Bosc d'en Siscar

L’inici d’una revolta

Aquesta Coordinadora neix amb l’ànim d’aglutinar les mobilitzacions ciutadanes sorgides, de manera espontània, després que ERC denunciés que s’havien fet unes "cates" a l’indret anomenat Bosc del Siscar (municipi d’Oliola, Comarca de La Noguera) amb la intenció de confeccionar un projecte que podria comportar la ubicació, en l’esmentat indret, d’un abocador de residus industrials. La "iniciativa" era "apadrinada per l’empresa Ros Roca de Tàrrega.

Està formada per gent d’Oliola, Agramunt, Artesa i Ponts ja que el lloc on es vol instal·lar l’abocador està a una distància compresa entre els 4 i 9 kms d’aquestes poblacions.

La nostra curta però intensa història

Durant el mes de març del 1999 apareix a la premsa la denúncia d’ERC, anteriorment esmentada.

El dia 29 d’abril es realitza l’acte d’obertura dels plecs presentats per 9 empreses que opten, mitjançant concurs públic a la construcció i gestió de dos abocadors de residus industrials a Catalunya (La Generalitat hi participa amb el 10% del capital).

A finals de maig, es comencen a recollir signatures entre aquelles persones que no veuen bé la construcció de l’abocador.

Durant la campanya de les eleccions municipals, l’alcalde d’Oliola (CIU), que opta a la reelecció, realitza afirmacions contradictòries, per una banda diu que no en sap res, per contra en determinats cercles verbalitza grans explicacions sobre les característiques d’aquestes instal·lacions i arriba a afirmar que avui LES FAN MOLT BÉ. (L’alcalde surt reelegit)

El 23 de juny l’Ajuntament d’Agramunt (l’abocador està a un 7 Km d’aquesta població de l’Urgell) demana explicacions a la Generalitat. Resposta políticament correcta, no hi ha constància que l’abocador s’hagi d’instal·lar al Bosc del Siscar.

Juliol, se sap que hi ha 4 possibles ubicacions, una d’aquestes és Oliola. El dia 23 es celebra un gran acte informatiu a la plaça Major del nostre poble, moderat per Ramon Camats, amb la participació de Josep-Lluís. Moner i Fina Miret de CEPA, Joan Vàzquez d’IPCENA així com diferents autoritats com el diputat Jordi Ausàs, el President de la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya Sr. Gasull i els alcaldes de Guissona i Artesa de Segre Srs Cosconera i Campabadal entre altres personalitats. D’aquest acte en surt la DECLARACIÖ D’OLIOLA:

Reunits el 23 de juliol de 1999 a Oliola, decidim constituir una Coordinadora unitària contra l’abocador de residus tòxics. Amb la finalitat de vetllar i fer el seguiment del procés d’adjudicació dels dos abocadors de residus tòxics que s’han de construir a Catalunya. I en el cas que aquest, finalment es decidís ubicar al terme municipal d’Oliola, oposar-nos totalment a l’esmentada construcció.

Per les següents raons fonamentals:

1. Perquè el problema principal dels residus és la generació i no la gestió.
2. Perquè ens diuen que és segur i net i no és cert. La veritat és que hi ha un risc pel medi i aquest ve augmentat pel transport.
3. Perquè trenca l’equilibri territorial , tan pregonat per les administracions, ja que hipoteca tota futura nova activitat dins del sector agrari.
4. Per considerar que l’esmentat abocador beneficia a uns pocs i perjudica a la majoria, principalment als agricultors que veurien decréixer el valor de les seves terres i propietats i al mateix temps haurien de suportar l’amenaça constant de possibles accidents, susceptibles de danyar a persones i collites.
5. Perquè importants tècnics alemanys adverteixen de la impossibilitat de controlar les dioxines. Per altra banda només es coneixen un 20% dels 7000 productes que pot contenir l’abocador.
6. Perquè els abocadors sempre mostren problemes, hipoteca de terrenys, gasos, filtracions, etc... Per això la tendència a Europa és netejar els existents i no fer-ne de nous. Es fomenta la minimització i el tractament en origen.
7. Un abocador no és la solució perquè:

Dia 26, l’Ajuntament d’Agramunt, reunit en Ple, deixa constància de la seva total oposició a la construcció del referit abocador al Bosc del Siscar. Dies més tard seguia el seu exemple l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

Davant les mobilitzacions endegades, l’Alcalde d’Oliola es dirigeix, mitjançant carta, als veïns i veïnes del municipi indicant que no se sap res de l’esmentat abocador i que tot és un muntatge de caire polític. Al dia següent es fa públic el nom de les empreses seleccionades per a la construcció dels dos abocadors de residus industrials perillosos. Aquestes empreses són, Fomento de Construcciones i Contratas i CESPASA.

