalunya (fòssil i nuclear) provoca sobre els ecosistemes (tant d’aquí com de fora).

La necessitat, igualment, d’evitar que els parcs eòlics s’instal·lin en llocs a on provoquin un impacte sobre la biodiversitat dels espais naturals de Catalunya.

Els objectius són:

-- Preservar al màxim els espais amb valors naturals i els ecosistemes necessaris per una preservació de la biodiversitat.

-- Propugnar un desplegament de la potència eòlica necessària per evitar la degradació dels espais naturals i ecosistemes amenaçats per les emissions contaminants i l’efecte hivernacle que genera l’actual model energètic.

-- Anar cap a un escenari de reducció d’emissions de CO2 en el marc de la solidaritat N-S.

Com ja s’ha enunciat a altres llocs, es tractaria d’aconseguir el màxim possible d’energia eòlica amb el màxim possible de preservació d’espais de valor natural.

4. CONCRECIÓ DE METODOLOGIA:

S’han de valorar els dos elements extrems del problema (sense que el seu enunciat impliqui prioritat de cap d’ells sobre l’altre):

- La quantitat de potència eòlica que defensem des del moviment ecologista i naturalista per tal de poder anar evolucionant cap a un model energètic sostenible que garanteixi la protecció dels espais naturals amenaçats.

Aquesta potència s’ha de determinar en funció de la capacitat de substitució d’energies fòssils que vulguem assolir de cara a plantejar futures demandes de reducció en un escenari d’estalvi i eficiència energètica.

Els criteris han d’estar basats en les disponibilitats de àrees de velocitat mitjana anual de vent realistes, adequades a les tecnologies actualment existents i a les capacitats reals de les empreses actuants a Catalunya.

- El catàleg d’espais de valor natural i ecològic que cal preservar com a patrimoni de la biodiversitat de Catalunya.

Un cop assumit l’objectiu cal plantejar la seva concreció territorial. Les dades que ens proporciona l’Atlas eòlic de Catalunya (malgrat les seves limitacions) en combinació amb els diferents estudis sobre espais d’interès ecològic, constitueixen un bon punt de partida per establir criteris de zonificació i determinar quines àrees volem preservar de manera integral (malgrat que puguin tenir un interès per la seva potencialitat eòlica).

Es tractaria de determinar quines àrees amb veritables condicions d’aprofitament eòlic són excloses de la instal·lació de parcs, a quines es poden instal·lar parcs amb determinades condicions, i quines àrees poden assumir les construccions amb un impacte acceptable.
 
 

5. UN OBJECTIU ECOLÒGIC PER A LA PROMOCIÓ DE L’ENERGIA EÒLICA

D’entre les formes de generació d’energia que caracteritzen l’actual model energètic a Catalunya l’energia tèrmica convencional és la que produeix un major nombre d’impactes immediats sobre els ecosistemes : les diferents formes de precipitacions àcides, les elevades emissions de diòxid de carboni, la dispersió de tot tipus de partícules contaminants (moltes d’elles d’efectes no estudiats), etc. fan que un objectiu assolible des del punt de vista de la sostenibilitat energètica sigui la substitució a Catalunya de la producció d’energia primària d’origen tèrmic per energia eòlica. Tenint en compte la producció dels darrers deu anys, això implica substituir aproximadament uns 2300 Gwh anuals de producció elèctrica.

Els avantatges d’un tal procés de substitució són evidents per elles mateixes en termes de qualitat ambiental i disminució de la pressió sobre els ecosistemes i no cal comentar-les en detall. En el cas de Catalunya, (segons dades referides a inicis de la dècada dels 90 que és molt probable que hagin empitjorat amb el temps), es poden sintetitzar en les següents xifres :

L’estalvi econòmic d’un total aproximat de dos milions de TEP de combustibles fòssils (dades de 1993).

S’evitaria l’emissió a l’atmosfera de uns 4,5 milions de tones anuals de diòxid de carboni.

S’evitaria l’emissió d’unes 17.000 tones anuals de NOx, unes 71.000 tones anuals de SOx, unes 2.000 tones anuals de monòxid de carboni i unes 1.800 tones anuals d’altres contaminants.

6. CONCRECIÓ DE L’OBJECTIU:

El procediment seguit ha partit del càlcul de la producció anual de dos tipus d’aerogeneradors, un de 600Kw de potència i un altre de 1300Kw situats en diferents escenaris de velocitat mitjana anual de vent, a partir del total d’hores/any estimat per a cada velocitat. A continuació s’ha calculat el total d’aerogeneradors necessari per poder cobrir l’objectiu.

Els resultats apareixen detallats al quadre:
 
 

Càlcul per substituir un total de 2300 Gwh d'energia tèrmica convencional
 
 

1. Producció anual mitjana en Mwh d’un aerogenerador de 1300 Kw, en diversos escenaris de vent.
2. Producció anual mitjana en Mwh d’un aerogenerador de 600 Kw, en diversos escenaris de vent.
3. Total d’aerogeneradors de 1300 Kw necessaris per assolir la producció de la columna (A).
4. Total d’aerogeneradors de 600 Kw necessaris per assolir la producció de la columna (B).
5. Possibilitats de potència a instal·lar en Mw partint de màquines de 1300 Kw i en diferents escenaris de vent.
6. Possibilitats de potència a instal·lar en Mw partint de màquines de 600 Kw i en diferents escenaris de vent.

- La necessitat de comptar amb aerogeneradors de gran potència per tal de minimitzar l’ocupació d’espai.

- L’increment de potència porta aparellat l’increment de les velocitats mitjanes anuals (vma) de vent necessàries per obtenir rendiments satisfactoris. Les dimensions de l’aerogenerador impliquen més aprofitament de vents més potents.

- La referència a les vma determinen el nombre d’hores anuals reals que l’aerogenerador podrà estar funcionant i farà un servei mediambiental. També és un indicador de les preferències d’inversors i propietaris.

De l’anàlisi de les dades del quadre (encara que la xifra variaria segons la vma dels diferents llocs a on es situïn els parcs eòlics) sembla raonable reivindicar des del moviment ecologista la instal·lació d’una potència eòlica a Catalunya d’entre 3000 a 3200 Mw abans de l’any 2010, per a que l’objectiu de crear les bases d’un model energètic sostenible es pugui assolir.
 
 

7. UNES CONSIDERACIONS FINALS:

Cal tenir en compte que l’escenari i la potència eòlica proposada només significaria un mínim de garantia de substitució de l’actual capacitat de generació tèrmica convencional. Encara resta fer front a tres greus problemes:

1. El tancament de Vandellòs II i d’Ascó I i II, que generen un fluxe continu de contaminació radioactiva, amb efectes sobre el medi ambient i la salut de les persones que les empreses elèctriques s’esforcen en evitar que siguin investigats.
2. El rescat de les concessions de cabals d’aigua del Ter i el Llobregat atorgats a minicentrals hidràuliques, per tal d’evitar el greu impacte ambiental que provoquen en el curs dels respectius rius.
3. Fer front a possibles "puntes" del consum elèctric que es puguin produir per evitar fallides del sistema.

Maniobrar per reduir l’impacte que el conjunt del model provoca (tant aquí com als països del Sud) exigirà grans dosis de paciència, creativitat i flexibilitat i ens enfrontarà a disjuntives tan conflictives com la que el desenvolupament de l’energia eòlica provoca.