Un dels problemes que es donen quan ens ajuntem és el de parlar fonamentalment de les nostres coses, del de cadascú. Lògicament, es fa per convèncer a la resta que ens recolzin. Ens sembla legítim, necessari i important, però volem que la nostra proposta vagi en un altre sentit. Volem que cada persona participi des de la seva realitat i la seva experiència per veure quines coses tenim en comú i, sobretot, per veure si podem explicar-nos la situació i apuntar propostes per canviar-la.

El procés es quedaria curt si les formes fossin les de sempre. Si són les de sempre poden fer fracassar les possibilitats d'encarar la situació d'una altra manera. Que d'aquestes preguntes comunes poguessin sorgir respostes o camins comuns, que no iguals.

Per això creiem que és més adequat dividir-nos en grups per parlar sobre les mateixes preguntes, més que no pas fer els grups per temes o espais.

No es tracta que els que estan, per exemple, en el tema antirrepressiu o en cooperatives de consum crític, formin un grup i parlin de com poden reforçar la seva lluita concreta (aquest no és l'espai per fer-ho), sinó que els grups siguin el màxim d'heterogenis possible.

No serà fàcil, però potser és millor i facilita la reflexió en comú. El dissabte sobre la reflexió més general, amb un >>espai obert per a les lluites concretes i el diumenge sobre les propostes per tal que tot això continuï.

Des de baix a l'esquerra l'espai és prou gran, però de qualsevol manera no val. Sobretot si pretenem que tots tinguem la mateixa veritat i que la mirada es dirigeixi cap a baix per intentar canviar les coses. Amb temps i paciència, des del respecte i la humilitat, hi cabem tots per anar obrint espai a les propostes i iniciatives fins allà on arribem.

Volem reunir les lluites i les resistències per a canviar-nos i per a lluitar millor.