Montsalat
 

INTRODUCCIÓ

L'any 1912, en una galeria d'explotació de sal comuna del pou proper a la casa del Salí, a Súria, a uns 60 metres de fondària es va descobrir que el jaciment salí contenia també mineral potàssic. Aviat els pous de Cardona arribaren també al nivell de la carnal·lita -clorur de potassi i magnesi-. Posteriors sondejos miners revelaren la presència d'una rica i extensa conca potàssica catalana. Pocs anys després, amb l'obertura de nous pous i la instal·lació de plantes de separació del mineral, començà l'explotació de la sal potàssica a les mines de Súria i Cardona a la conca del Cardoner, i de Sallent i Balsareny a la conca del Llobregat. L'any 1990 la mina de potassa de Cardona tancà.

Durant les primeres dècades de l'explotació el material de rebuig es quedava a l'interior de la mina, dipositat a les galeries a mesura que s'abandonaven. A partir dels anys 60 però, el material de rebuig no es torna a l'interior sinó que comença a abocar-se al costat de les instal·lacions mineres. Així neixen els runams salins o escombreres. Com a resultat de l'activitat minera, a les acaballes del segle XX queden al Bages els runams salins que es detallen a la taula 1.
 

Taula 1 – Els runams salins del Bages
Runam	Superfície, Hectàrees (Ha)	Volum, Milions de m3 (Mm3)	Massa, Milions de Tones (Mt)	Creixement Anual, Milions de Tones(Mt)	Situació
Súria	26,3	11	18,7	1,2	Creixement
Cabanasses -Súria-	1				Abandonat
El Cogulló -Sallent-	31	15	26	2	Creixement
La Botjosa -Sallent-	13,5	2,3	4	-0,1	Abandonat
Vilafruns -Balsareny-	6	1,7	3	-0,05	Abandonat
Cardona Est, vell	9,5	3	5	-0,05	Abandonat
Cardona Oest, nou	12,5	3	5	-0,5	Aprofitament
Total	99,8	36	61,7	2,5
Fonts: Potasas del Llobregat SA, projecte Aurensa d'ampliació del runam de Súria i estimacions pròpies

La composició mitjana del material que s'aboca als runams salins es detalla a la taula 2. Fonamentalment es tracta de clorur sòdic (83%), amb la part de clorur potàssic que no s'ha aconseguit separar (3%), restes de terra i argila (5%) i aigua (8%) que la sal absorbeix per higroscopicitat.
 

Taula 2 – Composició del material abocat als runams salins, Kg/Tona
Material	Total	Clorurs	Sodi	Potassi	Magnesi	Sulfat
NaCl KCl MgCl Insolubles Altres Humitat	832 28 14 11 37 78	505 13,3 10,4	327	14,7	3,6	20,5
Total	1000	528,7	327	14,7	3,6	20,5
Font : Potasas del Llobregat SA

Degut a l'increment de la quantitat de sal de rebuig de Sallent, el runam del Cogulló ha esdevingut una gegantina muntanya estèril, visible des de tot el Pla de Bages i més alta ja que la muntanya original del Cogulló. Al runam del Cogulló s'aboquen 8000 tones de residus diaris. Els runams del Cogulló i de Súria tenen a més grans basses de fangs contigües. Súria ven uns 0,5 MT anuals de sal comuna, insuficients per evitar que molta més sal es llenci al seu runam, en creixement actiu com el del Cogulló.
 
 

LA SALINITZACIÓ DE LES AIGÜES

La salinització de les aigües de la conca del Cardoner-Llobregat com a conseqüència indesitjada de l'activitat de la mineria potàssica és un vell problema que s'arrossega des dels inicis de les explotacions. Existeix una extensa col·lecció de dades sobre la qualitat de l'aigua dels dos rius que relaciona, històricament en el temps i geogràficament en l'espai, la salinització dels rius amb les explotacions mineres.

Les aigües salinitzades són poc aptes per al reg agrícola, per a l'abastament de la població i per segons quins usos industrials. La sal dissolta no s'elimina amb els processos convencionals de tractament d'aigües. El límit màxim de clorurs recomanat per l'Organització Mundial de la Salut -OMS- i adoptat per la legislació espanyola per a les aigües destinades a potabilització és de 200 mil·lígrams de clorurs per litre (mg Cl^-*L^-1). La salinitat condiciona també els ecosistemes aquàtics, afectant més o menys segons quins éssers vius.