El dia 22 i 23 d’agost es munta una parada a la Fira del Meló d’Artesa de Segre amb la finalitat de recollir signatures. Durant l’acte d’ inauguració de l’esmentada fira es va exposar les nostres demandes al Conseller Pomés.

El dia 2 de setembre el pintor Guinovart, agramuntí d’adopció, fa una exposició contra l’abocador a l’Espai Guinovart d’Agramunt. Durant aquest mes també es munten parades de recollida de signatures a la Fira del teatre de Tàrrega i a la festa major d’Agramunt. El dia 16 una representació de la Coordinadora s’entrevista amb el Conseller de Medi Ambient Sr. Puigdollers

Dia 2 d’Octubre, sopar contra l’abocador a Oliola i presentació d’un nombre especial de la Revista Rocapala en que el tema monogràfic era l’abocador. El dia 5 Unió de Pagesos es manifesta en contra de l’abocador. El dia 6 es demana de manera formal una entrevista amb l’alcalde d’Oliola, no hi ha resposta, no ens vol rebre. Dia 11, recollida de signatures a la Fira del Torró d’Agramunt. Durant aquest més es fa tramesa de fulls d’adhesió a la Coordinadora a les entitats i Associacions de Ponts, Artesa i Agramunt, també a grups ecologistes de Catalunya i de la resta de l’Estat. El dia 31 es fa una marxa, des d’Agramunt i Oliola, al Bosc del Siscar hi assisteixen més de 500 persones.

Durant el mes de novembre ens posem en contacte amb la gent de la Conca de Barberà que va lluitar contra l’abocador que volien instal·lar en aquell indret i també amb la plataforma contra l’abocador dels Hostalets de Pierola , així com amb el Sr. Moner de CEPA.

Desembre, dia 4, reunió a Cervera amb la Plataforma Ecologista de la Segarra per tal d’unir forces ja que en la referida població hi volen construir una incineradora. El dia 7 ens rep el President del Consell Comarcal de La Noguera, no aporta res de nou. El dia 11 es fa un acte informatiu a Ponts, parlen en Joan Caba President de la Coordinadora, Fina Miret de CEPA i Lluís Espanyol de la Conca de Barberà. El dia 18 es crea a Torà la Plataforma Ecologista de la Catalunya Central amb grups ecologistes de diferents comarques de la Catalunya interior ( Aquesta Coordinadora hi forma part).

Gener, dia 15, és té la informació de diferents persones dignes de crèdit que definitivament un dels dos abocadors de residus industrials perillosos s’ubicarà a Oliola, representarà per l’Ajuntament uns 90 milions a l’any durant els 50 que en principi ha de tenir de vida La dignitat no es compra, apareixen les primeres pintades i per primer cop es comença a demanar la dimissió de l’Alcalde d’Oliola. Tots els veïns i veïnes s’impliquen en la lluita, el poble apareix cobert de pancartes. A altres pobles equidistants de l’abocador, principalment a Agramunt, també s’encenen els ànims.

Importància del nostre moviment

Les perverses maquinacions d’algunes empreses, disposades a fer negoci a qualsevol preu i el que és pitjor, de la mateixa administració, han portat (a manca de confirmació oficial de manera molt probable) a les nostres contrades un abocador de residus industrials. Una zona rural, amb poca població i amb una tipologia d’habitant molt concreta: gran i molt poc reivindicatiu o reivindicativa. I és precisament aquesta circumstància que fa especial la Coordinadora Antiabocador Bosc del Siscar, el fet que tot un poble (que en principi tenia les característiques esmentades anteriorment) s’alci contra una flagrant injustícia era, inclòs per a nosaltres, quelcom impensable. Possiblement en alguns casos és més pel temor que per la convicció però no deixa d’ésser un inici.

Cal remarcar, també, les actituds absolutament pretèrites d’algunes autoritats locals de les nostres comarques, el caciquisme, l’amenaça, la revenja, la manca de diàleg i la perversió de la democràcia podria haver condicionat aquesta revolta que tot just ha fet que començar en un racó de Catalunya a cavall entre les comarques de La Noguera i L’Urgell . Però no ha estat així, tot el contrari, possiblement la gent ha començat a perdre la por.

No penseu que la nostra actitud, és una actitud insolidària vers la resta de Catalunya, pensem que s’han de seguir les directrius marcades per Europa, primer s’ha de reduir la generació de residus invertint en els sistemes de producció i un cop s’ha engegat aquesta tendència els residus s’han de dipositar en llocs propers als punts de generació ja que així es minimitza un dels grans perills com és el transport

El reequilibri territorial de Catalunya que tant demanem no s’aconsegueix d’aquesta manera, els veritables gestors del territori com són els pagesos no poden ésser empesos en un lloc que, en principi, hauria d’ésser el seu.