AVV Barri de l'Estació
 

1. SITUACIÓ I CRONOLOGIA

El barri de l’Estació de Sallent (Bages) limita al nord amb el carrer Balmes, al sud amb el riu Llobregat, a l’esta amb el carrer Estació i a l’oest amb el polígon industrial Illa Sud.

Aquest barri, ocupat per treballadors, fa uns cinquanta anys que existeix com a tal: sobre els anys seixanta s’hi va començar a construir. Els petits propietaris –la majoria– s’hi van fer la seva caseta; un patronat anomenat "Viviendas San Antonio Mª Claret" hi va aixecar tres blocs de pisos, el primer sobre l’any 1961, el segon sobre el 1966 i el darrer sobre el 1971. Els anys setanta es va fer el clavegueram, es varen asfaltar alguns carrers i van marcar-se les voreres. Les cases havien de tenir una alçada de sis metres, o sigui garatge, pis i golfes. Els vuitanta, amb el pla de reordenació del municipi, s’autoritzà que els edificis podien tenir una alçada de fins a nou metres. Aleshores ja s’hi van construir algunes cases amb aquesta alçada. Finalment, els anys noranta s’urbanitzà el barri.

El gener del 1995, en el transcurs d’una visita de les autoritats municipals al barri, es va observar que alguns edificis mostraven unes esquerdes importants. Arran dels estudis tècnics efectuats des d’aquest moment, es va esbrinar que les esquerdes eren ocasionades per les subsidències que patia el terreny de bona part del barri. La causa més probable d’aquests esfondraments era l’antiga explotació a la Mina Enrique, situada sota la vertical del barri.

Darrerament s’ha tornat a limitar les construccions al barri a només planta baixa.

2. ESTUDIS TÈCNICS

L’any 1995 es va realitzar un estudi geotècnic inicial, que consistí a efectuar ‘cates’ en els fonaments d’alguns edificis afectats –els fonaments van resultar estar en bon estat, sondejos per perforació a 20-40 metres de profunditat a càrrec d’un equip de geòlegs, i una prospecció del terreny a poca profunditat mitjançant geo-ràdar per determinar el grau de fracturació del terreny.

Els resultats del geo-ràdar indicaren la "presència generalitzada d’importants deformacions per trencaments, col·lapsaments i subsidències entre la superfície i els 15-16m de profunditat (limitació de l’aparell), amb una estructura graonada de dinàmica activa". Els sondejos indicaren que "el terreny estava afectat per una significativa malla de fracturació, detectant en alguna ocasió efectes atribuïbles a l’existència de buits i en un determinat cas identificant un buit d’ordre mètric". L’estudi va concloure que la causa més provable de la subsidència eren els efectes descompressius de l’explotació minera situada a la vertical del barri.

L’estudi indicà que qualsevol mesura correctora del fenomen havia de passar forçosament per la valoració de les deformacions en superfície: "només una quantificació real de les deformacions per subsidència en un marc espai-temps permetrà preveure la seva magnitud, intensitat i evolució". Es recomenà "de manera immediata un control auscultatiu [topogràfic] de tot el sector contemplat, inclòs el que no presenta lesions visibles en els edificis", reclamant a la vegada les dades auscultatives que en el seu moment hauria d’haver efectuat l’empresa minera. Finalment, l’estudi indicà que es "confeccionaria un informe complementari respecte a les mesures a aplicar al barri".

El seguiment topogràfic es va continuar durant tres mesos, però incomprensiblement es va interrompre des del febrer del 1996 fins a l’agost del 1997. Aleshores es va remprendre i a hores d’ara es continua efectuant. Les mesures acumulades fins al moment indiquen una tendència al descens en la majoria de punts del barri (2cm/any en el pitjor cas), tot i que en alguns punts hi ha tendència a pujar.

L’octubre del 1998 se celebrà a Sallent una Jornada de Debat Mediambiental, en el transcurs de la qual geòlegs experts van presentar una ponència titulada "Mineria, subsidència i esfonçaments". Allà s’explica que "en qualsevol activitat minera subterrània s’originen buits deguts a l’extracció de la mena i la ganga. En moltes activitats mineres el buit és reomplert pel mateix rebuig de la mineria –Mines de plom al Priorat o l’Alta Ribagorça". (...) Aquest no és el cas de les mines de silvina del Bages. D’aquesta forma s’han originat unes cavitats que no han arribat mai a colmatar-se. Mentre el material emmagatzemat com a rebuig, la sal comuna, es troba a l’espera d’ésser utilitzada en algun moment, va creixent el dipòsit alhora que van creixent també els espais buits".

En referència al barri de l’Estació, s’esmenta que "la subsidència s’ha vist incrementada amb la possible filtració d’aigües procedents del Llobregat, la qual cosa ha afavorit la dissolució dels materials salins". Els treballs que es proposen per avaluar les causes que han determinat els esfondraments són:

1) "Determinar el més acuradament possible la volumetria de les cavitats situades al subsòl del barri i d’altres indrets de Sallent (això es pot efectuar mitjançant diferents metodologies geofísiques, plenament possibles i capacitades per tal de donar respostes suficientment vàlides).

2) Determinar la circulació d’aigües per les cavitats anteriors, així com la procedència exacta d’aquestes aigües (ídem).

3) Coneixement, el més exacte possible, de les variacions topogràfiques recents." (Cal dir que aquesta és l’única tasca que s’havia realitzat fins al moment).

1) Recopilació d’informació.

2) Geologia de la zona.

3) Anàlisi del flux d’aigua subterrània.

4) Definició de les característiques geomecàniques del terreny.

5) Anàlisi mitjançant model d’elements finits de la subsidència.

6) Estudi estructural dels edificis.

Per altra banda, als edificis més afectats per les patologies estructurals l’única solució que se’ls dóna des de l’any 1996 és l’estintolament parcial dels edificis, malgrat la insistència dels experts que aquesta només seria una solució transitòria. A més a més, aquesta obra l’haurien de finançar parcialment els propietaris afectats, que no són pas els responsables dels esfondraments.

3. ACTUACIONS POLÍTIQUES

Des de la vessant política, en tot moment el problema s’ha intentat minimitzar. L’Ajuntament ha considerat des del principi que el problema només afectava uns pocs edificis, en lloc d’estudiar-lo en la globalitat del barri. Tant l’Ajuntament com la Generalitat han alentit al màxim la realització dels estudis del subsòl exposats anteriorment. Com ja s’ha esmentat, a hores d’ara encara s’ha d’iniciar una enumeració i un seguiment de tots els habitatges del barri amb patologies, i els estudis del subsòl que podrien estar acabats de fa temps tot just s’estan iniciant.

Sorprenentment, s’han continuat concedint llicències d’obra fins fa poc, abans de determinar l’abast real del problema. L’Ajuntament de Sallent s’ha mostrat contrari a la limitació cautelar de construcció només en planta baixa adoptada recentment per la Generalitat.

A més a més, darrerament l’Administració està emprenent accions sense consultar i ni tan sols informar els veïns del barri. Aquests es van assabentar a través de la premsa de les limitacions de construcció aprovades per la Generalitat i de la intenció de l’Ajuntament de declarar en ruïna alguns dels habitatges més afectats.

Sallent, 31 de gener del 2000