El setembre del 1988 va entrar en servei una obra llargament esperada i potser la més significativa de tot el Pla de Sanejament de Catalunya: el col·lector de salmorres de la conca del Cardoner-Llobregat. Aquest llarg col·lector s'inicia en dos brancals, el del Cardoner a Cardona i el del Llobregat a Balsareny, que conflueixen a Castellgalí, per continuar resseguint el Llobregat fins prop de la desembocadura al mar. El col·lector de salmorres recull les aigües salobres procedents de les mines i de les plantes de tractament del mineral, així com algunes aigües superficials salines. La qualitat de les aigües va millorar notablement, en especial al Cardoner que estava molt més salinitzat, després de l'entrada en funcionament del col·lector.

Amb l'augment de la producció de les empreses mineres i la connexió d'alguna nova captació d'aigua salina, cada any el col·lector transporta més salmorra. Avui el col·lector de salmorres està pràcticament ja al màxim de cabal possible.

El col·lector de salmorres, tot i la seva excel·lent funció en reduir a aproximadament la meitat la salinitat anterior dels dos rius al conduir les salmorres de les mines i plantes de tractament del mineral, capta només una petita part de les aigües filtrades a través dels runams i saturades de sal; la resta arriba a salinitzar pous, rierols, rius i aqüífers.

Els runams salins són avui la causa directa de la salinitat romanent als rius Cardoner i Llobregat. En conseqüència, el creixement dels runams repercutirà també en l'increment de la salinitat al riu.

Actualment, l'aigua d'abastament a l'àrea de Barcelona prové dels rius Ter i Llobregat, i de l'aqüífer del Baix Llobregat que actua com a gran dipòsit de reserva. A l'estar íntimament relacionat amb el riu, l'aqüífer del Baix Llobregat pateix també la salinització. La mala qualitat de l'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona, pel que fa al gust i a les sals en dissolució, en bona part és conseqüència de les sals que el Llobregat arrossega del seu pas pel Bages.

LA CONCA DEL CARDONER

L'aigua del Cardoner arriba dolça a Cardona, amb un contingut de sal de 20-30 mg Cl-*L-1 només. Entre Cardona i Súria la salinitat ja és de 200-300 mg Cl-*L-1 i aigües avall de Súria trobem valors de 400-800 mg Cl-*L-1.

El Cardoner pateix el primer aport de sal a Cardona mateix. El torrent Salat drena la vall salina on es troben l'aflorament de la muntanya de sal i els dos antics runams. Malgrat que el torrent Salat vessa les seves aigües al col·lector de salmorres, el riu Cardoner també s'endú part de salinitat. Aquest aport de sal rebut a Cardona és atribuïble en part a la causa natural de la muntanya de sal i en part a l'existència dels runams.

Grans filtracions d'aigua, sembla ser que provinents tant del riu Cardoner com de la vall Salina, entren a l'interior de la mina de sal comuna de Cardona. Aquest fet aguditza el vell problema de subsidència caòtica del terreny amb la formació sobtada de bòfies al capdavall de la vall salina de Cardona -algunes tan grans que han engolit el Cardoner sencer- i perjudica la qualitat de l'aigua. Es treballa ja en el desviament del riu Cardoner per allunyar-lo del diapir salí de Cardona, però el projecte no treu a la llum les responsabilitats de la mineria en els esfondraments ni col·lecta les aigües que circulen perdudes al subsòl de la vall salina.

El petit runam de Cabanasses, abandonat des dels anys 60s a tocar del pou II de la mina de Súria, salinitza la riera d'Hortons a l'indret de cal Trist, prop de la confluència al Cardoner. La presència de l'alga Enteromorpha, pròpia de les llacunes litorals salobres, caracteritza els trams d'aigua reposada i salada.

La quantitat més important de sal al Cardoner no entra però a Cardona, sinó a Súria, concretament a l'alçada del barri del Fusteret. Avall del Fusteret l'aigua del riu Cardoner, amb un contingut que sol oscil·lar entre 400-800 mg Cl-*L-1, entra ja a la categoria de salobre i no serveix ni per al reg agrícola.

Un canal pren l’aigua del Cardoner al pla del Reguant per la riba dreta i travessa el riu a l’estret del Fusteret. L’aigua salta a l’interior d’un pou on hi ha instal·lada la turbina i, a través d’un canal subterrani d’uns centenars de metres, desguassa a la riba esquerra. Durant el tram soterrat de la riba esquerra, l’aigua del canal dobla la salinitat per la incorporació d'aigües subterrànies salades.

El mateix li succeeix al riu. A la riba esquerra, des de poc més amunt de l’edifici on es troba la turbina fins a la sortida del canal, subterràniament entra al Cardoner aigua salada. Si el cabal és escàs s’aprecien eflorescències salines, blanques, en aquest marge de riu. En definitiva, és per aquesta zona on, al nivell freàtic del riu, hi ha una importantíssima entrada d’aigua salada. A partir d’aquí el riu Cardoner queda greument afectat de salinitat.

