Coordinadora Antiabocador dels Hostalets de Pierola

1) L'abocador de "Can Mata" està situat al terme municipal dels Hostalets de Pierola comarca de l'Anoia, just al límit del parc natural de la muntanya de Montserrat, enclavat en un torrent, l'aqüífer del qual pertany a la conca del Llobregat, a poca distància de la planta potabilitzadora d'Abrera que subministra aigua de boca a la conurbació de Barcelona i a les comarques de El Baix Llobregat, El Garraf, l'Alt Penedès i algunes poblacions de l'Anoia. També l'aqüifer, com a aigua de rec, s'utilitza indiscriminadament a través de captacions d'aigües freàtiques en el curs baix de tota la xarxa hidrogràfica del Llobregat.

2) L'abocador va començar a funcionar de forma clandestina a principis dels setanta, més tard, i sense ser auditat, l'Ajuntament dels Hostalets de Pierola el va legalitzar al concedir al 5 d'octubre de 1985 llicència d'activitats classificades per a residus sòlids urbans, excloent-ne expressament els residus tòxics i perillosos segons la Directiva 78/319 (citats en la normativa catalana com a "residus especials"). Durant el període d'il·legalitat no existeix cap precaució ni en el tipus de residus abocats ni en la seguretat de l'abocador. Milers de tones procedents dels llocs més remots hi fan cap. D'un estudi dels lixiviats realitzat l'any 1991, com a treball de camp, s'indueix la perrillositat i alta toxicitat dels abocaments realitzats. L'afectació de l'aqüífer esmentat és un fet, al nostre entendre, molt preocupant.

3) Amb data 26 de febrer de 1988, l'Ajuntament dels Hostalets va ordenar-ne la clausura per múltiples incompliments de les condicions de la llicència i de la normativa ambiental aplicable (la bassa de lixiviats rebentava quan plovia -això motivà denúncies per contaminació d’aigües potables per part de l'Ajuntament de Masquefa-). Davant de la pressió de l'empresa que gestionava l'abocador i la intervenció de la Junta de Residus de la Generalitat de Catalunya, l'Alcalde dictà el decret de 26 d'octubre de 1989 en conseqüència del qual s'aixecà la suspensió de l'activitat condicionada al compliment de la llicència concedida. La mateixa Junta de Residus dictà resolució de 13 de novembre de 1990 autoritzant a l'empresa GTR SA per abocar-hi residus industrials inerts i assimilables a urbans.

4) Des de 1991, s'han realitzats de forma periòdica i continuada abocaments de determinats residus perillosos. Principalment, residus procedents d’indústries de la termometalúrgia de l'alumini (especialment les anomenades escòries de segona fusió de l'alumini) de les empreses Alumini Sala SA (ALUMINSA), Aluminio Catalan SA (ALCASA), Industria Transformadora del Aluminio SA (INTAL) que generen unes 25.000 TM anuals. Aquests residus tenen la condició de perillosos. També s'hi han abocat altres residus perillosos com pneumàtics usats, residus de fibrociment i similars, determinats envasos bruts, llots de depuradores, terres brutes i olis minerals. Procedents de la factoria de l'empresa BAYER de St. Andreu s'hi varen dipositar terres altament contaminades. Els residus procedents d'HISPANO QUÍMICA i CELSA, són habituals...

El transport d'aquests residus l'està realitzant l'empresa Browning Ferris Industries Ibèrica SA (BFI) dedicada a la recollida residus sòlids urbans i neteja urbana, la seva empresa matriu és BFI Inc. Amb seu a Houston (USA). Fa poc però que la secció europea de BFI ha esta adquirida per l'empresa multinacional francesa LYONAISE des EAUX que manté una forta presència en el Grup Aigües de Barcelona (AGBAR). La intervenció a Catalunya de BFI ha estat controlada a través de CESPA, filial d’AIGÜES DE BARCELONA.

La mateixa Junta de Residus ha admès en diverses ocasions l'abocament dels residus anteriorment citats , tots ells considerats com a especials (perillosos). Per exemple en la resolució de 12 de març de 1998.

La indeterminació i la poca precisió amb que la Junta de Residus descriu la identificació dels residus especials abocats, ens fa sospitar del seu caràcter tòxic i perillós.

