Les físiques

Laura Bassi (1711-1778) va estudiar a la Universitat de Bolònia (Itàlia). Després de rebre el doctorat en filosofia, el 1731, va continuar estudiant mecànica, hidràulica, anatomia i història natural. Va ser nomenada per la càtedra d'anatomia i va donar classes. Va donar classes de física experimental des del 1745 fins al 1778, quan va morir.

Va ser cèlebre pels seus treballs en mecànica i va esdevenir membre de l'Acadèmia de Ciències a Bolònia, on va presentar comunicacions: Sobre la composició de l'aire (1746), Sobre les bombolles observades en fluids que flueixen lliurement (1747), Sobre les bomholles d'aire que s'escapen pels fluids (1748). Va inventar diferents dispositius per a les seves experiències amb l'electricitat. El 1776, va substituir Paolo Balbi com a professora de física. El Sr. Charles Burney, que va coincidir amb Bassi durant una visita a Itàlia, es va quedar molt impressionat perquè va trobar que "encara que lletrada i un geni, no era completament masculina com es podia suposar".

Va tenir 12 fills i va ser admirada pel seu "bon caràcter", per la seva caritat amb els pobres, i també per la seva facilitat amb el grec, el llatí, el francès i l'italià.

La càtedra que va ocupar Bassi durant 25 anys, va ser catalogada com una càtedra extra per tal de poder retirar-la després de la seva mort, de manera que fos impossible que cap altra done pogués tornar a ocupar-la. Els resultats científics obtinguts per Bassi hen estat àmpliament ignorats. Encara recentment un historiador qüestionava el fet que Bassi hagués ensenyat en una universitat pública, malgrat que el seu nom està registrat durant 46 anys, del 1732 al 1778, i donava per suposat que només ensenyava en privat a casa seva. Suposava un cert esforç realitzar la traducció de l'original en anglès i iniciar la divulgació de les idees newtonianes, entre el cartesianisme francès, una empresa que no havia estat abordada per ningú setanta anys després de la seva aparició en llengua original. Malgrat això, historiadors actuals continuen considerant que aquesta traducció "no es obra d'una persona sàvia, sinó d'una dona".

En el prefaci del seu llibre: La faula de les abelles exposa: "...Jo sento tot el pes del perjudicis que ens exclou tant universalment de les ciències, i és una de les contradiccions d'aquest món que m'ha estranyat sempre moltíssim, puix hi ha grans països dels quals la llei ens permet regular els destins, però no hi ha cap a on nosaltres siguem educades per a pensar... Que hom faci una mica de reflexió, per que després de tants segles mai una bona tragèdia, un bon poema, una història apreciada, una bona pintura, un bon llibre de física no ha sortit de la mà de les dones... Jo reformaria un abús que retalla per dir-ho així la meitat del gènere huma. Jo faria participar a totes les dones en tots els drets de la humanitat i sobre tot en els de l'esperit... "

Gabrielle-Emilie Le Tonnelier du Breteuil, Mme. du Chatelet (1706-1749), instal.lada en el castell de Cirey juntament amb Voltaire, realitzà experiments científics. Va organitzar, com altres dones, el Saló de Cirey on es portaven a terme debats i demostracions científiques, amb l'objectiu "d'aprendre divertint-se", tal com indicava el lema dels gabinets científics de l'època.

Va ser la introductora del newtonianisme a França, mitjançant la traducció de l'obra Institutions de physique, amb comentaris que possibilitaven una millor comprensió. La va dedicar a la instrucció del seu fill i als joves de la seva edat. Entre els seves obres es troba la Memòria Dissertació sobre la naturalesa i la propagació del foc i Ia Resposta de la Mme. Ia Marquesa du Chatelet a la carta que M. Mairan, secretari perpetu de l'Acadèmia de Ciències, li ha escrit el 18 de febrer de 1741 sobre la polèmica de les forces vives. També va traduir els Principis matemàtics de filosofia natural fins al moment abans de la seva mort, que no van ser publicats fins al l756.