Per sobre, al mateix vessant, la via dels FGC s'obre pas per un túnel. D'aquest túnel brolla una veta d'aigua salada. També és salada l'aigua de la font de la Serra -Súria-, que és captada i conduïda al col·lector.

A l'indret de cal Filosa -Callús- esporàdicament en temps plujosos sorgeix aigua salada. En aquest cas l'origen està lligat al runam del Cogulló de Sallent.

LA CONCA DEL LLOBREGAT

El Llobregat rep la primera contaminació salina a Vilafruns, aigües avall de Balsareny. Els dos petits torrents que neixen propers al runam de Vilafruns i desemboquen al Llobregat per la dreta en són responsables.

Degut però al capbussament sud dels estrats, l'aigua filtrada a través del runam de Vilafruns majoritàriament flueix cap a la vall de Conangle. Al vessant esquerre de la vall de Conangle s'ha construït una captació que condueix aigua salada cap al col·lector de salmorres. Avall de la captació s’aprecien eflorescències al marge de la riera i una aigua intensament salada. És clar doncs que la captació s’endú només una part de l’aigua salina, la resta arriba a la riera de Conangle i després al Llobregat.

La riera de Soldevila, a Sallent, recull les filtracions que es dirigeixen al nord provinents del runam gegantí del Cogulló. La riera de Soldevila, amb un contingut de sal superior al del mar, està completament morta. Darrerament s’ha connectat la desembocadura de la riera al col·lector de salmorres, evitant així que perjudiqui la qualitat d’aigua del Llobregat. Cal notar que no s’han anat a captar les surgències salines per ser canalitzades, sinó que es manté morta la riera.

En temps excepcionalment plujosos, surgències salines han aparegut sobtadament en àrees boscoses de la Malesa -Sallent- properes al torrent de Soldevila i dels plans de Ridor -Santpedor- i Torrebruna -Sallent-. La conseqüència és la mort de tota la vegetació en contacte amb la sal. De la font del Pitoi -Sallent- en brolla aigua salada.

El torrent de mas les Coves, que drena el runam del Cogulló pel sud, està salinitzat. Una captació, que té l'origen a la base del runam, porta la major part de l’aigua salina cap al col·lector.

Però és a la zona del polígon industrial de Sallent i de la Botjosa on es localitzen les entrades de sal que afecten més negativament al Llobregat. El riu assoleix valors superiors als 2000 mg Cl-*L-1 al tram on coincideixen les filtracions salines amb el fet que la major part de l’aigua circula per canals.

A la perpendicular entre la planta de tractament del mineral de Sallent i el Llobregat, a un centenar de metres de la llera, neix la font de l’Illa. Aquesta font disposa d’una bassa construïda amb grans pedres per retenir l’aigua que dècades enrera havia servit per regar els horts. Ara, amb 125000 mg Cl-*L-1, és clar que no és apta. El nivell de potassi és també desorbitat, de l’ordre de 25000 mg/l. Les filtracions d’aquesta bassa en desús vessen al Llobregat.

La segona surgència, més important encara, es localitza durant un centenar de metres al marge dret del Llobregat, al nord d’un antic molí, damunt de les margues i argiles. El color blanc de les eflorescències salines, contrastat damunt del vermell de l’argila, marca el rastre de l’aigua salada. L'agost del 1999, una de les basses de tractament de la sal es va rebentar. L'aigua salada, després de filtrar-se, va sortir a raig per aquest marge del Llobregat, demostrant una vegada més la connexió directa entre la instal·lació minera de la Botjosa i la sal que rep el riu Llobregat en aquest indret.

L’escombrera de la Botjosa, la vella, està situada en part damunt d'una terrassa fluvial del Llobregat. Són precisament aquests sediments recents dipositats en terrasses fluvials el tipus de terreny més permeable que es troba al Bages. L’aqüifer associat a aquesta terrassa fluvial i que es buida al Llobregat ha d'estar completament salinitzat pel runam de la Botjosa.

Durant un tram d’aproximadament 2 quilòmetres de riu, en que l’aigua circula majoritàriament per canals i on es reben les filtracions d’aigua salada, el Llobregat és un riu d’aigua salobre. Amb la desembocadura dels canals la salinitat es dilueix, però només fins als valors de 175 mg Cl-*L-1 sota el pont de l’eix transversal i de 145 mg Cl-*L-1 sota el pont de Navarcles, on no hi ha cap més canal que la Sèquia de Manresa. Amb la confluència del Cardoner, a Castellgalí, la salinitat al Llobregat superarà amb escreix el límit de l'OMS.

