L'autoria dels treballs científics de les dones

L'aspecte més difícil d'establir i que emmascara la contribució de les dones a la història de la ciència, i en dificultà la recuperació anys després, és el tema de l'autoria dels treballs. Durant els segles XVII i XVIII algunes dones van treballar fonamentalment com a traductores o divulgadores dels treballs dels altres, un aspecte molt important en la divulgació de les noves teories. Es el cas d'Emilie du Chatelet, amb la traducció de les Institutions de physique, en que les notes explicatives a peu de pàgina i els aclariments van ser molt importants per a la comprensió per part de la comunitat científica francesa, cartesianista, dels Principis de Newton. I també, el de Claudine Guyton de Morveau (1770-1820).

Altres dones que van fer treball científic, el publicaven amb caràcter anònim, com els catàlegs d'estrelles de les astrònomes alemanyes dels segle XVII, ja que no era ben vist que les dones es dediquessin a l'observació del cel durant la nit. Així el 1690, Elisabetha Hevelius va publicar l'últim catàleg pretelescòpic de posició de les estrelles a nom del seu marit Johannes Hevelius. La matemàtica Sophie Germain, va presentar una Memòria sobre l'elasticitat, signada amb el nom de "Le Blanc" i va obtenir el premi de l'Acadèmia de Ciències.

Altres treballs fets per dones van ser en col.laboració amb el marit o el fill. En aquest cas es difícil identificar quina part del treball va fer cadascú, ja que és evident el paper subordinat de la dona a l'home principal de la família.

Des de la història de la ciència s'han utilitzat dues estratègies per tal de qüestionar l'autoria femenina: l'acceptació de la regla que diu "donades les condicions socials en que vivi-en les dones, el més probable és que l'autor d'un text científic fos un home" i la consideració que les activitats científiques de les dones només poden ser excepcionals.