El naixement de la ciència moderna

Els segles XVII i XVIII, quan la ciència va emergir a l'escena social, a la cort renaixentista, hi havia moltes dones de l'aristocràcia que tenien poder i prestigi social. El seu prestigi els va permetre dedicar-se al món de la filosofia natural, de la mateixa manera que tenien drets per governar les terres. Paral.lelament, en el món de l'artesanat, en èpoques de crisi i de pesta, les dones podien treballar en els oficis dels homes i, per exemple tenien un permís dels consellers de la ciutat, com era el cas de Barcelona, que s'acabava quan tornava la normalitat. La dedicació d'aquestes dones va ser un exemple per a moltes d'altres.

Margaret Cavendish, duquessa de Newcastle (1623-673), -va ser una filòsofa contrària a la utilització de l'experimentació per accedir al coneixement. Durant el seu exili a París es va interessar per l'atomisme. Va escriure en vers el seu primer llibre Poems and fancies on explica la seva visió dels àtoms.

No va poder ser membre de la Royal Society, però la seva assistència com a observadora en una sessió va ser molt comentada.

"Els àtoms, petits en ells mateixos poden constituir un Món. pel fet de ser subtils, i de mil formes; a mesura que es van movent troben llocs adients i les formes que millor concorden fan totes les classes"
Del llibre Poems and fancies.

Mereix especial atenció el fet que les matemàtiques durant els segles XVII i XVIII fossin molt recomanades per a les dones. Probablement, perquè no necessitaven ni una àmplia biblioteca ni uns mínims aparells. Així, en l'angles The Ladies Diary, a partir del 1709, l'editor anuncià que ja que "les dones semblen preferir les matemàtiques a l'art de la cuina", el diari podria dedicar-se exclusivament a "les qüestions i enigmes matemàtics". Aquest aspecte po-dria explicar el fet que hi haguessin tantes dones que es dediquessin a la física o a l'astronomia.