|
Les dones han estat sempre guaridores. Van ser les primeres metgesses, llevadores i anatomistes de la història occidental: sabien fer avortaments i actuaven com a infermeres. També van ser les primeres farmacòlogues amb el cultiu d'her-bes medicinals. Durant molts segles van ser metgesses sense títol; excloses dels llibres i de la ciència oficial, aprenien unes de les altres i es transmetien les seves experiències de mares a filles o entre veïnes. La gent les anomenava "dones sàbies", i durant molt de temps van ser l'única atenció mèdica a l'abast dels pobres i de les mateixes dones.
Al segle XIII, les universitats van crear les primeres escoles de medicina. Mentre estudiaven, els metges no acostumàven a fer cap tipus de pràctica experimental. Al segle XIV estaven ja molt sol.licitats entre les classes acomodades. L'Església no s'oposava a que reis i nobles tinguessin metges, sobretot si eren sacerdots o actuaven amb la seva col.laboració, però no veia amb bons ulls l'existència de les "guaridores", que eren dones, actuaven soles, estaven organitzades i tenien poders sobre Ia salut. El que estava en qüestió era el control de la medicina. En un moment en que la ciència emergia com una nova forma de poder i control de la societat, els metges tenien un nivell de coneixements que no permetia curar a ningú i les dones tenien una pràctica acumulada que els suposava tenir el poder. L'Església ho va disfressar molt bé, va organitzar la persecució contra les guaridores camperoles, que va anomenar bruixes, com un combat contra la màgia i no contra la medicina. Les acusacions contra les bruixes van ser: tenir una sexualitat femenina, estar organitzades i tenir poders màgics sobre la salut.
|