A l’indret de Torrebruna, a la part alta del riu d’Or entre els termes de Sallent i Santpedor, de sobte l’aigua esdevé salada. Una surgència salina que entra directament al curs del riu d’Or n’és la causa. La proximitat i la inclinació dels estrats, així com la coincidència històrica entre el creixement del runam i l’aparició d’aquesta surgència salina, evidencien que la causa de la salinització de la capçalera del riu d’Or és el runam del Cogulló. Aigües avall, el riu d’Or es beneficia de la Sèquia que dilueix la contaminació salina. Al trams d'aigua salada del riu d'Or viuen poblacions d'insectes, en especial larves de dípters com Stratiomys, capaces de suportar l'aigua salada i que es beneficien de l'absència de peixos i amfibis depredadors. També s'hi troba l'alga Enteromorpha.

Aigües de pous situats al poble de Santpedor, com els que es troben al propi nucli urbà i el de la finca de cal Lluçà, han quedat igualment salinitzades.

Tot i ser localment molt important, la magnitud de la salinització a la zona del riu d’Or no és tan gran com la de la Botjosa o la que trobem al torrent de Soldevila, i la seva influència final a la conca del Llobregat és menor. Serveix però de signe inequívoc sobre quina serà la zona afectada de nou si es continua expandint el runam del Cogulló en direcció a Santpedor.

EL POTASSI, ELEMENT INDICADOR

En un fenomen geològic semblant al que s’esdevé a Cardona amb l’existència de la muntanya de sal, en el cas de Súria un altre potent anticlinal ha replegat els estrats acostant la formació salina prop de la superfície. La presència propera de les capes de sal obre la qüestió sobre l'origen natural o artificial de les filtracions salines, en especial sobre la causa de la salinització de l’aigua del Cardoner a Súria..

L'anticlinal d'Oló, a uns 25 Kms a l'est de Súria, ha enlairat igualment la formació de sal sense arribar a fer-la aflorar. Com a manifestació exterior en tenim la font Salada d'Oló, situada al flanc sud de l'anticlinal, propera al nucli de Santa Maria d'Oló.

Les capes superiors de la formació salina són composades d’halita, és a dir de clorur sòdic, i d’argiles. El clorur potàssic, en canvi, es troba en capes situades molt per sota; el que exigeix pous miners profunds per explotar-lo. Una veta d’aigua en contacte amb la formació salina dissoldria el clorur sòdic de les capes més altes, però no el potàssic que es troba a molta més fondària.

En canvi, els runams salins sí que contenen potassi (taula 2). Ambdós clorurs, sòdic i potàssic, tenen una solubilitat en aigua altíssima, de l'ordre del 28% en pes. L'aigua o salmorra saturada de clorur sòdic té encara la capacitat de dissoldre clorur potàssic. L'aigua de pluja filtrada a través dels runams es carrega d'ambdós cations, que retrobarem més tard en alguna surgència. Amb els anys, la pluja acabaria per arrossegar tot el clorur potàssic del runam, i, molts anys després el clorur sòdic.

Les aigües salinitzades artificialment per la mineria potàssica i els runams contenen potassi. Les proporcions entre ions clorur i potassi (Cl^-:K⁺) són de l'ordre de 5:1 a 50:1. En canvi, les surgències naturals d'aigua salada són salades per clorur sòdic, pràcticament no tenen potassi; la seva relació (Cl^-:K⁺) és superior a 100:1.

La presència de quantitats importants de l'element potassi a totes les surgències salines analitzades de la conca del Cardoner-Llobregat, amb l'excepció del torrent Salat d'Oló, identifiquen el seu origen en la mineria potàssica i els runams salins.

També pel cas de la greu salinització del Cardoner al Fusteret -Súria- les dades analítiques indiquen valors alts de potassi, amb proporcions Na:K al voltant de 3:1. Només al runam hi ha quantitats importants de potassi. Irrefutablement, els continguts alts en potassi assenyalen el runam salí de Súria com l’origen d’on provenen aquestes filtracions salades.

CONCLUSIÓ

Els runams salins del Bages han esdevingut grandioses muntanyes estèrils, desnaturalitzadores del paisatge. El seu creixement els darrers anys ha estat espectacular. Més greu però que l'impacte paisatgístic és el seu efecte sobre les aigües. A l'anar desgranant sobre el terreny els diferents punts d'incorporació d'aigües salades a la xarxa fluvial del Cardoner-Llobregat s'evidència la responsabilitat dels runams salins en la salinització de les aigües.

Els plans de l'empresa minera contemplen l'expansió dels runams en creixement actiu de Súria i del Cogulló de Sallent. En concret es vol duplicar l'extensió del runam de Súria i multiplicar per 5 la superfície del runam del Cogulló en els propers anys d'explotació.

Lluny de les propostes d'ampliació dels runams, insolidàries amb la resta de país i que signifiquen un atemptat de primera magnitud a la qualitat de l'aigua, cal dirigir els esforços tecnics a esmorteir el greu impacte actual de contaminació salina i a reduir l'ingent acúmul de residus.