Les institucions de coneixement

Els convents

Els convents medievals van proporcionar la possibilitat que les dones accedissin al coneixement i practiquessin l'astronomia i el naturalisme. El monestir fou un espai femení. Per això la jerarquia del poder eclesiàstic, durant l'Edat Mitjana, clamava per la clausura i I'aïllament de les comunitats de monges, però no pas per la dels monestirs masculins.

Hildegarda de Bingen (1098-1179) cosmòloga i metgessa va ser abadessa del convent de Bingen (Alemanya). Es va formular preguntes sobre l'Univers, que la van portar a proposar-ne el Sol com a centre. Cal entendre el concepte de "ciència" d'Hildegarda con un fenomen medieval que no pot ser rebutjat com una simple curiositat, si bé no es pot comparar a la filosofia ni a la ciència moderna. En la seva visió del món s'hi entreteixeixen "idees sobre la Natura i l'Home, el Món Moral i l'Univers Material, les Esferes, els Vents i els Humors, el Naixement i la Mort, l'ànima, la Resurrecció dels Morts i la Naturalesa de Déu".

Els tallers artesanals

A l'Edat Mitjana, els gremis artesanals, van ser institucions d'aprenentatge de les tècniques i els oficis. S'hi va adoptar la norma que en cas de mort del pare o del marit, la dona tenia dret a ocupar el seu lloc i encarregar-se del taller, per tal d'assegurar la continuïtat de la producció. Després aquesta norma va portar molts problemes, quan les dones la van intentar aplicar a les universitats i les acadèmies científiques.

Maria Sibylla Merian (1647-1717) va ser l'entomòloga més important del segle XVIII. En el taller del seu pare, artista i gravador, va aprendre les tècniques de dibuixar i mesclar pintures. En una època en que no era fàcil viatjar, va anar en vaixell fins a l'Amèrica central, a Surinam, on realitzà estudis empírics sobre els insectes i les plantes de la regió. Publicà Metamorfosis fantàstiques i alimentació especial de les orugues, Neues Blumenbuch i Metamorfosis dels insectes de Surinam.

Les Universitats i Acadèmies científiques

Fins a finals del segle XIX, les universitats europees van restar tancades a les dones, amb l'excepció d'Itàlia a partir del segle XIII. El mateix va passar amb les acadèmies científiques, on els candidats eren escollits per part dels seus membres. Des del segle XVII, les científiques en van ser excloses. Ni l'astrònoma Maria Winckelman, ni la matemàtica Sophie Germaine, ni la guanyadora per dues vegades del Premi Nobel de Química Marie Curie hi van ser admeses. Es van donar algunes excepcions a la perifèria: Mme. des Houlieres va ser elegida membre de l'Acadèmia Reial D'Arlès el 1680, Nicole Lepaute de l'Acadèmia de Ciència de Beziers el 1788 i Carolina Herschel de la Reial Acadèmia Irlandesa el 1838.

Als EEUU, Maria Mitchell va ser la primera dona elegida a l'Acadèmia d'Arts i Ciències el 1848, després de descobrir un cometa el 1847.

Una de les acadèmies científiques que va oposar mes resistència a l'entrada de les dones va ser la Royal Society anglesa. Fins l'any 1945 en que Kathleen Londsdale i Marjory Stephenson van ser escollides com a membres no n'hi va entrar cap. Dorothy Crowfoot Hogdkin, que va rebre el premi Nobel de Química el 1964, explica en un carta: "recordo que estava asseguda als esglaons de la Royal Society esperant algú, parlant amb en John Bernal quan li vaig dir que havia resolt I'estructura de la penicil.lina. Ell va dirme "guanyaràs el Premi Nobel per això", i jo li vaig dir "preferiria ser escollida membre de la Royal Society" i ell va contestar "això és més difícil ", cosa que demostra que s'imaginava com es desenvoluparien les eleccions per escollir-ne els futurs membres".

Els Salons científics

Els salons i els cercles científics dels segles XVII i XVIII van ser la resposta als vells mètodes de les Universitats. Van néixer com institucions intel.lectuals dirigides exclusivament per dones i obertes a la societal culta i acomodada. Van competir amb les Acadèmies, però amb l'inconvenient de no tenir recursos propis com revistes o butlletins on publicar i difondre les seves aportacions. Les dones actuaven com a mecenes dels joves talents, els promocionaven en les seves carreres i perquè accedissin a ser membres de les Acadèmies. No obstant, elles mateixes no podien ser escollides. Es van formar Salons científics a París, Londres i a les ciutats mes importants d'Europa.