| Tornar a pàgina principal |
| Les deu raons per les que defensem aquest espai, amb breus comentaris entre parèntesi: |
|
1. -- Els terrenys en qüestió són uns terrenys agrícoles que tenen un valor ecològic i social considerable en el context socio-econòmic d'aquests municipis i dels seus voltants. A tocar de la gran conurbació barcelonina i en una comarca densament poblada i industrialitzada com és el Vallès Oriental, un espai agrícola com aquest ja té, per ell mateix, un valor intrínsec que cal preservar.
2. -- Les funcions ecològiques d'aquest espai són diverses. És l'hàbitat de moltes espècies de fauna vertebrada, sobretot d'ocells i micromamífers, actua de corredor biològic i efectua un paper de pont entre el riu Besòs i la Serralada Litoral força interessant ecològicament. 3. -- Moltes de les espècies que hi podem trobar són objecte de protecció segons la Llei 3/1988 de protecció dels animals. En concret l'article 19 estableix que: - Els instruments de planejament territorial i urbanístic ha d'assegurar la preservació, el manteniment i la recuperació dels biòtops i dels hàbitats de les espècies protegides. - Pel que fa a les migracions, es prohibeix especialment la pertorbació dels espais de recuperació, criança, muda, hivernada i descans. 4. -- El Pla especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs, redactat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, destaca de gran interès natural el pla agrícola situat entre Martorelles i Montornès. El Pla especial cataloga aquest espai com a àrea d'especial interès dins de l'apartat 4.2 (Determinació i diagnosi dels aspectes clau a considerar per a l'ordenació de l'espai). 5. -- Segons va informar la premsa comarcal, la multinacional nord-americana preveu carregar diàriament uns 400 tràilers, un volum de transport que suposa quasi la meitat dels 1100 tràilers diaris que genera la Central Integrada de Mercaderies (CIM) de Santa Perpètua de Mogoda. Són evidents les molèsties que això comportarà a la població, tot i l'acceleració de les obres de connexió amb Martorelles del futur pont que ha d'unir aquesta vila i la ciutat de Mollet del Vallès (aquestes dades foren confirmades per Cobega SA posteriorment en una entrevista que mantinguerem amb els directius de l'esmentada empresa). 6. -- Tambè segons la premsa comarcal, la nova planta preveu gastar cada dia 10 milions de litres d'aigua, tres vegades més que les altres 90 empreses del polígon juntes (aquesta dada també fou confirmada). Davant d'això, El Lledoner es planteja diverses preguntes. D'on sortirà aquesta faraònica xifra de litres d'aigua? A quin preu pagarà l'aigua la nova planta de Coca-Cola ? És just que, mentre els altres ciutadans patim les amenaces de restriccions d'aigua en períodes de sequera estival i se'ns pregona la necessitat d'estalvi d'aigua, afavorim aquest tipus d'empreses tan malbaratadores d'un recurs tan escàs com és l'aigua ? I si a part de ser un recurs escàs és un bé comú de tots els ciutadans ? 7. -- L'ocupació de l'espai per part de la nova planta de Coca-Cola minvarà de forma important l'actual capacitat de filtratge d'aigües pluvials, hipotecant encara més el ja malmès aqüífer subterrani del Besòs. 8. -- La justificaciķ de la destrucció d'aquest espai passa, com no podia ser menys, per l'excusa de la creació de nous llocs de treball. Pensem que és crear falses espectatives, o si més no sobredimensionar-les. Davant d'això també ens plantejem dos preguntes: ens podem creure que hi hauran tants llocs de treball per a la gent de Martorelles i de Montornès del Vallès, i que la majoria de treballadors no seran de fora ? Permeteu-nos ésser incrèduls sobre aquest punt. (Durant l'entrevista mantinguda amb els directius de Cobega, SA, al setembre de 1999, ens van manifestar que l'empresa havia fet durant l'any 1999 un expedient de regularització de llocs de treball de 181 persones i que encara tenien excedent de treball). 9. -- Creiem que l'espai es mereix un altre futur, sobretot tenint en compte que Martorelles i Montornès del Vallès estan adherits a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Com a entitat impulsora en l'aplicació del concepte de sostenibilitat tenim molt clar el seu significat i és inqüestionable que el projecte de construcció d'aquesta nova planta no s'adiu gaire als principis de sostenibilitat. Si un municipi s'adhereix a aquesta Xarxa és per prendre un clar compromés amb el medi ambient i no només per fer-ne ostentació, sobretot en època de campanya electoral. 10. -- Les entitats locals tenen figures urbanístiques més que adients per a la protecció d'aquest espai (la figura de pla especial seria la més escaient). Creiem que es podria crear un parc agrícola, potenciant la flora i la fauna autòctona i, fins i tot, es podria crear un sistema d'aiguamolls construits, del qual sabem que la Diputació ha presentat un projecte a l'Ajuntament de Martorelles. Aquest sistema d'aiguamolls construits permetria acabar de depurar d'una manera natural l'efluent que surt de l'EDAR de Montornès i que ara va a parar directament al riu. Això, a la vegada, permetria donar un ús mediambiental a l'efluent i mitjançant l'establiment de plantes aqüàtiques com el canyís i la balca s'atrauria a una gran diversitat d'espècies d'ocells, que amb una correcta gestió de l'espai es podria convertir en una important àrea de lleure, d'educació mediambiental i, fins i tot, de llocs de treball. (Durant el procés de recerca informativa trobarem que la Diputació de Barcelona té un estudi al respecte, que gairebé coincideix plenament amb l'alternativa que nosaltres exposarem en el passat mes de juliol). Per tots aquests punts vam demanar a les administracions locals que es replantegin el futur d'aquest espai. La seva protecció es basa en el dret que tenim els ciutadans de gaudir del madi ambient sense necessitat d'haver-se de desplaçar a cap altre municipi, i en el dret que tenen els èssers vius a seguir vivint allà on ho han fet sempre. |