Les químiques

Marie-Anne Paulze (1758-1836), coneguda com Mme. Lavoisier es va casar als 14 anys amb Antoine-Laurent Lavoisier que era catorze anys més gran. Ell ja era un professional establert que en les seves hores lliures experimentava en un laboratori químic, instal.lat a casa seva, i es va fer càrrec de l'educació de la seva esposa. La contribució de Mme. Lavoisier a l'equip de treball va ser important pel coneixement de l'anglès que no tenia el seu marit i que li va permetre seguir les darreres aportacions dels seus col.legues anglesos, Priestley, Cavendish i Kirwan. Aquestes van ser fonamentals per rebutjar la teoria del flogist i arribar al que avui considerem la definició correcta de combustió. El coneixement de Mme. Lavoisier sobre la teoria química de l'època queda reflectit en les notes a peu de pàgina que inclou la traducció.

Mme. Lavoisier va participar activament en la realització de les experiències, en la redacció dels quaderns de laboratori, les seves il.lustracions i la correspondència científica i va contribuir a la publicació del Tractat elemental de química, del qual ella és la responsable de les il.lustracions i aquarel.les amb una representació detallada dels aparells utilitzats en l'experimentació. El saló científic de Mme. Lavoisier va ser lloc de trobada dels científics més important de l'època. Després de la mort del seu marit, onze anys més tard, va portar a terme la publicació dels resultats en el llibre Memòries de Química, el 1805.

En el gran quadre pintat per Jacques-Louis David, cap el 1788, sthipotvoure M. Lavoisier vestit a l'estil Lluís XV i Mme. Lavoisier vestida completament de color blanc, davant una taula plena d'instruments científics.

Una altra científica ignorada

Poc es coneix de la vida d'Elizabeth Fulhame, i dels antecedents del seu interés per la química, però, sortosament, es conserva el llibre que va escriure el 1794, un Assaig sobre la combustió. L'autora explica en el prefaci que li intrigava des de feia molt de temps "la possibilitat de fabricar robes d'or, plata i altres metalls mitjançant processos químics. Que imaginava al principi que amb un parell d'experiments resoldria el problema, pero l'experiència aviat la va convéncer que un gran nombre d'experiments eren necessaris abans que s'arribés a un nivell tolerable de perfecció".

El seu propòsit inicial era trobar aplicacions pràctiques per als seus experiments, però aviat es va passar al camp teòric, desenvolupant la seva pròpia teoria de la combustió. Encara que acceptava la nomenclature de Lavoisier, va rebutjar en part la seva teoria de la combustió. Com que tampoc no acceptava la teoria del flogist, va definir l'oxigenació com la unió de l'oxígen amb el combustible i la reducció com el retorn dels cossos oxigenats a l'estat del combustible, i va suposar que en qualsevol combustió hi ha descomposició de l'aigua.

Pel temor de ser criticada, com a dona dedicada a activitats científiques, impròpies del seu sexe, va estar a punt de no publicar el llibre. Però finalment el llibre va ser publicat i va tenir molt bona reputació entre els químics contemporanis. Va ser elegida membre honorària de la Societat Química de Filadèlfia, i el llibre va ser reimprés el 1810.