En tenim una prova de fa poc. Es tracte de la notícia apareguda en el diari EL PAÍS (12.11.98). El vaixell Luno ha estat intentant descarregar 4.500 TM de residu d'alumini en algun port del Mediterrani. A l'abocador de Can Mata dels Hostalets de Pierola n'hi ha 50.000 TM que s'hi van abocar entre 1995 i 1997. Aquest producte originat a l'empresa INTAL de Castellbisbal, va ser dipositat il·legalment a diversos llocs de Castelló. La Generalitat Valenciana el va fer retirar. Amb el Consentiment de la Junta de Residus de la Generalitat de Catalunya s'ha portat, contra tot sentit comú, a Can Mata d'Hostalets de Pierola. Per una denúncia del grup parlamentari IC-ELS VERDS, l'Ajuntament de Pierola va instar a BFI i a la Junta de Residus la paralització dels abocaments i la retirada d'aquest residu d'alumini.

Seguint amb la notícia de EL PAÍS, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana l’ha qualificat, segons informe de la Universitat Jaume I, com a perillós i tòxic i amb efectes que poden ser molt greus sobre la salut de les persones, doncs amb contacte amb la humitat desprenen àcid clorhídric en forma gasosa.

5) L'abocament de residus perillosos s'ha realitzat sense cap autorització per abocar residus perillosos (no s'han tramitat ni es disposa de llicències municipals urbanístiques, ni d'activitat, ni l'autorització de la Junta de Residus). Això suposa una gravíssima violació de la disposició de residus en dipòsits controlats.

6) Tampoc s'ha realitzat cap avaluació de l'impacte ambiental. Això constitueix una altra violació del previst en la legislació comunitària, estatal i autonòmica d'avaluació d'impacte ambiental acabada de citar.

La carència d'estudis geològics adequats fa encara més inquietant la idoneïtat del receptacle, atès el risc de contaminació de les aigües superficials i subterrànies tributàries de la xarxa hidrogràfica del Llobregat en tant que subministra aigua potable com s'expressa en el punt primer.

7) L'activitat d'abocament de residus perillosos està produint danys greus al medi ambient i a la salut pública al realitzar-se en abocadors no expressament autoritzats per aquestes finalitats. Això es fa més patent si tenim en compte que l'abocador va funcionar durant quasi una dècada i mitja de forma clandestina (sense cap permís) com ja hem manifestat en el punt segon.

La població directament afectada per la contaminació atmosfèrica es comptabilitza, utilitzant dades del INE de 1991, en 36.690 persones. Les emanacions gasoses perceptibles procedents de l'abocador es manifesten en un radi estimat de 5 km. Les entitats de població més properes perceben la fortor com a insuportable i asfixiant. Les persones i els conreus sotmesos a les concentracions gasoses i als precipitats de les partícules en suspensió procedents de l'activitat de l'abocador estem exposades a un perill constant.

L'incompliment de l'article 4 de la normativa que regula les "Actividades Insalubres, Nocivas y Peligrosas" en que es fa referència a les distàncies de prevenció és ben palès; hi ha nuclis de població agrupada, anteriors a la formació de l'abocador, dins l'àrea d'exclusió.

8) La junta de Residus pretén justificar aquestes manifestes il·legalitats en base a la disposició transitòria del Decret català 34/1996, de 9 de gener, Catàleg de residus de Catalunya que estableix el següent. "Mentre no hi hagi instal·lacions autoritzades per a fer tractaments que resultin de l'aplicació del Catàleg, la Junta de Residus determinarà la forma de gestió alternativa més correcta i viable en cada cas". Com ja hem dit, aquesta és la única justificació que, en diverses ocasions, la Junta de Residus ha fet prevaler. Així, per exemple, en la resolució del Gerent de la Junta de Residus de 14 d'octubre de 1998 (DOCUMENT Nº 5) en resposta al nostre escrit presentat el 15 de setembre del mateix any.

L'argumentació de la Junta de Residus no té cap base legal, atès que la disposició transitòria s’estableix tant sols a efectes de permetre gestionar residus mitjançant altres operacions diferents a les previstes en el Catàleg de Residus de Catalunya per a determinats residus. Però, evidentment, no es pot entendre com un precepte que permet el funcionament d'activitats de residus (com en aquests cas, l'abocament de residus perillosos) sense la prèvia avaluació d'impacte ambiental i sense les prèvies autoritzacions. Creiem que aquestes actuacions i aquestes manifestacions constitueixen un menyspreu total i directe de la part més important de la normativa ambiental europea, estatal i catalana.

Per a tot això,

DEMANEM que es posi fi a la greu violació de la normativa ambiental comunitària, estatal i catalana a fi que es prohibeixi l'abocament de residus perillosos en l'abocador de "Can Mata" del municipi dels Hostalets de Pierola.

DEMANEM que es retirin tots els residus perillosos i es repari el mal causat al medi ambient.

DEMANEM, en coherència amb tot l'expressat, la descontaminació i clausura del abocador de Can Mata dels Hostalets de Pierola.